Excursió al Bosc Prohibit [Equip d'Slytherin]

Vaig passar pel costat de la Rosalie, tot dedicant-li un somriure burleta. Amb una mà estirava en Karl, feliç de poder estar amb ell. Vam encalçar la Ra i la Gis, que anaven amb en Jake.

-Nooooies! ^^ -Vaig fer, animadament, mentre arribava on eren elles. La barreta energètica m'havia posat com una moto, i ara no podia deixar de caminar ni parlar - Deixeu-la estar! No val la pena. Es creu qui és perquè no té a ningú per recordar-li que no val una puta merda. No patiu, per això, que ja hi som nosaltres de tant en tant, per a refrescar-li la memòria - vaig dir, malevolament. Vaig deixar anar un moment a en Karl de la mà i em vaig abraçar a les noies, posant-me entremig de les dues - NINGÚ, sentiu? Ningú ens podrà separar mai, m'heu entés? ^^ - I seguidament els hi vaig plantar un petò a la galta a cadascuna, feliç i exaltada.

Arghh Déu Meu, quina rabia de tia, era insofrible, tenia sort de que anés amb la Ur que m'arrosegava amunt i avall pel bosc i no em deixava capficar-m'hi perque del contrari hagues ajudat a la Davies a arrencar-li les entranyes.

Em va portar fins al costat de la Gis i la Ra, i el novio de la Ra, el Jake, pobre noi, amb la novia que tenia el que habia d'aguantar.

- Que noi.- vaig dir mirant al Jake.- com va amb la princesa Rapunzel?

Encara no entenia perquè es volien mantenir unides, i perquè creien que les volia separar. Però em limitava a escoltar divertida les estupideses que deien agraïnt no tenir amigues tan idiotes com elles. Més aviat agraïnt no tenir-ne directament, perquè l'amistat no aporta res de res, només problemes i compromisos.

Al final, quan em vaig cansar d'elles, em vaig apartar una mica del grup i vaig treure un batut de bescuit, tenia unes ganes de beure alguna cosa dolça... Em vaig plantejar fer algun sortilegi mimetitzador, a mi o a l'ampolla, però estava suficientment apartada perquè no em veiessin.

El Karl m'havia preguntat que què tal amb la meva novia? Vaig mirar-lo, i vaig dir, amb un to una mica massa borde:

- Doncs millor ara que has deixat d'anar-li al darrere...

Vaig apretar a la Ra contra mi i vaig dir, disculpant-me:

- Ho sento, Karl, totes aquestes baralles em posen de mala llet - vaig sospirar -. I a tu què tal et va amb la Princesa Ur?

Vaig alçar el cap al sentir el meu nom. Em vaig mirar en Jake.

-Jakie! He notat una mica de desdeny quan has pronunciat el meu nom? ^^ - Vaig dir, somrient - Va! Que jo no sóc pas tant dolenta com la puta de la Rosalie! - Em vaig girar per mirar a la Rosalie i vaig veure que estava bebent una ampolla de bescuit. Vaig agafar la meva vareta i vaig murmurar "Bombarda!" en direcció a l'ampolla de la Rosalie, que va explotar fent que tota ella es taqués de bescuit.

-Ups! - Vaig fer, divertida, mirant a la Ra i la Gis i tot seguit acostant-me a en Karl i agafant-lo de la cintura. El vaig abraçar fort.

- Quina sort que estiguis aquí amb mi, Karl - Vaig dir-li, dolçament i posant-me de puntetes per arribar als seus llavis i besar-lo.

Tenia, però, la vareta preparada per si a la Rosalie se li acudia tornar-me l'encanteri.

Vaig suspirar feliçment, i vaig riure al veure el que li habia fet l' Ursula a la Rosalie.

-Aix.- vaig dir coqueta mirant al Karl i la Ur allà abraçats.- que monos que sou, feu bona parella.- vaig riure recordant el nostre primer encontre a la Sala comú.- Recordo que li vas trencar el nas Ur..., i que la Gi intentava posar pau.- vaig riure encara més, en aquell moment tot semblava encaixar, el món semblava ideal.

Vaig mirar al Jake somrient i posan-me de puntetes li vaig fer un petó suau a la galta, i vaig seguir caminant mentre somreia.

- Bah! Tant romanticisme em fa posar els pels de punta! - vaig bromejar.

Vaig passar un braç per l'esquena de la Ur i un altre per l'esquena de la Ra:

- Ei, noies, no creieu que ara toca compadir-se de l'amiga solterona?

Vaig riure. Solterona, si, i? Solterona, i amb orgull!!!

"Per déu, quin mal els hi fa que jo tingui batut? Ai, ja no me'n recordava que al seu orgull els hi fa mal que algú vagi més ben preparada que elles, i tingui millor menjar i beguda! Que infantil..." Vaig pensar traient la barrera d'oclumència de la meva ment perquè em sentissin.

Vaig netejar-me el batut amb un "purgo", i com que ja estava hidratada de sobres, no en vaig agafar cap altre. Sabia que ara es posarien a muntar una atra baralla, i que si els hi seguia el rotllo acabariem matant-nos. Així que creuant els dits perquè m'ignoressin un altre cop, em vaig allunyar una mica més del grup.

- Jo diria que el que et fa posar els pels de punta, més aviat és el fred que fa aqui.- vaig dir rient i vaig mirar a la Rosalie amb cara dibertida.- Si estàs soltera és per que vols, estic segura de que algun Gryffindor estaria encantat d'acceptar-te.- vaig dir pronunciant la paraula Gryffindor amb desprèci.

Vaig posar-me a meditar, sobre com dormiriem aquella nit, en aquell grup erem cinc, i les tenes eren de 3, així que vaig preguntar.

-Noies.- vaig dir.- alguna suggerència per com haurien d'anar els grups de les tendes?

- Un Gryffindor, Ra? Un Gryffindor? Em veus a mi amb cara d'anar per allà liant-me amb Gryffindors?

Vaig aixecar els ulls i vaig sospirar sorollosament, fingint estar ofesa.

- Pfff... He estat pensant amb els grups, però no se què fer. Estaria bé que les tendes fossin de nou, així estavem tots junts, però no n'hi havien. I a no ser que us volgueu posar a moure llits d'una tenda a una altra, em sembla que ens haurem de conformar a dormir de tres en tres.

Vaig pensar-hi. Potser això de moure llits no era tan mala idea...

-Si voleu moure llits vosaltres mateixos -vaig dir mentre m'acostava el grup un altre cop- però jo no penso compartir la tenda amb més de dues persones. A sobre que vinc a una excursió absurda, ara no pretendreu que dormi a una tenda atapeïda, no? -vaig fer amb una mirada desdenyosa, i preparada per llençar una mirada assassina al que em contestés amb un comentari borde.

Vaig girar-me cap a la Barbie, irritada.

- Oh, perdoni, havia oblidat que la senyoreta no pot compartir habitació amb molta gent... Que t'estimaries més dormir sola, Rosalie?

Vaig accelerar el ritme, esperant que la gent es cansés més i no parlés. No tenia ganes de discutir més, almenys no fins que arribessim a la clariana on acampariem.

Vaig córrer per enganxar a la Gis. La Rosalie posava dels nervis a qualsevol.

- Carinyo, no et preocupis, no et facis mala sang que no val la pena. Creu-me- Em vaig parar davant seu i la vaig abraçar, carinyosament- Saps que he pensat? - Vaig dir, amb un somriure malèvol als llavis - He estat pensant en la distribució de les tendes. En una tenda podrieu dormir-hi en Kikus, la Ra, en Jake i tu. En una altra, en Kurt, en Jack, en Karl i jo. I a la Barbie...la podriem lligar de mans i peus i amordaçar-la i deixar-la penjada d'un arbre tota la nit ^^ o també podriem deixar que dormís ella sola en la tenda més petita i més desastrosa de totes... Que et sembla?

Tot allò ho vaig dir amb veu baixa, perquè només la Gis em pogués sentir.

-Li haurem d'explicar a la Ra, aviam que li sembla també. Sempre que li donguis el vist i plau tu primera! ^^

Vaig somriure, i li vaig dir a la Ur:

- Em sembla perfecte, i crec que a la Ra també li agradarà la idea. Malgrat això, crec que seria millor si esperessim a arribar a la clariana per dir-ho als altres.

Vam seguir caminant, en silenci. Silenci perquè tothom estava massa cansat per parlar. Al cap d'una bona estona de marxa continuada, on tothom estava massa cansat per fer res que no fos moure les cames com un autòmat, em vaig aturar. Haviem arribat. Allà estava la clariana, iluminada per poca llum que quedava. S'estava fent de nit. Vaig somriure, i em vaig deixar caure a terra, agotada.

- Nois, hem arribat.

Haviem arribat. Per fi!

Em vaig deixar caure al terra, al costat d'en Karl, i em vaig arrepenjar a la seva espatlla, feliç de poder estar al seu costat i, per fi, descansar. Em vaig mirar a la Gis.

-Reina, ja pot ser un bon entrenament i haver servit d'alguna cosa, perquè sinó... - Vaig somriure - I porposo que descansem cinc minutets i que després ens posem en marxa per preparar les tendes i fer el sopar, perquè sinó - Vaig mirar al meu voltant, tothom estava esgotadíssim - La gent s'acabarà adormint al tronc dels arbres i moriràn d'hipotèrmia - Em vaig mirar a la Gis, novament, i li vaig somriure - Que ja tens feta la distribució de les tendes?

Vaig somriure amb satisfacció. Haviem arribat. Haviem arribat tots fins al final. Allò era millor del que m'imaginava. La Ur va dir allò de la distribució. Me la vaig mirar, somrient, i vaig pensar:

"Nena, tampoc em vull endur tot el mèrit de la teva fantàstica proposta per la distrribució..."

Llavors vaig dirigir-me al grup.

- Bé, nois. He estat parlant amb la Ursula sobre quina podia ser la distribució. Com que sabem que a la nostra companya Rosalie no li fa gens de gràcia haver de dormir amb més gent, hem decidit que si vols pots tenir una tenda per a tu sola - vaig fer, mirant-la -. En quant a la resta, hem pensat que la distribució podria ser aquesta: En la segona tenda - vaig començar, obviant que la primera seria la de la Rosalie -, hi dormiràn la Ursula, el Karl, el Kurt i el Jack, i en l'altra la Ra, el Jake, el Kikus i jo. Si a algú no li sembla bé, que hable ahora o que calle para siempre!

Vaig seguir allà asseguda, esperant que parlés algú, i mentres tant anava rebuscant dins la meva bossa. Vaig palpar les tres tendes al fons. i vaig somriure. Almenys havia aconseguit aquelles tendes que es muntaven soles! Si ja havia sigut difícil aconseguir que anessin tots a la excursió, imagina't demanar-los que montessin una tenda!

Quan vam arribar a la clariana vaig sospirar amb satisfacció. Ho haviem aconseguit! Vaig seure al terra, i vaig fer seure a la Ra al meu costat. Segons la Gisèlle, a la tenda em tocava amb ella, la Ra i el Kikus.

- Per mi perfecte, Gis! - vaig exclamar.

-Perfecte, ara podrem fer una àpat decent? O hauré de treure més menjar meu? -vaig dir deixant la motxilla al terra, agraida de tenir una tenda per mi sola, pero negant-me a dir-ho.

"Bé, ja hi som...!", vaig dir mentre deixava la motxilla a terra. El lloc era ideal, la veritat, i el repartiment de tasques i tendes era molt interessant. Amb la Gis, la Ra i el Jake. Bé, estaria millor una tenda a soles amb la Black, però allò era impossible.

- Bé, perfecte. Quan sopem?

Vaig asseure'm a una roca que hi havia a la vora i vaig beure una mica d'aigua.

Vaig somriure. Mirant al Kikus, vaig dir:

- Soparem quan tinguem la foguera encesa i les tendes preparades. Qui vulgui començar a ajudar... - vaig formular la frase en forma de pregunta, però vaig afegir -. De totes maneres, veig que la majoria no esteu acostumats a caminar tant, així que, com que preparar les tendes i la fogera no és tasca difícil, ja ho faré jo. Això si, qualsevol ajuda és benvinguda...

Dit això, vaig aixecar-me. Com que semblava que ningú tenia problemes amb la distribució, vaig treure les tendes de la meva bossa. Amb un moviment de vareta sobre cada una d'elles, es van desplegar. Vaig dedicar-me primer de tot a moure els llits. Amb un parell de Wingardium Leviosa vaig tenir els llits colocats. Amb un altre Wingardium Leviosa vaig formar dos cercles amb pedres. Un dels cercles, per seure. L'altre, pel foc. Vaig aixecar la vareta i vaig dir:

- Accio falguera seca!

Vaig entomar la falguera que em va venir levitant, i vaig ficar llenya a sobre. Vaig apuntar amb la vareta allà, i vaig dir:

- Incendio!

I allà estavem, en una bonica clariana, amb tres tendes muntades, i una gran foguera on seure per sopar. Vaig somriure. Ja no hi havia cap altra llum que no fos la de les estrelles, la lluna i la foguera. Vaig dirigir-me al grup, i vaig dir:

- El sopar no el penso preparar sola. Necessito gent que vingui a ajudar-me a la cuina!

I em vaig dirigir a la tenda gran, on hi havia la cuina, esperant que algun voluntari em seguis.

Per fi haviem arribat. Ja era hora. El que més em venia de gust era sopar d'una vegada, així que quan la Gisèlle es va aixecar per anar a preparar-lo vaig seguir-la per ajudar-la.

-Bé, i què fem per sopar?- Vaig dir, entrant a la tenda gran, on devia estar la cuina, i traient la vareta de la butxaca dels pantalons. - No està gens malament- Vaig afegir, referint-me a la tenda i mirant-la de dalt avall- És gran.

El Jack i jo vam entrar a la tenda.

- Si, aquesta és la tenda gran. Suposo que nosaltres dormirem en aquesta.

Vaig obrir la meva bossa, i vaig posar-me a treure menjar. Pasta fresca, bosses de salsa, paquets amb carn, dues bosses d'amanida, diverses peces de fruita, molt pa, embotit i alguns condiments i espècies. Vaig somriure, mirant al Jack, allargant-li un tros de pernil salat.

- Té, per oferir-te - vaig treure begudes de la bossa -. Creus que n'hi haurà prou, amb tot aquest menjar?

Vaig somriure, mirant-lo.

Vaig veure com la Gis preparava totes les tendes i encenia la foguera, i com després demanava voluntaris per anar a cuinar el sopar. Com que m'encantava la cuina, vaig aixecar-me i vaig anar cap a dins la tenda, amb en Jack i ella.

-Bé, per on s'ha de començar? - vaig fer una ullada al meu voltant i vaig veure tot el menjar que havia portat la Gis - De gana no ens morirem, aixó segur... - Vaig deixar anar, rient. Com que també hi havia pa i embotit, vaig proposar - Vols que començi a fer una mica de pa amb tomàquet? ^^

Ja m'havia alçat les mànigues, per no tacar-me-les i estava disposada a ajudar.

- Perfecte Ur! - vaig exclamar, contenta de tenir més ajuda.

Vaig girar-me cap al Jack.

- Què et sembla si vas preparant l'amanida? Pots tallar trossets de pernil i posar-los a dins, si vols. Jo m'ocupo de preparar la pasta, si us sembla.

Vaig anar cap als fogonets, i vaig posar una olla d'aigua a bullir.

Vaig agafar el pa i el vaig anar tallant i disposantlo sobre el marbre per poder treballar millor.

"Tomàquets...ah! allà... Mmm...la sal i l'oli...perfecte, aquí. Ja ho tinc tot." Anava d'un costat a l'altre de la tenda, agafant i deixant els ingredients. Vaig començar a sucar el pa, una mica de sal i oli d'oliva, i au, fet.

-Perfecte Gis, ja tinc el pa sucat. Next step?- Vaig dir, amb un somriure i les mans plenes de sal.