Excursió al Bosc Prohibit [Equip d'Slytherin]

Vaig deixar anar una rialla al sentir-me descoberta i a l'escoltar el comentari d'en Jack.

-Tranquil, Jack, que en Karl no deixarà pas que passi fred...oi que no, Karl- I vaig somriure, mirant-lo als ulls i fent-li un petó fugaç als llavis.

Me'ls vaig mirar als dos. A en Jack se'l veia decaigut per el que va passar entre la Ra i en Jake. Així que vaig agafar en Karl de la mà i a en Jack del braç, i vaig dir, animadament- Vinga nois. En marxa! ^^

Bé, la cosa anava millor. Almenys semblava que l'ambient s'havia relaxat una mica. Vaig acostar-me al Karl i a la Ur i vaig dir:

- Us recomano que espereu una miqueta, nois. Si us quedeu enrere, malament. - llavors em vaig girar cap a la Rosalie: -. I Rosalie, t'agrairia que et guardessis els teus comentaris per a tu soleta, no ens agrada que trenquis el bon ambient... Que vull aconseguir.

Vaig posar-me a caminar al davant del grup, i vaig girar-me i vaig dir:

- Si algú té alguna cosa que pesa molt, que m'ho doni, que ho ficaré a dins de la meva motxilla! Apa, a caminar s'ha dit!

Vaig tornar-li el petó a la Ra, somrient. Vaig passar un braç per l'esquena de la Ra, i vaig dir, inclinant-me cap al Kikus:

- Ben mirat, si es posen molt pesades, sempre les podem encabir a la motxilla de la Gis, no?

Vaig somriure, mirant a la resta de l'equip. Encara que hi haguessin malentesos, sempre sieriem un bon equip.

-Doncs, vinga, Black. Barellem-nos una mica, a veure si ens salvem de caminar i ens porta la capitana. -vaig dir mig en broma mig de veritat, cansada i aborrida, desitjant tornar ja a Hogwarts.

- El Jake només estava fent broma, oi Jake? - vaig dir, començant a cansar-me de les queixes, i fulminant a la Rosalie amb la mirada.

Vaig acostar-me a ella, i li vaig dir:

- Rosalie Lestrange, si vols continuar a l'equip tanca la boca i camina.

Vaig tornar cap a davant de la fila, i em vaig posar a caminar al costat del Jack, la Ursula i el Karl. Murmurant de manera que només em poguessin sentir ells tres, vaig dir:

- Si es torna a queixar la lligo a un arbre i ja la recollirem de tornada...

Vaig sospirar. Bé, almenys no havia acabat malament, l'assumpte. "Sí, però l'excursió acaba de començar... pot passar de tot encara!" Vaig allunyar aquell pensament de la ment i em vaig enganxar al grup, que entre fet i fet m'havia quedat una mica enrere.

Per un moment vaig plantejar-me la idea de deixar l'equip, total era la segona suplent, i era casi impossible que jugués mai. A més si mai els faltava un suplent, estava bastant segura que m'agafarien a mi abans de retirar-se encara que no estigués a l'equip.

Pero encara que l'excursió no fos especialment divertida, amb o sense mi, no els pensava donar la satisfacció a les "Tres Noves Desgràcies" de lliurar-se de mi. Tot i que em sabia una mica de greu per els altres, vaig acabar decidint tancar la boca, i caminar, una mica apartada del grup. Sabent que tard o d'hora em tornarien a muntar una rebequeria de nen de parbulari.

OFF: Avanço una mica, que si no no acabarem mai, eh?
ON:

Vam seguir caminant, i al cap de mitja hora de pujada constant, la majoria de la gent de l'equip estava massa agotada per parlar. Al cap d'una hora i mitja de marxa, vaig fer aturar a l'equip en una clariana. Començava a fer fred. Vaig amuntegar branques i falguera seca, i vaig envoltar-ho amb pedres de la mida d'un puny. Empunyant la vareta, vaig murmurar:

- Incendio!

I vaig encendre una petita foguera.

- Wingardium Leviosa. - vaig dir, apuntant a un grup de roques.

Les roques van levitar i es van repartir al voltant de la foguera. Vaig somriure, i vaig seure en una d'elles.

- Nois, ja hem avançat bastant. I jo, personalment, tinc gana.

Vaig remenar dins de la meva bossa, i en vaig treure quatre cantimplores plenes d'aigua i barretes de cereals energètiques. Vaig repartir les cantimplores, i vaig donar una barreta a cadascú, mentre circulava l'aigua entre els membres de l'equip.

Feia estona que ningú deia res, havíem de caminar encara més i no era pla gastar les forces parlant. Quan vam arribar a una clariana, la Gisèlle ens va fer aturar. Va encendre un petit foc i ens va donar aigua i una barreta de cereals. La veritat és que s'agraïa aquell descans.

- Què, portem bon ritme, no? - vaig preguntar.

Vaig agafar la barreta que ens donava la Gisèlle. Esperava que allò no fos tot el que ens dongués per sopar, si no m'agafaria algo. I es que jo, sense menjar, si que em posava de mal humor. Molt mal humor.

Vaig sentar-me en una roca. Caminar era avorrit. ¿Què podies fer, a part de caminar? Res. ¿Veus? Era avorrit. I encara ens quedaven entre tres i quatre hores. Bieeen.

- Nois, tinc una bona notícia. Portem prop d'una hora i mitja caminant. Doncs bé, jo tenia previst arribar en aquesta clariana quan portessim dues hores i mitja de marxa. Estem anant molt ràpid. Tenim dues opcions: Afluixar el ritme i arribar més o menys a la hora prevista, o seguir caminant a aquest ritme i fer la excursió en poc més de tres hores. Què escolliu?

Vaig ficar la mà dins la bossa, i vaig repartir una altra tongada de barretes. El sopar ens el menjaríem en arribar al lloc d'acampada.

Vaig quedar-me pensant una resposta. Caminar m'agradava, i duia sempre un bon ritme. I sabia que intentar afluixar el ritme encara era més esgotador.
A més, si arribàvem a la clariana on teníem previst acampar, podríem descansar i fer alguna altra cosa. Perquè, tot sigui dit, hi va haver una estona de camí en què, o va passar un àngel, o a tots se'ns va menjar la llengua un gat...

- Jo voto per seguir a aquest ritme.

-Jo estic amb en Fortin, com menys duri la caminata millor -vaig dir mentre guardava la barreta insípida i calòrica a la meva bossa, i treia un entrepà que m'havien fet els elfs de la cuina abans de marxar.- Per cert, les tendes són idividuals, oi? -vaig fer esperant un si com a resposta.

-Jo, per molt que senti estar d'acord amb la mala pècora aquesta.- vaig dir mirant a la Rosalie.- també voto per seguir aquest ritme, com abans arribem més temps tindrem per preparar-ho tot.

Vaig mirar l'entrepar que s'estava menjant la tonta segona suplent, i després em vaig mirar la meva barreta, li vaig clavar queixalada, home, bona bona no ho estava.

-Appropinquet entrepà.- vaig pensar i el seu entrepà va venir a les meves mans, i, "sense voler" el vaig llençar a terra.- Ara et menjaràs la barreta com la resta, així.- vaig dir-li.- faràs equip. ^^

Vaig deixar anar una rialleta borde, mentre amb un somriure insolent treia un altre entrepà, ja que dins la bossa en duia suficients per viure una setmana, igual que roba i batut de bescuit. Vaig aprofitar per fer un petit encanteri a totes les meves pertenències perquè no es poguessin ni cridar amb un Aproppinquet o un Acció, i només les pogués agafar jo, no m'en rafiava gaire d'aquelles putes.

-Ho sento, però com a segona suplent, no crec que sigui gaire important a l'equip, o sigui que el que jo faci no t'hauria d'importar. Igual que a mi no m'importa el que tu facis. -vaig dir fent voleiar l'entrepà del terra cap a mí, passant per sobre d'ella i la seva barreta, i cobrint-los de terra "sense voler"- Uix, ho sento! -vaig dir amb un to que podia ser de qualsevol cosa menys de disculpa.

Allò ja era massa, em vaig aixecar del tronc on estava asseguda sense pensar, i em vaig apropar a ella, rabiosa, li vaig agafar els cabells i els hi vaig estirar fort mentre treia la vareta i li posava al coll.

- Ara m'escoltaràs vulguis o no.- vaig dir enfadada.- mira, nena, estic farta de tu i de les teves tonteries infantils, de que et cruguis millor que la resta i de que et pensis que pots anar de guai per la vida, quan no tens amic, només una colla de criats que t'obeeixen per por.- vaig respirar una mica més tranquila però encara no li habia dit to el que li volia dir.- així que durant la resta de l'excursió estaràs calladeta, i ens deixaràs a tots tranquils, sinó et juro, que et fare mal.- me la veig mirar rabiosa.- puc fer sisé però de tonta no en inc un pél així que tu tries.

Vaig callar esperant resposta però sense deixar-li el cabells i amb la verta encara al seu coll, desitjant més que res en el món fer-li mal, molt mal.

Encara que fos ella qui tenia la vareta al meu coll, no em vaig doblegar davant les seves amenaçes.

-I jo -vaig dir acostant-me a ella- estic farta que em culpeu de fer tonteries infantils, i començar baralles cada cop que us torno un cop o una vacil·lada i no sabeu com respondre. -em vaig acostar més a ella, posant-li el dit al pit (OFF:al mig, eh! No penseu malament...) i apretant amb tanta força com ella amb la vareta, i clavant-li l'ungla, sense arribar a fer sang.- Estic farta, que al no tenir cervell per respondre'm us dediqueu a amenaçar i a barallar-vos. Pensant que quedareu millor si feu mal a l'altre, al ser incapaces de fer-li veure que vosaltres teniu la raó. I estic farta, que m'amenaceu per aconseguir les coses, com si el fet de tenir més persones del teu bàndol et donés la raó i el dret a manar. Perquè heu de saber, que això només us fa quedar com unes persones idiotes, subnormals i amb una mala llet de campionat, encara que potser és el que sou, no?

No tenia la vareta a la mà, si, podria agafar-la. Però esperava que ella no fos tan covarda d'atacar algú indefens, després de tirar-li el menjar per terra i d'insultar-lo, sense motiu exacte (a part de l'enveja per tenir menjar millor).

-I vinga, va estic indefensa, si vols pots probar la meva teoria. No et dono pas permís, però es clar, tu tens més gent que et defensarà que no pas jo, això et dona la raó i el dret a fer-me el que vulguis pel simple fet d'haver portat menjar de l'escola, no? -vaig acabar desafiant-la amb la mirada.

Anava a dir que jo també estava d'acord amb el Fortin, que considerava que era millor seguir amb aquell ritme, quan la Rapunzel i la Rosalie van començar a barallar-se. En un obrir i tancar d'ulls havien passat a les mans... no sabia molt bé què fer, tampoc volia ser el detonant fatal que fes estallar-ho tot.

- Noies, em sembla que n'esteu fent un gra massa... per què no pareu ja? Encara us fareu mal de debò - vaig dir, amb cara de preocupació. Se suposava que aquella excursió havia de ser bona per a l'equip, fomentar l'esperit de germanor i totes aquelles coses, no? Perquè més aviat em feia l'efecte que hauríem de desfer el camí a corre-cuita per portar algú a la infermeria...

"Dones..." vaig pensar, tot fent un sospir.

-Hauré d'afegir una altre punt a la meva teoria, -vaig dir apartant-me d'ella amb un somriure burleta- sobre la gent que et treu les castanyes del foc, quan arribes a un punt mort on tot el que facis demostrarà la teva estupidesa. -vaig girar-me dramatitzant una mica fent volar els cabells per davant seu, i vaig tornar a la soca on estava assentada, vaig agafar l'entrepà i en vaig fer una queixalada mirant-la directament, fent-li enveja.

- Si algú es torna a barallar en aquesta excursió, acabarem molt malament! - vaig exclamar, farta de les baralles.

Vaig mirar-me a la Rosalie, fulminant-la amb la mirada, i vaig dir:

- I senyoreta, les tendes NO son individuals. I com segueixis així, directament no tindràs tenda on dormir, faràs vivac, però a les dolentes. - vaig aclarir -. A més, jo de tu deixaria aquest entrepà.

Vaig aixecar-me, li vaig arrabassar l'entrepà de les mans, i el vaig tirar lluny. Vaig espolsar-me les mans, i vaig dir, dirigint-me a la resta del grup:

- Bé, decidit, seguirem al mateix ritme. Prometo dues coses: Primera, en arribar a la clariana tindrem un àpat com déu mana. I segona, al pròxim que es passi de llest, el faig dormir fora de la tenda. Ah! I parlant de tendes, hi ha tres tendes, de tres llits cada una. Hi ha lavabo, dutxa, sala i tot el que tindrieu en una casa normal. En una de els tendes també hi ha cuina. Així que ens repartirem en grups de tres. Si els voleu anar fent, a mi, personalment, m'és igual amb qui dormir.

Vaig dedicar una mirada assassina a la Possesseur, i no vaig treure cap altre entrepà, encara que sabés que la faria enfadar molt. I vaig començar a pensar, d'on podia treure una tenda individual i en bones condicions, ara mateix.

-Doncs, què? començem a tirar? -vaig dir finalment aixecant-me de la soca on estava.

Vaig veure com es tornaven a barallar. No era més fàcil ignorar-se i tots contents? Vaig pensar, mentre m'acabava la barreta insípida que ens havia donat la Gisèlle. Vaig aixecar-me de la roca on m'havia assegut, disposat a tornar a caminar, havia arribat a la conclusió que com més ràpid anéssim més aviat arribariem. I era el que volia fer: Arribar el més aviat possible.

-Qui hauria dit mai que Hogwarts tenia tants terreny per caminar...- Vaig dir, posan-me les mans a la butxaca i començant a tirar.

Vaig agafar al Jake de la mà i em vaig dirigir cap a on hi habia la Gisèlle, més aviat cabrejada.

Tenia ganes de fer-la callar per sempre a aquell coi de puta que teniem com a segona suplent de l'equip.

-Gi.- vaig fer.- és la segona suplent, perque coi ha hagut de venir?

Vaig sentir com la Davies preguntava perquè havia hagut de venir di era la segona suplent.

-El mateix em pregunto. -vaig fer girant-me cap a la capitana.

- Perquè, al igual que el Karl, forma part de l'equip. - vaig dir, secament.

Vaig començar a caminar, passant un braç per sobre de l'espatlla de la Ra, i li vaig murmurar, a cau d'orella:

- Ra, jo tampoc hauria volgut que vingués, però... L'entrenament és per tothom. Ho sento.