un esquirol platejat passejant per un sofà (Edgar)

vaig arribar a la Sala de la Necessitat botant de l'emoció. li acabava d'enviar una nota a l'Edgar per a que vingués tan aviat com fos possible.

Em vaig asseure al sofà, amb els peus movent-se pel terra del nerviosisme. Vaig respirar fons per calmar-me. Vaig treure la vareta i me la vaig mirar mentre l'acariciava, recordant el que havia passat feia vint minuts a la meva habitació, després d'un mes de practicar. L'emoció que havia sentit en veure que gairebé, gairebé em sortia el patronus. La pròxima vegada seria la que em sortís, no sabia per què però ho tenia clar.

Es va obrir la porta. Vaig fer un somriure, i presa de l'emoció, vaig anar corrents cap a ell i el vaig abraçar directament, sense ni tan sols esperar a que acabés d'entrar.

Vaig entrar, acabava de rebre una mini-carta de Erin i per la lletra pareixia emocionada. Al entrar se me va tirar damunt.

- Et veig feliç.- vaig dir abraçant-la.- Que ha passat per a que em crides a aquestes hores?- vaig dir rient.

- M'ha sortit! m'ha sortit!- vaig dir saltant de l'emoció i deixant anar petits xiscles- Bé, no, gairebé. Volia que estiguessis amb mi la primera vegada que em sortís, així que he deixat de practicar- vaig dir amb un gran somriure- gairebé ho tinc! gairebé ho tiinc!

Vaig somriure, li vaig donar un abraç.

- Si?!- vaig dir content.- Enhorabona!- vaig dir. M’alegrava molt per ella.- Confiava amb tu, sabia que podries fer-ho.- vaig dir.- I bé, me ho ensenyes?

- Sí! vaig fer emocionada- espera't que ara no em sortirà- vaig dir rient.

me'n vaig anar cap al mig de la sala i vaig aixecar el braç. Vaig pensar en la visió que tenia de la vida i vaig dixar que fluís pel meu cos, que s'extengués pels braços fins a arribar a la vareta i que em fes somriure encara més. i vaig pronunciar l'encanteri, sabent que aquell cop sortiria.

- Expecto Patronum!

Un esquirol platejat va sortir de la meva vareta. Vaig fer un "oh" de sorpresa en veure que l'ed ho havia acertat de ple. L'esquirol va anar a parar al sofà, i es va posar a passejar per allà mirant-ho tot com si veiés el món per primera vegada. quan ja ho va haver vist tot, es va quedar quiet en un racó, mirant-nos amablement.

jo m'havia quedat clavada on era, sense poder fer res. vaig mig recuperar la consciència, i a poc a poc, absorta com si estigués en un somni, m'hi vaig acostar. Em vaig agenollar davant del sofà i vaig acariciar el cap de l'esquirol amb un dit. Ell va tancar els ulls plàcidament, i em va acariciar també el dit amb una pota. I no ho vaig poder evitar. Les llàgrimes d'emoció em van començar a rodolar galta avall mentre a la meva cara s'hi dibuixava un gran somriure.

Em vaig mirar l’esquirol.

- Et vaig dir que seria un esquirolet.- vaig dir content.- Veig que has practicat prou.- em vaig apropar on estava Erin i vaig vore que estava plorant.- Ei!- vaig dir torcant-li les llagrimes.- Ho has fet molt bé, estic orgullos de tu.

Estava content, sabia que si practicava li eixiria, encara que ella no volguera admitir-ho era bastant bona. Algún dia ho aceptaria o almenys es donara compte. Vaig somriure content.

- Està bé, està bé- vaig dir mentre seguia acariciant l'esquirol- ploro per l'emoció. És molt maco...

Vaig abraçar-me a un braç de l'edgar amb la mà que no acariciava l'esquirol.

- gràcies- vaig dir amb un somriure sincer mentre notava que les llàgrimes em tornaven a caure- gràcies per tot.

Vaig abraçar a Erin amb un braç.

- L'esforç ha sigut tot teu.- vaig dir.- No tens perque donar-me les gràcies. Tu i sols tu has creat el patronus, deus de haver tingut un record bastant important com per a que te isca.

- Gràcies igualment- vaig dir- el record és important per mi. Té força. Però ets tu qui m'ha ajudat, Edgar. No ho hagués intentat si tu no m'ho haguessis dit. El mèrit és teu- vaig dir amb un somriure agraït.

- Faras que m'emocione.- vaig dir posant-me roig.- Que isca ha sigut teu i solament teu.- vaig dir somrient.- Aixi que no et lleves merits. Val, jo te he dit el encanteri però has sigut tu qui ha creat el esquirolet.- vaig dir.- I veus, ho vaig accertar, és un esquirolet.

- Doncs emociona't, que el mèrit és teu- vaig dir somrient. Vaig posar la mà extesa sobre el sofà, i l'esquirolet s'hi va pujat. El vaig posar sobre l'espatlla de l'Edgar. L'esquirol s'hi va acomodar; però al cap d'un moment va fer una expressió estranya, i allargant el cap va mirar l'ed com dient "t'importa si em quedo aquí?"

Vaig riure. Definitivament, es notava que era el meu patronus.

Vaig començar a riure i els dos em varen mirar.

- Hahahahhahahhahahhahha.- vaig dir sense parar de riure. El esquirol es va pujar al cap d'Erin.- Ho sent, es que vos pareixeu tant.- vaig dir mentres em sentava en una cadira sense parar de riure.

Vaig alçar el cap i vaig vore el esquirolet i a Erin, i no vaig poder parar de riure.

Semblava que a l'Ed li havia semblat molt divertit el que havia fet l'esquirol. El pobre, espantat, es va pujar al meu cap. El vaig baixar amb un gest amable.

- Pobret, t'ha espantat? Tranquil, l'Edgar no mossega- vaig dir acariciant-lo, i ens vam asseure al sofà, jo amb l'esquirolet en braços- vinga, ja ho veuràs com no fa res.

vaig deixar-lo a la meva falda. L'esquirol va fer un pas endavant. em va mirar com si no ho volgués fer, però de seguida va mirar l'ed i va fer com que recordava el que havia dit. I, tot confiat, va acabar de fer el tros que li faltava per a arribar a la falda de l'Edgar, i se'l va mirar com dient "Perdona'm per haver-me espantat abans. No tornarà a passar, estic segur que ets molt bona persona"

Vaig fer un gran somriure.

- Val, ara no riguis, eh?- vaig dir- Sí que se m'assembla força, sí...

Vaig allargar la mà per a acariciar el esquirolet, però es va esfumar.

- Vaja, que justet.- vaig dir somrient.- Espere no haver-lo asustat.- vaig dir intentant no posar-me a riure de nou.- Et puc fer una pregunta?- vaig dir.- Quin record has utilitzat? Perdò si et senta mal que te ho pregunte, però ho deia perque el record afecta al patronus, es a dir, quan més força te el record més forma te el patronus. No se si me entens.

Vaig fer un somriure.

- No m'importa, jo t'ho vaig preguntar- vaig dir- I de fet ja el saps. Porto utilitzant el mateix record des que vaig començar. En realitat ni tan sols és un record. És... la meva manera de veure la vida, amb les coses bones i les dolentes. Un conjunt de records i sentiments que per a mi són molt importants.

Me'l vaig mirar.

- Sé que és raro; Potser sóc jo la rara- vaig dir rient- però ha funcionat; per a mi això és el que importa.

- Aleshores deu ser poderos- vaig dir pensant.- Mai he vist res igual. No ets rara, simplent que el teu record és diferent, es a dir, no és un record d'alguna cosa, si no un conjunt i això és bo. Això diu molt de tu.- vaig dir.- D'aci poc ja seras millor que jo.- vaig dir rient.

- És bo?- vaig dir contenta- Diu molt de mi? Jo trobo que moltes persones deuen haver fet això...- vaig fer confosa- No crec que arribi a ser millor que tu- vaig fer un somriure- tu me n'has ensenyat, recordes?

Vaig mirar la falda de l'Ed, on abans hi era l'esquirol, i vaig fer un sospir.

- La veritat és que el trobo a faltar...

- No et penses, la major part de gent es concentra en un sol record, no crea un conjunt i menys un tan poderos. El que tu has fet és complicat.- vaig dir.- I ets bona, esta clar? Jo soc bo perque vaig tindre un bon mestre.- vaig dir somrient.- I no tens perque tirar de menys, el patronus està dins teua.- vaig dir.- Sempre estara dins teua, és com una flama que no se apaga.

- Ho sé- vaig dir- però m'ha agradat veure'l- vaig dir- Vas tenir un bon mestre? La Sam?- vaig preguntar amb cautela. No sabia si li sentaria malament la pregunta.

- Mm... si, es podria dir que ella me ha ensenyat algunes coses.- vaig dir.- I ha ella li ha ensenyat el meu avi.- vaig dir pensant.- Altres les he apres al cap dels anys, bé, tampoc en se moltes

No acabava d'entrendre el que volia dir, però no vaig preguntar més. En lloc d'això, vaig mirar-lo, pensant en el que diria.

- Escolta...- vaig dir al cap d'uns segons- Vols... Voldries que t'ajudés? T'agradaria que t'ajudés a superar això del color negre?

Vaig mirar-lo insegura. No sabia com s'ho prendria.

Em vaig sentar al seu costat raonant la pregunta. Volia superar la fobia? Si, això segur, però tindria la suficient força com per a fer-ho, seria capaç?
Un dels meus desitjos era aconseguir superar-la, tenia clar la meua resposta.

- M'agradaria fer-ho, es a dir, m'agradaria poder dur algo negre.- vaig dir mirant terra.- Però em costara molt, segur que vols ajudar-me? Es a dir, no se com me comportare i com seran les meues reaccions, no se si tinc suficient força....no voldria fer alguna cosa malament i pedret.- vaig dir sense alçar el cap de el terra, sense voler-ho els records van tornar al meu cap.

Vaig fer que aixequés el cap i em mirés. Vaig fer-li un somriure tranquil·litzador mentre li posava una mà a l'espatlla.

- Edgar, per més que m'esforci no puc arribar a entendre del tot el que estàs passant, però el que sé és que tinc tres coses ben clares.

Vaig esperar uns segons abans de parlar.

- La primera- vaig dir- T'ajudaré en tot el que pugui i més. La segona, no faré res que tu no vulguis; aniràs tan a poc a poc com necessitis. I La tercera... Mai em separaré de tu. Mai et perdré, m'entens?

Em vaig mirar l'Erin i la vaig abraçar.

- Gràcies.- vaig dir.- Bé doncs si vols intentar-ho.- vaig dir encara preocupat.- Aci em tens.- vaig dir.- Però em promets que faça el que faça no me ho tindras en compte?- vaig preguntar.- Doncs, bé, per on vols començar?

- Es clar que no- vaig dir- T'ho acabo de dir, no et deixaré mai. Abans em tallo el cabell que perdre't (OFF: XD)- vaig dir rient- Està bé doncs. Aviam, tu fins a quin punt ho suportes? vull dir, si jo ara mateix em posés davant teu vestida de negre de cap a peus, podries aguantar mirant-me?- vaig preguntar.