un esquirol platejat passejant per un sofà (Edgar)

- Si, el color negre més o menys el puc suportar.- vaig dir.- Quan vaig entrar a Hogwarts i vaig vore tant de uniforme negre no podia....vore-ho.....però al final em vaig acostumar.- vaig dir.- Aixi que si, supose que si et vesteixes de negre ho suportaria, si em vestira jo de negre, no, no podria.- podria alguna vegada? vaig pensar.

Vaig quedar-me pensant uns instants.

- val- vaig dir al final, posant-li una mà a l'espatlla en senyal d'ànim- doncs què et sembla si comencem per aquí? Per començar podríem fer que només el veiessis. mira, crec que sé què fer. Ara faré aparèixer una manta de color negre. Farem que la miris una estoneta, només mirar-la. Si no ho portes bé, podem fer que hi apareguin dibuixos de colors, o podem posar-la més lluny, el que tu vulguis. De moment només vull que t'hi acostumis i que aguantis mirant-la. I, si tot va bé, anirem una mica més endavant. Et sembla bé?

- Val, comencem per la manta.- esperava que no fora un desatre.- Completament negra o sols la meitat?

- Començarem a poc a poc- vaig dir- li posarem un estampat de colors- Me'l vaig mirar- recorda que sóc aquí i que no deixaré que passi res, val?- vaig dir-li amb un somriure d'ànim.

Una manta va aparèixer de la meva vareta. era a ratlles, de color negre, blau, verd i lila. Amb un cop de vareta, l'hi vaig posar extesa a una certa distància. El vaig agafar de la mà.

- Ba vé? l'allunyo o l'apropo?

Em vaig mirar la manta, negra.

- Va, bé.- vaig dir.- Per ara va bé.- vaig continuar mirant la manta, era una manta, sols una manta, les mantes no feien res. Em vaig apropar a la manta.- Va bé.- vaig repetir.- Provem amb tota la manta negra?- vaig preguntar.

- va bé?- vaig dir amb un somriure sense deixar d'agafar-lo de la mà- Val, doncs ara faré que s'apropi una mica. preparat?

Vaig aixecar la vareta i la manta es va apropar una mica. Vaig mirar-lo esperant la seva reacció.

La manta es va posar al meu costat. Me la vaig mirar malament, però era una manta, i les mantes no tenen vida propia aixi que no anava a fer-me res.

- És una manta, i les mantes no fan res.- vaig repetir.- Si, bé.- vaig dir mirant la manta.- Suportare vore mante casi negres.- vaig dir fent un somriure.

Vaig fer-li un somriure. Ho estava fent molt bé.

- Genial- vaig dir somrient- val, doncs ara ens hi aproparem més- vaig dir. la manta va avançar una mica. Es va quedar a un pas de nosaltres.

Em va dir que ho portava bé. Vaig fer un somriure.

- Molt bé- vaig dir- Doncs ara, toca-la si pots. Comença primer per una de les franges de color. amb un dit, una ungla, el que vulguis- vaig dir mentre passava jo el dit per la manta mostrant-li que no passava res.

Vaig abçar-lo amb un braç i me'l vaig mirar. feia una cara una mica espantada.

- Sé que pots fer-ho, ed. Sé que pots- vaig dir donant-li ànims, mentre amb l'altra mà tocava la manta intentant fer-li agafar confiança.

Vaig passar la mà per una de les franges de la manta, despres vaig posar la mà damunt de la part negra, vaig tancar els ulls, intentant deixar la ment en blanc.

- Estic fent-ho?!- vaig dir obrint els ulls i vaig vore que tenia les dos mans damunt de la manta.- Bé, sols és una manta.- vaig dir llevant importància.

- Molt bé!- vaig exclamar amb un gran somriure- ho estàs fent, ed, ho estàs fent! No li treguis importància, en té molta. és un pas molt gran. Havent tocat una cosa negra, encara que sigui una manta, ja sé que d'aquí relativament poc podrà ser roba! De moment encara no ho farem, però ata sé segur que podràs fer-ho, i tu també!

Vaig abraçar-lo.

- Felicitats, Edgar- vaig dir- ho has fet molt, molt bé. Vols que continuem? O prefereixes deixar-ho una estona?

Vaig somriure.

- Millor poc a poc.- vaig dir.- He tocat una manta negra, sincerament, feia anys que no tocava res negre.- vaig dir.- Doncs preferiria parar. Nose... per hui ja ve bé, no?

- Sí? - vaig dir- doncs ho deixem. El dia que vulguis continuar m'ho dius i seguim. Si et sembla bé, la pròxima vegada farem el mateix que avui però amb la manta tota negra. De moment no va pas malament, oi?- vaig dir amb un somriure.

El vaig abraçar.

- Ho aconseguirem, Ed- vaig dir- Ho aconseguiràs.

- Segur, i més si compte amb la teua ajuda.- vaig dir sentant-me.- Hui tots dos hem avançat molt, tu amb el teu patronus, que ja el tens i jo amb el negre.- vaig dir.- Ens mereixem un descans.- aleshores vaig vore que ja era tard.- Bah, dona igual l'hora. Que vols fer?

- Anar-nos-en- vaig dir- ja és tard. Però abans... Expecto patronum!

l'esquirol va aparèixer. Vaig somriure.

- Vés i digue-li a la sam que tenim notícies. Una ja la pot veure. l'altra, que estem treballant en això de l'Ed i que està millorant. Ho faries?

l'Esquirol va assentir i se'n va anar. Em vaig girar cap a l'Edgar i li vaig fer un somriure.

- Li vaig preguntar a ella primer si et podia ajudar- vaig explicar-li- Et sembla bé que li hagi dit?

- Si, tranquil·la no passa res.- vaig dir agafant la capa.- Vas a la teua sala comuna o vas a una altra banda?- vaig preguntar.- O dic per acompanyar-te.

- sí, millor vaig a la Sala comuna. És tard. no cal que m'acompanyis, la teva sala comuna queda una mica lluny(OFF: Això m'ho acabo d'inventar, si està malament edito xd). L'altra vegada, val, perquè estava a punt d'adormir-me dreta, però tranquil que ara estic desperta- vaig dir amb un somriure.

- Per aquest mateix motiu et pense acompanyar, és tard i ens pillen ens poden tirar la bronca, aixi que et dure a la residencia per els passadissos secrets.- vaig dir.- I si, queda lluny però no tinc res que fer aixi que.- vaig dir obrint la porta.- Anem.- vaig dir somrient.

- passadissos secrets?- vaig dir- n'estàs segur? Per això sí que ens pot caure un càstig...

Em vaig mirar l'Erin somrient.

- Tinc una germana que es coneix tots els passadissos, et puc dir que se com anar a la teua residencia sense que ens pillen. No tens excusa. - vaig dir rient.- I anirem més ràpid.- em vaig asomar i vaig vore que estava buit.- No hi ha ningú, va anem.

- oh, està bé- vaig dir al final, somrient tot i que no estava gaire convençuda- No sé com t'ho fas. No representa que tu ets el més responsable de tots els que em tenen de consciència? Perquè últimament cada vegada que estic amb tu acabo quedant-me rondant pel castell fins tard, banyant-me al llac en ple desembre, utilitzant passadissos secrets i utilitzant la Sala de la Necessitat... Seràs tan bon noi com vulguis, però ets una mala influència per a mi- vaig dir rient.

Em vaig mirar l’Erin.

- Aixi que mala influència?- vaig dir.- Bé doncs aleshores no et juntes amb mi.- vaig dir amb sorna.- Encara que crec que has sigut tu la que me ha cridat per a vindre aci. I si no vols nadar al llac, doncs tranquil·la que no te obligare.- la vaig mirar.- Nah, si que te obligare, com soc una mala influència.- vaig dir rient.- Bé, aleshores anem? – vaig dir escoltant.- Filch no deu estar molt lluny- vaig dir senyalant un gat que hi havia per ahi.- A no ser que et vulgues quedar.- vaig dir, encara que sabia que no se anava quedar.

- Nooo- vaig dir teatralment mentre l'abraçava per l'esquena- saps que no volia dir això. Ets una mala influència... En bona manera- vaig dir rient- m'ho passo bé fent aquestes coses. No són gaire comunes en mi, però m'agraden- vaig fer un somriure- Va, anem. És millor no quedar-nos aquí gire estona més.

Tots dos vam sortir de la sala, en direcció a algun passadís secret que ens portés a la Sala Comuna de Gryffindor.

[Tema Acabat]