Per les altures [Erin]

Com no tenia res que fer i encara eren les cinc, em vaig dirigir al camp de quidditch a volar una estona. Vaig agafar la meua escombra i em vaig enlairar, al cap d'una estona em va pareixer vore algu que s'apropava, em vaig dirigir cap a ell/a. Al cap d'una estona em vaig donar compte de que era Erin.

- Hooooola Erin!- vaig dir aterrant al seu costat.

Vaig dirigir-me al camp de quidditch a passejar i volar una estoneta. Seria Antiquidditch, però m'agradava volar. Vaig veure, però, que el camp ja estava ocupat, per un noi completament vestit de groc. L'edgar.

- Hola Edgard!- vaig correspondre al salut- Què fas, entrenes? JO venia aquí a passejar i volar una estoneta, però veig que ja està ocupat...

- No, no estava entrenant, simplement no tenia res que fer i he dit, vaig a volar una estona- vaig dir somriguent.- No tens perque marxar, a mi no em molestes gens.- aleshores em vaig fixar en que no duia granera.- Em.. Erin i la teua granera?- vaig dir intentant no riure.

- De fet ara l'estava anant a buscar- vaig dir somrient- Com que no jugo a l'equip , doncs no en tinc cap de pròpia. A més, prefereixo les de l'escola, que no són tan ràpides i puc volar tranquil·la.Veig que tu en tens una de bona, per això- vaig dir fixant-m'hi- No hi entenc gaire, però és la que volia tenir l'Allie, crec. L'allie és l'amiga de qui et vaig parlar l'altre dia, per cert.

- Crec que em sona el nom.- vaig dir.- Aleshores agafes les de l'escola..- vaig dir.- I si te oferisc donar una volta amb la meua escombra?- vaig dir emocionat- Si, tu vols clar, jo no te obligue.

- Depèn- vaig dir riallera- és molt ràpida? que si ho és massa em farà por i tot- vaig dir, mig en broma, mig de veritat.

- Be, és ràpida, però fare que vaja lenta. A més no deixare que caigues. Et penses que si caus em quedare mirant?- vaig dir riguent- Aleshores vols provar-ho?

- Està bé- vaig dir, per la meva sorpresa, alegre i convençuda; I vaig muntar a l'escombra.

- Agafat be!- vaig dir i aleshores em vaig enlairar. Varem volar, sense correr, sense pressa, cap al cercol de la banda dreta .- Vas be?- vaig preguntar a Erin. - Te estas agafant al pal de l'escombra? Ves amb compte, si vols pots agafar-te a mi, no vagis a relliscar. -Després vaig enlairar-me un poc més, ja que encara estavem massa prop del terra- Si vols anar algun lloc en concret..- vaig preguntar.
Era la primera vegada que duia algu amb l'escombra, en sentia, nose, be, tranquil.

Ens vam enlairar. No anàvem gaire ràpids, però jo m'agafava fort a l'escombra per no caure. Quan estava a punt de relliscar, però, l'Edgard em va dir que m'agafés a ell. Vaig fer-li cas, una mica nerviosa per si queia mentre m'agafava a ell. No va passar res, per sort.

Em va preguntar si volia anar a algun lloc en concret.

- Eh, crec que no... Coneixes algun lloc que tingui vistes boniques per volar-hi?

-Mmm..- vaig dir mentres pensava- Podem anar per els prats de Hogsmeade, però no perque ens podien fotre la bronca.. per els jardins o per damunt del llac- vaig dir planetjant.- Nose on vuigues. Elegeix tu el lloc.

- Crec que millor ens quedem per aquí, doncs...-vaig dir.

Vaig notar com una cosa em queia al braç.

- Això és una gota de pluja?- vaig mirar al cel. Estava completament gris, del que amenaçava tempesta.

De sobte el cel es va posar molt negre i va començar a ploure, no molt, però caia.

- Oh!- vaig dir- Crec que sera millor que baixem, no aneee....- aleshores es va alçar aire.- Vaig a baixar, agafat be!.- vaig dir mentres tirava cap a baix.

- D'aco...- vaiig començar a dir, però de cop es va començar a aixecar més vent i a ploure més i és fort. Em vaig agafar a ell amb força, espantada.

El vent va fer una estrebada molt forta a l'escombra quan ja érem a pocs metres de terra. Vaig notar com les meves mans es desgafaven d'ell i sortia mig volant. Per sort vaig caure sobre un bassal molt gran de fang, em va mig amorteïr la caiguda.

Vaig alçar el cap del fang, preocupada pel que li podia haver passat a l'Edgar. El vaig veure a pocs metres de mi, també havia caigut al fang.

- Estàs bé? vaig preguntar, preocupada.

De repent una estrebada va fer que Erin eixira volant. Menys mal que estavem prop de terra. Vaig caure també a terra, vaig agafar la granera i rapidament em vaig dirigir cap on estava Erin.

- Estas be?- vaig dir mentres l'ajudava a alçar-se- Ho sent, no sabia que faria tant de vent.- aleshores em vaig donar que anava cobert de fang i el fang te un color tirant a negre. Merda. Em vaig girar cap a Erin- Si, estic be.- vaig intentar que la veu eixira clara.

- Sí, jo estic bé- Molt coberta de fang, però...- de cop vaig veure que es girava d'esquena, com si li passés alguna cosa. Em vaig netejar i vaig anar cap a ell.

- Segur que estàs bé?- vaig dir preocupada- Sento haver acceptat, no ho hauria d'haver fet, i ssento si he dit alguna cosa malament...

- No, no has fet res malament. Al contrari me ho he pasat molt be aquesta vesprada volant amb tu..- vaig dir mentres me intentava netejar la túnica- L'únic, que be, ja saps que no m'agrada el color negre i...- vaig dir senyalant el fang.- Ho sent.- en aquell moment no vaig pensar que podia haver utilitzat la vareta.

Creia que entenia el què passava. però realment odiava tant el color negre com per posar-se trist només de cobrir-se de fang? La Sam m'havia dit que només era que no li agradava, però... Podria ser que fos alguna cosa més? No pensava obligar-lo a dirme res, així que simplement vaig dir suaument:

- Deixa'm a mi...- vaig netejar-lo amb la vareta. Ja no quedava res.- Ja està. Ja no tens color negre pel cos. Estàs bé, ja?

- Grà...Gràcies, segur que et dec semblar un estupid.- vaig dir un poc avergonyit- Ho sent...jo....No recordava que podía lleva-lo amb la vareta.- vaig dir intentant fer un somriure.

- No, Edgard, no em sembles un estúpid. Estàs passant un mal moment, si m'haguéssis vist a mi en... -Vaig callar. No volia explicar res encara.- En fi, que no passa res. Tots hem tingut un despiste com aquest en algun moment.

Em vaig quedar callada un moment, pensant el que havia de fer.

- Escolta, no cal que m'expliquis res- vaig dir, tranquil·la- però, m'equivoco si dic que això té una història darrere no gaire agradable?

Em vaig quedar mirant a Erin, quanta rao tenia.

- Si, te una història raere, i no, no és agradable- vaig dir mirant-la als ulls- Jo.. voldria...voldria contarte-la, m’agradaria que tu la saberes, perque pot ser aixi, me entendries.. però crec que encara no estic preparat.- vaig dir mirant-la- M’entens, no? Pot ser en un altre moment. Te ho promet.- vaig dir donant-li la ma.

- No sé el que et passa, però t'entenc- vaig dir-li tranquil·lament- i això seguirà per més temps que estiguis sense dir-m'ho. No hi ha pressa, Edgar. És la segona vegada que parlem.- Vaig dir, donant-li també la mà.

- Moltes gràcies Erin.- vaig dir agraït. Despres em vaig donar que estavem xops.- Estem prou banyats. Pense que deuriem d'anar cap a dins. - vaig dir mentres agafava la granera.- Tinc unes ganes de pendre un xocolate calent.

Jo també em vaig adonar que estàvem xops.

- El mateix dic- vaig dir rient, i tots dos vam començar a tirar cap al castell, parlant i completament xops, en busca de l'esperada xocolata calenta.

[TEMA TANCAT]