Què vol dir això? (Erin)

"Necessito un lloc on pugui estar en pau"

"Necessito un lloc on pugui estar en pau"

"Necessito un lloc on pugui estar en pau"

La porta va aparèixer davant meu, majestuosa. La vaig empènyer, i vaig somriure en veure l'interior de la Sala.

S'havia tornat completament blava.

A les parets hi havia alguns miralls. Envoltant l’estança hi havia grans testos de lliri blanc. I el terra, encoixinat i blau, presentava de tant en tant alguns monticles que feien el servei de cadires, o butaques, o sofàs. No hi havia cap moble.

Molt... Tu vaig pensar, somrient.

Vaig caminar cap al centre de la sala. Hi havia un petit estany, amb nenúfars, i peixos de colors.

- Avui estàs realment preciosa, Sala... - vaig murmurar.

Vaig seure al costat de l'estany, amb el sobre de Hogwarts a la mà. A dins s'hi palpava perfectament la placa. Una placa que no entenia per què estava allà, en un sobre amb el meu nom. Era cert que últimament estava canviant, però... Tant? Tant com per ser delegada? Una de dues, o el panorama Ravenclaw estava fatal o realment la direcció pensava que jo podia fer bé allò.

Vaig arribar a la SN un tant preocupada. Què li passava, a l'Allie? M'havia enviat un mussol dient que anés a la sala per la tarda, i feia dies que la veia una mica rara. Seria per lo del Jack?

Vaig fer un sospir, preocupada, i vaig entrar. Allà hi havia la Sala Raven que m'esperava venint de l'Allie.

- Hola - vaig fer un somriure - M'agrada l'habitació

Vaig girar-me, en sentir la veu de l'Erin.

- Sí, és una sala molt... Jo?

Vaig riure, i la vaig mirar.

- Necessito... Com dir-ho... Teràpia. Urgent. M'ha arribat una carta, tia, una carta que no sé com assimilar. No se si és bo, si és dolent... No sé com reaccionarà la gent.

Vaig fer-li un gest amb la mà perquè vingués amb mi, i vaig deixar el sobre al meu costat, perquè el pogués mirar.

Vaig somriure, mentre seia al seu costat i feia aparèixer mentalment un petit lleonet de peluix.

- Què? Ho sento, em sento atacada per l'aura Raven - vaig dir, divertida, en veure la seva mirada - Necessito una miqueta de Gryffindor per estar còmode.

Vaig fer una rialleta mentre ignorava la mirada de l'Allie, sabent que en aquell moment era millor si em comportava una mica més divertida que si em preocupava, i vaig agafar el sobre que m'assenyalava l'Al.

O.O

- Mare meva... - vaig fer rient, sense poder ocultar la sorpresa - El Dumby està cada any pitjor... No hi havien més Ravenclaws a part de tu, o què? - vaig dir, rient.

Vaig somriure, confortant-la.

- La gent reaccionarà com les gallines. Però jo crec que tot anirà bé...

Vaig mirar el lleó. Tenia raó, en certa manera. Aquella sala era molt Ravenclaw, massa i tot per un lleonet com ella.

- La gent reaccionarà com les gallines. Però jo crec que tot anirà bé...

- Ja, Erin, però el problema no és aquest! El problema és que hem de portar al Dumbledore a un sanatori mental! M'ha fet monitora a MI! Abans que a un dels de setè hiper responsables! No és normal! I això no fa sinó reenforçar la idea que em passa alguna cosa! M'estic tornant boja, rara, diferent?

u.u
Vaig abaixar la vista, abatuda.

- Allie! - vaig exclamar, rient - Primer: Rara ja ho ets, i la gent t'adora. No passaria res si et tornéssis una mica més boja...

Vaig callar uns instants, pensativa.

- I segon: Si el Dumby no s'ha pres les pastilles, el més probable és que hagi fet servir un mètode de tria tan científic com és "Una plata d'enciam" . Si està conscient... - vaig dir, pensant - Si està conscient potser espera que sent monitora et tornis més responsable. O potser pensa que l'escola és massa seriosa i vol que facis abús del teu poder per tornar-la divertida! - vaig dir, rient.

Vaig alçar una cella, i vaig posar-me a cantar:

- Un cigró petit, s'ha amagat a sota el llit, de color de xocolata, un, dos, tres, quatre, xo-co-la-ta! Allie Lovegood, monitora!

Vaig posar-me a riure.

- Aquest és el mètode, estimada Erin. I si pensa que l'escola és massa seriosa, que no es precoupi, que abusaré del meu poder com mai cap monitor ho ha fet...

Vaig veure com em mirava i vaig dir, rient:

- És broma, és broma! Intentaré, repeteixo, intentaré fer la meva feina de manera responsable.

Val, i quin drogata alcohòlic es creu el que acabo de dir?

Vaig riure, feliç de veure que l'Allie estava més animada.

- Tu intenta-ho - vaig dir amb un somriure - que veuràs que tan difícil no és. Abans que te n'adonis, estaràs traient-me punts a mi per córrer massa pels passadissos, o per seure incorrectament.... - vaig dir rient.