Ei, que això fa mal!

Duia tot el braç dret embenat de qualsevol manera i tot xop de sang.

"Maleïdes masmorres... ¬¬' "

Aquella tarda havia baixat a les masmorres per demanar ajuda al professor de pocions amb un tema que no m'havia quedat clar del tot. Les masmorres estaven totes a les fosques, i no em vaig donar compte d'una roca que sobresortia més que les altres. Amb tanta mala sort que em vaig fer un tall al braç dret, des del canell fins a l'alçada el colze, bastant considerable.

Vaig entrar a la infermeria, per veure si Madam Pomfrey em podia curar aquella ferida, i ràpid.

- Madam Pomfrey! - Vaig cridar - Pot venir, siusplau. Necessito que em faci una ullada a aquesta ferida!

Vaig sortir del despatxet de Madame Pomfrey, amb el cap cot ja qiue estava llegint el meu contracte.

-Madame Pomfrey s'ha jubilat.- vaig dir, sense aixecar.- Jo sóc el nou sanador de Hogwarts, em dic Karl, Karl Foster.
- A veure que hi...

Vaig aixecar la vista per examinar la ferida del braç, però quan vaig veure qui era la noia, les paraules se'm van quedar encallades a la gola.

O.O

O.O

O.O

- Però què collons... - Van ser les úniques paraules que em van sortir de la boca quan vaig veure sortir en Karl del despatx de Madam Pomfrey.

- Madame Pomfrey s'ha jubilat.

"Molt hàbil, això ja ho veig... ¬¬' "

Es va acostar cap a mi i no va ser fins que no va ser davant meu que no es va adonar de qui era.

- Que collons hi fas aquí, Foster? - Vaig dir, apartant el braç del seu davant i allunyant-me d'ell.

OFF: Vaig a posar-me en modo Foster cabrón , m'anire relaxan oks?

-Ur, saps de sobres com em dic.- vaig dir.- així que no em diguis Foster, I.- vaig fer remarcant la lletra.- com t'acabo de dir, Madame Pomfrey s'ha jubilat així que jo sóc aqui per fer de sanador i ocupar el seu lloc.

Me la vaig quedar mirant amb suficiència.

-Et satisfà la meva explicació?.- vaig dir en to orgullós.- Ara, si us plau, em deixaries veure aquest braç per a que te'l pugui curar, ho dic perque no tinc toot el dia.

Per rematar la frase li vaig fer l'ullet.
"molt bé foster".-vaig pensar.- "si amb això no et fot una òstia és que és una santa"

"Aaaaargh!" Vaig pensar, amb ràbia. Aquell tio em treia de polleguera.

- Ni se t'acudeixi tornar-me a dir Ur. Per a tu sóc la senyoreta Black. - Vaig dir, amb les mandíbules apretades.- Era una pregunta retòrica, imbècil... ¬¬' Ja ho havia notat, que Madam Pomfrey no hi és.

Com que estava dreta davant seu vaig tirar el braç esquerra cap endarrera i vaig descarregar-li tooooota la meva força a la seva galta, girant-li la cara d'una hòstia.

- Ets un cabró insensible, Foster - Vaig dir, remarcant encara més el seu cognom.- I no se t'acudeixi tocar-me...

"I com et curaràs la ferida, llesta?" Va dir una veueta al meu interior.

He d'admetre que l'hòstia em va agafar desprevingut i em va fer una mica de mal, pero em vaig recuperar aviat i vaig ser capaç de contestar.

-Senyoreta Black, tot i que els dos sabem que de senyoreta poc.- vaig fer la puntualització amb un tó força sarcàstic.- Si no vols deixar que et toqui per curar-te la ferida, vés a morir desagnada amb un altre lloc, que no vull haber de fregar el primer dia.

La vaig mirar amb superioritat, en aquell sentit tenia les de perdre, em necesitava i ho sabia, igual que sabia que li feia ràbia admetre-ho.

-Va Ur.- vaig dir remarcant el seu nom.- Saps que em necesites per curar-te això, i jo sé que tu ho saps, perque no t'empasses l'orgull i et decideixes a colaborar abans que se't infecti?.- Vaig afegir amb una mirada de condecendència, força fingida, cal dir.

Vaig haver-me d'empassar les meves paraules i desenbenar-me el braç. Li vaig estendre, amb una mirada de fàstig. La bena...La vaig tirar al terra.

"Com que no vols fregar, eh? No t'ho posaré fàcil..."

- Si tornes a pronunciar aquest nom, patiràs les conseqüències...Foster.

I vaig seguir mirant-lo, amb ràbia, mentre ell somreia suficientment.

Vaig mirar la ferida, sagnava però no estava malament del tot.

-Bé tinc una bona noticia i una de dolenta.-vaig dir.- La bona és que no es una ferida profunda i que n' t'hauries mort, la dolenta es que et courà de valent la poció desinfectant. Espera't aqui que la vaig a bucsra.- Vaig dir.- De mentres, pots recollir la bena.

Vaig dirigir-me cap al despatx, vaig agafat el flascó amb la poció desinfectant i vaig tornar a la sala on era la Ur.

-Preparada, senyoreta Ursula Black.- vaig dir en tó mofa i li vaig tirar un raig de poció, només n'haurien calgut un parell de gotes, no li faria mal, només li couria una mica més.

Vaig aprofitar el moment que ell va anar a dins a buscar la poció per refregar la bena per tot el terra.

"Que la reculli te mare, xato..."

Va tornar i em va dir que allò em couria una mica. Però que no estava malament.

Em va aplicar una quantitat que jo vaig considerar excessiva a la ferida.

Collons, si picava! Vaig enretirar el braç, dolguda.

- Ei, ei! Vigila! Que això fa mal, bèstia!

I vaig apropar el braç cap al meu pit, bufant la ferida perquè parés de coure.

Vaig esforçar-me per no somriure quan va apartar el braç per començar a bufar-lo.

-Mira, no sé que prefereixes tu.- vaig dir.- però no se quina classe de fongs i altres "animalons" ronden per les parets de les masmorres, prefereixo posar-hi poció de més i matar-los a tots que no pas que se't infecti i t'haguem d'amputar el braç.- vaig fer.- Estem o no estem?

La vaig mirar, estava dolguda amb mi, es notava, bé, de fet, m'odiava i punt.

-Quan deixi de coure pots marxar.- vaig dir, vaig mirar la bena que encara seguia a terra.- I no t'oblidis de la bena, no sigui cas que hi hagi una altra emergència i no en tinguis.- vaig dir amb sarcasme.

Vaig girar cua i em vaig dirigir al despatx a deixar la poció. Quan vaig tornar a la sala encara era allà al mig de peus.

-Et pots asseure si vols.- vaig fer.- Es gràtis.

- Estem... - Vaig dir, entre dents.

Vaig veure com evitava somriure victoriosament i em mirava. Sabia com em sentia. Podia veure-ho als meus ulls.

- I no hi has de fer res més, doctor? - Vaig preguntar, burleta - Així de senzill, era?

Vaig veure com passava de mi i anava cap al despatx a deixar la poció.

- De benes en tinc per donar i per vendre. Aquesta és cortesia de la casa ¬¬' - Li vaig etzibar de mala manera.

Em va dir que podia asseure'm. Però jo em vaig quedar allà, d'empeu.

"Tan amable com sempre Ur" Vaig pensar recordant de sobte que ella em podia sentir.

Vaig apuntar amb la vareta a la bena que era a terra.

-Purgo.- vaig dir, i la bena va tornar a quedar neta, sense ni rastre de sang, després vaig repetir el procés amb el terra, orgullós de mi mateix ja que no em caldria fregar.

Vaiga agafar la bena del terra i li vaig embolicar el braç amb ella (OFF: visca la antihigiene).

-Quan s'hagi cicatritzat et pots treure la bena.- vaig dir.- Tinc una poció cicatitzant, te'n puc posar una mica, pero hauries de venir cada dia a que te la poses, tu decideixes.

Vaig treure'm la bena depressa. Li vaig tirar a la cara, furiosa de la ràbia.

- Però tu de què vas? - Vaig dir-li, quasi cridant - Com poden haver-te agafat per substituir a Madam Pomfrey si ni tan sols saps que una bena feta servir no la pots reutilitzar?

Vaig aguantar-me el braç contra el pit, perquè em començava a fer mal de veritat.

- No vull una poció cicatritzant! El que vull és que em curis d'una puta vegada la maleïda ferida! I que ho facis bé, tros d'incompetent amargat!


OFF: Ooooh! visca l'amor! xDD

Vaig agafar la bena i la vaig llençar al fons del cubell de la brossa, amb més força de la que hagues calgut, aquella noia em feia perdre els nervis.

-Te l'he curat bé el braç.- vaig dir.- No hi jugo jo amb la salut dels meus pacients, i la bena, com has vist prou, l'he netejat així que, no et queixis.

Me la vaig quedar mirant, amb el braç abraçat al pit, la poció ja hauria d'haber deixat de coure-li...

-Deixa'm veure el braç un altre cop.- vaig dir, mentre amb calma extenia la ma cap al seu braç, sense arribar a tocar-la.

Off: Et feia posar dels nervis de quina manera?? XDD

ON:

Vaig mirar-me la ferida.

"Ecs"

- Karl, no sé jo si això té bona pinta... - Vaig dir, oblidant-me totalment de ser borde amb ell i preocupant-me de debó pel meu braç.- Hmmm...d'això...no m'agradaria perdre el meu braç... M'agradaria més aviat conservar-lo...

Vaig estendre la mà cap a ell, mostrant-li el braç "malalt".

- Ves amb compte, siusplau. Que fa realment mal...

Vaig agafar-li el braç amb cura i vaig tornar a examinar la ferida, havia empitjorat, ja no tenia bona pinta, tenia les vores del tall d'un color verdós i supurava, pus blanquinos i dens.

-Ur.- vaig dir seriós.- Quan has tardat a venir a la infermeria despres de fer-te el tall?.- la vaig mirar, la meva mirada deia un "diguem que has vingut directament per favor".

Mentre esperava la seva resposta la vaig acompanyar fins al llit més proper.

-Aqui.- vaig dir senyalant-lo.- T'estires i no et mous fins que t'ho digui... si us plau.- vaig afegir al últim moment.

- Unes tres o quatre hores...- vaig dir, fluixet - em pensava que podria curar-me-la jo sola... ^^'

Llavors em va acompanyar cap a una camilla i em va dir que m'hi estirés.

- Què?! Si home! Ni de conya! - Vaig dir-li, aguantant-li la mirada.- Quedar-me aquí, amb tu, dos dies sencers?

''Estava de broma, oi? O.O ''

- Vols conservar el teu braç o no?.- vaig fer comenant a perdre la paciència, quan feia poc perque feia poc i quan ho volia fer bé, es negava a colaborar.- per qque si no el vols per a res, pots marxar, si l'aprecies minimament... Et quedaras aqui per a que et pugui curar.


Vaig començar a pensar que li podia posar jo en aquella ferida per a que li marxes la infecció, la pocio desinfectant no funcionava i jo m'estava posant dels nervis...

- No podies venir directament oi?- vaig fer enfadat.- Havies d'intentar jugar als metges amb el teu braç... Bé doncs permet que et digui que l'has cagat... I ara, si no t'importa...-vaig fer sentalant el llit.

- Jo havia pensat... - Vaig dir, intentant queixar-me. Però quan vaig veure la seva mirada severa vaig fer-li cas i vaig asseure'm a la camilla.

Me'l vaig mirar i vaig empassar saliva. Em vaig mirar el meu braç. Era fastigos...

- Està bé. Em quedo. Que haig de fer?

Vaig allargar-li una bata blanca de malalt.
-Pots començar per posar-te-la.- vaig dir.- I després et pots posar a dins del llit, mentre jo penso que et podem posar aquí.

Vaig anar cap al despatx i vaig començar a mirar totes les pocions i ungüents que tenia allà, en vaig escollir dos i vaig tornar cap on era ella.

-Començarem per això.- vaig ensenyar mostran-li una poció bevible i un ungüent, li vaig allargar la poció, mentre destapava el pot de la pasta, que no feia massa bona olor.- Beu.- Vaig dir, mentre començava a aplicar aquella pasta densa per sobre de la ferida.

Em va donar una camisa de malalt. Really?

Vaig veure com marxava cap al despatx i vaig sentir com trastejava per allà dins... Va tornar, amb les mans plenes. Jo seguia amb la meva roba, sense posar-me la bata.

- Foster, de veritat que m'haig de posar això? No podria quedar-me amb la meva roba? O inclús amb el meu pijama? - Vaig preguntar-li, amb ulls de cadellet. No m'agradaven gens, les camises dels hospitals...

Em va passar un flascó amb un líquid que feia una mica més de bona olor que no pas la pomada que havia obert.

- Estàs segur que això servirà...? - Vaig fer, insegura - Si ha d'anar igual de bé que el líquid aquell d'abans... ¬¬'

OFF: amb el teu personatge?? M'he perdut molt. TT

ON:
Vaig sospirar exasperat, com podia algú donar tants problemes per a que el curés, em preguntava jo.

-Està bé.- vaig dir amb to cansat.- Després de beure't la poció pots avisar a la Rapunzel o a la Gisèlle, per a que et portin el teu pijama, si t'has de sentir millor amb ell posat.

Vaig continuar respregar aquella pomada aquesrosa pel seu braç, erà realment fastigos i la olor era vomitiva.

-Mira, no sé si funcionarà.- vaig dir sincerament.- Però espero que ho faci, perque si no haure de passar a un medicament que et deixarà completament KO.- vaig explicar-li mentre li enbenava el braç amb una bena nova.- Ara beu, va, quan t'ho hagis begut avises a alguna de les teves amigues i et poses al llit a fer repós.- vaig dir en tó sever.- Pasaré d'aqui un parell d'hores a veure com va la cosa.

OFF: Amb el pijama! Amb el meu pijama! Error meu! xDD

ON:

- Està bé, avisaré a la Rapunzel... - Vaig contestar.

"Ni de conya et posaré tant fàcil que et quedis amb la Gis, malparit... ¬¬' "

Vaig veure com m'aplicava la pomada. Coïa una mica, però vaig aguantar estoicament el que em feia. Després vaig observar com me l'embenava, perquè la ferida no estigués en contacte amb res.

Vaig beure'm la poció que m'havia donat abans i vaig empassar, a disgust.

- Ecs! Ja les podrien preparar per a que siguéssin més fàcils d'empassar...

Vaig sentir-me una mica marejada, així que vaig tancar els ulls i em vaig agafar amb les mans a banda i banda del llit.

- Foster... - Vaig ordenar, més que demanar - Avisa tu a la Rapunzel i demana-li que em porti el pijama. Jo ara mateix no em veig en cor...

Va fer el gest d'agafar-se al llit, com si es mareges, bé no era gairbé normal a no ser que no hagues menjat res.
Vaig conjurar el meu patronus.
-Diga-li a la Rapunzel que porti el pijama de la Ursula a la infermeria que s'haura de quedar aquí a pasar la nit.- li vaig dir i llavors es va esfumar.

Em vaig quedar mirant a la Ursula que s'havia posat blanca, vaig anar al despatx i vaig agafar una mica de xocolata que hi tenia.

-Que fa moltes hores que no menjes.- vaig dir mentre li allargava la xocolata.- Menja-te-la et sentiràs millor després.

Vaig assentir amb el cap, mantenint els ulls tancats.

Vaig obrir els ulls i vaig aixecar la vista cap a ell. Vaig allargar la mà bona cap a la xocolata que em passava.

- Gràcies, Fost... - Vaig començar a dir, menre em tirava cap endavant per agafar el petit mos que m'havia portat. Però vaig sentir com el meu cap s'emboirava i que les forces em defallien.

Només vaig tenir temps de mirar-me'l als ulls, abans de desmaiar-me.

"Si ell no m'agafa a temps, em fotré l'hòstia del mil..." Vaig poder pensar, abans de perdre totalment la consciència. Hòstia del mil, perquè m'havia aixecat del llit i estava totalment exposada al terra de la infermeria.