Ei, que això fa mal!

- Doncs ara ja en tens, i per partida doble. Has vist, quin èxit? - Vaig dir, somrient a la Keta.- Jo tampoc he tingut germanets ni germanetes. Però si que tinc una cosina. Un dia te la presentaré, t'agradarà.

Vaig mirar-me en Karl i li vaig somriure.

- Més et val que els fills siguin guapos, que si no, la nena se'ns deprimeix!

Vaig mirar a la Ursula, amb una cella aixecada, com dient-li, tu m'has vist?

-Ur, carinyo, tu m'has vist?.- vaig dir.- Si jo soc el pare dels teus fills han de sortir guapos per nassos.

Vaig mirar a la nena.

- I a tu que t'agradaris més, un cosinet o una cosineta?

-Jo vull una cusineta.- vaig dir.- perque així podre jugar amb ella a les nines i fer-li de tieta, com la Ur amb mi, i serà com una nina de veritat.-vaig somriure.- Perque jo ja soc gran i la podria cuidar soleta.

-Que tindreu fillets, tieta.- vaig dir-li a l'orella.- L'has perdonat molt i per això tindreu fillets?.- vaig dir tota emocionada.

Vaig saltar del llit mentre ballava i saltava per la infermeria tot cridant que tindria cosinets.

Vaig començar a riure. Aquella nena era adorable ^^

Vaig veure com ballava i saltava, cridant que tindria cosinets.

- Ketzahl! Ketzahl! - La nena em va mirar - Nosaltres dos no tindrem fillets. Els tindran la meva amiga i el noi guapo. Recordes perquè? - Vaig preguntar - Perquè a la meva amiga li agrada més el noi guapo que a mi. Com a tu t'agrada moltissim més la xocolata que a mi.

La nena em va mirar amb cara extranyada, com dient "Però jo vull que els fillets siguin vostres...!"

- Però tranquila, que la meva amiga també és molt guapa i tindran fillets molt més guapos!

Vaig deixar de saltar entristida

-Oh, però tieta Ur.- vaig dir amb cara de pena.- Jo volia que els meus cosinets s'assemblesin a tu i al tiet Karl, segur que la teva amiga no es tant guapa com tu.- vaig assentir amb al cap com per corroborar el que deia.

Vaig anar cap a la Ur

-I si vaig a parlar amb la teva amiga i li dic que jo vull que el Karl tingui fillets amb tu perque a tu t'agrada molt més la xocolata que a ella.- vaig dir, disposada a anar a buscar a la noia gran que no coneixia.- Tindràs fillets amb el tiet Karl?

Vaig començar a riure.

- Keta, carinyo. A en Karl jo no li agrado. Li agrada la meva amiga. I a mi en Karl no m'agrada. A mi m'agrada un altre noi. - Vaig dir i vaig pensar en en Sam.- Un dia te'l presentaré.

Li vaig fer un gest perquè s'acostés més.

- I ja veuràs com és molt més guapo que en Karl i ja no voldràs els seus fillets. - Li vaig dir fluixet, a l'orella.

Vaig tocar-li el nas, carinyosament.

- I així tindràs més cosinets i cosinetes! - Vaig dir-li - Fillets del tiet Karl amb la meva amiga i els fillets de la tieta Ur amb el noi més guapo. Què et sembla, la idea?

-Està bé.- vaig dir donant-me per vençuda.- Però que consti que jo volia que tinguesiu fillets vosaltres.- vaig posar careta de pena.

Vaig mirar a la tieta Ur.

-I quan em presentaras al altre noi guapo que serà el meu tiet.- vaig preguntar.- Jo el vull coneixer ara, que et vindrà a veure?.- vaig tornar a preguntar.- Perque si no et vé a veure li dire al tiet Karl que s'enfadi amb ell.

- Vols que li envii un missatge a veure si pot venir? - Vaig veure com la nena assentia amb vigorositat.

Vaig somriure. Vaig agafar la vareta que tenia sobre la tauleta del costat del llit.

- Expecto Patronum!

Una libèl·lula platejada va sortir de la meva vareta.

- Porta aquest missatge a en Sam, siusplau: "Sam, sóc a la infermeria, jo estic bé, només que tinc el braç una mica masegat. Hi ha una personeta que et vol conèixer, que series tant amable de passar-t'hi un moment, siusplau?"

Quan vaig acabar de parlar, la libèl·lula va marxar de la infermeria i va anar a buscar en Sam.

- Bé, Keta, ja està. Ja està avisat. Ara aviam si tens sort i en Sam pot venir, eh? ^^

Havia rebut un patronus de l'Ur dient que era a la infermeria. Preocupat vaig tirar els llibres d'herbologia al llit de qualsevol manera i vaig sortir corrents de la Sala Comuna. No sabia com podria mirar-la a la cara sense semblar un tomàquet. Per culpa de certes imatges de tots dos a Hogsmeade fent coses que no em desagradaven pas, però que m'eren incòmodes. Ho recordaria? Li agradaria?

Vaig entrar a la infermeria, i vaig saludar el noi que hi havia allà.

- Fo... Foster, oi? Hola.

Sense dir res més, vaig anar cap a ella, ràpidament.

- Què t'ha passat, Ur? - vaig preguntar, amb to de preocupació a la veu.

Vaig veure'l entrar per la porta de la infermeria. No vaig poder evitar somriure i posar-me vermella. MOLT vermella. Déu...

Va saludar a en Karl i després va venir cap a mi. Em va preguntar si estava bé.

- Sí, ara molt millor - Vaig somriure i vaig posar-me un altre cop vermella.- Però fa unes tres hores, quan he vingut, realment feia mal.

Vaig sentir una estrebada a la samarreta. La Keta m'estava estirant perquè li presentés el nouvingut.

Vaig somriure-li i li vaig acariciar els cabells.

- Sam, aquesta és la Ketzahl Malfoy. Keta, aquest és en Sam Lukeson.- Vaig dir, presentant-los.

Vaig correr cap al noi i li vaig saltar a sobre mentre somreia contenta.

-Tiet Sam.- vaig cridar.- Així que tu ets l'altre noi guapo que tindrà fillets amb la tieta Ursula.- vaig afirmar somrient.

Vaig baixar dels braços del noi i vaig anar cap a la Ur, me li vaig posar a la orella i li vaig dir.
-Tieta Ur, si que és més guapo que el tiet Karl. I a més es molt bó.- vaig somriure més.- Perque porta la corbata a de la meva residència i a la meva residència tots som molt bons.

Em vaig girar cap al Sam

-Sort que has vingut.- vaig dir fent que si amb el cap.- Perque si no l'hi hagues hagut de dir al tiet Karl qe és vingues a enfadar amb tu.

Vaig mirar a la nena, somrient. Tot allò de Tiet Sam i de noi guapo que tindria fillets amb la tieta Ursula no ho vaig entendre, però ja ho preguntaria més tard. Vaig agafar-li la mà a la nena i vaig dir, fent-li un petó a la mà:

- Hola, Keta. És un plaer.

Vaig picar-li l'ullet, i vaig dir:

- Ja no cal que el... Tiet Karl s'enfadi amb mi, ja sóc aquí per cuidar de la Tieta Ursula. Però veig que tu la cuidaves molt bé. Una nena tan maca com tu i que a sobre va amb els grocs, que som els millors, no cal dir-ho, ha de ser bona per força.

Vaig seure al racó del llit, somrient-li a l'Ur.

- I què t'ha passat, Ur?

Vaig somriure mentre la Keta i en Sam es coneixien. Es durien bé, sabia que ho farien. Més macos, els dos!

Vaig riure quan la Keta va dir allò de que el tiet Karl s'enfadaria. I vaig riure més quan en Sam li va dir que no calia avisar-lo.

Va venir cap a mi i es va asseure al llit. Em va preguntar què m'havia passat.

- Vaig baixar a les masmorres a parlar amb el professor de pocions perquè m'ajudés amb una cosa que no havia entés i no sé perquè les antorxes estaven totes tancades. Em vaig fer un trau força maco al braç. - Vaig explicar - Pensava que me'l podia curar jo sola... Però es veu que s'ha infectat de valent.

Vaig mirar l'escena somrient però a poc a poc vaig començar a notar que sobrava allà, la Ur era amb el Sam i la nena estava entretinguda amb els dos.
Em vaig aixecar.

-Bé, veig que aqui ja sobro una mica.- em vaig dirigir a la nena i la vaig agafar en braços.- Adéu Keta.- Vaig fer, fent-li un petonet al nas.- Encantat de coneixer, ja em pasaras a veure algun dia oi?

Vaig fer un gest amb el cap despedint-me de tothom i vaig deixar a la nena a terra, després em vaig encaminar cap al meu despatx. Un cop vaig ser a dins vaig treure el cap.

-Ursula, descansa.- vaig dir.- Passaré més tard a veure com ho tens.

Vaig veure com en Karl es despedia de la Keta i després ho feia de nosaltres. Vaig assentir per despedir-me.

- No cal que t'hi escarrassis gaire! - Li vaig contestar quan va treure el cap per la porta.

Em vaig girar cap a la Keta i cap a en Sam. Vaig somriure.

- I què, petitona, què és el que més t'agrada de Hogwarts? ^^

-No se que m'agrada més perque sempre em perdo.-vaig dir posant cara de pena.- encara no m'ho coneixo gaire bé però m'agrada el menjador de nit, el cel es veu molt bonic... I al hivern, quan nevi, la neu m'agrada molt, amb el papa sempre juguem a fer ninots de neu.

Vaig somriure i ens vaig mirar.

- A vosaltres que es el que més us agrada?.- vaig preguntar-los.- Que teniu algun lloc especial?

- Doncs jo et portaré a fer un tour pel castell i t'ensenyaré trucs per a que no et perdis I després anirem a fora als jardins, ben abrigadets a fer un ninot de neu beeeen GROS! - Vaig dir, obrint els braços i somrient.

- A vosaltres que es el que més us agrada? Que teniu algun lloc especial?

Em vaig mirar a en Sam i em vaig posar vermella.

- Nosal... D'això... A mi... A mi m'agrada...Doncs... El pont! Sí, el pont! ^^'

Vaig seure en una cadira, i vaig agafar a la Keta, fent-la seure sobre el meu genoll, mentre li dirigia una mirada còmplice a l'Ur.

- Saps, Keta? En aquest castell hi ha molts llocs màgics. Preciosos, encisants. Si vas a la Torre d'Astronomia quan es pon el sol, per exemple, presenciaràs una de les millors vistes de l'escola. O si prefereixes llevar-te d'hora, la sortida del sol des de la Mussolerissa és preciosa. Però en quant a mi, m'encanten els jardins. Si hi busques bé hi pots trobar plantes precioses... Encara que alguna vegada pots estar assegut tranquil·lament, i trobar que un raig de sol està il·luminant una flor bellíssima que tu encara no havies vist mai amb ulls observadors.

Mentre parlava li anava acaronant els cabells a la nena, i quan vaig dir allò últim li vaig picar l'ullet a l'Ursula. Olé, Sam, ara et poses poètic i tot.

"Més vermella no pots estar, oi, Ursula?" Em vaig dir a mi mateixa després de que en Sam em piqués l'ullet i li digués allò de la flor a la Keta.

"Pfff... Pensa en alguna cosa, ràpid!"

Però no se m'acudia res. No sabia on posar-me. Vaig mirar-me a la petitona.

- I que, Keta. Què en penses, del tiet Sam? - Vaig dir, per intentar canviar de tema.

- Això, Keta, què penses de mi? - vaig dir, somrient-li a la nena.

"Realment és adorable" em vaig dir.
Qui, Sam, la Keta o l'Ursula? va saltar la meva consciència.
"Tan se val! Totes dues..."

Vaig somriure a l'Ursula, i tot d'una les imatges borroses i confuses d'aquella vesprada d'embriaguesa que vam passar junts em van assaltar, fent-me somriure.

-El tiet Sam és molt guapo.- vaig dir.- I molt amable i cuida molt bé de tu, tieta Ur, i els vostres fills seràn molt guapos.- vaig somriure innocent.- A més m'ha explicat alguns secrets del castell i quan tu estiguis bé i me'l ensenyis potser ja no em perdré.- vaig fer tota emocinada.

Vaig mirar a la tieta Ur, que estava una mica vermella.

-Tieta Ur, que tens calor?.- li vaig preguntar. Després em vaig girar cap al tiet.-Tiet Sam, perque esta vermella la tieta Ur?

Vaig somriure mentre la Keta li deia tot allò a en Sam. Realment els nens petits deien el que els hi passava pel cap. Sense cap mena de problemes.

Després em va preguntar si tenia calor. Em vaig posar encara més vermella al recordar les imatges d'aquella tarda després de la sortida de les tres escombres.

- No, Keta, no tinc calor. El que m'ha donat el Tiet Karl, que em deu haver pujat una mica la temperatura - Vaig dir, traient-li importància.

Em vaig mirar a en Sam i vaig somriure, tímida.

Vaig asentir quan la tieta Ur em va dir que estava bé, i em vaig apropar al seu llit.

-Vaig a preguntar-li al tiet Karl que t'ha donat perque t'hagi fet pujar la temperatura.- vaig dir molt convençuda.- I si es alguna cosa dolenta m'enfadaré amb ell.

-Adéu tieta Ur.- vaig dir pujant al llit i fent-li una abraçada.-Adéu tiet Sam.- vaig dir abraçant-lo a ell després.

[SURTO DEL TEMA]

- Adéu petitona. No renyis gaire al Tiet Karl, eh! ^^

Vaig veure com la nena marxava cap al despatx i ens deixava a en Sam i a mi... Sols...

- Bé, Sam... - Vaig començar - Què tal? Tot bé?

"Perfecte, Ur, ara es pensarà que no tens cap altre tema de conversa...Genial U.U' "

- Adéu, Keta, tingues pietat del Tiet Karl! - vaig exclamar, somrient tendrament a la nena.

Vaig mirar a l'Ursula amb un somriure quan ens vam quedar sols, i quan ella em va fer la pregunta de conversa més típica.

- Jo estic bé. La veritat és que estic flipant per la capacitat que tenen els nens petits de dir-ho tot sense vergonya ni restricció. M'encanta com les deixa anar la Keta. I tu, què tal estàs? No ens véiem des de la tarda en què el John i tu vau firmar, oi?