Ei, que això fa mal!

Vaig veure com estava a punt de caure a terra i la vaig aixecar en braços com si fos una princesa, i la vaig deixar amb suavitat a sobre del llit, la vaig tapar una mica amb una manta que hi havia allà i em vaig asseure al seu costat esperant a que es despertés.

-Descansa, Ur.- vaig murmurar mirar el posat de calma que feia.- Ho nececites per recuperar-te.- i li vaig apartar una mica el cabell que li queia per sobre dels ulls.

Vaig rebre el patronus del Karl, la Ur era a l'infermeria, que coi li podia haver passat?
Vaig agafar el seu pijama de sota el llit i vaig correr cap a la Infermeria,vaig veure el Karl assegut allà al seu costat. Li vaig allargar el pijama.

-He de marxar.-vaig dir-li.- Li podras donar quan es desperti?

Dit aixo vaig sortir per on havia entrat.

[Surto del tema]

[DUES HORES MES TARD]

Era el meu primer any en aquell castell TANT i TANT gran i encara no el coneixia gaire bé, així que molts cops, quan volia anar a la sala comuna acabava a les masmorres i quan volia anar a la biblioteca acabava al gran menjador.
Però aquell lloc era nou, era molt blanc i feia PUDOR a net, un pudor que em marejava.

Al fons de la sala hi havia una noia estirada en un llit, era una noia gran, em vaig apropar a poc a poc, perque semblava que dormia i jo no la volia despertar, el meu papa m'havia dit que despertar a la gent era de mala educació.
Al costat de la noia hi havia un noi més gran i MOOOOLT guapo que la mirava, i jo també me la vaig quedar mirant, ella també era molt guapa.

-Per que la mires?.- li vaig preguntar al noi amb veu innocent i encuriosida.- Que és la teva novia?.- vaig fer un somriure trapella.- Que es com la Bella Dorment, i ara li faràs un petó i es despertarà?.- vaig dir recordant un conte que la mama m'explicava abans d'anar a dormir.- I perque esta dormint?.- vaig preguntar.

Vaig començar a sentir un dolor intens al braç, però notava les parpelles molt enganxades als ulls, i no les podia obrir. Vaig sentir com algú entrava a la infermeria. Eren passes de nena, com si no tingués més d'11 o 12 anys. Vaig sentir com s'apropava cap on era jo, amb cautela.

Es va aturar al meu costat i va començar a parlar amb algú. Suposava que era en Karl, que seguiria allà. No vaig obrir els ulls perquè volia saber que li preguntava.

- Per que la mires? Que és la teva novia? Que es com la Bella Dorment, i ara li faràs un petó i es despertarà? I perque esta dormint?.

Vaig notar com les galtes se m'encenien una mica amb les preguntes de la nena. Tenia una veu molt dolça i era tant innocent com per pensar aquelles coses...!

- Més li agradaria a ell poder-me despertar amb un petó, bonica... - Vaig dir, amb penes i treballs i la veu una mica rogallosa. No sabia quanta estona havia estat dormint.

Vaig obrir una mica els ulls i em vaig mirar la nena. Li vaig somriure com vaig poder.

- Hola, preciositat...

Vaig fer un parell de passes enrrere quan em va saludar, la seva veu m'havia esptantat pero despres quan em va somriure vaig tornar endevant.

-Hola noia gran.- vaig dir.- Em dic Ketzahl Malfoy, el meu papa es diu Scorpius i la meva mama es diu Anne.- vaig dir molt orgullosa dels meus pares.- Perque estàs aquí estirada?.- vaig dir mirant-la.- I perque et mira aquest noi tant guapo.- vaig dir sense tallar-me un pel.

Llavors em vaig adonar que la seva corbata era verda i plata. Vaig canviar la meva mirada per una mirada de por.

-Perque portes la corbata d'slytherin?.- vaig dir amb veu de pena, em pensava que podria ser la meva amiga, però els Slytherin eren dolents.- Perque ets dolenta?.- vaig dir amb un tó de suspicàcia.

Vaig continuar somrient mentre aquella nena parlava.

- Encantada, Ketzahl. Jo sóc la Úrsula Black.- Vaig dir, recuperant una mica la meva veu.- I sóc aquí perquè m'he fet això al braç - Vaig continuar, aixecant el braç dret per mostrar-li a la petita.- Però entre tu i jo, crec que aquest d'aquí, - Vaig dir, assenyalant amb el cap a en Karl - No sap curar gaire bé les ferides... Sinó, no estaria aquí estirada.

Vaig veure, després, que em mirava espantada i retrocedia cap enrere.

- Perque portes la corbata d' Slytherin? Perque ets dolenta?

Vaig fer una ganyota de dolor quan vaig notar una punxada al braç.

- Doncs perquè el barret m'hi va posar. Tu vas a Hufflepuff, oi? - Vaig dir, mirant la seva corbata - Però jo no crec que sigui dolenta, Ketzahl. Tu creus que sóc dolenta, petita?

-No ho se.- vaig dir.- pero els nois grans de la meva residència diuen que sou dolents a Slytherin i que les noies són... una paraula molt lletja.- vaig dir.- només es el que he sentit però no coneixo a ningú de Slytherin.

Vaig mirar al noi guapo.
-Diu la noia gran, la Ursula, que no saps curar ferides.- vaig dir amb els ulls brillants de curiositat.- Que és veritat?

Vaig pujar a sobre del llit de la Ursula i em vaig asseure als peus, amb les cames menjant a mig metre de terra.

- Hi ha alguns que ho éren... O ho són... - Vaig dir, pensant en en Fortin i en com estava últimament.- Però Keta. Et puc dir Keta? Ja t'asseguro jo que no sóc dolenta. - Vaig somriure, quan va pujar al llit. Vaig fer-li lloc - A mi m'agrada molt la xocolata. Tu creus que a una noia que li agrada la xocolata és dolenta?

Vaig riure quan la nena li va preguntar a en Karl si sabia curar o no ferides.

- Saps, Keta, que crec que ho ha fet a propòsit, això de no curar-me bé la ferida. Volia que em quedés i no sabia com.

Vaig sormiure emocionada quan em va dir que li agradava la xocolata.
-A mi també m'agrada la xocolata.- vaig dir.- M'agrada moltissim la xocolata, en menjaria cada dia, però la mama no em deixa.

Vaig baixar del llit i em vaig apropar al noi guapo, li vaig pujar a la falda i li vaig dir a l'orella en tó confident.

-Si no li has curat bé la ferida a proposit per a que es quedés a mi m'ho pots dir.- vaig dir-li mentre asentia amb el cap.- No li dire, serà en nostre secret.

Després em vaig quedar aseguda a la falda del noi.
-I perque volia fer que et quedessis?.- vaig preguntar jo interessada.

- Doncs quan surti d'aquí - Vaig dir. - Et portaré a les cuines a menjar una xocolata desfeta. Els elfs la preparen molt bona, petita.

Em vaig mirar com anava cap a en Karl i pujava sobre la seva falda. Va apropar-se a ell i li va dir alguna cosa a l'orella. Cosa que vaig sentir perquè no ho va dir fluixet. Vaig riure, divertida.

Però quina nena més adorable! *.*

- Perquè no li ho preguntes tu mateixa, Keta? Segurament et respondrà, però no et dirà la veritat si estic jo al davant.

Em vaig mirar al Karl, esperant.

Vaig agafar a la nena per a que no caigués, era tan mona, i tant curiosa i tant innocent, era divertidissma.

Em vaig inclinar una mica i li vaig dir a cau d'orella.
-No ho he fet expresament això de no curar-la bé.- vaig dir-li.- Però si que volia que és quedes una mica, perque vull que em perdoni, peruqe li vaig fer una cosa lletja.

Vaig aixecar el cap i vaig mirar a la Ur.

-Volia que et quedessis per demostrar-te que no sóc tan mala persona.- vaig dir simplement, era una història massa complicada per a posar-hi a aquella petita pel mig.

La vaig mirar.

-Em dic Karl.- vaig dir.- I sóc el sanador del Hogwarts, jo treballo aqui.

Un cop es va haber presentat vaig saltar de la seva falda i vaig tornar a pujar al llit de la Ur. Em vaig posar a l'altura de la seva orella i li vaig dir en veu baixa.

-Diu que no ho ha fet expresament, però que si que volia que et quedesis una miqueta perque diu que vols que el perdonis perque et fa fer una cosa molt lletja.- Vaig asentir amb el cap.- Però no li diguis que li he dit que era un secret.- vaig dir posant-me el dit index devant de la boca.
-El perdonaras?.- vaig preguntar emocionada.- I us casareu i tindreu fills molt guapos?

Vaig veure com en Karl li deia alguna cosa a l'orella i com la nena assentia vigorosament. Va baixar de la seva falda i va tornar a pujar al meu llit. Es va apropar a la meva orella i em va dir que només ho havia fet una mica expressament. I que em volia demanar perdò.

- Doncs saps, jo estic molt enfadada per el que em va fer, Keta. - Vaig dir-li fluixet.- Però si aconsegueixes que ens doni una mica més de xocolata, potser em repenso això de perdonar-lo... - Vaig picar-li l'ullet a la petita i li vaig acariciar el cap. Era tant maca!

Vaig riure quan va dir el comentari aquell de casar-nos i tenir fills molt guapos.

"Temps enrere m'ho hauria plantejat, petita, però ara..."

Vaig tornar a saltar del llit de la Ur amb tanta rapidesa que vaig estar a punt de caure al terra, quan vaig recuperar l'equilibri em vaig plantar devant del noi guapo.

-Diu la Ur que si ens dones mes xocolata et perdonarà.- vaig dir innocent.- A que ens donaràs més xocolata?.- vaig dir posant ullets.- Perque tu vols que la Ursula et perdoni oi?

El noi va asentir amb el cap i em va donar dos trossos de xocolata, un més gran que l'altre, me'ls vaig mirar mentre tornava a pujar al llit de la Ur i li vaig allargar el tros mes gran.

-Així el perdonaràs més.- vaig dir com a tota explicació, mentre jo mosegava el meu tros.

Vaig mirar-me divertida com la Ketzahl tornava a baixar del meu llit i anava amb presses cap a en Karl, que també somreia. Ella li va dir que li dongués la xocolata i va tornar amb les dues mans ocupades cap al meu llit.

Me'n va donar el tros més gran.

- Així el perdonaràs més.

Vaig veure com ella mossegava el seu tros amb delit i jo vaig deixar anar una rialla.

Me la menjava! Quina nena més mona, per favor! ^^

- Està bé, Keta. El perdono - Li vaig dir, alçant-me una mica del llit i asseient. Li vaig fer un gest a la nena - Vine, coseta. Que et diré un secret molt gran.- Vaig dir-li, obrint els braços perquè se m'asseiés a la falda i pogués recolzar-se cómodament.

Vaig gatejar per sobre dels llits fins als seus braços i vaig posar la meva orella devant dels seus llavis per escoltar aquell secret tant gran. Vaig fer un somriure trapella.

-M'encanten els secrets.- vaig exclamar.- Vull saber aquest secret tant gran.- vaig somriure ampliament.- Li podem dir al noi guapo el secret també?.- vaig preguntar mentre el mirava.

-Veus, com t'ho he dit, amb la xocolata s'arregla tot.- vaig dir amb un to una mica burleta.- Com podies no saber-ho tu tant gran i jo si?

- Prefereixo dir-li jo sola, Ketzahl, si no et fa res. A mi també m'agrada explicar secrets! ^^ - Vaig posar les mans al voltant de les seves orelles, perquè només pogués sentir-me ella - Aquest noi tant guapo i jo no podem ser novios perquè a la meva amiga li agrada molt. - Vaig explicar-li. La cara de la nena era de concentració total - I jo no li puc treure una cosa que li agrada a una persona, oi que no?

Vaig separar les mans i me la vaig mirar.

- Si jo ara et traiés la xocolata perquè a mi també m'agrada, eh que t'enfadaries? - La nena va assentir - Doncs si jo li traiés el noi guapo a la meva amiga, ella també s'enfadaria amb mi. I jo no vull que s'enfadi amb mi. Que ho entens?

Em vaig mirar en Karl i vaig somriure.

- Perquè jo no ho sé tot, Keta. Però veus, ara ja sé que la xocolata fa perdonar.

Vaig tornar-me a mirar a en Karl i a la petita.

- Ketzahl, necessito parlar amb en Karl, el noi guapo, per poder-lo perdonar del tot. Perquè ell m'ha de demanar perdó ben demanat. Et fa res si em quedo un momentet amb ell sol?

-Si que m'enfadaria si tu em prenguesis la xocolata perque a tu també t'agrada.- vaig dir.- Però si a tu t'agrades més la xocolata que a mi jo et donaria la meva xocolata.

Em vaig mirar primer a la Ursula i despres al Karl i després vaig asentir, vaig saltar del llit i vaig anar fins a l'altra punta de l'infermeria, una cop vaig ser allà vaig cridar.

-Aquí esta bé, o he de marxar més?.- I em vaig deixar caure a terra assegunda com un indi, jo també volia saber que deien els grans.

- Doncs a la meva amiga li agrada la xocolata més que a mi, per això li haig de donar el noi guapo- Vaig explicar-li.

Vaig veure com baixava del llit i anava cap a l'altra punta de la infermeria i ens preguntava si allà estava bé.

- Aquí està perfecte, Keta! - Vaig contestar-li jo, somrient.

Vaig girar-me cap al Karl i me'l vaig mirar.

- I bé? Tens res a dir-me?

-Clar que tinc coses a dir-te.- vaig dir.- Coses que tu no vas voler escoltar l'altra vegada. Sento el que vaig fer, en la meva defensa puc dir que no va ser planejat.- vaig dir.- Crec que ella m'agradava desde feia molt temps, però no n'estava segur, ho vaig veure clar en aquell moment, però se'm va escapar de les mans.

La vaig mirar.

-No és que tu no m'agradessis, tu ets especial i sempre ho has estat.- vaig inclinar la mirada.- però crce que a ella l'estimo.
-Sento molt que les coses hagin estat així.-vaig dir.- Ho sento de veritat.

Vaig treure una mica més de xocolata i li vaig allargar.

-Ja has sentit a la Keta, la xocolata fa perdonar.- vaig dir.- I si cal, et compraré tota la xocolata del món.

Vaig notar com se m'anaven omplint els ulls de llàgrimes mentre en Karl parlava. Jo ja sabia el que hi havia, però volia sentir-ho de la seva boca.

- Però m'ho podries haver dit, no? - Vaig dir, eclatant a plorar.- Però no, tu preferies actuar per la teva compta abans de pensar en els sentiments dels altres. El gran Karl Foster. Solter empedernit. El terror de les nenes.

Vaig apartar la mirada. Odiava que la gent em veiés plorar.

- Saps que ho hagués entés perfectament, Karl. Ho saps. Perquè jo sabia que no m'estimàves. Jo sabia que estaves amb mi per estar-hi - Vaig veure com anava a replicar- No, Karl. És cert. Sabia que lo nostre acabaria d'un moment a un altre, però que no ho faria enganyant-me amb la meva millor amiga.

Vaig acceptar la xocolata que m'oferia.

- Et perdono, però em costarà tornar a confiar en tu una altra vegada, ho sento. Però crec que és just.

-No t'estic demanant que confiis en mi com si res hagues passat.-vaig dir-li.- Només que toleris la meva presència, que intentem portar-nos bé. No sóc tan il·lus de pensar que tornarem a anar pel passadis agafats del braçet.

-Però et juro que fare que tornis a confiar en mi.- vaig dir.- Si he de suplicar-te ho fare, fare qualsevol cosa per a que tornis a somriure com abans.

-Keta.- vaig avisar a la nena.- Ja pots tornar a venir si vols que la Ur ja ha perdonat al noi guapo.

Vaig sentir com el noi guapo em cridava i vaig anar cap al llit de la Ursula, però quan vaig arribar vaig veure que tenia llàgrimes als ulls.
Em vaig girar cap al noi guapo, fent cara d'enfadada.

-Que li has fet a la Ur?.- vaig preguntar demanant-li explicacions.- Perque està plorant, que li has dit?

Vaig anar cap a la cadira del Karl i li vaig pegar una patada amb tota la meva força a l'espinilla, el noi guapo va fer un gest de mal.

-T'ho mereixes.- vaig dir treien-li la llengua.- Per haber fet plorar a la Ursula.

Després d'haber-li donat una "lliçó" al noi guapo vaig tornar a pujar al llit de la Ur.

-Jo sempre et defensare.- vaig dir afirmant amb el cap.

Vaig veure com la nena s'aixecava i venia cap a mi, pujava al meu llit i em mirava extranyada. Llavors es mirava a en Karl i el renyava perquè jo estava plorant.

Va baixar del meu llit, tota enarbolada, i va anar cap a en Karl i li va donar una patada a la cama, traient-li després la llengua i tornant a pujar al meu llit.

Em vaig mirar l'escena, divertida. Vaig mirar-me a en Karl i jo també li vaig treure la llengua. Després em vaig encongir d'espatlles i me'l vaig mirar, com dient : "Ja veus, la nena em prefereix a mi. Ho sento ^^ "

Vaig somriure a la Ketzahl i la vaig apropar a mi, abraçant-la.

- Moltissimes gràcies, Keta. Jo no ho hauria fet millor. - Vaig fer-li un petonet al nas - Jo també et protegiré sempre. Així que si algú et molesta li pots venir a dir a la tieta Ur, d'acord? ^^

Vaig començar a fer saltets d'emoció quan em va dir que seria la meva tieta.

-Mai no he tingut tieta.- vaig dir amb careta de pena.- Perque els meus pares no tenen germans i jo tampoc.- vaig dir.- No tinc cusinets, ni germans, es molt aburrit no poder jugar amb ningú.

Vaig baixar del llit i vaig anar cap al noi guapo

-Que seràs el meu tiet?.- Vaig preuntar amb cara innocent.- Així quan tingueu fills guapos, jo també tindré cosinets .- vaig somriure orgullosa de la meva lògica.- Digues que si, digues que si.- vaig començar a insistir mirant al noi, que finalment va asentir.
Vaig anar i el vaig abraçar, i després vaig tornat al llit de la tieta Ur.