Ei, que això fa mal!

- Sí, no tenen cap problema per dir el que pensen. Per això m'agraden tant!

Vaig fer una temptativa per mirar-lo als ulls sense posar-me nerviosa ni vermella, però no va resultar...

- Sí, jo perfecte... Agobiada amb les classes i això...

- No ens véiem des de la tarda en què el John i tu vau firmar, oi?

" I des que vam acabar borratxos com una cuba i menjant-nos a petons..." Va afegir una veu dins meu.

- Sí, crec que va ser l'última vegada que ens vam veure...

Vaig començar a jugar amb un fil que estava mal cosit dels llençols del llit.

Vaig observar com començava a jugar amb un fil del llençol. Vaig posar les mans sobre els genolls uns instants. Després vaig dirigir-les a ella, i vaig agafar-li les mans, per una banda per tenir més contacte i per l'altra per fer que deixés de parar atenció al fil i es fixés en mi.

- Ur, necessito aclarar-ho. Ja. Tinc imatges al meu cap d'aquell vespre, i necessito saber si tu també recordes alguna cosa.

Vaig sospirar, desviant per un moment la mirada cap a una finestra però clavant-la en els seus ulls de nou.

- Després del pet que vam agafar, què vam fer, Ursula?

Jo seguia jugant amb el fil. Però llavors ell va posar les mans sobre el llit i les va apropar a les meves, agafant-me-les. Vaig sentir la seva calidesa. Va dir-me que necessitava aclarir les coses.

"I jo, Sam..."

Va mirar per la finestra, i després va tornar a clavar els seus ulls en els meus. Fent que em posés més nerviosa del que estava. Em va fer la pregunta que més estava tement. Què havíem fet després d'emborratxar-nos i sortir de la taberna.

- Jo també tinc imatges al cap, Sam - Vaig començar, sense deixar de mirar-lo - Però realment no sé si són producte de la quantitat d'alcohol que vam ingerir aquella tarda.

Vaig sospirar.

- Puc...puc llegir la ment, Sam. Deixa'm po...poder veure les imatges que tens dins el cap. I et diré si són les mateixes que tinc jo dins el meu.

Sabia que aquell moment havia d'arribar d'un moment a l'altre, però no estava preparada per escoltar que no sentia res cap a mi.

- Ets... Ets legerement? - vaig fer, sorprès -. Ostres...

Alò no havia imaginat. Significava que havia sentit tot el que havia pensat durant tota aquella estona? Tots aquells dies? Ja des del Philodendron? Sí. Molt bé, Sam, molt bé...

Sense deixar anar la seva mà, vaig deixar que les imatges naveguessin sense rumb pel meu pensament. L'Ur sobre meu, cantant la macarena, recolzada contra aquella paret de la cantonada...
I el record dels seus llavis càlids contra la meva pell.

Vaig aixecar la mirada, adonant-me que havia abaixat el cap i tancat els ulls a mesura que deixava que les imatges fluíssin a la meva ment.

- Sí, sóc legerement - Vaig contestar. Va fer una cara rara. - Però et juro que no em fico dins la ment de la gent si no em deixen, Sam! I amb tu no ho he fet cap vegada, no m'hi he posat. T'ho juro.

M'havia posat seria. Llavors, un torrent d'imatges va començar a arribar al meu cap. Vaig veure tot el que ell recordava. La meva caiguda, el meu ball, l'arraconament contra la paret... Tot el que jo recordava. Però des del seu punt de vista.

Com a última imatge, o més aviat record, vaig poder veure la sensació de sentir els meus llavis contra la seva pell.

Vaig mirar-lo als ulls.

- Són exactament les mateixes... Però jo no puc treure'm del cap el contacte dels teus llavis amb els meus... I la seva calidesa...

Vaig notar com alguna cosa se'm removia a dins. Agradable. Vaig somriure-li, sense deixar de pensar que tenia la mateixa sensació que jo.
I vaig tenir ganes de tornar-ho a provar, de tornar a notar aquell calfred que em recorria l'esquena cada cop que ho recordava.

Vaig aixecar-me, vaig salvar la distància que ens separava amb un pas, i vaig acaronar-li la galta. A poc a poc, vaig anar baixant, fins ajuntar els meus llavis sobre els seus en un petó efímer.

En separar-me'n, vaig dir, no sense cert to de culpabilitat:

- Ho havia de repetir. Al menys un cop.

Va somriure. D'una manera dolça i agradable. No vaig poder evitar fer-ho jo també.

Llavors es va aixecar, em va acariciar la galta i vaig veure com anava baixant.

Fins a fer-me un petó. Curt.

Quan es va separar em va dir que ho havia de tornar a intentar. Va sonar una mica avergonyit.

- Si fos per mi, podries repetir-ho tantes vegades com volguessis... - Vaig dir jo, abaixant la mirada, també avergonyida.

Suposo que els ulls se'm van il·luminar amb il·lusió quan vaig sentir el que em va dir. Perquè alguna cosa dins meu em deia que era l'únic que desitjava. Així que li vaig passar una mà pel clatell, agafant-la, i vaig fer que aixequés una mica el cap per poder besar-la de nou.

T'estimo...

Sense contestar-me res, va passar-me una mà pel coll, va alçar-me la barbeta i va besar-me, dolçament.

T'estimo

Em va arribar al cap. Com un suspir.

Vaig somriure de felicitat, interiorment. Vaig alçar els braços cap a ell i els hi vaig passar pel coll, abraçant-lo, corresponent-li a aquell petò que em feia. Vaig apartar el braç dret perquè vaig notar una punxada de dolor. Ja no recordava ni que el tenia ferit. Però vaig seguir abraçada a ell amb l'esquerre.

Vaig separar-me d'ell i vaig recolzar el meu front contra el seu.

- Jo, també... - Va se l'únic que vaig poder dir.

Vaig seure al llit, al seu costat, amb un somriure a la cara que segurament em feia semblar estúpid. La vaig desenganxar de mi lentament, i vaig dir, picant-li l'ullet:

- El Tiet Karl ha dit que la Tieta Ur havia de descansar, i si el Tiet Sam no deixa que la Tieta Ur descansi, la Tieta Ur no es curarà i el Tiet Karl s'enfadarà tant amb el Tiet Sam que el Tiet Sam serà el que s'haurà de quedar a la infermeria - vaig bromejar.

Vaig fer-li un petó a la punta del nas, i un altre als llavis, encara somrient.

Vaig riure quan va dir tot allò del tiet Sam i el tiet Karl. Em va fer un petó al nas i un altre als llavis. Petó que vaig aprofitar per tornar-me a enganxar a ell de nou i besar-lo amb passió.

- Però es que a mi ja m'agrada, aquest descans! - vaig fer, rondinant però somrient a l'hora.- I el tiet Karl s'hi pot fotre fulles si no li agrada...

Vaig somriure, alçant els ulls al cel.

- Val, doncs que s'hi posi fulles - vaig dir, assentint amb el cap.

Vaig seure més cap a ella, i vaig agafar-la, fent-la canviar de pose. Es va quedar estirada sobre la meva falda, i vaig acaronar-li els cabells.

- Saps? Mai vaig pensar que fer això seria tan fàcil... Dos dies després d'aquella tarda, quan ja no estava amb la ressaca, em vaig adonar de quant m'arribaves a agradar, però no em vaig atrevir a dir res.

Vaig somriure.

El més curiós és que estic segur que em vas començar a agradar aquell dia sota el Philodendron. Tal com li he dit abans a la Keta... Una bellíssima flor il·luminada per un raig de sol va creuar-se al meu camí.

Va estirar-me, tendrament, i va fer que em recolzés a la seva falda. Va començar a acaricar-me els cabells.

Vaig escoltar, contenta, el que m'explicava. Podia sentir tot el sentiment que hi posava. I aquell sentiment era cap a mi... Llavors va callar, però no vaig deixar d'escoltar la seva veu. Vaig sentir com el seu pensament fluïa cap al meu cap. Vaig somriure, tontament, quan va dir allò de la flor. El cas és que em va agradar, que ho digués.

Vaig posar la mà sota la meva galta, gaudint d'aquell moment. Vaig tancar els ulls.

- Jo tampoc em vaig atrevir a dir-te res. Tenia por... Crec que em va venir de fàbula que ens eborratxéssim aquella tarda... Però tot i així no vaig poder véncer la meva por.

Vaig girar-me i em vaig posar de cara amunt. Me'l vaig mirar i vaig somriure. Però va ser un somriure d'aquells que et fan semblar estúpida quan l'altre et mira.

- Por que no he pogut véncer fins avui...

Em vaig enrojolar.

Vaig somriure, posant la meva mà sobre la seva. Adonant-me de quant havia arribat a desitjar allò.

- A tots dos ens va venir de fàbula, diria jo... Perquè en la meva capacitat de raonar mai hauria fet el que vaig fer. Bé... Suposo que ara sí que ho faria. Però en la situació d'aquell dia, de confusió mental total, no ho hagués fet.

Vaig inclinar-me cap a ella, i la vaig tornar a besar, i quan me'n vaig separar vaig deixar el meu front recolzat contra el seu.

- En canvi, ara em sembla la cosa més fàcil del món.

Vaig somriure, àmpliament. Vaig deixar que se m'acostés i em donés un petó. Vaig correspondre-li, sense deixar que es separés de mi.

Però finalment ho va fer i va deixar el seu front recolzat en el meu. Vaig pujar la mà del braç que no tenia ferit i li vaig posar a la galta, en una carícia.

Vaig fer-li un petó fugaç i vaig somriure.

- Estic contenta que ara et sigui tant fàcil, doncs.

- Jo també estic content, de que se m'hagi fet tan fàcil - vaig confessar.

Vaig separar-me d'ella, quedant-me assegut al llit i ella estirada, i vaig acaronar-li els cabells un altre cop.

- Però ara parlant seriosament - vaig dir -. Prefereixo que facis repòs ara i que pel ball ja tinguis el braç bé a que ara estiguis aquí amb mi en comptes de reposar. Tu no?

Vam quedar-nos un altre cop en la posició inicial. Jo estirada sobre la seva falda i ell acaronant-me els cabells.

- Si segueixes fent això, m'adormiré.- Vaig comentar, amb veu suau.

Va dir-me que havia de descansar, perquè sinó no estaria curada pel ball. Jo ja havia tancat els ulls i em deixava fer.

- Mh...hmmm - Vaig dir, per a tota resposta al que em va dir ell.

Vaig somriure, sense deixar d'acaronar-li els cabells, mentre veia com començava a tancar els ulls.

- Això, Ur... Dorm... - anava xiuxiuejant, mirant-li les parpelles caigudes i l'expressió angelical.

Vaig començar a fer passar per la meva ment imatges d'aquella tarda sota el philodendron. Vaig visualitzar també la imatge d'ella, sota el sol d'aquell dia que la vaig arribar a conèixer bé, il·luminada com una bella rosa. I ella també ho va veure tot.

Vaig dibuixar un somriure a la meva cara quan aquelles imatges van aparèixer davant meu. Dins el meu cap. Ell seguia acaronant-me els cabells.

- M'agrada, quan fas això - Vaig comentar, amb veu d'adormida, referint-me al fet de poder veure el que ell recordava d'aquella tarda meravellosa.- M'encanta poder veure el que sents i el que penses...

Vaig encongir-me una mica més, posant-me en posició fetal. Vaig suspirar.

- M'agrades tot tu, Sam.

Vaig rebuscar dins de la meva memòria, entretancant els ulls, però sense deixar d'acaronar-li els cabells, i també la galta de tant en tant. Imatges que recordés de quan ella era més petita... De classes, d'estones d'estudi, algun cop que l'havia vist amb les seves amigues Gisèlle i Rapunzel...

- A mi també m'encantes, Ur...

Tu també m'encantes, Ur... Ho saps... Ara, tanca els ulls, preciosa, i dorm. Et convé. Jo em quedaré aquí, amb tu. Fins que et despertis.

Vaig tancar els ulls, abandonant-me a les seves carícies i a aquelles imatges que em passaven dolçes per la meva ment.

I em vaig quedar així, amb el cap sobre la seva falda. La meva mà estrenyent la seva. I un somriure de felicitat als llavis.

- Sam... - Va se l'únic que vaig poder dir abans de sumir-me en un son profund.

- Ur...

Vaig fer un petit somriure abans de recolzar-me contre el capçal del llit, sense deixar d'acaronar-li els cabells ni deixar-li anar la mà. Havia trobat un tresor en aquella noia, en aquella flor d'estiu.


[TEMA TANCAT]