Era l'aniversari de l'Erin. Estava passejant pels jardins fins que vaig arribar al llindar del bosc i, tan ensimismada com estava, no me'n vaig adonar i vaig seguir caminant.
Què li podia regalar a l'Erin? Era complicat, perquè tot i que sabia que qualsevol cosa li faria moltíssima il·lusió, volia que fos alguna cosa mínimament especial, i tot el que tenia importància per l'Erin no era res que li pugués aconseguir jo. Hum.
Aleshores alguna cosa em va caure damunt del cap i va rebotar a terra. Primer vaig pensar que es devia tractar d'un pinya, però quan vaig mirar a terra vaig veure que era un esquirol.
*.*
- Ei... què t'ha passat?
No em va costar gaire de veure-ho. Tenia la pota dreta tota ferida.
- Ui... com t'ho has fet això?
El vaig agafar amb compte, tot i que l'esquirol estava bramant crits de pànic i vaig notar que el cor li anava a cent.
-Tranquil, home, que no et faré mal... a mi no em cridis, eh?
Mentre el tenia agafat amb una mà, vaig buscar la vareta, perquè m'estava mossegant i em feia mal. Vaig pensar en estabornir-lo, però era tan delicat que em va semblar que podia morir per aquell conjur. En necessitava algun que només t'adormís... o t'atontés...
... i allà a estava. El primer que m'havia vingut al cap. Vaig desestimar-lo i vaig mirar de pensar en algun altre, però ja m'estava sagnant el dit i hauria de deixar anar l'esquirol.
"Només està prohibit en humans" em vaig recordar a mi mateixa, "i només el ols curar". Però de totes maneres... de totes maneres...
- Imperio -vaig dir al final, i l'esquirol va deixar de forcejar.
Em va espantar una mica la facilitat amb què havia funcionat l'encanteri. L'havia vist fer sovint. Sobre meu.
En fi. Vaig saccejar el cap i vaig treure'm una pomada de la butxaca.
- Això ho vaig robar de l'infermeria l'últim cop - li vaig explicar a l'esquirolet, tot i que no m'entenia-. M'ho poso quan em faig mal per les escales, va molt bé, ja ho veuràs... queda't quiet.
I es va quedar quiet, evidentment. Hauria fet salts malavars, si li ho hagués manat. Li vaig empastifar la pomada per la cama, que va comenar a cicatritzar de seguida. Aleshores se'm va acudir la idea. Necessitava algú que el cuidés fins que se li curés del tot!
- Oh! M'has caigut del cel. L'Erin et cuidarà. Segur que li encantes. Segur que a tu t'encanta ella. ^^
Vaig immobilitzar-li la cama amb una mica d'esparadrap i li vaig treure de sobre ràpidament el male... l'encanteri. No va fer cap moviment brusc, segurament perquè era conscient que la cama ja no li feia mal.
- Au, va, anem a buscar l'Erin... ^^
[tema acabat]
Assumpte: regal d'aniversari 