Coneixent... Al meu gendre?

M'embolico millor amb la bufanda i em guardo les mans a les butxaques. Collons, quin fred que fa!

Realment estaria millor a la Sala Comuna, però m'he acostat a veure el Mordor i a donar una volta, a veure si al tornar em concentro millor en Historia de la Magia.

Giro la cantonada de l'Hivernacle i em xoco contra un noi. La motxilla se'm cau a terra i puc sentir el soroll dels tinters trencant-se.

- Merda, ho sento. - Contesto, afanyant-me a recollir-la. L'agafo i em miro el noi. No em sona de res, però tampoc he sigut mai massa bo per recordar les cares de la gent.

Reconec que anava llegint mentre anava cap als hivernacles. Sí, soc capaç de llegir i caminar a la vegada, encara que no ho faig si no es estrictament necessari, perquè sempre hi ha el risc de xocar-se amb algú sense adonar-te. Aquesta vegada ho era, havia llegit a un llibre una propietat d'una de les herbes que hi havien a l'hivernacle que em podia ajudar a arreglar el reculatemps. Bé, o això creia jo...

Com ja deia, hi ha el perill de xocar-se amb algú. I això va passar. Vaig ajupir-me de seguida per ajudar al noi.

-Ostres, perdon...

I em callo, perquè el reconec, perquè sé qui és, i perquè la Kay i jo vam estar parlant d'ell l'altre dia. Res d'agradable.

-Euh... això és teu...- dic, donant-li un tinter que s'ha salvat de la trencadissa.

- Gràcies. - Contesto, agafant el tinter que em dona. Obro la motxilla per guardar-lo i veig que tots els altres han acabat fet miques. Amb un cop de vareta els arreglo, però la tinta no torna al seu lloc. Després hauré de netejar els llibres, pel que sembla.

- No et conec, veritat? - Li pregunto al noi que, no sé per què, ha posat una cara estranya al veure'm. - Jack Fox.

-No no.- dic, rapidament, negant amb el cap. Ni ganes de que em conegui, vamos. Ara mateix em demano que feia anant a cercar l'herba, si aqui al passat és on estic més segur.- No no... Espera.

Faig un moviment de vareta i llevo la tinta de la motxilla. Bé, potser amb sort ho recorda al futur i no tinc una mort dolorosa i llarga.

-Oliver Woo...- No! No ho pots dir! Imbècil!- Wow! És teu l'kneazel?

I es que darrere del Jack hi havia el que era el pare de la mascota de la Kay. Per sort, perquè si no no sé m'hauria acudiit una altra manera de disimular el "Wood" encara que potser el Jack no coneixia al meu pare.

-Oliver May...

Em giro quan em pregunta pel kneazel. Efectivament, el Mordor està darrere meu. Sembla que després de marxar m'ha seguit. M'ajupo i l'agafo en braços, amb un somriure.

- Bé, no exactament. És més aviat lliure, però li porto menjar.

Em miro al noi. Oliver May, ha dit. Sembla una mica raro. Senyalo la seva corbata amb la mà lliure i pregunto:

- Ravenclaw?

Faig que sí amb el cap. Argh, m'agradaria aname'n ara mateix, em sento... massa estrany, parlant amb el pare de la Kay. Bé, amb el futur pare de la Kay, perquè aqui no tenim pares. Almenys no encara.

-Ravenclaw del tot...

Llevo la tinta del llibre que llegia, i comprovo que estigui bé. Després me'l miro uns segons, realment incòmode.

-I tu Slytherin. Pel que veig. Soc nou, hi ha mal rotllo entre slytherin i Ravenclaw?- demano, alçant una cella, fent-me l'imbècil.

- Gràcies per lo de la motxilla, per cert. - Dic, assenyalant-la amb el cap.

Em pregunta si hi ha mal rotllo entre Ravenclaw i Slytherin. Arrufo les celles i acaricio el cap del Mordor, distretament.

- Tot depen de la persona, clar, però jo no crec que hi hagi mal rotllo entre Ravenclaw i Slytherin. La meva novia és Raven i no tenim cap problema.

Sembla nerviós. No deu pensar que per ser Slytherin el deixaré penjant cap per avall o alguna cosa semblant, no?

- Jo diria que el mal rotllo és més aviat amb els Gryffindor.

-Ah, la teva novia és Ravenclaw?

Oliver, imbècil, i això perquè ho havies de demanar? Ja saps que no se't dona bé, mentir, i a sobre hi fiques cullarada? Calla!

Sí, he de callar. Faig que sí quan diu allò de Gryffindor.

-Ah, la meva germana és Gryffindor.- dic, una mica alleugit de poder dir una cosa sense mentir, i per tant, sense estar nerviós.

- Sí, potser la coneixes. - Dic, distretament. - Allie Lovegood, es diu. Fa sisé. No crec que vagis molts cursos per sota, no?

A mi no em sona de veure'l a classe, així que deu fer sisé o cinqué com a mínim.

- Així que Gryffindor... No et preocupis per mi, al menys. No tinc res contra ells.

No puc evitar un somriure. Si tingués alguna cosa contra els Gryffindor l'Allie em pegaria, perquè una de les seves millor amigues és d'aquesta casa.

-Ah, sí, la conec... ve a classe amb mi, jo també faig sisè.

Argh, sí, i no m'agradava molt, anar-hi, sobretot perquè s'assemblava moltíssim a la Kay, i em recordava tota l'estona que era la seva mare. Ho duia al front.

-I pel que veig, res contra els Ravenclaws, així que podriem ser amics.

Vale, al meu cap s'estava forman la estúpida idea de que si ara ens feiem amics i en un futur em reconeixia i sortia amb la seva filla, em mataria menys. Qui sap.

El miro estramyat quan em diu que podem ser amics. No m'ha passat molts cops, això. A més, m'ha recordat a l'Allie i quan la vaig conèixer. No puc evitar un somriure.

- Clar, per què no?

Qui m'ho hauria dit fa dos anys. Sembla que m'estic tornant sociable. Bé, que la meva llista d'amics es redueixi a l'equip de Quidditch, un tio que acano de conèixer i l'Allie. Per algun lloc es comença, no?

A més, no sembla pas mal tio, l'Oliver. Una mica nerviós, potser.

-Guay doncs...

Bé, sembla que ara estic duent-ho bé. Somric i me'l miro, amb una cella alçaada.

-On anaves? Anaves a entrar a l'hivernacle?

Tanco el llibre, que el tenia mig obert, amb un dit enmig d'unes fulles. No m'he d'oblidar d''agafar les fulles, que era al que havia vingut.

- No, només a donar una volta i a veure aquest. - Dic, acaronant el cap del Mordor, que encara ronroneja entre els meus braços.

- I tu? Busques añguna cosa?

Em posso bé la motxilla a l'espatlla i deixo el Mordor, que ja s'estava cansant, al terra. Aquest s'estira una mica i es frega contra la meva cama, ronronejant.

-Unes fulles d'una planta, però poden esperar.

Me'l miro uns segons, pensatiu. El color del cabell, el nas... Es el de la Kay. Somric inconscientment, i desvio la mirada.

-I sempre has anat aqui? No has canviat d'escola?

- Sí, des de primer. Hauria d'haver acabat seté l'any passat...- Dix, fent una ganyota.- però vaig marxar abans de poder fer els MAG.

Acaricio el cap del Mordor, que continua fregant-se contra les meves cames.

- L'any passat no va ser precisament el millor any que hem tingut. Per sort, aquest curs sembla estar tot ben tranquil.

Tranquil. Ja m'agradria a mi que fos tranquil... de moment no ho semblava.

-Ja... ho he llegit. Em sap greu això de les morts... va haver de ser un cop molt dur.

M'imagino, per un segon, veure tot el que han vist aquests alumnes. Morts, amics caient, l'amenaça constant de que siguis tu el proxim atacat, despertar-te a sant mungo sense recordar res.

-Sí, va haver de ser horrible.

Em despentino el cabell, negant amb el cap. Va ser horrible, sí. I el pijtor és saber que coneixia el pirat que es va cargar tantes persones. Que vivia a la meva mateixa residència i que, fins i tot, havia jugat a quidditch amb ell. Que, en algun moment, havia pensat que era una bon tio.

- Sí... Ho va ser. - I recordo a l'Allie, a Sant Mungo, envoltada de tubs. I sense saber si despertarà.- Però per sort ja ha passat tot.

Ni més morts, ni ferits. Ni la por de que algú que apreciis sigui el següent.