Comencen els problemes, però els problemes de veritat

Varem arribar al Vestibul. Haviem aparegut a Hogsmeade i la Lils m’havia obligat anar a Hogwarts, jo continuava sense creure-ho...l’havia deixat parlar...l’havia deixat parlar. Totes les imatges de quan havia marxat al futur varen tornar, mesclant-se, algunes i tot tornant-se més esgarrifoses del que eren. Vaig mirar el vestibul, com si d’un moment a un altre anara a ensorrar-se, com si d’un moment a un altre Hogwarts desapareguera...que faria la gent? Els meus pares...estaven amagats però tot i aixi, viviem al costat d’un poble muggle i no crec que aquestos no es donaren compte de que de vegades passaven coses rares, els tiets a Grècia...No volia marxar de Hogwarts...jo era de les desaparegudes, defendria Hogwarts si venia algú...l’Edgar, la Cass, el Thomas, la Lils...i si havia una guerra? Perquè era el més segur, els muggles es donarien compte, som molts, i no sabem si podem ser perillosos, i ens tindran por, i odi...apostaria que ara mateixa hi ha manifestacions al carrer de Londres, i d’altres ciutats importants. I haura petits atacs, com...i acabaran malament...i
L’havia deixat...l’havia deixat...no havia canviat res, sols que no havien mort els de la BBC, vale, però tot i aixi?
Has de ser forta, he de ser forta, forta...no passarà, els protegiras...Hogwarts no estarà en runes, no morirá tanta gent...no moriran.
Els diaris...pot ser amb els diaris podia esbrinar...havia fet una copia...vaig agafar la motxilla i vaig començar a buscar, però tindre una motxilla plena de coses i sense fons, no feia que es trobaren amb facilitat.

- Els diaris...els diaris...on esteu!- vaig agafar la vareta.- Accio! Va, Accio!

-Sam...-li dic, mirant-la.

Pensa, està com a un altre món. Mira el vestíbul, amb por. Entenc el que li pasa, ho entenc de veritat. Jo també tinc por, tinc molta por. El meu cabell està negre, més del que ho ha estat mai. Penso en el que em va dir la Sam, i sé que no puc fer res, per evitar-ho. Que no puc protegir a tanta gent, i em sento inútil. Perquè he estat ahí, perquè ho he vist, perquè no he pogut fer res. Perquè he confiat en el James, i m'ha fallat.

-Sam... Sam... Sam tranquil·litzat.- li dic, encara que jo també estic nerviosa.- Sam, tranquil·la, shhh...- li dic, abraçant-la.

- Estic...bé, si estic bé.- dic abraçant-la, no és veritat, però hi ha que fer alguna cosa.

Finalment trobe els periodics i li passe un.

- Busquem per on començarà, per si podem fer alguna cosa.

Agafe el periodic i comence a buscar el que duia la llista dels desapareguts. Mire el noms i veig que ni el meu, ni el de l’Agatha, i l’Eileen, ni la Wen están en ell...suspire tranquil·la, hi ha altres noms, no tants, pero cap d’ells coneguts. Vaig a deixar el periodic per agafar el del reportatge sobre Hogwarts, quan aleshores em done compte d’un detall, d’una esquela, a mà esquerra. Una fotografia i un titol en negre, una fotografia...és com mirar-se a un espill, perquè la persona de la fotografia soc jo.

A Samanta Williams.

Em quede mirant l’esquela, no la llisc, sino que fixe la mirada en la data, 2034, aquest any. Com...? Quina acció causaria la meua mort? Quin fet? Causes naturals? Assassinat?
El periodic cau a terra i no em menege per agafar-lo, seguisc pensant en l’esquela. Alguna cosa que faça ho impedirà? Una cosa era saber que moriria, perquè estava clar, tots moriem, però una altra cosa era saber que seria aquest any...Havia de reaccionar, la Lils no ho podia saber, ningú ho podia saber...

- A..aquest no és.- agafe el periodic i el pose al final.- D..de...deu estar en un altre lloc.

Faig que si, amb el cap, però no puc llegir res. Miro les pàgines, sense mirar-les. Tinc un ull possat en ella, i un altre a la pàgina. Bé, millor dit, a les fotografies de les pàgines, però quan la cara de la Sam pal·lideix, me la quedo mirant i alço una cella quan ella diu que allà no hi ha res, perquè es evident que si que passa alguna cosa.

Vaig cap allà i agafo el diari. L'obro d'amagat a ella i busco el que li ha preocupat. Quan la trobo, palideixo jo també.

Perquè ella no em pot abandonar. Perquè no si me la lleven, ja m'hauran llevat massa gent de la meva vida.

Tiro el diari al terra i l'abraço amb força.

-No passarà, Sam, no passarà, no deixaré que passi. No m'ho pots fer, Sam, eh? No m'ho pots fer, això.

Em deixe abraçar per la Lils, però....tot i aixi...joder...no pots plorar ara. Que has de fer? Ser forta, deixa-ho ahí dins, ja ho trauras en un altre moment.

- Qui diu que no? Quins actes ho impediran? Qui diu que faça el que faça no...no passarà...

Agafe aire i el tire, per intentar tranquil·litzar-me.

- No, no pensem en això ara, val? Hi ha...em de....em de continuar, buscar una manera de...solucionar alguna cosa- em quede mirant els periodics, que més coses amagaran que no ens agradaria saber? És bona idea continuar mirant-los?- Alguna cosa podem fer, oi?

Li dono una puntada de peus als diaris.

-Ja val.- dic, enfadada.- El nostre destí el fem nosaltres. Nosaltes, i no aquests diaris. Si ens ataquen, ens defensarem. Farem el que sigui per seguir endevant. A mi no em manen uns diaris, uns diaris no em diuen que passarà. Uns diaris no em diuen quan moriré, i més si son d'un futur que em alterat lleugerament.

Li acarono la galta.

-Nosaltres fem el nostre destí. Nosaltres. No un paper. Queda clar?

Assentisc en silenci.

- Estic...estic b...estic b...-i començe a plorar, per intentar fer-me la forta.- Qui ens diu que ho podrem parar? Com solucionarem la guerra? Quants morts...com...com acabarà? És a dir...si...si el que vaig veure...era dur, com serà ara. No se...si..si...Tinc por, por per no saber el que podrà passar, por de que vos passe alguna cosa, de que molta gent inoccent muiga per això, per una guerra estúpida, perquè el fill de puta del Fortin li ferà il·lusió soltar-ho davant la tv sense pensar en les multiples conseqüències.

El futur és una merda, hi hauria eixida? Hi hauria una llum al final del tunel? Al final del tunel, aquesta frase em torna a recordar a l’esquela.

- Qui diu que no morire?

-Shhh...- li vaig dient.- Shhh...

L'escolto, i quan calla, estic abraçada a ella, acaronant-li els cabells. Jo també tinc ganes de plorar, però no ho faig. Perquè ara es ella qui em necessita, i no a l'inrevés, com sempre. Perquè ara he de ser jo la forta, perquè ara es ella qui està malament.

-Escoltam, Sam, Escoltam.- li dic, faig que em miri als ulls. Estic més seriosa que mai. I encara que els meus cabells son negres encara de la por que tinc, i m'atreveria a dir que fins feia poc segurament tremolava, ara estic quieta. M'esforço per estar-ho.- Ningú ho diu. Sam. No sé que passarà. Ni tu, ni ningú. Ni aquells diaris, ni l'imbécil del James. Ni tans sols el Fortin sap que passarà. Però passi el que passi li farem front. Jo també tinc por, jo també tinc molta por, però no em rendiré sense lluitar. Per mala sort, Sam, no puc dir que no moriràs. Perquè no ho sé. Però pensa que jo tampoc sé si moriré. Ningú sap que passarà. No pensis en el futur que vas veure, perquè potser no es el mateix. No et preocupis d'aquesta manera per alguna cosa que no podem saber, d'acord?

M'aferre a les seues paraules com si foren un salvavides, perquè necesite creure-ho. Te raó, no ho sabem que ens deparà el futur. I si jo havia de morir, preferia morir lluitant.

- Està bé...-dic, amb un moviment de vareta els periodics tornen a la motxilla.- No més periodics, ens enfrontarem al que vinga, lluitarem contra el que faça falta...juntes.- em neteje les llagrimes però no puc somriure, soc incapaç.- Que fem? El James supose que segueix ahi, els muggles deuen d'estar començant a manifestar-se, alguns i tot a pensar qui podria ser mag. Ja ho sabrà l'escola?- perquè està molt silenciosa, o això pareix.

Veig que es tranquil·litza. Almenys una mica.

-Al James deixa'l en pau.- dic. Estic molt de mala lluna amb ell com per poder dir res d'ell. Potser quan s'em vagi el nus de la gola pugui fer alguna cosa. - Ell es super fort super guay supermag. Ja s'apanyarà ell tot sol.

Penso en els muggles.

-Els muggles, si son llestos, de cop entendran moltes coses que abans no entenien. Des d'assassinats fins comportaments estranys de les persones. Vols de mussols, estels fugaços a una época estranya... Estaran sortint als carrers, si.

Miro l'escola.

-Crec que no, però no tardarà en saber-se.

Aquest cop quan diu lo del James, no puc evitar somriure, però un somriure curt, que abans que et dones compte ja ha desparegut

- I super llest.- dic. Tot i aixi, no sabia que pensar del James en eixe moment, podria haver fet alguna cosa més? Si més no, no posar-se a parlar amb ell! Si s’hagueren barallat...pot ser haguera passat alguna desgràcia, una cosa és estar mosquejada amb ell, una altra cosa es que podia haver mort si ho feia. Quant estava allí, tenia una altra solució? Desaparetre? Tenia alguna cosa pensada? - Els fills de muggles...de petits quan els passava alguna cosa estranya, els professors, els veins, ho poden recordar i esbrinar-ho.- hi hauria algú sà i estalvi?- I no sols els fills de muggles, també els fills de mags que visquen en pobles o llocs propers als muggles.

Em quede escoltant.

- Crec que d’aqui poc hi haurà una pluja de mussols.

-Fills de muggles, o gent amb molt de contacte amb els muggles.

I de cop, caic. L'Erion. El meu Erion. Llufa. On queden els llufes, en aquesta guerra. Es un muggle, però ell no actuarà amb ells. No? O si?

Per els llufes ressentits serà una bona manera de venjar-se d'allò que a ells no els hi ha tocat, de no tenir màgia. Però l'Erion no es així. L'Erion no pot anar contra els muggles, però tampoc pot anar contra els mags. De cop me n'adono de com de dificil serà per l'Erion, i de la por que tinc de que algú li faci mal.

M'obligo a llevar-me'l del cap. Almenys mentre parlo amb la Sam. Ja, més tard, l'aniré a veure. Parlaré amb ell.

-No es un bon moment per una pluja de mussols, però el pànic ja es deu haver començat a estendre per les comunitats màgiques.

- I d’aqui poc s’estendrà per Hogwarts.- em penge la motxilla al muscle, encara mirant el sostre.- La gent voldrà marxar a casa, els pares vindran a recollir els fills...he...hauria de parlar amb els meues tiets, per la Cass. Si molts pares venen a l’escola, o si moltissims joves apareixen de repent al King Cross, amb mussols, baguls i graneres...després del que ha passat...-no continue la frase, ella ja sap a que em referisc, el que podria significar tanta gent...Mire el vestibul, els passadissos, la porta que dona al jardi...Tinc clar el que fare jo.- Jo no marxare de Hogwarts, si l’ataquen, em quedare a defendre-la.- pot ser és ahí quan muic, pot ser és eixe el meu destí.

No dic res. No hi ha res a dir. Penso en tots els fills de muggles, que vagin on vagin, estan perduts. Penso en tota la gent que morirà si King's Cross s'omple de mags. Penso en Hogwarts.

-Jo...

Em quedo pensant. Perquè no se que he de fer. No sé si val la pena quedar-se, no sé que fer. L'únic que se es que no vull tornar al carrer. Com un acte reflex, m'acaricio la marieta que em varen regalar els meus pares de petita, i després la Sam.

-Jo no se que faré.- li dic.- Però estaré allà on em necessitin... això sí, he de parlar amb l'Erion abans de tot.

L'Erion! Era llufa. Tot i que no el coneixia era el nuvi de la Lils i si per ser llufa...i si l'atacaven?

- Has de parlar amb l'Erion, pero ves amb compte quan vages a Londres, per favor.- me la mire preocupada.-Em de fer alguna cosa.- pero que?- Podriem començar per tranquil.litzar l'escola, avisar-los del que podria passar a King Cross si tots van, si s'acumula tanta gent...Intentar que no condisca el panic. Dir-los que a Hogwarts estan segurs...poden estar segurs, per ara....

Faig que si amb el cap. Es clar que tindria compte. Ara era una fugitiva, m'havien vist desapareixer de la BBC així com si res. Segurament la meva foto ja circulava... I de cop se m'acudeix una idea.

-Saps? Potser te les seves desventatges això de ser metamorfomaga. Amb emocions fortes no puc evitar canviar... però puc canviar el meu rostre. No em reconeixeran quan surti.

Penso en el que diu i sospiro.

-Si, però com? Com es suposa que ho hem de fer? Quan ho diguem ja haurà estat tothom pressa del pànic. No ens escoltaran.

Era veritat, ja ens podrien estar buscant, tenien les nostres cares.

- Veus? Finalment ser metamorfaga te alguna cosa bona, i el cabell, pots posar-te un barret i aixi quan canvie no es notaria.

Com fer que ens escolten...que no ens ignoren.

- Els hauriem de parlar al GS, que estiguen tots davant, obligar l'assistencia de tots. Comunicar-los que...que...Som tu i jo, ens escoltaran.

-I com fem que vagin tots allà?

Tanco els ulls.

-Igualment, Hogwarts es segur de moment, fins que algú es vagi de la llengua. Potser capturen a un mag i o solta tot. No podem estar segurs de que Hogwarts es segura.

- Hi ha una manera, han tornat a alçar les barreres, no es pot desaparetre, sols hi ha una eixida...Hogwarts, sols te una eixida, es tanca, i ningu ix, tots convocats al Gs. Es comuniquen les noves medides. Ho hauria de fer el director, o un professor, pero...- no veia al director des de feia temps, i els professors...- no els veig molt bé ultimament per aqui.- Ens escoltaran, necesiten algu que...faça alguna cosa...necesiten...- com saber que necesitaven ni tan sols jo ho tenia molt clar?

Alço una cella.

-M'estàs parlant en serio?- somric.- M'estàs dient, tu, Samanta Williams, que Hogwarts només te una sortida?

Ella sabia de que parlava. Hogwarts no només tenia una sortida. Si no que hi havien unes cuantes mes que anaven a parar a Hogsmade. Si, la del pi cabaralla estava bloquejada, però les altres seguien allà.

-No hi ha només una sortida.

Oh, shit. Els passadissos, no havia pensat ens els passadissos, com...?

- No havia pensat amb els passadissos. Pero, tot i aixi, no poden carregar tots els baguls i coses per ahi, no cap, jo ho vaig intentar un cop que vaig arribar tard a agafar el tren. És més, no tots coneixen les altres eixides i ens ho podem arreglar perque acudisquen al GS, tot i estar espantats, no es voldran enfrontar a na Samanta Williams i una Lilian Bell cabrejada.

Sospiro.

-No, però potser abandonen el bagul i les mascotes pel cami. Al cap i a la fi, la questió es sobreviure.

Sospiro un altre cop, perquè no estic gens convençuda.

-Creus que si ho fem estarem fent ben fet?- li demano.

La gent ho deixaria tot? No havia pensat en aixo, pot ser perque jo no ho faria.

- No tenim cap dret a obligar-los a que es queden. Pero si marxen, es perque volen viure, si van tots a King Cross, podrien no fer-ho...els ho diem, que si marxen a King Cross no sols els perjudicara a ells, que pot passar una gran desagracia. Hogwarts és més segur, més segur quels carrers de Londres, més segur que viure en casa amb por de que en qualsevol moment algu entre en la porta, que...-em quede callada un moment.- No els obliguem, no directament. Els aconsellem a quedar-se, sino? Si decideixen marxar...també podem utilitzar portarreus.- tot i que era molta feina, massa per nosaltres dues. No som professores, podien no fer-nos cas.

Faig que si amb el cap.

-Sí, suposo que tens raó.

Però el que en realitat tinc el cap es dels muggles amb cara d'enfadats. Si ells s'uneixen, ens podrien vèncer. Després hi havien muggles que no entenien que passaria, però la majoria te por. Som tot un país que havia estat amagat durant anys i anys...

-Sí, suposo que es quedaran.

L'Erion. L'Erion. Que faig, jo, amb l'Erion? L'Erion perdrà el seu treball, a la marmita? Si, segurament si. Que passarà llavors amb ell? Em mossego el llavi.

Se el que esta pensant. Pensa en l'Erion, li agafe la ma, te que haver una solucio per ell, aixo és facil. I si...i si...

- I si vinguera a Hogwarts?- se que a la Lils li encantaria.- Pot dormir a la teua residencia o...vos creeu una casa a la sala de la necessitat o a una vella aula...si vol, nose. La Marmita esta massa prop del carrer, i...-em calle.- No he dit res, ho sent, oblida-ho.

Els muggles, ells atacarien, ens tocaria defensar-nos, pero no se si seria capaç d'atacar un muggle, nose...si m'atacara, seria capaç? Ells amb armes de foc, jo amb una vareta...era justa una guerra aixi? En veritat, cap guerra era justa. Pero aquesta...

- Continue sense compendre, perque. Perque ho ha fet, vol destruir el món? Vol la supremacia de la raça maga? Destruir els muggles?