una cosa és dir la veritat... i una altra ser massa explícit

Acabava de parlar amb la Samanta al Llac Negre i estava buscant en Fortin, per dir-li quatre coses ben dites. Es podia saber de què anava? Tsssss ¬¬

Vaig fer marrada per mirar si estava al Pi que Baralla, on anava sovint. I eureka, allà estava, recolzat en una pedra prenent la fresca. Que guapo. I com m'agradava. pe`ro això no m'havia impedit mai escridassar-lo.

- Tu què passa?! -vaig cridar mentre m'acostava a grans gambades-. Que com que tens alguns amics idiotes ara vols avergonyir-me a mi davant dels meus o què?

"Genial, K, ja hi som...", vaig dir-me.

- Eugh... Veig que has parlat amb la Williams. - vaig abaixar el cap -. No sé què t'haurà dit, però sigui el que sigui... no tinc justificació. Em va buscar i me'n vaig anar de la llengua, i al final vaig rebre. I amb raó.

Vaig sospirar.

- Veus? És per això que mai he tingut parella estable. A la primera de canvi fico la pota...

- I dóna gràcies que no hi era jo! -vaig exclamar, acostant-me a ell i clavant-li una empenta amb una mà-. Però tu què vas explicant de la nostra vida sexual, tros d'ase?

Se m'escapava el riure. O sigui, estava cabrejada, molt, però em feia gràcia. Em molestava que hagués explicat allò. Però miiiiiira que maco que estava...!

- Si et sembla, la propera vegada ho gravem en vídeo i ho projectem al Gran Saló a l'hora d'esmorzar! Però com se te'n va tant la pinça?

"Què?"

- Espera, espera, això pràcticament ni ho vaig comentar. De veritat et penses que vaig donar detalls? - vaig mirar-la -. Agatha, admeto que insistia en que estàvem junts (se'm va escapar una vegada sense voler i ella no s'ho va creure, i em vaig enfadar) i entre les repeticions se'm va escapar que... que havíem estat junts al Gran Saló, però no vaig donar detalls, de veritat!

Vaig tancar els ulls, patint. "Ai, K, que si segueixes xerrant et matarà...!"

Hm. Em vaig quedar una mica parada.

- Però... a veure... aleshores per què et penses que estic enfadada...? -li vaig preguntar arronsant el front-. No li devies fer res, no? Mira que com li posessis la mà a sobre, et....!

Li vaig clavar una altra empenta, per si de cas.

- Què li vas dir? Es va posar furiosa amb tu per alguna cosa, no? La Sam no trenca el nas a la gent perquè sí...! I no em posis cara d'angelet, que sé que t'encanta fer enfurismar als altres! ¬¬

- NO LI VAIG FER RES! - em vaig enfadar una mica, per un instant.

Després vaig tornar a baixar el cap.

- Ni li vaig dir res. Em va despertar mentre feia una becaina i li vaig deixar anar un moc sobre el seu nòvio, i em va dir que ell era fidel encara que jo no pogués entendre què significava això. I jo li vaig dir que ho podia entendre perfectament, que t'ho preguntés a tu. I llavors... no em va creure i em va amenaçar. I li vaig dir que s'enganyava a si mateixa creient que mentia. I em va amenaçar més i jo, emprenyat, vaig atacar-la amb això perquè sabia que la feria. I llavors em va pegar, uns quants cops, i em va trencar el nas i gairebé una costella.

Vaig mirar-la.

- Però jo no li vaig fer res. L'encertaries de ple si pensessis que m'encanta burxar la gent, perquè senzillament m'agrada veure com a nivell intel·lectual algú es deixa controlar tan fàcilment... però físicament no sóc violent, almenys no pas en condicons normals.

- Ja ho sé -li vaig dir quan m'ho va explicar-. Em feien patir més els teus comentaris que no pas que t'hi tornessis. I si dius que no li vas dir res, és que no li vas dir res. Et crec.

M'hi vaig acostar, li vaig passar les mans pel clatell i el vaig acostar a mi per fer-li un petó curt i dolç.

- Gràcies per no tornar-t'hi, doncs. Ja li he dit que deies la veritat i la veritat és que s'ho ha agafat prou bé. S'hi acostumarà. Tot i que crec que no li caus gaire bé, eh?

Vaig riure.

- Parlant de caure... ja saps que el primer partit de la temporada és Gryffindor vs Slytherin?

- Sí, ho sé, ho he vist aquest matí al plafó de la Sala Comuna. Això de caure ho dius perquè no vols que et tombi amb la primera bala, no? - vaig picar-li l'ullet -. Tranquiŀla, tinc entès que teniu un batedor nou. No crec que duri ni cinc minuts davant de les meves garrotades.

- Oh, els meus nens aguantaran, no et preocupis... -li vaig dir amb un somriure-. I si et vols tirar tot el partit intentant tocar-me amb una bala... sort. Són intocable i ho saps; jo a les bales me les ventilo!

Em va picar l'ullet i m'encantava que h fes. Sobretot perquè jo no en sabia; havia practicat davant del mirall i el resultat era patètic.

- Gairebé no t'he vist aquests dies... només a classe. On et fiques? No que et trobi a faltar ni res, eh? - vaig dir, apretant-me contra ell-. Però és avorrit no tenir ningú amb qui ficar-se...

Li vaig tornar a fer un petó, provocatiu. Tenia ganes d'estar amb ell, i la sam m'havia proporcionat l'excusa perfecta per anar-lo a buscar just en aquell moment.

Va respondre la senyora Intocable, que deia que no l'enganxaria cap bala encara que ho intentés.

- Ja, és clar. No puc evitar pensar que el nou és un cafre sense habilitats, tinc l'ego massa pujat com per pensar que algú em pot igualar.

Vaig abraçar-la.

- Eugh... he estat dormint molt, la veritat. I jo sí que t'he trobat a faltar... - vaig fer-li un petó -. Què me'n dius si demà ens veiem després de classe? Podríem fer alguna cosa, no ho sé... ara no se m'acudeix res, però segur que tu tens més inventiva.

- Demà...? - vaig fer posant morrets-. Aix, està bé...

M'hi vaig abraçar un moment, sense ganes de deixar-lo anar, i li vaig fer tres petons al coll. Després em vaig acostar a la seva orella per murmurar-li:

-Hauríem de trobar la manera de colar-te a la meva habitació. Et trobo a faltar, a les nits...

El vaig deixar anar i vaig mirar-me el rellotge.

- He d'anar a... fer unes coses a la Ronda d'Allà sens falta. Ens veiem demà després de classe.

Li vaig fer un altre petó, molt sensual aquest cop, i me'n vaig separar amb un somriure, mirant de tornar a pica de peus a terra; n'havia d'armar una important, aquella tarda, i necessitava els meus cinc sentits.

- Seria més fàcil que tu et colessis a la meva, però estic d'acord amb tu en que passar les nits sol és un rotllo... - vaig fer-li un petó, sensual i intens al mateix temps.

Va dir que havia de marxar i vaig assentir.

- Adéu, doncs... Ah, per cert - ja s'havia girat, però em va tornar a mirar; vaig esperar uns segons, augmentant l'expectació -. T'estimo.

Em va cridar i em vaig girar un moment. T'estimo, em va dir.Vaig notar una escalfor al cor, tot i que encara se'm feia estrany portar tot allò amb aquella normalitat, com si fóssim una parella normal. Uf! Ho podríem ser?

- I jo tu. -li vaig dir-. Fins a nou avís. O sigui que estigues atent; no se sap mai.

Vaig fer un somriure burleta i vaig marxar, sense mirar enrere i sense fer cas de les ganes que tenia de tirar-me-li al damunt.

[surto del tema]

Vaig quedar-me mirant com marxava, sense girar-se. Quan a la fi la vaig perdre de vista, vaig tornar a reclinar-me en la roca, descansant, més calmat que mai.

[Tema tancat]