Desconfiant una mica massa...

Després de la conversa amb l'Agatha i la Sam al pont em vaig pujar a l'Escombra i vaig anar cap a l'habitació. Vaig deixar l'escombra allà i em vaig apropar a la biblioteca, ja que volia trobar el James i normalment era allà.

No havia pennsat que pot ser alguns Slytherins treballessin per El F. Rodle... i alguns profesors també. Vaig desviar la mirada d'alguns Slytherins, no em trobava a gust, descomfiava massa...

Em vaig asseure a una taula i vaig fer veure que estudiava mentre seguia pensant.

Estava assegut a la taula del racó, fent deures en el meu lloc de sempre, i vaig veure com la Lils entrava i s'asseia. No semblava haver-me vist.

- Ei, Lils...! - vaig dir, abraçant-la per sorpresa des de darrere -. Que em buscaves, potser?

Sí, sens dubte. No em calia llegir la ment de ningú per saber-ho: la coneixia prou bé per saber que no se n'aniria a la biblioteca a passar l'estona, si no era per fer deures. I no semblava que estigués fent res.

Vaig fer un bot quan em va abraçar. No l'havia vist i havia tingut una sorpresa.

Vaig somriure

-Hola James!- vaig exclamar.- eeeh... si, et buscaba...

Vaig mirar al meu voltant i vaig desconfiar.

"Auriem... no, necesito parlar per tranquilitzar-me, James..."- vaig pensar per ell.

- Vols parlar? - vaig dir en veu baixa, a cau d'orella, abraçat a ella.

"O desconfies massa dels altres, per fer-ho en veu alta?", vaig pensar. Ja sabia què li passava. "Mira, Lils... Potser sí. Però si desconfies de manera compulsiva, potser evitaràs els pitjors, però perdries la oportunitat de conèixer una mica els que valen la pena".

Vaig fer-li un petó al front i la vaig estrènyer entre els meus braços.

Vaig somriure. Era increible, només parlar amb ell em tranquilitzava de manera senzilla i eficaç.

"Tens raó"

Vaig tornar a somriure quan em va fer un petó a la front. Vaig respirar ja tranquila segura. Els seus braços m'estrenyien, donant-me calor, que ja en aquests mesos es necesitava.

-Què feies abans que arribés?-li vaig demanar.

- Investigar una mica sobre el Rodlel... - vaig dir -. No he trobat res, però he deduït d'on podria venir.

Vaig asseure'm i li vaig ensenyar un arbre genealògic que havia fet, sobre la marxa.

- Si això fos correcte, en Rodlel seria el nét d'en Voldemort. No em preguntis quina dona va ficar-se al llit amb Voldemort, perquè no ho sé, però al cap de deu anys de la seva mort, un noi amb un cognom fals va arribar a Hogwarts, i s'assemblava molt a l'Innominable. - vaig guardar l'arbre genealògic -. I a partir d'aquí, ja t'ho pots imaginar. Una persona que no sap res del seu pare, que es casa i té un fill amb el cervell girat, com el seu avi, que quan investiga descobreix qui és... I el cervell se li gira del tot.

Vaig escoltar amb atenció el que em deia el James.

-Així que es net del Voldemort... ja deia jo que em sonava d'alguna cosa el cognom, la meva germana em va parlar del cognom aquest...

Vaig mirar l'Arbre gealogic.

-Així que... El seu pare no tenia res d'extrany? No va saber res del seu pare? És una mica extrany... Li demanaré a la meva germana, pot ser els pares li van explicar alguna cosa sobre un tal Factunus...