Desfogant-me una mica...

Nyx Luckgarden:

T'invitem a saber que aquest any, per el teu mal comportament i els teus pensaments respecte a un tipus de persones, no ets convidada a passar el nadal a casa. Et quedarás a Hogwarts, sense discussió.

Saps que això pot canviar, només es cosa teva. Ho saps, es molt senzill en realitat, no ho facis dificil, filla.

Amb amor, Marie.

Vaig rellegir aquella nota una i una altra vegada. No entenia com podien fer-me allò, no entenia per què hi havia tant odi cap als muggles, però sobretot el que no entenia era per què no acceptaven el que jo volia. Per què m'obligaven a elegir entre ells i els meus pensaments, perquè no em deixaven poder parlar en veu alta de tot...

Vaig deixar anar la nota i vaig alçar la vareta. La llum de la lluna entrava per la finestra de la mussolerissa, però l'obscuritat reinava. Vaig fer un gest de vareta i la nota es va cremar. Alguns mussols es varen possar nerviosos, jo em vaig quedar mirant fixament com les flames es menjaven la "carta" de la meva mare i el seu amor. Per mi que se'l confités.

Jo no tenia familia. Potser el Percy, potser... només potser. Els meus amics? Després de parlar amb el Matt i amb la Sam, ja no se qui son els meus amics. Només sé segur que tinc al Pierre al meu costat, i el meu amic Matt. Només ells dos...

Aquella era la meva familia?

Vaig asseure'm al terra, desesperada, i vaig amagar la meva cara entre les meves mans. Tot això em podia. L'atac de la Cass, de la Wen, de l'Allie, de l'Erin, la Lily i després la Sam. Gent que quasi no conec... però que ho han fet els meus suposats amics.

Vaig obrir els ulls i vaig mirar les flames que encara cremaven el que quedava de la nota.

-T'odio.- vaig dir-li al foc.

Vaig pujar els escalons amb tranquil.litat, havia d'escriure una carta a casa, dient que estava bé i viva, pero al pujar, vaig comporvar que no era l'única, la Nyx estava alli.

- Hola Nyx.- vaig dir.- Des, carta!

El mussol va baixar i es va possar al meu braç, vaig lligar-li la carta i va marxar.

- I fes-los saber que deixen d'enviar-me cartes cada dos per tres!- vaig cridar-li.

Vaig mirar la Nyx, que estava sentada al terra.

- Ves amc compte on et sentes, aço esta ple de merda.

-Sam...- vaig dir saludar-la en veure-la, secament. Vaig pasar-me una mà per la cara, mig desfeta encara.

Vaig apagar el foc que havia fet i vaig agafar algunes de les cendres de la carta.

-Sam..., t'ha passat algun cop que no saps on has d'estar? Que no quadres enlloc? Que... què no et volen ni tan sols a casa?

- Algun cop.- vaig dir.- Excepte lo de casa, m'han tirat la bronca molts cops, pero sempre acabem bé. I encara que me la tiren continue fent el que me dona la gana.

Vaig netejar el terra i vaig sentar-me davant d'ella.

- Que et dona la sensació de que fases el que fases la gent et jutjara? Si, també, pero ja fa molt temps que ignore el que diu la gent sobre mi, perque, si ho fera no seria del tot lliure.

-No es això... No es això...

Vaig girar-me i vaig mirar per la finestra, odiava sentir-me inferior, però en aquell moment necessitava ajuda.

-Estic a Slytherin, hi han hagut atacs per part d'aquests ara... i a mi m'agraden els muggles.- vaig confessar de cop.- Em veus futur? O creus que com això corri per tota l'escola jo seré la proxima victima?

Vaig alçar el cap mirant-la, espera, acabava de dir que li agradaven els muggles?

- Has dit que t'agraden els muggles? Aixi que ets diferent, a aixo es referia la Wen. Bé, doncs si dius que t'agraden els muggles ets diferent i saps? Ja tens un punt a favor. Sincerament, no et conec, no em parlat moltes vegades, pero vares ajudar la Cass i podies no haver-ho fet, perque tampoc estaves obligada, i a diferencia dels de la teua residencia, no vas cridant a viva veu el teu passat i la puresa de la teua sang, i tens la sort de que m'estas caient bé.- si més no, per ara.- Et veig futur, més futur que aquells que pense el contrari, i pobres d'ells que intenten fer-te mal per aquest motiu.

-M'agraden. M'agrada la manera com pensen per mirar de resoldre problemes que nosaltres amb un simple gest de vareta podem arreglar. M'agrada veure com creen objectes com els ordinadors, com son tan intel·ligents com per poder parlar per aquests objectes amb un altre d'un altre país...

Vaig sospirar. Odiava tot allò. Odiava que m'agradessin els muggles, odiava als meus pares. Allò ja no era la meva familia

"No penso tornar a casa"

-Ja t'ho he dit.- vaig dir, cansada.- Vaig ajudar a la Cass, sí, però quasi tothom ho hauria fet, i no vaig cridant la meva puresa de sang perquè em sembla una imbecilitat allò de la sang. La sang es vermella, siguis d'on siguis, siguis qui siguis, no canvia... Això i per què la sang de la meva familia es una merda.

- Els muggles poden arribar a ser molt interessants. En conec, i totes les coses que poden fer sense magia...- vaig dir recordant un dels veins del poble.

Me la vaig mirar, no seria facil, hauria de ser alguna cosa com l'Agatha, tot i que no ho sabia qui ho tenia pitjor. Almenys l'Agatha havia pogut fugir i fer la seua vida, la Nyx a diferència d'ella no podia marxar, o tal volta si, no ho sabia.

- I la teua familia...- ho podria preguntar?- La teua familia...es a dir, es molt anti-muggles?