Desfogant-me

Vaig pujar les escales de les Masmorres. Tampoc sabia on anar. Als jardins hi havia massa gent, a la Sala Comuna hi era la Ra i si pujava a l'habitació em podria trobar el Jake, que seria encara pitjor. Tenia el cervell parat, no podia pensar en res, caminava sistematicament, mentre al meu cap s'hi anaven repetint dos noms: Jake. Ra. Jake. Ra. Una vegada i una altra.
-Joder!- Vaig cridat, fent sonar un bot a uns nens de primer que van apresurar-se a marxar. Vaig donar-li un cop de peu a la paret i vaig seguir caminant.

Vaig veure a un noi donant una patada a la paret, i després cridant, dient una paraulota. Vaig mirar als nens de primer, que van allunyar-se a corre-cuita, repetint: "Joder, Joder, el nen gran ha dit Joder..."
Vaig aixecar els ulls al cel, i em vaig apropar al noi Slytherin, que semblava recordar qeu es deia Jack.

- Perdona... - vaig fer, acostant-me amb cura al noi Slytherin, que semblava força cabrejat -. Encara que l'experiència em digui que és millor no parlar amb un Slytherin quan està de mal humor, em sembla que no hauries de dir paraulotes davant els nens de primer. Després ho van repetint davant els professors... I tenen un problema.

Vaig mirar-me a la noia que s'havia acostat, no sabia ni com es deia. Quin curs faria? -Ah- Vaig dir, sense molestar-me a fer cap més comentari. Vaig mirarme-la- Algun dia les aprendran igualment, no? - Vaig bufar, apartant-me el serrell, i vaig seguir caminant, mentre la esquivava per seguir el meu camí- Si no t'importa, me'n vaig.

Vaig tornar-me a posar davant seu, barrant-li el pas.

- No has pensat en ells?
"Allie, no et posis maternal un altre cop"
- Has pensat en que potser hauran de fregar el bany per haver dit "joder"?
"Allie, tranquil·la, no cal que et posis així..."
- Els ajudaras tu, a complir el seu càstig? Oi que no?
"Allie, calma't!!!"
- Doncs vigila una mica el que dius, que potser a tu no t'afecta, però ells hauran d'atendre a les conseqüències!!! No tens empatia o què?
"Allie... T'has passat"

Vaig mirar-la els ulls. Per què m'havia de parlar a mi? Justament ara, a més. Bé potser barallar-me amb una. Espera. Vaig mirar el seu uniforme. Barallar-me amb una Ravenclaw, això, m'ajudava a desfogar-me més que donant cops de peus a les parets del castell, qui sap- No, no he pensat en ells. Sincerament, no m'importen. No veus que sóc un serpota de merda?- Vaig somriure de costat.

Serpota de merda? No. Allò no quadrava per res del món.

- Mira, si la teva intenció és que m'enfadi i et deixi en pau, no ho faré. Has fet una cosa malament. No pretenc que vagis als nens de primer i els donis una classe de com parlar bé, però almenys intanta no tornar-ho a fer - vaig fer, seriosa -. Ah! I estas segur que no t'has donat un cop al cap? Des de quan un Slytherin es diu serpota de merda a ell mateix? - vaig afegir, sarcàstica, amb un somriure a la cara.

-Des de que la resta de persones no para de repetir-ho- Vaig dir, amb malhumor. Joder, ja estaba prou de malhumor per a sobre haver de parlar d'aquell tema. - Em deixaràs en pau algun dia?- Vaig dir, sense pensar. "Joder, l'he cagat" Vaig pensar, al cap d'una milésima de segon d'haver-ho dit- Ho sento. No estic d'humor.- Vaig apressar-me a dir, girant el cap.

OFF: Puc entrar? Sino, borro!

Al cap d'un segon d'estar asseguda em vaig adonar de que no habia fet bé, que no l'habia hagut de deixar marxar d'aquella manera. I vaig sortir corrent darrera seu.
El vaig trobar per passadis de les masmorres parlant amb la Ravenclaw que m'habia despreciat aquell dia al bany.
-Jack,.- vaig cridar, mentres m'apropava a ell a poc a poc.- Jack, ho sento.- vaig dir-li i me'l vaig quedar mirant sense saber que dir, esperant a que ell digues alguna cosa.

Vaig mirar-me a la Rapunzel, que em va cridar desde l'altre banda del passadís i em va demanar perdó. Només em faltava això. Em volia rematar?- Què vols, Ra?- Vaig demanar-li, deixant anar un sospir, i canviant el pes de cama, esperant la seva resposta.

Vaig mirar-me a la noia de Ravenclaw, que seguia allí, per veure què feia, si decidia anar-se'n o per si deia alguna cosa.

- Jacke.- vaig dir amb veu de pena.-Només et volia dir que em sap greu, que sento molt haber-te fet mal i que en cap moment habia estat la meva intenció.-el vaig mirar als ulls intenta-li transmetre sinceritat.- de veritat, sento aquest error i sento el mal que t'he fet. Em podràs perdonar algun dia?

Vaig haver d'esforçar-me per no riure. Quins culebrons es muntava la gent, per Déu! Vaig quedar-me uns segons callada, i vaig deixar anar:

- Ei, per mi no us preocupeu! Si molesto me'n vaig, eh?

I llavors, recapacitant, vaig pensar que el noi estava cabrejat per alguna cosa que li havia fet la Davies. I em va envair una intriga increïble.

Vaig mirar-me la Ravenclaw. No semblava que tingués intenció d'anar-se'n, però, total, què importava?

Vaig girar el cap cap a la Ra, que em mirava com dient: Creu-me, t'estic dient la veritat. Però no podia. Joder, i el mal que sentia jo, què? No significava res? Em donava la sensació que a ella, amb que la perdonessin ja estaria satisfeta, total, ja tenia un altre tio al que estimar. Però i jo, què? Vaig repetir-me, una vegada i una altra.

-Me cago en la puta, Ra- Vaig deixar anar, sense pensar què diria la Raven. La veritat és que m'importava ben poc el que pensés- No puc.- Vaig decidir deixar-ho aquí. Si ho entenia, molt bé. I si no, que pensés el que li donés la gana.


(OFF: Sí, està una mica ressentit, però així mola més xDD)

- Em... - vaig fer, però vaig callar.

Aquella situació era estranya. Estava enmig d'una baralla. Una part de mi volia marxar, l'altra volia quedar-se. Vaig mirar a la Davies, després al Fox. Tan de bo algú digues alguna cosa, per alliberar aquella tensió...

Em vaig mirar al Jack, estava ressentit, ho podia notar a la seva mirada, el coneixia suficient com per veure això.

-Jack, entenc que no vulguis perdonar-me.- vaig dir-li- de veritat, i si no vols no seré jo qui t'obligui a fer-ho, jo el que vull es que sigui feliç perque sé que sóc responsable de com et sents i em sap greu. Entenc que m'odiis, i que també odiis al Jake de pas, però no estic aqui només per a que em perdonis, estic aqui per que vull ajudar-te, perquè he comés un error, i l'error forma part dels humans.- el vaig mirar als ulls.- I vull, si em deixes, intentar arreglar part de la destrossa que he fet.

Llavors vaig mirar a la Raven, la que m'habia odiat al bany el dia que vaig coneixer a la Sam, amb la intenció de replicar-li qualsevol cosa per fer-la marxar però no se'm va acudir res intel·ligent així que vaig tornar a dirigir la meva mirada al Jack.

Vaig mirar a la Ra- T'estimava, saps?- Vaig explicar-li, desviant la mirada al terra- Saps el que em costa dir-li a la gent que l'estimo? No, no ho saps, segurament- Vaig afegir, més per mi que per ella.- I jo ho vaig fer, t'ho vaig dir, em vas fer sentir especial. I ara resulta que no, i em vens dient-me que em vols ajudar. Però no ¿Saps?- Vaig tornar a aixecar la mirada del terra.

-Ja no hi ha res a fer. I si per tu va ser un error estimar-me més val que ho oblidis, perquè per mi no va ser cap error.

Vaig bufar, mig estressada mig cabrejada perque semblava que no em volgués entendre o que realment no m'entengués.

-Jack Fox- el vaig mirar amb les celles arrugades.- vols fel el favor d'escoltar el que t'estic dient, el meu error no va ser estimar-te, jo també t'estimava, sé que no és fàcil dir a algú que l'estimes.- vaig somriure melancòlicament.- el meu error va ser fer el que vaig fer amb el Jake, per què desde llavors que només faig que donar-li voltes al fet de que la meva feliçitat és a costa de la teva infeliçitat i això no m'agrada.

-Jack, no vaig deixar-te per que no t'estimés- vaig dir-li, tot i que habia esperat no haber de recorrer a dir-li allò, tot i que hagués dessitjat que aquell secret és quedes amb mi per sempre, li ho habia de dir.- vaig deixar-te perque t'estimva però tu ets massa bó per estar amb algú com jo, amb algú que només sap fer mal a la gent, amb algú que fa mal fins i tot a la gent que estima, ets massa perfecte per estar amb algú com jo, et mereixes a algú molt millor.- vaig mirar-lo als ulls.- de veritat, de fet, no t'he oblidat, no he deixat d'estimar-te però no et vull fer més mal.

Joder. Mai havia assistit a culebrons així. No sabia si riure o plorar, de la discussió dels Slytherin. Em vaig escurar la gola sorollosament, i vaig dir:
- No, tranquils... No us preocupeu per mi...
Vaig mirar-los, amb un somriure. Aquella escena era tan... Patètica, que aquell parell no m'haguessin fet por ni amb punyals a les mans.

OFF: El Jack és insistent xDD

Vaig mirar-me a la Ra, quan parlava, no volia interrompre-la. I, quan va acabar, vaig quedar-me en silenci. Tampoc savia que dir. Potser... Potser l'havia de creure, però encara hi havien coses que no quadraven." Si jo sóc massa bo, es que el Jake no ho es? Si havia sigut un error, per què encara està amb ell? Al Jake no li importa fer-li mal? O potser és que m'estic menjant massa el cap?"

Com que no sabia què contestar, vaig mirar-me a la Raven, que encara voltava per allà. - Te'n vas o és que no tens suficient vida pròpia i necessites cotillejar la dels altres?- Joder, si volia que es quedés per allà, però que no fes comentaris estúpids.

Vaig mirar-me al Jack. Encara que el seu comentari empenyia a la part més sensata de mi a anar-me'n, però alhora, mirant els seus ulls, vaig decidir quedar-me. Dins la ment m'anava creant un plànol de la situació. Davies i Jack junts. Davies marxa amb un altre. Jack enfadat. Davies i Jack es barallen davant meu. Res, la típica situació d'un culebron.
Vaig inspirar, veient el dolor reflectit als ulls del noi. Si la situació era incòmoda tenint-me a mi al davant, no em volia ni imaginar com reaccionaria ell si jo marxava. Així que, fent una passa endarrera, vaig quedar-me allà, observant-los, callada.

Vaig tornar a mirar al Jack, perque els meus instints assassins aflorarien si aquella Raven tornava a dir qualsevol tonteria, i em vaig concentrar en ell, en els seus ulls i els seus llavis, en aquells braços forts que tantes vegades m'havien abraçat, era superior a mi, em sentia dividida, no els podia estimar als dos, ho sabia però tenia la sensació de que així era, de que els estimava als dos.

Vaig fer una passa insegura cap a ell, com un nen petit quan apren a caminar i té por a caure, quan vaig arribar devant seu, li vaig passar els braços pel coll i el vaig besar suaument, perque ho deistjava perque també l'estimava, i em vaig posar a plorar.
Quan em vaig separar d'ell vaig recolzar el meu cap a la seva espatlla i li vaig murmurar a l'orella.

-T'estimo Jack.- i em vaig quedar en aquella posicio feta un embolic.

Em va abraçar i em va murmurar que m'estimava. Així, de sobte, com si no haguéssim trencat fa una estona. Però, i el Jake? I ara què passava amb el Jake? Vaig agafar-la per les espatlles, suament, i vaig apartar-la de mi, mentre la mirava als ulls.

-Ho sento, Ra- En un principi, la tentació havia sigut fer-li un petó, i que tot tornés a ser com abans. Però no podia- O l'un o l'altre. - Em sabia greu fer allò, però era el que pensava.

-Ho he intentat.- vaig dir.- però em sembla, que si he de triar, ja he fet prou mal, vaig escollir al Jake, i ara per ara no tinc cap motiu per el qual canviar la meva elecció.- vaig dir seriosa.- bé, ja saps, el que t'he dit és veritat, així que si mai canvies d'opinió fes-m'ho saber.

Li vaig fer un petó suau als llavis, l'ultim, i em vaig girar per marxar.

OFF: si no hi ha res més surto del tema.

Vaig aixecar una cella, mirant a la Davies, que feia mitja volta per anar-se'n. Vaig girar-me cap al Jack, i li vaig dir:

- Aquesta tia no s'aclara, oi?

Vaig fer un somriure tímid. Aquell noi no semblava mala gent. No era com ells. No semblava com la resta dels Slytherins.

Vaig deixar-me fer el petó, sense respondre i la vaig veure marxar. Millor. Així no hi havia mals rotllos.

Vaig mirar-me a la Ravenclaw, que em va parlar sobre la Ra. Vaig fer un sospir i vaig fer un petit somriure a la Raven.- No, no gaire, la veritat- Vaig somriure i vaig estirar-me com si m'acabés de despertar- Millor. Així no m'haig de trencar el cap pensant regals d'aniversari i enrecordant-me de dates importants - Vaig fer, encongint-me d'espatlles.

Vaig mirar-me a la noia, que feia una mirada estranya- Estic intentant buscar coses positives...

vaig caminar amb la gran caixa que em tepava la vista i no podia distingir cap on anava, la vaig deixar al terra per veure en quina part del gran castell estava, vaig veure persones.
-A on estic de l'escola i quan queda per arrivar a la sala de Hufflepuff?