Desfogant-me

- És clar, el got sempre mig ple! - vaig exclamar, somrient, mirant al Jack.

Vaig aixecar els ulls al cel en veure arribar a la Celo

- Mmm... Celo, estem als passadissos i ni ell ni jo sabem on queda la sala comuna de Hufflepuff...

Vaig tornar-me cap al Jack.

- Ei, jo se com et dius, però no estic segura de que sàpigues el meu nom! - li vaig allargar la mà -. Allie Lovegood, encantada!

Vaig fixar-me en la Hufflepuff. Exactament quina mena de ser estrany era? - La Sala Comuna de Hufflepuff està al costat de les cuines, crec...- Vaig dir-li. No sé, ja es guiaria per l'olfacte o alguna cosa així. Bah, ja la trobaria... Algun dia d'aquests.

Vaig agafar-li la mà a la Raven- Allie Lovegood, havia dit.- No em sonava de res, però no tenia bona memoria pels noms, així que era normal- Mm... Jack Fox, Slytherin, sisè i aquestes coses.- No semblava que li importés que fos Sly. Acabava de guanyar deu punts. (xDD)

Em va agafar la mà. Decididament no, no era com la resta. Un altre Slytherin m'hauria mirat amb cara de fàstic, o hauria dit: "Tu de què vas, et creus que em pots donar la mà, Lovegood de merda!?".
Vaig somriure, i vaig dir:
- Cap a on anaves amb el teu atac de ràbia abans de trobar-te amb mi, Jack?

Vaig pensar en on anava fa un moment, Doncs no ho havia pensat, havia sortit de la Sala Comuna corrents i ni m'havia parat a pensar res- Doncs pensava descarregar la meva furia d'Slytherin contra totes les columnes de Hogwarts...- Vaig dir, mentre passejava la vista pel passadís. Encara veia la Huffle amb la seva enorme capsa- I després sobre totes les armadures, suposo. - Vaig dir, amb un somriure.

- Pobres armadures! Les columnes encara, si s'enderroca l'escola millor per nosaltres, però les pobres armadures... Què t'han fet? - vaig preguntar, fent-me l'ofesa.

Estava intentant fingir, però allà, amb els braços creuats, compadint-me de les armadures... No vaig poder evitar deixar anar una rialla.

-Gràcies, però no ser on estan les cuines i si et penses que em gio per la olor- que a casa o feia- estic encostipada. I per cert, segons el que a dit la noia de cabells marrons, confirma la meva teoria de que estas futut. Fas cara del malo malote de la tipica peli de mafiossos que esta enfadat i destrosat, llavors comet un crim que no haura de cometre i la cara li canvia a gos avandonat. El millor que podries fer seria agafar un d'aquells pots enormes de jelat mentres mires una bona peli i plores tot el que vulguis.

Vaig girar-me cap a la Celo. Mai havia sentit tanta quantitat d'idioteses en una mateixa frase. Què deia, aquella tia?

- Però tu què dius? De veritat, Celo, que a vegades et passes molt... Nomes intentava ajudar-te, noia! Joder... Si vols algú que et guii a la cuina, crida a un elf dimèstic!

Vaig tornar-me a girar cap al Jack, enfadada amb la Celo.

- Ho sento, és així amb tothom.

Anava passejant per els passadissos quan vaig veure a un grupet de gent que estaven parlant, com ultimament m'haburria molt vaig anar a veure que deien.

-Hola!! que esteu fent?¿?¿?¿

Vaig mirarme a la Hufflepuff. Espera, es deia Celo? Vaig aguantar-me el riure- Així que cara de dolent mafiós? Gràcies, dona- Vaig dir-li. Després, vaig aixecar el braç i vaig senyalar passadís enllà- I crec que les cuines son cap allà- Vaig senyalar el passadís que donava a les escales que pujaven cap al seté pis- Les cuines són cap a la dreta. -Ui, sí, mentira.

Vaig mirar-me a la Gryffindor, que acabava d'arribar. Es que la gent feia vida social als passadissos o què? - Una truita de patates, és que no ho veus?- Val, potser m'havia passat, però ara tampoc ho podia arreglar.

No ho vaig poder evitar. Entre la mentida a la Celo i el comentari de la truita de patates, el Jack va fer que m'agafés un atac de riure increïble. Em vaig haver de recolzar a la paret, em feia mal la panxa de tant riure, i tenia els ulls plorosos.

Vaig aixecar la vista cap al Jack, quasi no podia parlar.

- Hola... Sally... - i em va tornar a agafar l'atac de riure, veient la cara que posaven la Celo i la Sally.

-Hola nena buenorra-li vaig dir a la de Gry- bé no sé que estan fen aquells dos. Però només sé que l'altre noia es pensa que dic un munt de idioteses lo qual es normal, ja saps com sóc jo, però me la suda molt el que pensi... sense ofendre-li vaig dir mirant a l'altre noia- però jo sóc així, i sent així d'idiota com tu dius...faig la vida més divertida- em vaig tornar a girar- per cert nena, saps com es crida un elf? què has de dir? has de picar de mans i cridar "Dionisio, venga pa ca" no es per res, però dionisio és el típic nom de mayordomo. I la veritat és que em fan pena els elfs. Ara et queixeras que canbio molt ràpid de tema com sempre...però com et va la vida? jo aquí amb una caixa de mercancia, i tu?

Vaig aixecar una cella. Aquella noia em començava a fer por.

- Celo... No és tan difícil cridar a un elf... - vaig pensar en algun elf de al cuina que conegués -. Misty!

Amb un catacrec sonor va aparèixer l'elfa. Em va mirar amb els seus ulls rodons, i em va preguntar:

- Què necessita, senyoreta?

- La Celo necessita algú que la porti a les cuines - Em vaig girar cap a la Celo -. Així es crida a un elf.

-Uala tio! no sa de picar de mans, quina pena... bé mm...perdó però ja no recordo el teu nom- li vaig dir a l'efa-només nesesito que em diguis com si va a la sala de Hufflepuff. No cal que mi portis, en que m'ho diguis de paraula ja em va bé.
Lelfa em va dir per on havia danar. Que si la dreta, que si l'esquerra i després recta...m'ho vaig anar apuntan a la meva super llibreta que sempre portava a sobre, ja que acostumava a no recordar les coses pasat cinc minuts.
-Gràcies-li vaig dir quan va acabar- ja tempots anar no et vull molestar, has sigut molt amable.
L'elfa va desaparèixer.
-Hosti...ara em fa perdra anar...bueno-li vaig dir a la de Gry- que m'expliques, nena.

"¿I per què no s'en va?" Vaig pensar. M'estava posant dels nervis, aquella noia. La veritat és que no l'havia vist mai. De quin curs deuria ser?

Vaig separar-me lleugerament de la Gryffindor i la Hufflepuff, que havien començat a parlar i vaig mirar-me a la Lovegood, que feia un moment s'estava partint el cul- Crec que no hi pinto gaire aquí...- Vaig dir, senyalant dissimuladament a les dues noies.

- Humm... Crec que jo tampoc. Sembla que van a la seva bola, i no sembla que tinguin gaires ganes de marxar. - vaig fer un somriure tímid.

Vaig mirar-me a la Celo i a la Sally, i a la Misty que esperava pacientment. Després vaig mirar al Jack, i vaig dir:

- Em sembla que marxo d'aquí - no em vaig atrevir a dir-li si volia marxar d'allà amb mi, però li vaig fer entendre, amb un somriure torçat.

- I jo també. Ara- Vaig dir. Vaig pensar d'anar als jardins. "Fa bon dia" Vaig pensar, mentre em fixava en les finestres que hi havien a les parets. "H haurà molta gent o què?" Vaig seguir pensant, al meu rotllo. Al final vaig decidir-me pels jardins, sí, millor que a la Sala Comuna, definitivament. La Ra podria haver tornat, i no seria el més agradable.

-Apa, cap als jardins.- Vaig dir, anant cap a les escales del final del passadís. Vaig girar-me cap a la Lovegood- Vens?- No em queia pas malament.

[Surto del tema, no?]

Vaig somriure.

- Si, és clar! - li vaig contestar

Qualsevol cosa per allunyar-me de les dues noies. No em queien malament, però... Jo, eran cargantes! Vaig caminar fins a on era el Jack, i el vaig seguir escales amunt. Era simpàtic, el noi, tenint en compte que era Slytherin...


[El Jack i jo sortim del tema]

Bueno celo ens hem quedat tu i jo, i no m'expllico re d'especial, i tu???

-Lo de sempre nena, liada amb temes...Mira aquesta caixa que porto es de menjar, perquè el menjar anglès mai m'ha agradat molt, a més si durant aquets dies no he engreixat tres kilos que me parta un rayo.