Una mica de bona sort [Ursula]

Havia tornat el dia anterior. Tenia un munt de coses al cap, m'havia retrobat amb un munt de gent... pe`ro hi havia una persona a qui encara no havia vist.

Esperava que l'Ursula no hagués canviat, com el Fortin. O, si havia canviat, que fos cap a bé. El Fortin m'havia dit que sortia amb el Lukeson. Allò segurament era un bon senyal.

Em vaig repenjar a la barana, veient la posta de sol. Era una de les poques coses que trobaria a faltar de Hogwarts, un cop marxés d'una puta vegada... Quines ganes que en tenia...!

Pensava. Pensava en tot el que havia passat aquest nadal al castell i en com havien canviat les coses.

No prestava atenció a on posava els peus. I de sobte em vaig trobar a la Torre d'Astronomia. Vaig mirar al·lucinada al meu voltant. I vaig descobrir una persona que, tot i la meva sorpresa, m'alegrava de veure.

- Agatha... - Vaig dir, fluixet, per no destorbar-li el moment de la posta de sol.

Em vaig girar en sentir el meu nom.

- Ur... sula! - vaig dir, acabant el seu nom complet, per si li semblava un abús de confiança-. Hola. Mmmm...

No sabia ben bé com parlar-li...

- Eh... què tal el Nadal? Com... com et va?

Vaig riure al veure com acabava el meu nom amb inseguretat.

- Pots dir-me Ur, si ho prefereixes.

Va fer-se un silenci incòmode entre nosaltres. Silenci que ella va trencar amb la típica pregunta.

- El Nadal? Res de l'altre món. Amb la família... - Vaig dir, sense acabar la frase. - Què t'haig de dir que no sàpigues...

Vaig mirar-me-la. Semblava segura. Més segura que la última vegada que la vaig veure a la Mussolerissa.

- I a tu què tal? He sentit que vas anar-te'n de vacances amb... l'Erik?

- Ah, la família...! - vaig dir amb un somriure irònic-. No em van deixar res, els Reis, sota l'arbre?

Es va acostar fins on era jo a mirar la posta de sol.

- Sí, vaig marxar amb l'Erik de vacances. A Grècia. (OFF: por desir algoooo XD) Hi has estat? T'agradaria. Saps què són els kardings? - vaig somriure-. Em van recordar a tu... ah! Ara que dic Karding!

Vaig treure un paquetet de la butxaca de la túnica.

- El duia a sobre per quan et veiés - li vaig donar-. Feliç aniversari. Va ser el dia 4 ^^. Aquell dia era a Atenes i vaig pensar en tu. Et volia portar un karding de veritat, però em van dir que no m'el deixarien passar per la frontera, crec que és il·legal... però bé, vaig trobar això.

- Crec que te'l van enviar per correu, el regal. No vas rebre res? - Vaig dir, amb el mateix to d'ironia que havia fet servir ella.

>> A Atenes no hi he estat, però la tieta Mede... - Vaig callar, abans d'acabar de dir el nom de la seva mare - Però la tieta si que hi ha estat i me n'ha explicat algunes coses. Els Kàrdings són una espècie de libèl·lula, oi?

Llavors es va treure un paquetet de dins la túnica. Un regal. Pel meu aniversari.

- Te'n vas enrecordar... - Vaig dir, flipant. Vaig allargar la mà i vaig agafar el paquetet. Hi tenia tot ple de sanefes gregues.

Me la vaig mirar, agraïda. Només se n'havia recordat ella, del meu aniversari. Em va sorprendre i tot, que ho fes.

- Moltes... Moltes gràcies! ^^ - Vaig dir, començant a desembolicar el paquetet.- Què és!? - Vaig dir, nerviosa. - Què és? ^^

- És un amulet -li vaig dir quan va haver desembolicat el paquet-. Vas dir a classe d'encanteris que el teu patronus era una libèl·lula, i vaig pensar en tu.

Era un penjoll de cristall en forma de libèl·lula. Les ales eren irisades i deixaven anar espurnes de llum amb la claror. El cos, llarg i estilitzat, era daurat.

- En realitat no és daurat, és transparent - li vaig explicar-. El que passa és que és un flascó. El cap de la libèl·lula es pot desenroscar, si t'hi fixes. I conté Felix Felicis, per això és daurat. N'hi ha per un petit glopet: una hora de bona sort. Només una hora. O sigui que... fes-ne un bon ús! ^^

- O...Ostres, A... M'encanta. És... És preciosa! - Vaig deixar anar quan va acabar-me d'explicar el que contenia la petita libèl·lula. Vaig agafar la cadena, llarga, i me la vaig passar pel coll. El petit insecte va quedar penjant-me del coll.

Em vaig mirar a la meva cosina i vaig somriure.

- Intentaré fer-ne un bon ús, de la meva sort.

Vaig callar. Vaig agafar el penjoll i me'l vaig mirar. Li vaig donar voltes, admirant la seva bellesa.

- Saps que és el primer regal que em fas després de nou anys? - Vaig dir, sense deixar de mirar el penjoll.

- Mentida -li vaig dir-. Quan fèiem quart et vaig comprar una taràntula pel teu aniversari!

Vaig somriure. L'havia posat a sobre el pastís que li havien preparat les seves amigues. Sabia que l'Ur odiava les aranyes...

- Vas ser molt desagraïda cap a la meva generositat...! Au!

No m'havia adonat que un mussol enorme i marró shavia acostat i m'avia picat a la mà. Duia una carta amb el meu nom.

- Aquesta lletra... - vaig obrir la carta-. És del James! O.O

Hola, Agatha!

Endevina on sóc... a Noruega! He passat per mitja Europa, ja, i he conegut a personatges molt interessants: el vampir Stefan, el terror de Praga; els gegants dels Alps, que van provocar un allau considerable; les sirenes salvatges de l'Adriàtic... La veritat és que en alguns moments ho he arribat a veure molt complicat, però a la fi me n'he anat sortint. Gairebé em quedo sense braç en capturar un banyut hongarès, l'espècie de drac més perillosa del continent, però al final tot va quedar en un ensurt. No pretenc ser molt pedant, però es veu que he batut un rècord capturant-lo amb l'ajuda d'un únic company, que ve amb mi des d'aleshores.

Com van les coses a Hogwarts? Estàs bé, tu? I la Georgia, com porta el seu... problema pelut? Em sap greu ser tan breu amb aquesta carta, però com he dit sóc al nord de Noruega fent de guardaespatlles d'un petit poble assetjat per un letúplec bastant perillós. Sort que tinc en Nikola, el noi que et deia, perquè jo tot sol no sé si podria enfrontar-m'hi.

Cuida't molt, d'acord?
James

- Uooooo! -vaig fer, deixant-li veure la carta a l'Ursula-. M'alegro que almenys algú s'ho estigui passant bé...! Demà li respondré!

Em vaig guardar la carta a la túnica. I em vaig posar seriosa un altre cop.

- He vist el Fortin... eh... no sé com preguntar-te això... seguiu sent amics?

- Ha-Ha-Ha - Vaig riure, irònica, al recordar el desventurat aniversari.- Ja et va estar bé que convertís la tarantula en una rateta inofensiva... - Vaig dir, traient-li la llengua.

Un mussol li havia picat a la mà a l'Agatha. Duia una carta en una pota. A mi també m'havia sonat la lletra. Era del professor Bohr. L'Agatha em va deixar llegir la carta.

- Sembla que li va força bé, no? Com és que t'escriu el professor Bohr?

Llavors em va fer una pregunta. Pregunta que vaig tardar en respondre.

- Euh... Doncs... Es podria dir que si. Però està molt extrany. L'altre dia vaig estar parlant amb ell a la sala comuna. Els ulls... No eren els mateixos, A. Crec que se n'està empecant alguna. I no crec que sigui pas bona. Per no dir gens.

- Ha enviat tres amigues meves a Sant Mungo. Tres com a mínim. Una d'elles és la Sam... segurament, perquè ho recorda tot amb una mica de boira... també és amiga teva, la Sam, no?

Vaig recordar la nit de Guy Fawkes Day... durant els focs havien estat parlant amigablement.

- Crec que se li ha girar alguna cosa aquí dins... - vais dir, assenyalant-me el cap-. De què vau estar parlant a la sala comuna? Va dir alguna cosa... estranya?

Em vaig parar a pensar que podrien estar... compinxats. L'Ursula encara no tenia clar de quin costat estava. Bé, igualment, no perdia res preguntant...

- Com que ha enviat a la Sam a Sant Mungo? - Vaig dir, sorpresa - Però ella està bé? I... a qui més ha enviat allà?

Vaig sacsejar el cap. No, era impossible que en K fes alguna cosa així. Tot i que...

- Jo també m'ho vaig pensar, que se li havia girat alguna cosa dins el cap. Però no ho semblava quan parlava amb mi.- Vaig recordar la nit a la Sala Comuna. - No va dir res en especial. Crec que ara està a lo me voy a tirar a las que pueda y voy a ser un triunfador por ello. Em va parlar de la Elle. S'ha fixat en ella, saps? - Vaig explicar-li. - Em va dir que la volia amb ell. Però no crec que es referís com a parella... No sé què li està passant a en K, Agatha.

Me la vaig mirar preocupada.

- Ha canviat.

Vaig assentir amb el cap.

- Ja. Ho he notat.

Em va dir allò de l'Elle.

- Ai no, per favor, la Darkwood, no! Perquè la Darkwood? T.T O sigui... però és la persona més repel·lent que m'he tirat en cara! Aaaaaargh!

Vaig donar una coça a la paret. Em vaig fer mal.

- Merda - vaig dir, tornant a la pota coixa-. Doncs és molt fort, Ur. També va enviar a Sant mungo a la Lily Bell i a la Cassandra Konstantaras... la de segon, només és una nena, per Déu! Com es pot atacar una nena de dotze anys?

Me la vaig quedar mirant. Feia cosa d'un any ella havia atacat la Wen al llac.

- Anant a Slytherin, suposo... U.U' - em vaig contestar a mi mateixa.

Vaig fer com si no hagués escoltat el seu últim comentari i vaig dirigir-me cap a la finestra. Vaig mirar els terrenys.

- Com pot haver fet una cosa així? No ho entenc, de veritat. Entenc que s'hi baralli, però enviar-les a Sant Mungo... Això ja em costa més de creure.

Vaig riure davant la seva reacció amb l'Elle.

- No es tant repel·lent quan la coneixes. A mi em tracta molt bé. Em cau bé, de fet.

No vaig poder evitar posar-me a riure. Qui coi ets tu i què li has fet a la meva cosina? XD

- Que no entens com algú pot enviar un company a Sant Mungo? Però si l'any passat em vas estar a punt d'enviar tu a mi al cemintiri! Si no m'arriba a trobar el Fortin ja estaria criant malves!

I allò que va dir de la Darkwood?

- Ur, reina, no és que vulgui incitar de nou el teu odi, però no et pot caure bé tothom! Abans ens odiaves a tots i ara no et cau malament ningú! I la Darkwood és una mala puta, tu ho saps, jo ho sé, ella ho sap i el seu gat ho sospita! És odiosa! Però si porta "fóte'm un parell d'hòsties" escrit a la cara, home! Se l'està buscant només per existir...!

- Reconec que he canviat. Però sí que em cauen malament certes persones.- Vaig pensar en en Karl i en altres alumnes de Hogwarts.

Vaig tornar a riure amb el que va dir de l'Elle.

- Reconec que és força difícil i que no és fàcil de conèixer. Però de vegades va bé donar un vot de confiança a la gent, no? - Vaig dir, mirant-me-la. - Bé que sembla que me l'has donat tu a mi, no?

- Tu no ets repel·lent. I sempre hem tingut connexió, tu i jo, per bé o per mal... Et mereixes un vot de confiança. Però aquella tia és una falsa! T'ho dic de veritat! Vigila amb ella, te la fotrà per l'esquena a la que pugui i sense dubtar! El que faci amb el Fortin ja m'és igual, perquè més mal li pot fer ell a ella... Pero deixa de pensar que la gent d'Slytherin és bona! T.T

Com li podia fer entrar al cap que estava en males companyies? Com podia fer-li veure que el seu camí era al nostre costat, al bàndol dels bons?

Perquè érem els bons i per a mi estava claríssim, però ella no veía clar qui eren els bons i qui els dolents. Com podia fer-li entendre? però si fins i tot quan la seva millor amiga li havia fotut el nòvio no s'havia adonat de la calanya de gent amb qui tractava. Eren uns traïdors! Argh!

- No deies el mateix, abans... - Vaig dir, referint-me al fet que m'havia dit que no era una repel·lent.

Vaig somriure-li, agraïda.

- Aniré amb compte. I si veig que me l'ha de fotre i veient que li tens tantes ganes, ja t'avisaré. Per alguna cosa som Black, no?

Vaig alçar una cella.

- Pse, si t'has de tirar enrere com l'última vegada... -vaig dir, recordant-li els plans fallits amb la Possesseur.

Em vaig mirar el rellotge.

- Comença a ser tard i tinc un munt de coses per fer. Han atacat amics meus i s'ha de plantar cara. Tinc mooolta feina. Si... - vaig dir desprñés, mirant-me-la de reüll-. Si algun dia decideixes que tu també vols tenir feina d'aquesta mena... ja saps on trobar-me.



OFF: Tanca tema, ja, si vols.