Una bona rentada al complet

"Quina vergonya, quina vergonya!" vaig pensar quan vaig entrar al bany de monitors.

Duia dues hores amb al bell mig del Gran Saló amb l'Erik a sobre com si estiguéssim... Oh, bé, és igual, millor no pensar-hi. La mare que ens va arribar a parir!

Vaig començar a encendre aixetes, de totes mides i colors, i vaig omplir la banyera sencera d'escuma. Després d'haver-me desvestit, tot i que estava prohibit, m'hi vaig llançar de cap, perquè molava. Ohhhhh! Que bé... Tot i així no em podia treure del cap el correl de burles que havíem despertat aquell sopar...

Em vaig rentar fort el cabell, fins que va desaparèixer tota la brutícia, i em vaig quedar una estona quieta, relaxant-me per una vegada a la vida.

Menys mal que hi havia moments com aquells on tot era calma i tranquil·litat.

No era monitor, però sempre m'havia pres la llibertat de ficar-me al bany dels monitors a relaxar-me. I aquell dia ho necessitava. La porta estava tancada, com sempre, però em va bastar un senzill Alohomora per obrir-la i ficar-me a dins del lavabo.

Vaig travessar els primers deu metres, de vestíbul, i vaig arribar on hi havia la immensa banyera, que quasi semblava una piscina pel tamany i la profunditat.
Però en aquell moment vaig adonar-me que algú, una noia, havia arribat abans que jo. I no era una noia qualsevol...

- Black?! Hòstia, ja havies de venir a fotre'm el lloc?! - vaig dir, escandalitzat, quasi cridant.

Vaig girar-me cap a l'altra banda, intentant donar una mica d'intimitat, si bé no m'importava massa.

Ohhhhhhh vale, decididament aquell no era el meu dia. De tota la gent que podia aparèixer al bany, havia de ser ell?

- Fortin, perd-te. - li vaig deixar anar, cansada de la vida en aquells moments, sense ni tan sols preocupar-me de tapar-me (de tota manera, va tenir el detall de no mirar)-. Que jo sàpiga aquest és el bany dels monitors. I tu no ets monitor. Estàs incomplint les normes, dolent, dolent.

Interiorment em vaig sentir satisfeta d'estar fent-li la punyeta al Fortin d'alguna manera o altra.

"Ara no et banyes. Fótet."

La noia va sortir del bany sense ni tan sols tapar-se, i es va quedar dreta a uns metres de mi, mofant-se de mi. Vaig escoltar-la, amb calma; almenys la primera paraula. A la segona ja m'havia tret de polleguera.
Em vaig girar, irat, sense pensar que no s'havia tapat.

- Ja n'hi ha prou, no?! - vaig dir, mentre acabava de girar-me.

Anava a dir una segona frase, però no vaig ser capaç d'articular ni una paraula. Ni de moure'm.

Ja l'havia fet saltar. Genial. Sense ni tan sols adonar-me que anava despullada, em vaig disposar a seguir burxant-lo.

- Mai n'hi ha prou amb les serps com tu Fortin. I menys amb una de tan repel·lent.

Que estrany, s'havia quedat com un estaquirot, normalment no trigava ni dos segons a contestar-me alguna grolleria...

"PING, PING!" Va sonar dins el meu cap "Vols fer el favor de posar-te alguna cosa a sobre, subnormal?!"

Aleshores la realitat va caure sobre mi com una galleda d'aigua freda. Vaig fer un bot i vaig apressar a tapar-me com vaig poder amb una tovallola. Seria possible.... primer l'escena al Gran Saló i ara allò. Meeeerda.

- I TU ES POT SABER QUÈ MIRES? FOT EL FAVOR DE DONAR-TE LA VOLTA SI NO ET VOLS QUEDAR SENSE ULLS!

Vaig posar-me vermell i em vaig girar.

- Ho... ho sento, Black. No m'havia adonat que tu... - vaig dir, tallat -. Em sap greu, mira. Ja me'n vaig...

Vaig fer el gest de marxar, intentant no mirar-la. No pas per què em fes por l'amenaça, sinó senzillament perquè em sentia avergonyit. I si així em sentia jo, com es devia sentir ella? "Però què fots, Kikus? Sembles dèbil, poca cosa... No sembles tu.", em vaig dir, intentant agafar valor. Però res, ni rastre. Es notava que no era un Gryffindor, ells que sempre farden de la seva valentia.

- Ja me'n vaig, no t'enfadis... No ho he fet intencionadament... - vaig dir, dirigint-me a la porta, desviant la mirada perquè no veiés com de vermell estava.

"Ja m'en vaig, no t'enfadis?" va ressonar " En sèrio? O.O"

Em vaig quedar de pedra en veure que no només feia el que li havia ordenat sinó que a sobre em demanava disculpes, el molt... què? No sabia ni com descrire-ho.

- Vaja, és estrany que et sàpiga més greu veure una tia en boles que ser un cabronàs la resta del temps.

"I ara gira cua després d'estar fent-se el gallet aquesta mateixa tarda al camp de quidditch?"

Estava com un pebrot, cosa que no estava segura si m'havia passat mai abans. Normalment no m'avergonyia mai de res. I no m'agrada gens la sensació.

- Jo no recordo haver fet mai res per què m'hagis d'odiar; almenys no últimament. - vaig dir, una mica més calmat -. I no vaig demanar ser així, que ningú em va trucar abans de néixer per preguntar-me.

Vaig allunyar-me una mica més, abans de seguir parlant.

- Potser tu te n'orgulleixes, de ser qui ets, però no tots som tu... - vaig dir, acompanyant la frase amb un sospir.

No vaig poder evitar posar-me a riure.

- Au, va, ara no em vinguis amb el numeret que no t'agrada ser qui ets. A tots ens agrada ser qui som; si no ens agradés no ens comportaríem com ho fem. Ets tu qui tries quan vols insultar algú, quan vols fer enfadar algú, quan vols atacar algú, quan vols fer mal i quan no... fins i tot tries a quina residència vols anar, tries els teus amics, tries les teves companyies... l'única cosa que no tries és la família...

Vaig aprofitar que era d'esquenes per posar-me almenys la roba interior.

- ... i ves per on - vaig seguir-. Fins i tot la família pots rebutjar-la.

M'el vaig mirar de cua d'ull.

- I no t'enganyis, tu t'encantes... es nota amb aquests aires de superioritat que gastes sempre.

"Exactament, Black, exactament..."

- Sí, em tinc enamorat... - vaig dir, fent broma -. I és per estar-ho...!

Vaig riure per sota el nas.

- La veritat és que m'agrada ser com sóc... Però em jutjes malament, em sembla; no recordo haver fet mai res per què m'hagueu d'odiar, a part de ser Slytherin... - pensant, vaig caure en que m'ho discutiria -. Vaja, almenys no tant...!

- Mira, ets d'Slytherin i em poses dels nervis. És motiu suficient perquè em caiguis malament. I ets amic de gent que odio. I et sents orgullós de ser d'Slytherin, i amb tot amb que això comporta, ja en tinc suficient. I per si fos poc - vaig afegir mentre em posava la faldilla-: segueixes aquí. ¬¬

No entenia a què venia tota aquella discussió folosòfica, normalment ens limitàvem a insultar-nos i a llançar-nos maleficis. No veia per què havíem de canviar el ritme.

- Ja, és que he canviat d'idea. Acaba de vestir-te, que vull el bany per a mi. - vaig dir, sorneguer -. I que sàpigues que els motius no em valen; no era més fàcil dir, senzillament, "Em caus malament"?

Vaig quedar-me dret, d'esquenes, esperant que acabés i marxés.

Tenia ganes de nadar, però no me apetia anar al llac, ja que em podrien tancar la porta, aixi que vaig decidir anar al bany de monitors.
Al entrar em vaig donar compte de que ja hi havia gent, pensant que eren monitors vaig tirar arrere, però em vaig fixar, que una d'aquelles persones era Agatha i l'altra.. el Fortin.

- Hola Agatha, Fortin.- vaig dir mentres em dirigia cap a la banyera i em llevava les sabates.- Si estaveu discutint per mi no vos molesteu.- vaig dir mentres em llevava la capa.

No em vaig poder aguantar el riure quan la Sam li va fotre el lloc al Fortin amb tota la barra.

- Llàstima, ara que ja estava i que era el torn del Fortin per despullar-se i jo quedar-me'l mirant... XD

Allò va ser massa. La Williams va entrar i es va colar, amb tota la barra del món. Vaig fulminar les dues noies amb la mirada, irat.

- WILLIAMS! Anava jo!!! - vaig dir, cridant -. Va, fora! Fora!!

Vaig fer un gest amb les mans, intentant foragitar-les, però no va servir de res. Només se'm van quedar mirant.

- Eh, què passa?! Que tinc micos a la cara?? Va, foraa!! - vaig dir, impacient.

- No, no - vaig riure jo-. Ull per ull, dent per dent. Ara et despulles.

Vaig mirar a la Sam.

- Tia, surt que s'està sulfurant, es calarà foc a ell mateix i si es mor no ens podrem riure d'ell. Bé, sí que podríem - vaig afegir-. però seria una mica macabre. I és més divertit quan s'hi torna.

Estava a punt de llevar entrar completament al aigua, quant el Fortin va començar a cridar-me diguent que anava ell, em va recordar a un xiquet de 5 anys.
- Bravo Fortin, ara et podran contractar per a treballar al zoo- vaig dir riguent.- Sincerament jo no veig que pose que és el teu torn- vaig dir mentres eixia i em tornava a posar les sabates i la capa.- Sempre has de tallar-me el rollo.

- Ha, ha, molt graciosa, Williams - vaig dir, assassinant-la en la meva imaginació -. I tu, Black... Ja sé que sóc molt atractiu i que et mors de ganes de veure'm despullat, però aquesta vegada t'hauràs de resignar a imaginar-t'ho...!

Vaig picar-li l'ullet, sulfurant-la, i vaig fer un gest convidant-les "amablement" a sortir.

¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬

Ja hi tornàvem.

Em vaig acostar a ell i li vaig clavar una empenta, que va fer que caigués a la piscina amb la roba.

- No podré somiar amb una altra cosa, Fortin - li vaig dir amb un somriure forçat-. I ja et vaig avisa que no em tornessis a guinyar res.

Vaig mirar com l'Agatha espentava el Fortin, i me ho vaig imaginar a camara lenta.

- Molta bona Agatha!- vaig dir xocant-li les mans.- Que Fortin ja te has banyat suficient o necesites mes aigua?- vaig dir somriguent.

Vaig notar l'empenta, a càmera lenta, i vaig caure a l'aigua.

- Merda! - vaig cridar, a mitja caiguda.

"XOOOFF!!!" Una immensa esquitxada va cobrir el lloc on vaig caure. Vaig treure el cap, furiós, i vaig sortir de l'aigua, amb la vareta a la mà.

- Evanesco! - em vaig quedar sec -. Això ha estat un cop baix, Black...

Vaig fulminar-la amb la mirada, i vaig assenyalar cap a la porta amb la vareta.

- No ho tornaré a repetir. Marxeu, les dues... - vaig mirar-les fixament, ara a una, després a l'altra -. Ja heu emprenyat prou. Sobretot tu, Black, que entre una cosa i l'altra... crec que tindré malsons.

- Sí... - vaig somriure, fent-li uns copets al cap com si fos un nen petit-. Reconforta't dient això...

Vaig agafar la roba bruta.

- En fi, jo me'n vaig que ja he acabat... ja et discutiràs amb la Sam a veure qui es queda la banyera... No li facis gaire mal, Sam, que si crida alertaràs als professors.

Vaig obrir la porta per marxar.

[SURTO DEL TEMA a no ser que algú em digui alguna cosa que hago de contestar XD]

- Te’n vas?- vaig dir mirant l’Agatha.- Perque te’n vas?- vaig preguntar- No marxaras perque ell te ho ha dit, no?- vaig dir- Be, si tu marxes jo també, em banyare al llac.- vaig dir mentres seguia a Agatha.

Vaig veure com feien el gest de marxar.

- Per fi! - vaig dir, amb un somriure triomfal -. Apa, adéu!

Vaig anar cap a la porta, per tancar des de dins de manera que no em molestessin.

- Ah, per cert, Black! La pròxima vegada que ens trobem de manera casual intenta anar vestida! - vaig dir, rient.

- Es farà el que es pugui - vaig dir amb to indiferent-. Apa, Sam, me'n vaig a l'habiatció, que he tingut un dia dur. Que vagi bé el bany.

[surto del tema]