Després d'una bona dosi d'exercici, un bon àpat! ^^ [Matt]

Vam entrar a les cuines, agafats de la mà. Em vaig deixar anar d'ell i em vaig dirigir al centre de la sala.

- Hola, hola, hooooola! ^^ - Vaig saludar a tots els elfs. Una elf petita i rabassuda, va venir cap a nosaltres. La vaig reconèixer de seguida.

- Fellyst! - Vaig somriure i em vaig ajupir, per donar-li una abraçada.

La elf es va quedar una mica parada, però després també va somriure i em va tornar l'abraçada.

- Com està senyoreta? Volia res en especial? - Va preguntar la Fellyst en to amable.

Em vaig girar cap a en Matt i li vaig preguntar, amb un somriure als llavis.

- Què et ve de gust menjar?

Vaig parar-me un moment a pensar. Un bon entrecot no em sentaria gens malament...

- Em menjaré un entrecot, jo, si en teniu - vaig somriure-li a l'elf -. Poc fet, si pot ser.


Vaig mirar la noia.

- I tu, què menjaràs?

- Mmmm...- Vaig fer, mirant-lo seductora - A tu? - Vaig dir, apropant-me i fent-li un petó.

Em vaig girar cap a l'Elf i li vaig dir.

- Bé, Fellyst, a mi m'agradaria una amanida caesar i un trosset de rap al forn ^^ - Vaig dir, llepant-me els llavis.- I porta també el bistec poc fet per en Matt, siusplau.

L'Elf va assentir.

- Que hi vol guarnició, al bistec, senyoret? - Li va preguntar la Fellyst a en Matt.

- Ehm... No, no caldrà. - vaig somriure-li a l'elf.

Se'm feia estrany, allò dels elfs. La meva mare i jo érem bastant pobres, i mai n'havíem tingut cap. Per no dir que a Itàlia no era costum si no eres d'una família de classe alta.

- Encara no conec mitja dotzena de persones i ja me n'he tirat a una... Quines estadístiques, no? - vaig riure.

-Però bones estadístiques, espero... - Vaig contestar.

Mentre esperàvem a que la Fellyst ens portés el menjar, me'l vaig mirar.

-D'això...Matt...- Vaig dir, una mica preocupada. En les dues vegades que havíem fet l'amor, no havíem pres precaucions.- No sabràs pas algun encanteri per evitar... Ja saps...- Vaig dir, mirant cap avall.

- Tranquil·la - vaig somriure-li -. Te l'he fet abans del primer cop, l'encanteri. Té una duració de dotze hores i una efectivitat del 99,999%. No m'ha fallat mai, vaja...

Vaig somriure-li i vaig agafar-li la mà.

- No pateixis, de veritat.

Vaig respirar, alleugida.

-Vale, gràcies. M'has tret un pes de sobre.

Vaig sentir passos darrera meu i quan em vaig girar vaig veure a dos elfs amb una safata cadascú.

-Aquí teniu, senyorets.- Van dir els dos a l'uníson deixant les coses sobre la taula.- Que vagi de gust! ^^

I van marxar.

En Matt i jo vam seure a la taula, cadascú davant del que havíem demanat.

-En vols una mica? - Vaig dir, oferint-li una mica d'amanida.

Em va oferir una mica d'amanida.

- Menjar per conills? - vaig riure -. És clar, com podria negar-m'hi?

Vaig robar-li una oliva i li vaig treure la llengua, seductor.

- I tu? - vaig somriure-li, pensant-me algun comentari enginyós -. Vols una mica del meu tros de carn?

Vaig arronsar el nas i jo també li vaig treure la llengua quan va comentar allò del menjar per conills.

-Doncs ara te'n quedes sense...-Vaig dir- Ehhh! - Em vaig queixar quan em va robar la meva oliva - Aquest oliva era meva! Jo t'he ofert tot el conjunt d'amanida, no només l'oliva!

I després va fer un dels seus comentaris de "machi ibérico".

-No, gràcies. Ja n'he tingut una bona ració aquesta tarda, de la teva carn- Vaig dir, picant-li l'ullet.- Però el que si que agafaré serà un bocinet del teu bistec...

- És clar, agafa'n.

Vaig seguir menjant, mirant-la a ella contínuament. M'agradava moltíssim, aquella noia. Em posava a cent.

- No puc menjar amb tu al davant. M'agrades prou com per distreure'm del menjar, de veritat... Ets massa atractiva. - vaig riure -. A partir d'ara només et miraré quan vulgui sofrir una erecció instantània.

Vaig mastegar el bistec, saborejant-lo. Els elfs de Hogwarts cuinaven tant bé!

Vaig posar-me un pél vermellla quan em va dir allò, però vaig respondre de seguida.

-Ahà...és bo saber-ho. Gràcies per la informació.- Vaig dir, posant-me una altra oliva a la boca.- Llavors, quan això passi, si estem sols, et segrestaré i et lligaré de mans i peus perquè només siguis meu. Però si hi ha gent...crec que et defugiré...no m'agrada que m'apuntin amb cap arma...- Vaig fer, rient.

- Hmm... tens raó, que t'apuntin amb una arma és incòmode. I que t'apuntin amb una arma de gran calibre, encara més - vaig picar-li l'ullet.

Vaig agafar una fulla d'enciam. Menjar per conills, definitivament. Vaig mastegar allò, àvidament, com si realment fos jo una mena de rosegador o similar.

Vaig tornar-li la picada d'ullet.

Vaig veure com em va agafar una de les fulles d'enciam del meu plat. I feia ganyotes mentre mastegava.

- Vale, entès, no em tornare a demanar amanida...- Vaig riure.

- Postres? - Vaig oferir.

Vaig acabar-me l'entrecot.

- No, jo estic bé... - vaig somriure-li -. Me'n vaig, Claire. Ja ens veurem aviat.

Vaig picar-li l'ullet i, d'una revolada, vaig desaparèixer.

[TEMA TANCAT]