Castigat (altra vegada??)

Vaig entrar a la Sala de Trofeus. M'havien castigat per voltar de nit per Hogwarts... Quina merda.
"I el pitjor és que no hi ha la Black...", vaig pensar mentre treia els estris i començava a netejar.

Van passar cinc minuts, avorrits, abans que comencés a netejar els trofeus de quidditch, fixant-me en cadascun dels noms i dels equips...

Voltava per els passadissos, perquè no podia dormir, i vaig fixar-me que hi havia llum a la sala de trofeus. M'hi vaig apropar i vaig veure que a dins hi havia el Fortin. Em vaig arrepenjar al marc de la porta.

Vaig aclarir-me la gola.

-Què, Kikus, fent hores extres? O és què realment t'agrada netejar els trofeus...? - Vaig mirar-lo des de la porta, amb un somriure pícar als llavis.

- A Madame Pince no li va agradar trobar-me de nit pels passadissos - vaig mirar un moment el meu rellotge i vaig deixar les coses de netejar sobre la taula -. Ni t'agradarà trobar-t'hi a tu. Entra, va...

Vaig quedar-me dret, esperant que vingués. Per un moment vaig recordar el moment amb la Black, allà mateix, i vaig posar-me una mica vermell. Potser no era tan mala idea, provar-ho amb l'Ursula; pitjor que la seva cosina no seria.

Vaig entrar, tal i com ell em va demanar. Ara que estàbem els dos sols i me'l mirava bé, no estava malament, el noi.

Em vaig apropar a ell, encara amb el somriure seductor als llavis.

-I què hi feies, pels passadissos, tant tard?- Vaig arrepenjar-me a la paret del costat del Fortin i viag començar a jugar amb un floc de cabells, mirant-me'l.

No vaig respondre. Per un moment, vaig sentir l'impuls de besar-la, però vaig reprimir-lo i vaig contestar amb una altra pregunta.

- I tu? Què hi fas pels passadissos tan tard? - vaig acostar-m'hi més.

L'Ursula era atractiva, i molt simpàtica amb els seus amics. Potser massa, en aquell moment. Vaig dubtar en si volia res amb mi, i vaig arribar a la conclusió que la única manera de saber-ho...

Vaig acostar-m'hi més i la vaig besar, apassionadament. No sabia com reaccionaria. Per un moment vaig pensar-me que estava amb la Black...

Em preguntava què hi feia als passadissos. Anava a contestar-li quan de sobte em va besar.

Vaig tancar els ulls, per disfrutar del moment, vaig passar-li els braços pel coll i vaig enredar les mans al seu cabell per tornar-li el petó. Un petó llarg, electritzant. La meva ment es va quedar totalment en blanc. Em vaig separar, vaig posar el meu front contra el seu i li vaig dir fluixet...

-Et buscava...- I vaig tornar a besar-lo.

- Doncs ja m'has trobat... - vaig besar-la, amb més passió encara.

Vaig abraçar-la, agafant-la pels malucs, acostant-la cap a mi. Necessitava sentir el seu cos...
Per un moment vaig sentir cert sentiment de culpabilitat, com si hagués traït la Black. "Tonteries... La traició implica fidelitat, i la fidelitat implica una relació estable... I de relació estable no n'hi ha cap, entre la Black i jo.", em vaig respondre automàticament. Desitjava massa aquella noia per torturar-me pensant en una altra.

Em va acostar més cap al seu cos...tenia set d'ell, d'en Kikus, el necessitava sentir a prop meu i necessitava sentir que ell també em desitjava...

Vaig baixar les mans cap a la seva esquena, volia sentir-lo, sentir el seu cos, els seus músculs. Em vaig separar i vaig mirar-lo als ulls. Vaig somriure sincerament.

-En què penses?- Vaig preguntar-li. Abans de que pogués contestar, però, vaig tornar a donar-li un petó, dolç, molt lent, perquè no pogués desprendre's de mi...

Acabava de rentar el labavo de monitors, tal i com m'havia manat la professora Nicholson per segona vegada, i vaig passar per la sala de trofeus. La llum estava encesa, i vaig mirar per la porta, que estava un parell de centímetres entre oberta.

Per uns segons se'm va tallar la respiració. Em va semblar que no m'arribava oxigen al cap. Era el Fortin. I ella... ella... era... Em vaig haver d'aguantar a la paret per no caure. Vaig deixar de mirar i em vaig recolzar a la paret.

Fills de puta... me l'havien jugada. Aquella mateixa tarda, al llac, m'havia dit que confiés en ell, com dient-me que no tots eren iguals. Era un pla. Estava amb l'Úrsula! Com havia pogut estar tan cega? per què no havia escoltat els meus instints que em deien que no m'hi apropés? Era un Slytherin. Tots, tots eren iguals. I a sobre m'havia pen... no, m'havia GAIREBÉ penjat d'ell. Encara no estava tot perdut.

Només tenia ganes de fer-los-hi pagar. No entenia per què estava tan enfurismada, no m'hauria hagut d'afectar tant. Vaig atribuir el meu cabreig al fet de saber que me l'estaven jugant, tot i que per dins sabia que no era només allò.

Però aquells eren els moments en què un demostrava la seva força i el seu orgull. La seva superioritat. No deixaria que em veiessin afectada. A poc a poc, vaig obrir la porta i em vaig recolzar a l'ampit, amb els braços creuats i un somriure burleta a la boca. Estaven tan ocupats que ni tan sols em van veure. Cabrons.

- Ves per on, que m'esperava alguna cosa així... - vaig dir, fent-me notar, amb un somriure malèvol a la boca que no reflectia per res com em sentia.

En aquell moment pensava en moltes coses. Per una banda, em sentia culpable per estar fent allò, però m'agradava, i desitjava l'Ursula; a més, patia per si ens enxampaven, i no em feia gaire gràcia la idea que em tornessin a deixar amb el calentón.
Però vaig decidir fer com si, de tot allò, només importés una.

- Que en què penso...? - vaig besar-la, apassionadament, empenyent-la contra la taula, quedant sobre ella -. Penso en com et desitjo...

I en aquell moment, va entrar la Black. La veritable Black, la noia que m'atreia i em feia sentir meravelles cada vegada que se m'acostava. Però en aquell moment, de meravelles res... Només ràbia, frustració... Quan l'havia vist, havia pensat que s'enfadaria. No ho va fer... Realment, li devia importar ben poc.
Vaig separar-me, lentament, de l'Ursula, sense deixar de mirar la Black. Paralitzat. Totalment paralitzat.

"Penso en com et desitjo..." Les seves paraules encara em ressonàven al cap. Vaig adonar-me que jo també el desitjava a ell. Vaig apropar-lo una mica més cap a mi, si es podia, quan em va posar a la taula. Però llavors...

La meva estimada cosina.

En Fortin es va anar separant lentament de mi, i jo vaig asseure'm a la taula, decepcionada perquè ho hagués fet. Vaig mirar-me a l'Agatha.

-Ja és cert el que diuen, que les mosques colloneres brunzen per allà on menys les necessites.

Vaig mirar-me-la amb cara de fàstig i vaig allargar la meva mà per agafar en Fortin pel braç i apropar-lo a mi. Vaig rodejar-lo per la cintura i vaig fer-li un petó sota l'orella. Vaig tornar a mirar a l'Agatha.

-Que no tens res més a fer, GUA-PA?

I vaig aclucar els ulls, fins que van ser dues fines línies.

Vaig sentir com si em clavessin un punyal a l'estómac. I la cara que posava ell? S'havia quedat blanc i no m'estranyava, tant de cuento per a res... Vaig veure com l'Ursula l'agafava i li feia un petó a l'orella a la meva cara. Vaig notar que em posava vermella de la ràbia.

"Navega velero mío sin temor,
que ni enemigo navío, ni tormenta, ni bonanza,
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor"

No savia si aquells versos m'havien sortit de casualitat, però em va semblar que s'havien escrit per a mi, per aquell moment. Em va donar forces.

- No et pots imaginar les coses millors que tinc per fer. No em puc creure que hagi estat perdent el temps amb altres coses - hovaig dir amb doble sentit. El Fortin ho entendria. Ella segurament també, si tot allò era un pla, com m'imaginava. QUins collons, i a sobre a la Sala de Trofeus, on...-. Per cert - vaig afegir-. Acabo de netejar el bany de monitors, per què no aneu allà a revolcar-vos-hi?

Vaig clavar una mirada d'odi al Fortin, acompanyada d'un somriure burleta. No Em Tornaràs A Enredar, Fill De Puta, deia.

De cop vaig reaccionar. I, sense saber ben bé per què, vaig reaccionar en contra la Black; a favor de l'Ursula. De fet, sí que sabia per què: m'acabava de venir al cap aquell càstig que havíem passat junts... I com m'havia tallat el rotllo.

- Anem, Ursula... - vaig agafar-la de la mà, vaig acostar-la a mi i li vaig fer un petó als llavis; a cau d'orella, però prou alt perquè la Black em sentís, li vaig parlar -. Què et sembla si anem al Bany de Monitors?

Ho vaig dir amb ràbia, amb ira. Amb ganes de fer mal. Tant mal com m'havia fet ella. Sabia que, en aquell moment, havia perdut tota la confiança que tenia en mi, que ja era poca... Però jo havia perdut aquell respecte que li tenia. Totalment.

BINGO! En Fortin em va agafar la mà, em va besar i em va proposar que anèssim al bany de monitors.

Me'l vaig mirar, tendrament.

-Em sembla la millor idea que has tingut aquesta nit...després de la idea de besar-me, es clar! - Vaig deixar anar una rialla, vaig passar-li els braços pel coll i vaig donar-li un petó. Mentre li feia el petó, però, mirava als ulls a l'Agatha, i la desafiava a que digués alguna cosa. " Escac i mat, puta" Vaig pensar per a mi.

Vaig enretirar-me d'en Fortin i li vaig agafar la mà amb més força, el vaig mirar als ulls.

-Anem, que això començarà a esdevenir un peep-show, sinó?

I vaig començar a caminar en direcció a la porta, amb en Kikus agafat de la mà.

[Sortim del tema]

Vaig tenir ganes de llançar-me sobre aquella puta i destroçar-la... fer-la miques. Però no tenia forces. Vaig observar com el Fortin se l'enduia. Vaig recordar quan va intentar endur-se'm a mi i li vaig dir que no... se'm van passar pel cap tantes coses... només tenia ganes de plorar. Però vaig aguantar, fins que em vaig girar d'esquenes i vaig fer un sanglot silenciós.

La mare que el va parir... fill de puta... de nou... de quatre grapes... tonta de mi... Em vaig allunyar corrents, mirant de posar distància entre jo i aquells dos. Mai més. Prohibit confiar en ells. Mai més. Mai més.

[tema acabat]

Vaig entrar a la sala de trofeus i quan un noi i una noia sortien.
-Hola Agui, quème perdut? em de matar algú? Per mí encantada de la vida. Què fas? no em diguis que t'han castigat?

OFF: celo, el tema està tancat, ja, sorry...

OFF: Oki, joderes jo k tenia ganes de matar algú. En fi...