Dis-me que no és veritat! [Agatha]

No podia passar més temps des de la conversa amb el Fortin als jardins, havia de parlar amb l'Agatha i que em diguera que el que havia dit no era cert,però, clar ahi venien els problemes, i si era cert? I si estaven junts? No anava a demanar disculpes al Fortin, abans em matava, però el Fortin?! El món s'havia tornat boig?
Li havia enviat una carta dient que l'esperava al lloc de les barquetes que hi ha al llac sobre les 6. Al arribar vaig vore que encara no havia vingut, aixi que em vaig sentar a esperar-la.

Vaig arribar corrents, amb la capa pengim penjam.

- Eis, Sam! - la vaig saludar-. Perdona, m'he despistat. Estava acabant el treball per DCFM. Ja el tinc enllestit, crec que m'ha quedat prou bé.... Què volies?

Em vaig girar mirant l'Agatha.

- Nah, tranquil·la, no passa res, jo acabe d'arribar fa una estona.

Em vaig alçar i em vaig possar al seu costat.

- Hi ha...l'altre dia...l'altre als jardins em vaig trobar amb el Fortin.- vaig dir.- I...bé...em com te ho diria.

Vaig escoltar el que em deia. Se la notava molt nerviosa. I preocupada, també. Aleshores va anomenar el Fortin.

"Oh. I aquí va la primera que s'ho prendrà malament de veritat."

- Et va dir que estem sortint? -vaig endevinar, en veure que ni tan sols podia cabar la frase.

Em vaig quedar mirant l'Agatha.

- Si, podria dir que una de les coses que em va dir va ser això, i l'altra que bé, certa cosa que va dir que va passar al Saló.- vaig esperar que ho negara.- Per tant li vaig trencar el nas i li vaig donar un cop de puny a les costelles.

No deia res, em vaig quedar mirant-la.

- Agatha...dis-me que menteix.

Lo del Gran Sal....?

!!!!!!!!

"Serà desgraciat!Però què cony va explicant, aquest? O.O"

- Eh... molt em temo que no, no menteix - vaig dir tota vermella-. Però lo del Gran Saló s'ho podia haver estalviat... el mataré...

Després vaig caure que havia dit que li havia trencat el nas i potser les costelles.

- Espera, espera, tu estàs bé? O.O - vaig preguntar alarmada-. Perquè mira que el tinc amenaçat de mort si us toca un pèl a ningú...

- Jo estic bé, tranqui....ESPERA QUE!?-vaig dir donant-me del que havia dit.

Vaig començar a caminar, no, no podia estar pasant...no...

- M'estas dient que estas eixint amb aquell!? Amb el FORTIN!- vaig dir.- Però...però...el Fortin!? T'has donat un cop al cap?!

- Ja podria ser - vaig assentir amb un sospir-. Em sap greu no haver-t'ho dit directament, però en veure com van reaccionar les primeres persones a qui els ho vaig dir (una es va caxondejar i l'altra encara no s'ho creu), al final vaig pensar que ja ho acabaríeu veient amb els vostres propis ulls.

Me la vaig mirar una mica nerviosa. Era bona amiga meva, la Sam. No volia perdre-la.

- No et pensis que he canviat de parer pel que fa als Slytherin. Els odio a mort, de veritat. Però el Fortin... el Fortin no és mala persona, de veritat. Té una mica massa de temperament i de vegades es posa una mica agressiu, però vaja, jo també sóc així i no m'ha suposat mai cap problema... va tot bé, de veritat. M'agradaria que s'allunyés una mica dels carronyaires amb qui comparteix ressidència, però vaja... hi estic treballant.

- El món s'ha tornat boig..- vaig murmurar mentres caminava, no em podia estar queta.

Me estava dient que estava amb el Fortin...amb aquell idiota? Aleshores em vaig recordar que ell tenia raó, no li anava a demanar disculpes ni boja, és més si deia algo el ignoraria completament.

- I havia de ser el Fortin, no hi havia cap altre noi?

Em vaig quedar mirant-la.

- No se si...no et creguis que es pot tragar això tan fàcilment. I se que no tinc dret a dir res, però nose... Agatha, he de fer-me a la idea, saps? Per ara no puc acceptar-ho, ho sent.

- Tranquil·la, no ho sentis - vaig dir-. Entenc perfectament el que vols dir... Recordes la Davies? La temporada que feia veure que era amiga teva? Em va passar igual, a mi. No me'n refiava, i vaig acabant tenint raó. Però en Fortin no és així, ho sé.

Vaig fer un somriure tímid.

- I encara que ho fos... ho superaria. Vosaltres no ho sabeu, però ja m'he quedat sense ell vàries vegades... el drama ve des de l'any passat. Un dia ens vam embolicar no sé ben bé com... les coses es van complicar... quan em vaig adonar que m'havia penjat d'ell, vaig demanar al Saul que fes veure que era el meu nòvio... recordes que el curs passat anàvem molt junts? Era pel Fortin; li havia dit que estava amb un altre perquè em deixés en pau. Però va deixar de ser just pel Saul, així que al juny vam dir que "ho havíem deixat". I va tornar a aparèixer el Fortin... i no sé, estava cansada d'amagar-ho. És el que hi ha.

Vaig fer un sospir. En realitat sabia que era le noi més meravellós del món, però la Sam no ho entendria, o sigui que no tenia sentit escarrassar-s'hi.

-A mi m'ha costat un any fer-me'n a la idea... -vaig confessar-li-. Però escolta, això que el vas pegar...? Què coi et va fer? Et va insultar, va dir alguna grolleria? Perquè sé que de vegades és insuportable i li encanta fer esclatar la gent...

- Em costara acceptar-ho, sols et dic això. - vaig dir.- No et preocupes si em veus de mala llet, o rara, he de fer-me a la idea.

Em va preguntar que m'havia fet.

- Oh, bé, em va començar a dir lo del Saló, i pensava que ho deia de conya, en plan per a fer-se el guay saps? I no suportava que s'estiguera posant amb tu, li vaig dir que deixara de mentir, però va continuar, aixi que em vaig fartar i li vaig donar un cop de puny, però com no callava li vaig donar un altre, si soc molt violenta, però, jo no ho sabia...sols volia defendre't- vaig dir mirant el terra.- I no li pense demanar perdo.

- No ho facis si no ho sents -li vaig dir amb un somriure. Al final no havia estat per tant-. A més, si realment et va explicar lo del Gran Saló, me n'alegro li fotessis una hòstia. Ho hauria fet jo si hagués estat davant. Ja em sentirà, ja... de què va, explicant això...?

Quina vergonya, Déu meu.

- Ja sé que no ho explicaràs a ningú, però és que... joder, em fa vergonya mirar-te als ulls i tot... Espero que no entrés en gaires detalls... aix! El mato, el mato...

Me la vaig mirar i li vaig posar la mà al braç.

-Gràcies per seguir sent la meva amiga de totes maneres -li vaig dir de tot cor-. I, de veritat, si mai te'n fot alguna... sigues tu. Ets genial. I t'agrairé si m'ho dius. Amb els Slytherin mai se sap... -vaig acabar amb un somriure burleta.

Li vaig donar un abraç.

- No et preocupes, no va dir molta cosa. No deixare de ser amiga teua per aquest motiu, no puc evitar el desti, i em caus genial, més que genial, ets una molt bona amiga per mi, i per que estigues sortint amb aquell idiota no et pense deixar de costat, això si, no dic que em caigui bé i pobre d'ell si et fa alguna cosa.- vaig dir.- Per que si ho fa, ja pot correr.

- Oh i tant que pot córrer -vaig dir corresponent-li a l'abraçada-, però crec que de la primera que haurà de tenir por serà de mi.

Bé, doncs una altra persona que s'ho havia pres més o menys bé.

- Ara me n'aniré al Periòdic Profètic, a... buscar unes coses -li vaig dir-. Estic amb un projecte d'una cosa important. Quan hagi tornat i ho tingui una mica embastat t'ho explico. M'agradaria que m'ajudessis. Així també et quedaràs tranquil·la veient que segueixo sent jo.

- Això espere, que sigues plenament tu.

Estava sopresa encara per lo d'ells dos, però més sorpresa estava per la meua reacció, però era l'Agatha i la coneixia, i tenia clar que no anava a canviar que estigues enamorada d'ell, això si al Fortin ni aigua.

- Esta bé, doncs aleshores sort al Periòdic Profètic i ja em contaras que estas tramant.

Vaig fer un somriure malèfic.

- No, desitja'ls sort a ells, que vaig cap allà...

Vaig consultar el rellotge i vag veure que encara era aviat, però volia tenir una xerradeta amb el Fortin abans d'anar-hi.

- He de marxar, Sam. Et mantindré al corrent de les novetats. Ah, i no em fa res si comentes això del Fortin... si et pregunten pels rumors, pots dir que és veritat... però que en cap cas no em faig amb la gentussa aquella, d'acord?

[surto del tema?]

- Tranquil·la, et continuare cobrint les espatlles, però no dire res a ningú si s'enteren que s'enteren.- vaig dir.- Si jo també he de marxar que encara he de fer coses abans de sopar.

Ens varem despedir, ella en direccio als jardins, jo al castell. Ara em tocava fer-me a la idea de lo que acabava d'enterar-me.

[TEMA TANCAT]