Felicitats, A! [Agatha]

OFF: Fem com si fos divendres, si? ^^'

ON:

Vaig pujar fins al setè pis. Vaig col·locar-me just davant de la paret que donava a la Sala de la Necessitat.

"Vull un espai per poder celebrar l'aniversari de l'Agatha...Un espai on poder donar-li el regal...Un espai per estar les dues tranquiles"

Un porta de fusta, senzilla, va aparèixer davant meu. Vaig agafar el pom i vaig emputxar-la.

A dins hi havia una sala espaiosa. Ni molt gran, ni molt petita. Una taula central, rodona, adornada amb un pastís amb 18 espelmes de diferents colors. Totes enceses. Uns quants globos mal repartits i unes guirnaldes penjades del sostre. No gaire carregat.

Vaig asseure'm en una de les cadires, a esperar a l'Agatha.

M'havia passat el dia tancada a l'habitació i no havia sortit ni per anar a classe. L'única cosa que esperava amb ànsies no tindria lloc fins al cap d'unes hores. Vaig mirar al rellotge. Encara tenia temps.

Havia rebut una nota de l'Ursula. Volia que ens reuníssim a la Sala de la Necessitat. Hauria descobert alguna cosa de la Medea? Potser alguna cosa sobre el Fortin? Hauria triat bàndol?

No em vaig afanyar per arribar. Tenia l'ànim pels terres. Però quan vaig obrir la porta vaig trobar divuit espelmes flotant, i no vaig poder impedir un somriure, tot i que cansat.

- Vaja, te n'has recordat. Aquesta no me l'esperava...

Es va obrir la porta, i va entrar l'Agatha.

Vaig correr cap a ella i la vaig abraçar.

- Felicitats, A! - Vaig cridar, quan me'n vaig separar.

Vaig agafar-li la mà, contenta i la vaig dur cap a la taula. Davant el pastís.

- Va, bufa les espelmes i demana un desig! ^^ Que després et donaré el regal!

- Tinc regal i tot? -vaig preguntar quan em va portar cap a la taula.

Vaig mirar-me les espelmes. Tenia tantes coses que podia desitjar... el Fortin... la Medea fora de Hogwarts... que la Georgia recuperés el control... que el James es quedés... que pugués aprobar el curs i entrar al Departament...

Però de moment l'Ursula era l'única que s'havia recordat del meu aniversari. Me la vaig mirar.

"Que la Ur es posi de part nostra".

I vaig bufar.

- Per descomptat que tens regal! Què és un aniversari sense regals?

Vaig veure com s'espremia el cervell en busca d'aquell desig. Vaig decidir no furgar en el seu cap per donar-li intimitat.

Va tancar els ulls i vaig bufar.

- Wiii! - Vaig dir, picant de mans.- Happy Birthday!

Vaig mirar al meu voltant. No hi havia plats per servir el pastís. Ni coberts.

Automaticament van aparèixer dos plats, dos forquilles i una cullera gran per servir el pastís. Vaig fer-ne dos talls. El més gran li vaig donar a l'Agatha.

- Té - Vaig dir-li, mentre li passava el tros de pastís.- Gaudeix-lo, que té molt bona pinta.

Abans d'agafar el meu pastís, em vaig treure el regal de l'Agatha de la butxaca de la túnica.

Era un paquet petit. Embolicat amb un paper platejat...que feia ones verdoses. L'havia anat a buscar feia dos dies a Hogsmeade. Un petit diari, com el que ella em va regalar als meus 9 anys... Tot i que aquest era verd. Un verd Slytherin. No el vermell Gryffindor que tenia el meu i que guardava amb tant de carinyo a la tauleta de nit. També hi tenia una petita serp platejada a la tapa.

Verd i plata.

Vermell i daurat.

Els colors sempre enfrontats.

- Quan vulguis, el pots obrir - Vaig dir, somrient.

"No et posis nerviosa... Si no li agrada, li ho voràs a la cara"

Vaig alçar les celles quan vaig veure que m'havia regalat u diari d'Slytherin.

"Are you fucking kidding me?"

La veritat és que era molt bonica, però no entenia gaire bé a què venia, allò. Fins que vaig recordar el diari de Gryffindor que li havia comprat jo pel seu aniversari feia molt temps. Quan devia fer... què, nou anys? Deu?

- És una venjança? - vaig preguntar amb un somriure, mentre obria la primera pàgina del diari.


OFF: Hi ha alguna cosa, a dins? O és buit perquè hi escrigui jo?

- No, no t'estic prenent el pél - Vaig respondre, al seu pensament. Ho havia pensat d'una manera massa alta.

Vaig veure com se'l mirava, no gaire convençuda. Normal.

- No, A, no és cap venjança. És un record. Perquè tinguis una petita part de mi amb tu. Com jo et tinc a tu en el meu calaix de l'escriptori de l'habitació.

Va obrir el diari i, com m'havia imaginat, un full groguenc va sortir volant cap al terra. Hi havia posat, expressament, un dibuix que havia fet quan era petita. Érem les dues, agafades de les mans. Una vestida de vermell i l'altre de verd. Però les dues somreiem. L'haviem fet les dues anys abans de venir a Hogwarts. L'havia tingut penjat a la paret de l'habitació fins llavors.

Vaig somriure.

- Què, t'agrada?

Vaig agafar el dibuix i el vaig desplegar. El recordava. Vaig somriure encara més.

- Sí - li vaig contestar-. Sí que m'agrada. Gràcies.

Una petita part d'ella. Hmm. No estava acostumada a escriure diaris. però alguna cosa em deia que ara que el James marxava i que ja no tenia el Fortin (i que no em parlava amb la Georgia), m'aniria bé expressar els meus sentiments.

- Crec que li trauré profit.

Vaig desar el dibuix un altre cop dins el diari. I vaig atacar el pastís.

- Tu em vols engreixar, digue'm la veritat. Vols que em quedi com una puta vaca.

- Vull que estiguis igual que abans que arribés la tieta, A. - Vaig contestar-li, preocupada - Encara que ho vulguis amagar, t'està afectant més del que et penses.

Me la vaig mirar. Estava molt demacrada, i molt prima. I realment creia que necessitava menjar i recuperar forces.

- Però no em diguis tu que el pastís no està bo! - Vaig dir agafant el meu tall i fent-hi una queixalada.

-Sí que està bo, si -vaig reconèixer, mentre me n'omplia la boca-. I ja sé que la Medea m'está afectant molt. L'altre dia al càstig... No recordo què va passar. Ja saps què vol dir, això.

Me la vaig mirar. Llacunes. Ella també s'hauria portat malament alguna vegada, i la seva mare no era gaire més amable que la meva. Segur que alguna vegada s'hauria despertat trobant-se malament, peró sense recordar què havia passat.

- Em vaig despertar a l'infermeria. Has parlat amb ella, ja?