Posant-nos al dia [Agatha]

Vaig entrar a Les Tres Escombres, vaig treure'm la jaqueta i vaig asseure'm en una taula a prop de la llar de foc. Havia quedat amb l'Agatha, a qui no veia des de feia setmanes a causa de... la feina que teníem tots dos.

Vaig mirar el rellotge. Jo, com de costum, feia tard, però l'Agatha sempre em superava... en tot.

Vaig entrar calada. El fred havia arribat en una setmana, de sobte, sense avisar. Havia estat fent coalor com si fos l'agost i de cop i volta... nevada. La gent encara anava només amb jaqueta, però aquell dia jo ja m'havia posat l'abric, perquè duia un constipat de nassos.

Em va alegrar el dia veure el James allà. Vaig córrer cap a ell i el vaig abraçar.

- Mai hagués pensat que li faria una abraçada a un professor! ^^

Va arribar i va fer-me una abraçada.

- Mai hagués pensat que la meva millor amiga em tractaria de "professor" - vaig dir, rient.

Madam Rosmerta es va acostar, amb un paperet i una ploma.

- Vi d'espècies per mi... - vaig mirar l'Agatha -. Vols res, tu? Pago jo, avui...

- El més car que tingui, llavors - vaig dir seriosa i em vaig asseure a la taula-. No és broma. Vull un batut de bescuit, però escalfi-me'l una mica, siusplau ^^

Madam Rosmerta va assentir i va marxar.

- Felicitats per l'article -li vaig dir al James-. Me'l vaig llegir. No el vaig entendre tot, però sí que vaig entendre el més important. El més important per mi, vaja - vaig dir rient-. A tu et deu interessar més la part tècnica.

Em vaig quedar un moment callada. Allò de l'article era la part bona de la conversa. Després venia la resta... Vaig fer un sospir de resignació.

- L'has coneguda, ja?

Madam Rosmerta va assentir i va anar cap a la barra.

- Gràcies, vaig posar-hi molt temps i molta energia, en el article de la punyeta... - vaig riure -. Però al final ha quedat prou bé. Suposo que a tu, la part moral deu ser la que més t'interessa.

Vaig fer una ganyota quan va fer aquella pregunta.

- Sí, la vaig conèixer ahir... acabava d'arribar de Londres, amb l'article recent sortit del forn, i va venir a insultar-me al meu propi despatx - vaig aclucar els ulls -. S'assembla a tu, físicament... No va costar gaire deduir de qui es tractava quan em va insultar i amenaçar, arran del discurs...

Vaig assentir al que m'esxplicava. Sí, segur que l'havia anat a insultar després d'haver llegit allò. Segur que s'havia enfurismat, però estava convençuda que no havia perdut els papers. Mai no els perdia. No era... elegant.

- No ens tractem de mare i filla, però no hi ha manera de fer que la gent pensi que és una parent llunyana. Seria més fàcil si no ens assembléssim tant, però resulta evident. No n'esperis res més que insults -el vaig avisar-. Però no perdis els papers com faig jo; és el que busca, treure els altres de polleguera. Intento manetnir-me serena quan la tinc davant però... he de marxar, perquè sé que si no acabaré explotant... o plorant de pànic.

Allò últim ho vaig dir baixet. No volia que la gent sabés que li tenia por. Por, no. Pànic.

"Por, no. Pànic."

- T'oblides que sóc legerement i que puc saber què penses... - vaig dir, preocupat -. I també que et conec massa com per saber què sents quan se't posa ta mare al davant.

Va arribar Madam Rosmerta amb el vi d'espècies i el batut de bescuit.

- Seran deu sickles i vint knuts.

Vaig treure un galió, vaig guardar el canvi i vaig seguir parlant amb l'Agatha.

- I ja em sap greu... però sóc incapaç de mantenir el control davant d'algú que s'atreveix a insultar-me com ho va fer ta mare.

- Doncs ja en som dos... - vaig dir amb un sospir, i vaig fer un glop del batut de bescuit.

Em va sentar meravellosament bé, l'escalfor em va arribar fins a la punta del dit gros del peu.

- Em va veure fa un parell de dies al bosc, amb el Fortin. Està encantada de la vida - vaig dir amb una ganyota-. La seva filla, la rebel, no pot evitar tornar amb els seus, amb els que li pertanyen. La sang tira d'ella. Com m'agradaria esborrar-li el somriure de la cara.

Vaig fer un altre glop de batut, amb les celles arrufades.

- He de tallar amb el Fortin.

Ale, ja ho havia dit. No sabia com m'ho faria, perquè cada vegada que el veia em desfeia per dins, però ara per ara només tenia ganes de cabrejar-la.

Vaig fer una ganyota que vaig dissimular fent un glop de vi.

- És... cruel, per part teva, fer-li mal a ell per fer-li mal a ella - vaig dir, amb la veu rogallosa -. Però sí, possiblement és el millor que pots fer. Jo ja ho hauria fet...

Vaig mirar al foc, pensatiu.

- I com ho penses fer? Dubto que sigui tan senzill com anar i dir-li "S'ha acabat".

Vaig fer un somriure trist.

- La nostra relació és com un drama. Un tragèdia grega, més aviat. Tot el que hem hagut de passar per estar junts - vaig dir, fent rodar els ulls, com si "tot el que havíem hagut de passar" no hagués estat per culpa meva-, i ara arriba ella i tot a la merda...

Després em, vaig adonar del que havia dit.

- Has dit que creus que és el millor que puc fer? No has dit que era cruel?

Em va sobtar. De fet, esperava que m'ho intentés treure del cap, no que m'animés a fer mal a la gent i a fer el que fos per alimentar el meu odi...

- Són dues coses independents l'una de l'altra - vaig dir -. Si penses només en tu, i en com t'aniran les coses... Et seria millor tallar amb ell, i oblidar-lo. Si penses en els dos, és senzillament cruel.

Vaig fer un glop llarg de vi.

- Però si realment esperes que et convenci de no fer-ho, t'equivoques de persona. Falta molt per lluna plena, la Georgia estarà bé..., potser ella et podrà aconsellar millor. - vaig beure una mica més -. Jo, ho faria. És clar que ara mateix no estic enamorat ni res per l'estil... Tu, potser t'ho has de pensar.

Vaig fer una ganyota.

- Has pensat que potser ella el que vol és fer-te patir? Si és així, que tallis amb en Fortin a ella encara la farà fruir més.

Vaig assentir al que em deia. Sí, potser la Georgia m'aconsellaria bé. Era molt assenyada. Però també tenia raó el James. Si el deixava, només estava mirant per mi. Segur?

- No creus que deixant-lo també l'estaria protegint en part? -vaig preguntar-li-. A la Medea li agrada fer mal a la gent que m'aprecio...

Em va venir un instant a la ment el Mark, el meu amic muggle que m'acollia a casa seva cada estiu. Quan la Medea l'havia enxampat... vaig esborrar la imatge de la ment de seguida, abans que el james pogués veure allò.

- M'és igual ser infeliç si mentrestant puc fer alguna cosa perquè ella també ho sigui...

Em vaig preguntar un moment què podia més: l'amor o l'odi?

- I, per cert, això que acabes de dir que no estàs enamorat... n'estem del tot convençuts? -vaig preguntar mentre bebia un altre glop de batut, amb ulls somrients.

Vaig fer una ganyota.

- Aquesta discussió interna va més enllà del que puc abastar, em sap greu.

Vaig fer un altre glop de vi d'espècies, sense apartar la mirada del foc.

- Euh... no n'estic segur, però si ja ho veia complicat, després del comentari que va fer ahir la professora Black ja ho veig impossible - vaig mirar-me la copa -. No funcionaria...

- No t'estic pas animant a fer res -vaig aclarir de seguida-. Tot el contrari, crec que t'estàs comportant admirablement tenint en comptes que... bé, si els dos vulguéssiu, els vostres amics us encobriríem...

Vaig callar un moment, mirant-me'l.

- Només t'he fet una pregunta i prou, però potser encara no en saps la resposta. Però de veritat que penso que està sfent el més correcte no deixant que passi res, de moment. Estic orgullosa de tu.

- Ha! - vaig exclamar, en veu baixa -. No tinc ni idea de què sento, com pots estar orgullosa de mi?

Vaig fer un glop de vi. Per sorpresa meva, va ser l'últim, perquè no en quedava més. "Vaja... no recordava que baixés tan ràpid, el vi.", vaig pensar.

- No ho sé, fins ara he estat prou ocupat amb el discurs com per no ficar-me en merders. Però ahir ta mare va entrar al despatx insinuant que jo podria estar "trencant les normes". Quina ràbia de dona, de veritat...

Em vaig posar a riure.

- Trencant les normes? Tu? - vaig dir amb un somriure-. No deixis que t'amenaci; estigues per davant seu. Mira, la conec. Si algú està trencant les normes a Hogwarts és ella, segur que ho fa. No ho dubtis. Si de debò vols fer-hi alguna cosa... enxampa-la fent-ne alguna. Para-li una trampa. No cal que utilitzis la informació, no cal ni que tinguis proves. Només que ella sospiti que tu saps que ella sap que si tu volguéssis a ella la fotrien al carrer. Així funcionen les coses entre les famílies de sang pura. Tots se saben la merda de les altres però s'encobreixen. Per què? Per amistat? No, per interés, perquè si cau un, cauen tots.

- Oh, no pateixis... la penso tenir ben controlada.

Vaig somriure.

- I com ho porta la Georgia? Semblava... afectada.

Em vaig encongir d'espatlles, aquell tema em tenia encuriosida.

- Porta quinze dies defugint de tothom, només l'he vista a classe i ni em parla... Crec que ha passat alguna cosa... però sinceramente he estat molt més ocpada amb la Medea aquesta setmana, i la veritat és que no li he estat gens a sobre...

Em vaig acabar el batut amb un últim glop.

- No sé si vas tractar amb ella durant la lluna plena, però... no seblava ella. Estava amb uns fums i una mala hòstia...! Li va contestar malament a un profe, i a la Wen... fins i tot a l'Erik. No sabia que als home sllop els afectñés la lluna plena també de dia...

- Oh, totalment... Un home-llop té un trastorn de doble personalitat lligat a la fase lunar. L'ànima d'un home-llop es divideix en dos, i la part més fosca es separa de la resta, exacerbant-se i convertint-se en un monstre.

Vaig fer una ganyota.

- Per si n'has sentit a parlar, durant les fases de lluna plena, fins i tot de dia, el Doctor Jekyll es converteix en Mr. Hyde.

- Jekyll i Mr Hyde... em sona, però no sé què és exactament... és alguna cosa muggle, no?

Vaig agafar un tovalló d'aquells de paper que són quadrats i que no serveixen per a res perquè són com impermeables i el vaig començar a doblegar. Sempre ho feia per distreure'm.

- Se'm va acudir que no fos un efecte secundari de la poció... ja saps, que durant la nit la part humana de la Georgia controli el llop perquè no faci res dolent... però que durant el dia digui el llop el que controli. Si no es prengués la poció, de dia també seria així repel·lent?

- Possiblement no seria tan evident, perquè a les nits donaria "rienda suelta" al Mr. Hyde de la seva personalitat... - vaig intentar recordar alguna solució -. Hi ha combinacions de pocions knockout que poden neutralitzar completament aquesta personalitat dolenta, però desconec els efectes secundaris que tindrien algunes combinacions d'ingredients...

Vaig recordar els paràgrafs del meu discurs que parlaven sobre allò.

- Si no vaig errat (i normalment no hi vaig), analitzar les conseqüències de cada combinació seria suficient per entendre el total. Però seria un procés llarg i massa complicat per a qualsevol de nosaltres.

- Suposo que és millor fer un esforç per aguantar la Georgia borde uns quants dies al mes que no pas que haguem de patir per si fa mal a algú... -vaig dir-. Però es farà difícil encobrir-la... o sigui, què hem de dir? Que té transtorns de personalitat?

Vaig acabar de doblegar el paper i vaig fer un ocellet de paper. Li vaig donar un copet amb la vareta i l'ocellet es va moure i va volar per sobre nostre, com si estigués viu.

- Creus que potser amb el temps aprendrà a controlar-ho millor? O només és qüestió de força mental?

Parlant de força mental...

- James, ja sé que no és exactament el mateix, però ja que saps legeremència... saps oclumència, també? M'anirien bé unes classes particulars. Li ho demanaria al Fortin, però no sé si és el millor moment...

- Euh... sí, et puc ensenyar oclumència - vaig dir-li -. I la Georgia... aprendrà a controlar-ho quan s'adoni que ha perdut tot el que apreciava. Dubto que se'n surti si no arriba a una veritable situació límit.

Vaig fer una ganyota.

- Me'n vaig, Agatha. Bé, no... me'n vaig després de Nadal, però me'n vaig. He de parlar amb el professor Dumbledore, però tinc dret a anar-me'n. Tornaré d'aquí un any, el Nadal de l'any que ve.

- QUÈ? NO!

Em va caure a sobre com un cubell d'aigua freda. Però vaig abaixar la veu, perquè tothom s'havia girat per mirar-me.

- Què vols dir que marxes...? Què dius! No pots marxar! No em pots deixar aquí així! Per... per què? Ha passat res?

- Passar res? - vaig riure, per sota el nas -. No, no, ni de bon tros. Després de despertar-me del coma m'he despertat a un nivell altíssim, ple d'energia i vitalitat; amb ganes de fer coses.

Vaig quedar-me mirant el foc.

- Però és cert que després de la publicació del discurs he rebut un parell de cartes... interessants, i crec que el millor és sortir del país. Ja fa temps que tenia pensat anar-me'n a veure món: a Grècia, per exemple, o a Transsilvània. Són llocs on he d'anar, m'hi sento moralment obligat.

Vaig fer una ganyota.

- Agatha, sé que... sé que sembla que us deixo, que us abandono a la vostra sort. Per això mateix estic buscant uns... miralls intercomunicadors, així podríem mantenir-nos en contacte. I si hi hagués cap inconvenient, en un instant podria ser a Hogsmeade i tot arreglat. - vaig mirar-la -. Però em fa falta aquest any sabàtic; per aprendre, reflexionar...