Posant-nos al dia (Sam :) )

Acabàvem de sortir de classe d'Història de la Màgia i la gent que sortia de l'aula estava en un estat francament deplorable que ratllava la somnolència. La Sam em va passar pel costat arrossegant els peus i jo, aprofitant que potser era l'únic moment del dia en què estava més desperta que ella, la vaig estirar del braç i la vaig separar de la columna de gent que es dirigia al passadís.
-Sam! -vaig dir-li aixecant el volum per assegurar-me que em sentia i sortia de l'estat post-història de la màgia- Sam! Necessito parlar amb tu!

Despres de la festa tenia algo de son, i cosa estranya en mi, em vaig adormir a classe de Història. Al eixir vaig sentir que la Pri em cridava i m'agafava del braç.

- VAIG!.- vaig cridar per damunt de la multitud. Vaig espentar a la gent i vaig arribar cap on estava Pri.- Si, hem de parlar de moooooltes coses.

"De moooltes coses?" vaig pensar sense estranyar-me; jo mai m'enterava de res, o quasi de res.
-Perfecte -vaig dir mentre l'apartava una mica de la munió. Un cop vam estar una mica més soles, vaig continuar-. Sam, l'altre dia estava a la biblioteca i... bé... -no sabia si continuar, potser m'ho havia imaginat i si no era veritat la Sam es podia enfadar de valent-... em va semblar sentir que algú comentava que t'havies fet... "amiga" d'una slytherin. Però suposo que no és veritat, oi? -vaig afanyar-me a afegir.

- Si, és veritat.- em vaig mirar la cara d'alucinada de la Pri.- Però amiga, amiga, no, no hi tinc confiança, se que no és molt bona persona, però jugue un doble joc. No se si m'entens.- vaig dir.- És complicat de explicar, però tranquil·la, se el que faig.- vaig dir somriguent.

Em vaig esverar de veritat quan em va dir que sí. "Qui ets i què n'has fet, de la Sam?" vaig pensar, fins que em va explicar les veritables raons de la seva "amistat". Jo no els tenia un especial mania als d'Slytherin, tot i que era filla de muggles, m'ignoraven tant ells a mi com a la inversa, però sabia que la Sam, almenys fins en aquell moment, no els podia veure ni amb pintura.
-Si tu ho dius... -vaig dir ja més descansada, però encara intranquil·la- sé que ho deus tenir tot controlat, i sé que per molt que digui no deixaràs de fer-ho, però suposo que ja saps que t'estàs ficant a la gola del llop, oi?

[OFF: no penso patir massa per tu, això ho deixo per l'Erin, no li voldria pas prendre el lloc! ]

OFF: Val xD

ON:

- Si, ho és, però necesite saber coses sobre els sly.- vaig dir- I la millor manera es fer-se amiga d'un.- vaig dir.- Tranquil·la, continue odiant als sly, no he canviat gens. M'ha fet gràcia lo de la gola del llop.- vaig dir riguent.- Però deuen ser ells els que deurien d'anar amb compte amb aquesta lloba.- vaig dir riguent.

Vaig riure també, tot i que l'acudit no era massa bo (xd, ho sento, tu mateixa ho has acceptat), certament, aquella era la Sam de sempre.
-Així, què, quines eren les mooooooooltes coses que m'havies d'explicar? -vaig preguntar-li. Em començava a picar la curiositat; tot i que no ho volgués admetre i encara menys demostrar, començava a agafar cert gust a l'art del "cotilleo", l'únic problema era que era incapaç de seguir tot el que passava i recordar a qui li passava.

OFF: seeh, és moolt malo. xDDD


- Saps qui és una que es diu Possesseure?- vaig dir- No et fies ni un pel, res, ni hola.- vaig dir.- No es bona persona. Me ha fotut unes quantes vegades i em acabat malament.- vaig dir.- Si et diu alguna cosa, avisam.- vaig dir.

-Possesseure? No, no em sona. Però tranquil·la, seràs avisada si mai me la trobo. És d'Slytherin, no? Així segur que és guapa, rossa i amb els ulls blaus, com totes... semblen totes tallades del mateix patró, i després sóc jo la que em faig uns lios impressionants i les confonc a totes. Però t'ho faré saber. Què ha fet?

No li podia contar lo de la cuina perque no me havia passat a mi, però li ho podia dir si no li deia el nom de la persona.

- Doncs, be, sincerament, a part de fotre, creures el centre del món i pensar-se que per ser qui és es bona en magia, va per ahi fotent a la gent, i intentat fer-se amiga de gent massa bona.- vaig dir- Però ves amb compte no et fies de res de el que diga.- vaig dir mentres agafava una granota de xocolata i li donava a Pri una altra.- Va estar divertida la festa d'ahir.

-Bé, doncs no pateixis... amb els anys que fa que sóc amiga teva he tingut temps per aprendre que amb els slytherins no s'hi ha de tractar -vaig dir. Amb un somriure vaig agafar la granota de xocolata que m'allargava- Sí que va ser estar bé, sí. L'Erin em va caure molt bé, no em puc creure que no hi hagués parlat mai abans! I també aquell altre noi que no em recordo com es deia. M'ho vaig passar bé, sí -vaig acabar dient en veu més baixa abans de posar-me la granota a la boca.

Val, havia eixit el tema. Li ho contaria.

- Pri, et recordes del xic que estava sentat al meu costat?- vaig dir.- Thomas, et recordes?- vaig dir.- Et caia be?- vaig preguntar esperant que em diguera que si.

-El noi aquell? Ah, sí, Thomas no? -vaig preguntar mig distreta- Sí, em va caure força bé... no és que parléssim gaire, però -vaig afegir arronsant les espatlles, sense entendre a què venia la pregunta- Què li passa... també és un Slytherin que fa doble joc?

- Mmm... no, no és sly, és de la meua residencia.- vaig pensar la manera de dir-ho-Et recordes que en 2on et vaig dir que m'agradava un noi? I tu estigueres uns dos mesos intentant saber qui era?- vaig dir.- I jo no et vaig dir res?

Què m'estava dient ara? A segon? Un noi? Vaig concentrar-me... sí, recordava alguna cosa semblant, havia trigat dos mesos a notar que li passava alguna cosa i després dos mesos més per aconseguir que me'n digués alguna cosa, fins que havia desistit en veure que realment no tenia ganes d'explicar-m'ho i, si era així, volia dir que no n'havia de fer res (de totes maneres, les possibilitats que conegués el noi en qüestió eren tan baixes que no valia la pena).
-Hum... sí -vaig dir finalment- A què ve això, ara? -vaig dir abaixant el cap per mirar d'obrir el sobre on hi havia guardat el cromo que anava amb la granota de xocolata.

- Doncs que el noi que m'agrada és el Thomas.- vaig dir mirant-la a vore quin cara posava- I que jo a ell també li agrade i... ara estem junts.- vaig pensar que seria millor dir-ho tot junt.

La resposta (o més aviat confessió) de la Sam em va agafar desprevinguda, més i tot que de costum. M'havia distret amb el cromo (m'havia sortit el Wilfred Elphick, el primer mag que va ser envestit per un Erumpent africà, i ja el tenia unes 17 vegades) i no li estava prestant massa atenció. L'última frase, però, la vaig entendre perfectament.
-Que... que què?!?!?! -va ser l'únic que vaig ser capaç de pronunciar, mig quequejant.

Em vaig mirar la Pri, val, la reacció que esperava.

- Doncs, això, que.. que estem junts.- vaig dir mirant-me la Pri.- Sorpresa? Asustada? Mmm... Alegre?- vaig dir mentres feia que buscava més adjetius.

"que estem junts", va repetir. Així que no m'ho havia imaginat, era veritat!
-Doncs sí, sorpresa... molt -vaig aclarir tot empassant saliva, mentre va d'imaginar-m'ho- i una mica en estat de xoc, perquè no m'esperava gens, gens ni mica -vaig recalcar- que em diguéssis això. I també contenta, és clar! -vaig acabar abraçant-la, somrient; jo no abraçava mai a ningú, així que em vaig quedar tan sorpresa com suposo que devia quedar ella de la meva reacció- Me l'has de presentar, eh? Ah, no, que ja me'l vas presentar... -ja no sabia ni què em deia- bé, me l'has de presentar millor, com a nòvio oficial -no sabia per què, però en aquell moment em sentia d'allò més feliç (qualsevol diria que era jo la que tenia nòvio! xd).

- Gràcies!- vaig dir abraçant a Pri- Esta be, ja te el presentare oficialment.- vaig dir riguent.- Ja se te ha passat el estat de xoc, si, no? Doncs tin- vaig dir tirant-li una altra granota.- El xocolate diuen que sempre va be per a tot.- vaig dir riguent.

-Oh, gràcies! -vaig fer somrient tot agafant la granota de xocolata. Aquelles bèsties eren la meva perdició, no hi havia res al món màgic que m'agradés tant com les granotes de xocolata i els cromos de mags famosos que hi sortien- Dongh hí, me lah de pgehentah! -vaig fer amb la boca una mica plena (oh, que maleducada sóc). Se la veia ben feliç... i es notava que s'havia tret un pes de sobre!
-Bé, -vaig dir mirant el rellotge (que sé que no m'hauria de funcionar i tal i qual)- em sap greu ser una "aiguafestes" però em temo que estem fent tard a classe de Transfiguració. No és que em faci massa il·lusió anar-hi, però suposo que és el que s'ha de fer -vaig dir resignada.- Som-hi?

- Anem.- vaig dir mentres agafava la motxilla.- Però no tinc moltes ganes. Ara que pense, em vares dir que col·lecionaves els cromos, no? Doncs crec que tinc alguns cromos que tu no tens, ja te els dure.- vaig dir mentres tiravem cap a la classe de transfiguració sense ganes.


[TEMA TANCAT]