Comencen els problemes, però els problemes de veritat

Vaig escoltar el que em va dir la Sam, i em van venir ganes de plorar quan va dir que estava massa a prop dels carrers muggles. Em vaig tornar a mossegar el llavi i vaig dur la meva mà al colgant de la marieta, un altre pic.

-Destruir humanitat? Jo que se. El Fortin no te cap ni peus, es un psicòpata.- dic.- A mi el que em fot es que el James no li ha atacat per l'esquena, o alguna cosa parescuda. El podria haver deixat inconscient. Ni tan sols matar-lo! Només deixar-lo incapacitat per fer això...

Veig que le cagat, joder, no encerte una.

- Ho sent.- abraçe la Lils.- No he volgut dir aixo, no..jo...ho sent.

Em quede callada un moment.

- Si, si el James l'atacara per l'esquena, seria com ser com ells, nose, pot ser no ho ha fet per aixo. És complicat saber que te pensat, pot ser tenia algun pla.

Alçe el cap i veig entrar un mussol, i darrere un altre, teniem poc temps.

- Que fem doncs?

-Estic bé.-li dic. - Estic bé.

Em separo d'ella i li somric, perquè vegi que estic bé, que no em passa res. Escolto el que em diu i posso els ulls en blanc.

-Sam. Saps perfectament que jo tampoc soc partidària de ser com ells. Però joder, Sam. Nou cents milions de persones. Potser menys, perque em canviat el futur, o potser més, però aquesta xifra espanta. Jo ho hauria fet, per salvar nou cents milions de vides. Que vols que et digui.

Pot ser tenia algun pla. Doncs ens ho podia explicar abans. No dir "Viurem el començament d'una nova era" blablabla. No, el James tenia curiositat per veure que passaria. O potser sabia que pretenia el Fortin i estava amb ell. Ves a saber. El Fortin li havia dit que podien ser amics.

-Patronus. Gran Saló. Resar per que ens facin cas.- dic, mirant els mussols.

- Ho se. Tens raó, si ho fas i salves nou cents milions de persones, jo també ho haguera fet.-dic referint-se al que deia.- Pot ser.. nose. I si te alguna pensada? Però si ho tenia ens ho podria haver dit des d'un principi. Perquè, el "estem davant d'una nova era.." com que no m'agrada la nova era.

No te sentit...no...li havia dit de ser amics, però el James...No era partidari del Fortin. No ho era...

- Anem doncs al GS, enviem un patronus a cada residència dient que és obligatori i urgent anar alli. I quant estiguem tots, parlem.

-Saps? Que els Slytherins s'hagin anat sembla que es bo.- li dic.- Amb ells tindriem molts problemes. Per sort, no hi son.

Vaig apuntar a l'aire mentre els mussols seguien entrant. El meu patronus va sortir de la punta de la vareta. L'Schrodie, el moix de l'Erion. Faig una petita ganyota al veure'l. Agafo aire i li dic.

-Aqui, la Lily Bell i la Sam Williams. Hi han noticies noves, necessitem la vostra assistència al Gran Saló per organitzar-nos bé. Repeteixo: es necessita. Es obligatori, de màxima importància.

El moix espera a que acabi de parlar i després surt cap a les residències.

-Bé, i ara què?

- Si, encara queden alguns, però pocs, i si estan aqui és per algun motiu. El més segur és que vinguen la major part de gent.

Em mire el vestibul i alçe el cap cap als mussols.

- Anem al Gs? Aixi podem anar controlant per si condeix el pànic.

Faig que si amb el cap.

-Si, Bé, millor ves tu. Jo em quedo aqui controlant a veure qui baixa i tranquil·litzant els que ja han rebut les cartes.

Vaig cap a la porta principal i amb un moviment de vareta la tanco. Després miro cap a ales escales.

-Jo vaig controlant, tu vigiles els que hi son a dins.

Veig com es tanca la porta, els panys es passen fent que l'escola siga inaccessible a qualsevol persona que estiguera fora.

- Espere que no s'haja quedat cap alumne fora. Però, no crec, és quasi l'hora de sopar.

Em guarde la vareta a la butxaca i mire la Lils.

- Estare en la taula de professors, ens veiem en uns minuts, d'acord?

I em dirigisc cap al GS.

[Isc del tema]

Baixe corrent les escales per buscar la Wen. Ha rebut carta de casa, jo no he rebut carta, però molta gent ha rebut carta. Però per que tanta gent ha rebut carta i jo no? Ha passat alguna cosa per què tanta gent hagi rebut carta i jo no? Ni idea. Però jo tinc la carta de la Wen en la mà pe donar-li-la a la Wen, però la Wen esta al bosc, i per a eixir del castell hi ha que anar a la porta gran, però la porta gran esta tancada.
Derrape en el moment just per no estampar-me contra la porta.

- Que fas tancada porta?- li pregunte, però no contesta.- He dit, que per què estas tancada?

Aleshores veig algú al vestibul, i veig que és la Lily, l'amiga de Bam-Bam. Vaig fins a ella donant botets.

- Per què esta tancada? Jo necesite eixir.

Miro a la Cass i li faig un somriure. Sobretot, que no cundi el pànic.

-Cass, que fas?- li demano, però ella està parlant amb la porta. Després em veu i ve cap a mi.- No, la porta es tancada per que ara heu d'anar tots al Gran Saló, la teva cosina, la Bam-Bam, i jo, vos hem d'explicar una cosa molt important. D'acord? Ves cap al Gran Saló, Cass.

Li somric. Estic traquil·la, i el meu cabell està més o menys del mmeu color. Igualment, la Cass no sap el meu codi de colors del cabell, així que tampoc deu saber que pasa res de dolent.

Em quede mirant la Lily.

- Si, si. Però jo he d'anar al bosc.- trac la carta i se l'ensenye.- Veus? Una carta, tooots reben cartes, però no se perquè, jo no he rebut cap carta. La gent de la residència s'ha tornat boja, alguns s'han posat a correr, altres a cridar, altres tirant el bagul per l'escala, jo me tropesat amb un i he caigut, però estic bé.

Em mire la porta, jo he d'anar al bosc.

- Obris la porta? Es que he de donar-li la carta a Wen.

Faig que no amb el cap.

-No, Cass, no puc deixar-te sortir, perquè tothom voldrà sortir, i ara per que tothom es tranquil·litzi ha d'anar al Gran Saló. No et puc deixar sortir.

Miro la carta, i quan diu que ella no ha rebut alço una cella. Ella en te una. Després parla de la Wen. Ah, es de la Wen... Espera...

-Al bosc??!- demano.- La Wen és al bosc?!

Per la cara que fa, veig que si. Li allargo la mà.

-Dona'm la carta, Cass, jo aniré a buscar la Wen. Et sembla bé?

- I per què tots volen eixir? Que passa? Per què estan tots nerviosos? Però li la vuic donar jo.- dic.- Jo se on esta, en quina part.

Perquè el bosc és molt gran i es pot acabar perdent si la busca.

- I no tardare res, dos minuts. Jooo! Vaaig jo, perfaaaa! - vaig donar un botet, jo tenia la carta, anava jo, si ella haguera tingut la carta, haguera anat ella.- Si? Si? M'obris i venim ^^

-Escolta, Cass, t'ho explicarem tot, d'acord? Tot això que vols saber, però després de que em donis la carta i de que hagi anat a cercar la Wen.

No podia deixar que la Cass anés. I menys, sabent el que possava a la carta. La Wen agafaria un atac, i la Cass la seguiria. I les dues amb un atac, no era una molt bona idea. No, no podia deixar que la Cass anés.

-Ho sento, Cass, però no et puc deixar sortir. Ni a tu ni a ningú. Jo la trobaré, d'acord? Es el millor, perquè si tu surts això serà pitjor, i no volem que tothom es possi nervios, no?

- Però....

Aleshores vaig recordar el que va dir Bam-Bam un cop, que havia de fer cas als seus amics, la Lily era amiga seua.

- Estaa bé...però jo em quedare aqui.- em sente en terra.- Fins que arribe.- em pose bé el punyalet.- Quan vinga anire al Gs ^^- li done la carta.- I li pots dir que es recorde de dur-me la pinya? Es que vuic una pinya.

Agafo la carta i la miro. Sé que es inútil dir-li que vagi ja cap al GS.

-D'acord... però si et quedes aquí m'has de fer un favor. Has de dir a tothom que vagi cap a aqui que vagi al GS, que ningú pot sortir. No has de deixar sortir a ningú. D'acord?

Em guardo la carta i la miro.

-Sé que ho saps fer, Cass- l'animo.- Ara tornem,

- Guay, dire a tots que marxen al Gs.

Em farien cas perquè jo era guay. Em mire la Lily somrient i assentisc.

- Deu estar, on esta la cabanya guay? Doncs recte, esquerra. Fins ara.

M'acomode al terra, amb la porta raere i l'escala davant, com m'avorrisc em pose a rascar el terra amb el punyalet. La Wen vindria enseguida.

La cabanya. Recte, a l'esquerra. D'acord.

-Adéu.

Obro la porta amb un encanteri, surto i tanco la porta. Ara cap al bosc prohibit...

[Surtoo del tema]

Tan bon punt veig a la Cass, somric i vaig cap a ella.

-Caaass Caaaass!

La Lily entra darrere de nosaltres i tanca la porta. Jo em guardo la carta i ajudo a la Cass a aixecar-se.

-Aneu cap al Gran Saló, ara.- diu la Lily.-Jo vinc més tard, quan tothom hagi entrat.

- Weeeeeeeeeeeen! Tots reben cartes, però jo no he rebut cap, Lily ha dit que sabre perquè tots reben cartes quan entrem al Saló Gran.

Em guarde el punyalet a la funda del cinturo i agafe les mans de la Wen per alçar-me amb un botet.

- Ala...i això?- li pregunte a la Lily que te sang al braç.- Que t'has fet mal en una branca?

Em miro el braç. La veritat es que gràcies a aquell líquid que m'ha donat la Wen te és bona pinta, però no es molt bonic de veure. A més, estic encara tacada de sang. Faig que si amb el cap i miro a la Cass.

-Si, hi han moltes branques assassines al bosc prohibit. Per alguna cosa es diu prohibit.- li dic, fent-li l'ullet a la Wen. Al cap i a la fi, ha estat culpa meva que em disparés una fletxa.- Apa, aneu a dins... De veritat, aneu a dins. Això es seriòs.

Tanco la porta i senyalo la porta del Gran Saló.

Diu que és seriós...doncs vale...

- Prohibit és una paraula guay. Doncs anem cap a dins. Fins ara Lily ^^

Veig que torna a tancar la porta, que passaria per què tots estigueren aixi? Portes tancades, gent cridant...

- La gent esta molt rara ara, no se que passa...

La Wen i jo entrem al Saló Gran, colant-se entre la massa de gent que s'acumulava a les portes.


[Eixim del tema]