Merda d'estudis

Hi ha dies en que estudiar fa verdader pal. MOLT PAL.
I així estava jo, la Gisèlle Possesseur, d'una noble família francesa envoltada de llibres, llibres i més llibres. Com si ho necessités. Dos pams de pergamí per aqui, tres per allà... I apa, hores de feina!

- A la merda... - vaig murmurar, enfadada.

Acabava d'arribar a la biblioteca i vaig veure a la Gisélle.
-A la merda.- vaig sentir que deia.
- Tot bé Gi?- vaig preguntar-li- tens molta feina, es que se't fa molt pesat fer-la?- vaig somriure, estava idean un plà malvat- vols divertir-te una estona?

Vaig aixecar la vista cap a la Rapunzel, somrient.

- M'ha semblat sentir la paraula diversió, Rap?

-Has escoltat correctament, Gi.- vaig dir rient, aquella noia era la mar de simpàtica- vols treure de polleguera a Madame Pince, i ja de pas causar el Caos ala Biblioteca?

- Oh, oui!

Els ulls se'm van il·luminar. Era perfecte. Caos. Diversió.

- Què proposes fer?

M'havia colat a la biblioteca de mala manera. Tenia prohibit posar-hi els peus d'ençà que havia... bé, d'ençà que m'havia carregat la meitat dels estants... De sobte vaig sentir parlar a prop dues veus que meren molt familiars... i que em posaven els pèls de punta. Em vaig acostar a la vora de l'estant i en una taula propera vaig veure-hi la Davies i la Possesseur parlant. Me les vaig quedar mirant fixament per sentir-les, era estrany que, si la Davies era tan bona nena com deia ser, fos tan amiga amb la Possesseur.

Aleshores es van girar i em vaig amagar contenint la respiració. Merda. No sabia si m'havien vist. Només havien de dir-li a Madam Pince, que seria fora en 2 segons....

-Calem foc a algun pergamí, fem volar els llibres i plomes, parlem amb la veu ampliada, ah i me'n oblidava,- vaig dir- mira a qui he rescatat de la clase de transfiuració- vaig treure'm un ratolinet petit de la butxaca de la tunica-el fem gran i el deixem correr lliurement, que et sembla?

- Rapunzel, mai hauria dit que tenies aquesta inventiva, però... Vigila, hi ha roba estesa... - vaig fer, adonant-me de sobte qui estava allà, baixant el to de veu.

Me la vaig mirar, fulminant-la amb la mirada. Llavors vaig tenir una idea. Vaig mirar a la Rapunzel, picant-li l'ullet, i vaig dir, augmentant el meu to de veu, per que em sentís la Black.

- De veritat, Rapunzel, hi ha gent que no ens sap veure tal com som. A mi només em sap veure l'Erin. Ella és una bellíssima persona, a diferència d'altres, que em jutgen i m'ataquen només per ser Slytherin. Jo ja no sé què fer...

Em vaig girar per veure a la Black, llavors vaig entendre a la Gisélle i li vaig seguir el joc.
-Ni a mi, em porto força bé amb la Sam i amb l'Erin, però els altres, en la seva majoria m'odien.- vaig dir pujant també el to de veu.- Qué, començem?- vaig dir tornan-lo a baixar.

- Primer ens hauriem de lliurar de la Black... - vaig xiuxiuejar.

Vaig somriure cruelment abans de dir, en veu més alta:

- Hogwarts està ple de perjudicis envers els Slytherin. Per sort, ecara queden bones persones. Poques, però queden.

Em semblava perfecte que l'armessin a la biblioteca, estava absolitament d'acord en tot fins que van dir... Ratolí!

"No, no, no, nol ratolí no...!" Ja me veia amb un ratolí de dos metres d'alt a sobre meu... O.O... T.T

Llavors la Possesseur va dir noséquè sobre que l'Erin era una bellíssima persona i que era l'única que la seva veure tal com era... I la rapunzel, que sort que encara quedaven bones persones...

"Putes... ¬¬ " Estava clar que, o m'havien vist, o estaven dissimulant per algú altre que devia ser a prop. " A mi no me la fotereu pas. Ja podeu anar fent veure que sou tan bones bones com vulgueu... per sobre del meu cadàver"

-Si, i els Prejudicis no porten enlloc- vaig dir- repetin les meves paraules, un cop més.
-Qué, que vols fer primer?- vais preuntar- com ens lliurem de la Black?

- Em sembla haver sentit que l'ha armat algun cop a la Biblioteca...

Vaig fulminar a la Black, que estava amb la parabòlica posada.

- No crec que sigui difícil si ja té antecedents aqui...

- Li enviem un petit misatge?- vaig preguntar senyalant al Ratolinet, que em mirava amb cara de pena.

Ja em veia el ratolí venint cap a mi... em descobriria la posició... a nos er que em quedés tan garrativada que no pogués ni reaccionar... Ja em veia el ratolí pujant-me per la cama... em vaig començar a marejar.

Vaig buscar desesperadament la vareta, perquè no savia què podia passar, ja m'estava entrant el pànic.

"No, no, no, no, ratonis, no..."

Havia tingut paciència amb el ratolí de la Wendy una vegada que se m'havia pujat el cap. Però lo bo que tenia aquell ratolí era que era de la Davies, i que ella mateixa me l'enviaria. No tindria remordiments de cap mena, li passés el que li passés.

"Si el fas venir cap a mi..." vaig pensar, aferrant la vareta "no me'n faig responsable"

Vaig allargar la mà cap al petit ratolí, i el vaig agafar amb força.

Llavors, girant-me cap a la Black, vaig dir:

- Black! Tinc un amiguet aquí! El vols conèixer, potser?

I li vaig tirar el ratolí a la cara, rient.

Pobre ratolinet, la Black vareta en mano i l'unic que se li acuedeix ala Gi es llençar-li.- El MATARÀ.- vaig dir histèrica.- Que no veus que em mirava amb careta de pena?

Vaig veure el ratolí volar directament cap a la meva cara. Collons! Em vaig apartar d'un bot, i el ratolí va caure a terra, però allà el tenia, a un metre de mi. Vaig apuntar-lo amb la vareta, pensant quina mena d'encanteri havia de fer servir amb ell. A classe ens havien ensenyat a combatre maleficis, a fer duels i a aturar atacs. Però a ningú no se li havia passat mai pel cap que un ratolí pogués significar una amença... i de tota manera, es movia tant de pressa (cap a mi) que no l'hauria pogut enxampar. Vaig recular fins que em vaig topar d'esquena contra una prestatgeria. El ratolí em va mirar, quedant-se quieta on era, llepant-se els bigotis.

- Quiet - li vaig dir, apuntant-lo amb una vareta tremolosa, sense saber què fer-. No et moguis...

A la Black li feien por els ratolins... interessant.
Vaig apuntar cap a ella amb la vareta i fluixet vaig dir, - Engorgio- El ratolí es va fer de la mida d'una rata.

Cagun se puta mare, i a sobre el feien créixer! O.O Vaig fer un bot enrere i alguns llibres van caure dels prestatges. Em vaig mirar les dues Slys.

- Savia que éreu unes males putes, les dues. Recordes allò que et vaig dir que un demostra com és amb accions, no amb paraules? - li vaig dir a la Davies-. Doncs ho estàs fent de puta mare, tia.

Em vaig anar apartant mica en mica, tot i que el ratolí s'anava acostant a mi. El cor m'anava a cent i gairebé no era ni conscient del que feia. Com el féssin més gran no sabia què em podia passar.

- Has sentit, Rapunzel - vaig fer, sarcàstica -. Ara ens ha insultat. Vaja... Quina pena que em fa... Com si fos la primera vegada que em diuen això, Black. Però com diria el meu pare, no hay crimen sin castigo!

Vaig apuntar al ratolí, que va aagafar la mida d'un gos. Em vaig mirar la Black, amb odi als ulls.

- Lliçó moral: Mai, però MAI, insultis a la Gisèlle ni als seus amics - ili vaig fer a la Black, amb despreci.

Lliçó moral? MORAL? UNA SLYTHERIN DE TRES AL QUART EM DEIA A MI EL QUE ERA LA MORAL?

La rata es va fer enorme, però ara m'havia cabrejat tant que l'únic que vaig poder veure era el ràpid i diminut enemic que tenia davant ja no era ni tan ràpid ni tan difícil d'encertar. La sang em va bullir, de fàstic, i ràbia.

- INCENDO MAXIMA! - vaig cridar, apuntant la rata.

Es va encendre, i el foc es va propagar ràpidament per tot el seu cos pelut, ja que el pèl era fàcilment inflamable. La rata va xisclar de dolor, i jo vaig somriure en veure com la meva por es consumia entre les flames.

- Doncs aquesta és una demostració del que, tard o d'hora, els passa als qui pretenen amenaçar-me.

- Oh, oh- vaig cantar- la Black acaba de cridar, el que significa que madame pince estara aqui en un moment- vaig dir molt ràpid- amagem-nos corre, es la nostre per putejar a la Pince.

- Rap, tornem a la taula. Si la Pince li està fotent la bronca a la Black, no podrà vigilar-nos a nosaltres...

Vaig correr cap a la taula, la Pince ja anava en diraecció a la Black.

- Rap, ens hem quedat sense el ratolí, però encara ens queda una cosa molt més fastigosa... Insectes de la humitat... Però GEGANTS. Enormes. Panic i caos a la Biblioteca. ^^

-Ecs, quin fàstic- vaig dir- ets Brillant Gi.
Mentre tornaves cap a la taula sentiem la remor dels pasos de madame Pince, pobra dona, i quan dic pobra no vull dir pobra, no sabia el que li esperava, vaig riure interiorment.