Merda d'estudis

En seure a la taula vaig veure el meu objectiu. Un insecte fastigós amb un destí gloriós... Potser ell acabava malament, però nosaltres ens quedariem bé...

Vaig treure un mocador de la butxaca, i el vaig agafar.

- Fastigositat, ens serviràs molt...

Amb el mocador vaig fer un farcellet, mantenint l'insecte dins, am vida, clar. El vaig ensenyar a la Rapunzel, i li vaig dir, bromejant:

- Vols fer tu els honors?

- Es Clar- vaig dir encantadíssima- que vols que li faci, l'engrangeixo? I el sembro per la Biblioteca?, O el faig volar fins al cap de madame pince amb la mida d'un ratolí?

- Un ratolí? Massa petit, Rapunzel... Aquests insectes, si no son de la mida d'un tigre no valen res. Pots fer-lo gran, i després el dupliquem, tripliquem... I ens riem de la llei i de l'antiga saviesa d'aquesta nostra àrida biblioteca... - vaig fer, recordant un poema que m'agradava molt.

Vaig mirar la situacio de la Pince. Anant a fotre-li la bronca a la Black. Perfecte, allò ens deixava més de la meitat de la biblioteca fora de la ista d'aquella vívora de la Pince.

- Comencem per allà - vaig assenyalar un dels llocs no vigilats -, d'acord, Rap?

Madam Pince es va acostar cap a mi a tota velocitat.

- BLAAAAAAACK

- Madam Pince, cregui'm que ara mateix sóc la menor de les seves procupacions... - vaig dir, quan la rata es va haver consumit del tot, i el foc també, tot i que havia cremar un parell de llibres que havian caigut a terra.

- ES POT SABER QUÈ HA FET? HA CREMAT DOS LLIBRES?

- En primer lloc, eren llibres d'autoajuda idiotes, o sigui que no em vingui amb collonades. I en segon, hi ha dos Slytherin aquí que la volen fer-la grossa.

- VOSTÈ ÉS L'ÚNICA QUE LA FA SEMPRE, SEMPRE GROSSA, PER AQUÍ! - va dir fora de si-. FORA! FORA DE LA MEVA BIBLIOTECA!!!

-D'acord,- vaig agafar l'asqueros insecte de la humitat i el vaig apuntar amb la vareta- engorgio- es va fer molt i molt gros.
-Bé, ara multipliquem-los- vaig somriurei no vaig parar fins que en vaig tenir 5- els envio ja?

Caos, allà anem!

Vaig murmurar l'encanteri, i de sobte... Dos! Quatre! Vuit insectes fastigosos rondant per la biblioteca...

- Suficients, no?

-I de sobres- vaig dir rient malèvolement- qué, al cap de qui vols que els llençem- vaig fer el meu riure de dolenta- i els deixem lliures i que facin el seu camí?

- Meitat i meitat, val?

Vaig mirar el panorama, on podriem tirar els insectes...

- Mira: Un al cap de la Black, un al cap de la Pince, i la resta a revolotear. Els tirem i marxem, d'acord? - vaig apuntar a un - Wingardium Leviosa!

L'insecte es va aixecar, i el vaig fer anar a parar al cap de la Black.