Merda d'estiu [Fortin]

Estava sola, asseguda al terra del pont, recolzada contra la paret i llançant pedres a l'aigua. Ni tan sols mirava de fer-les rebotar, només mirava com queien cap a baix, fins que sentia un "xof" quan arribaven a l'aigua.

"Puta merda tot..."

El James a Sant Mungo, en coma. Lily a Sant Mungo. I jo... a Espanya, a passar-m'ho bé amb el meu nòvio? Mentre els meus dos amics es debatien entre la vida i la mort? No... no em semblava bé. Només de pensar que mentre jo estava de vacances algun d'ell podria... i quan jo tornés trobar-me que...

No volia ni pensar-ho.

Vaig donar un cop de puny a la paret de la meva esquena, mig-esperant trencar-me la mà. Però no ho vaig aconseguir: només una rascada i un dolor de mil dimonis. Em vaig haver d'aixecar i tot.

- Merda, joder! -vaig cridar, per tot plegat, fent una coça al terra

Passava pel pont en direcció a Hogsmeade. A l'estiu, un dels privilegis era que podíem sortir fos el dia que fos.
Però no vaig anar a Hogsmeade. Allà, mirant cap al buit i amb la mà sangonosa, hi havia l'Agatha.

- Black! - vaig saludar-la, estranyat -. Què t'ha passat a la mà?

Vaig agafar-li la mà i m'ho vaig mirar. Només era una rascada. Vulnera sanentum.

- Molt millor... - vaig fer-li un petó ràpid -. Què passa? Fas mala cara...

- Fortin... - vaig murmurar, i vaig deixar que em curés la mà.

Em va preguntar què em passava. Aix. Em feia por... em feia por dir-li el que li havia de dir. No s'enfadaria, no? No, tenia una justificació. Però li sabria greu. Com també me'n sabria a mi, és clar.

- Vale, primer de tot... -vaig dir, el vaig acostar a mi i li vaig fer un petó llarg i dolç-. T'he trobat a faltar.

Vaig fer un dèbil somriure. Tot semblava una miqueta millor quan ell hi era. M'hi vaig abraça i, amb el cap al seu pit, li vaig dir el que li havia de dir.

- Ho sento moltíssim, però no podré venir amb tu a Espanya. Sé que són molts dies però... -vaig fer un sospir-. El James està en coma. A Sant Mungo. La Lily també hi és. No saben què cony tenen, però és algo mental, no sé, alguna cosa relacionada amb la legeremència.

Sabia que la Lily havia de ser allà per la quimioteràpia, però el James... al James li havia tocat allò sense buscar-s'ho.

- No puc deixar el James allà sol... em quedo aquí, Fortin. No puc deixar-lo tirat. Ens viem quan tornis, sí?

Vaig alçar el cap per mirar-me'l, per saber si li havia sentat gaire malament. Era l'últim que volia, i esperava que ho entengués.

Vaig sospirar. Em sabia molt greu sentir allò; em moria de ganes de marxar junts, i de passar aquella temporada un al costat de l'altre.

- Euh... Està bé, no passa res. Ho entenc... - era perfectament comprensible, encara que fos difícil d'acceptar -. Jo faria el mateix si es tractés d'algun amic que m'importés...

Vaig fer-li un petó, més apassionat, com volent compensar tots els que havia planejat i que ja no li podria fer.

- Espero... espero que es recuperi aviat. No vull que estiguis malament, i si t'aprecia, ell tampoc ho vol... - vaig tornar a sospirar -. Intenta disfrutar al màxim, ja ho saps: fes una mica el boig, baralla't amb algú, i posa't el meu jersei, per dormir, si m'enyores.

Vaig abraçar-la, carinyosament. La trobaria massa a faltar, aquells dies...

- Ah, i practica pocions. Que sé que et fa falta! - vaig riure; em va semblar una broma dolenta, comentar allò de les pocions, però al cap i a la fi una broma.

Li vaig donar un cop al braç quan va dir allò de pocions, però vaig somriure.

- Gràcies per entendre-ho -li vaig dir i li vaig fer jo un altre petó-. I no t'ho vaig dir, però el teugersei me'l poso gairebé cada nit des de fa sis mesos.

Me'l vaig mirar sense deixar-lo anar.

- Ets genial. Ja sé que ho saps i que t'ho creus, només vull que sàpigues que jo també ho sé. ^^ No tens idea de com de bé em senta que que entenguis aquestes coses. Pensava que t'enfurismaries o que em muntaries una escena de gelos... - vaig cabar amb un somriure.

- No, dona, no pateixis... - vaig fer-li un petó -. I el jersei... Bé, sembla que pensem igual.

Vaig riure una mica. La trobaria tant a faltar...

- Per cert, es veu que al final hem fet ben fet de no dir res... Seria deixar-te amb el marrón, ara que m'ho miro.

-Sí, no voldria que els teus amics vinguessin a per mi... -vaig dir-. No m'agradaria que quan tornessis ja no tinguessis amics, saps? -vaig afegir amb to fatxenda. I tranquil que estaré distreta. Tinc un pla maquinat que he de començar a posar en marxa i necessito poques distraccions...

Li vaig fer un petó curt. Jo també volia que s'emportés alguna cosa meva... però un jersei meu no li entraria, i no acostumava a portar cap collaret o braçalet que li pugués deixar...

"Ah, espera...!"

Em vaig posar la mà a la butxaca interior de la túnica.

- Això que et donaré ara només és un préstec, perquè ho necessitaré; però en puc prescindir dues setmanes... I ningú no n'ha de saber res.

Vaig treure un pergamí vell.

- Juro solemnement que vull fer una malifeta -vaig dir, apuntant amb la vareta-. No flipis gaire... ^^ Quan pensis en mi, busca'm aquí, i podràs saber exactament on sóc.

Li vaig deixar veure el pergamí amb un somriure.

Vaig agafar el pergamí vell que m'allargava.

- Què coi és aquest pergamí rony... - em vaig quedar parat: era un mapa -. Agatha... Això és Hogwarts, oi? Un mapa de Hogwarts amb la gent que hi volta.

Vaig obrir el que intuïa que eren els exteriors i vaig comprovar el pont. Agatha Black i Kikus Fortin.
Vaig córrer uns metres enllà: el del mapa també es va moure.

- I a temps real! - vaig quedar-me al·lucinat; després vaig somriure, encara sorprès -. Que sàpigues que si et veig entrar a la Infermeria i no en surts en quinze minuts, em tindràs aquí en menys que es diu quidditch.

- Així hi aniré cada dia mitja hora -vaig riure-. I cronometraré a veure quant trigues, eh? És un puntazo això del Mapa, oi? Entendràs per què ningú no ho pot saber...

Comptaria els diesque quedaven per veurel... li havia d'explicar tentes coses...

- Quan tornis t'hauré d'explicar algunes coses de mi... encara no em coneixes del tot... i potser t'hauré de demanar algun favor. Però ja vindrà, vale? Tu passa-t'ho bé i estigues amb la família, i parlal's bé de mi per quan sí que hi vagi, eh? ^^

- No prefereixes explicar-m'ho abans que me'n vagi, i així ho puc pair? - vaig fer-li un petó -. Broma, broma... No vull que et sentis pressionada.

Vaig donar-li el mapa.

- S'ha de quedar així... obert? O s'ha de tancar, o plegar d'alguna manera especial...?

- Només has de pensar com jo, mira... Malifeta feta! -toc de vareta i el mapa es va tornar a quedar en blanc.

Vaig somriure.

- I no, t'ho explicaré quan tornis. No vull que t'agafi un atac de cor si reps massa informació sobre la Black rebel de cop. Sóc una caixa de sorpreses. Tot i que em sembla que tu també. Encara no et conec del tot... però dubto que em desagradi res, a aquestes alçades. Molt l'hauries de liar... XD

- Jo... No, no sóc una caixa de sorpreses. No tinc res a amagar, i la única cosa que ara em veig obligat a no explicar és la que més voldria cridar a viva veu. I només te la puc murmurar a l'orella... - vaig acostar-m'hi, seductor -. T'estimo...

Massa. L'estimava massa. No podia pas ser sa, allò! I, malgrat tot, m'ho semblava.

- Et trobaré tant a faltar...

Se'm va posar la pell de gallina quan em va dir que m'estimava.

- Jo també t'estimo...

Li vaig fer un petó llarg un altre cop. Els seus llavis eren el que més trobaria a faltar.

- I ara me'n vaig -li vaig dir-. Perquè si estic més estona amb tu acabaré encadenant-te en algun lloc perquè no et moguis d'aquí.

Un petó curt. I un altre, i un altre, mentre m'anava separant d'ell amb recança.

- Ens veiem en uns dies -vaig dir al final, fent una passa enrere-. T'estimo.

Vaig fer un somriure i vaig marxar corrent.

[surto del tema]

Va fer-me un petó, em va dir que m'estimava i va marxar. Quan ja era lluny, va girar-se i va fer adéu amb la mà. Vaig correspondre-li el gest.

Després vaig treure la vareta i vaig fer un gest. El bagul va arribar aviat, quedant suspès en l'aire al meu costat. Vaig mirar cap a Hogwarts. La meva segona llar...

Vaig fer mitja volta, fent un gran esforç per no girar-me i sentir-me temptat de quedar-me amb ella, amb els meus.

[TEMA TANCAT; me'n vaig, bon agost a tots!]