A soles [Fortin]

Vaig arribar al pont, fent fora a uns quants de primer, amb una mirada assassina. Vaig asseure'm a la pedra de la paret, amb les cames penjant cap a fora. A l'horitzó es veia el sol que es ponia i tenyia el cel d'un color rojenc.

Esperava en Fortin, li havia enviat una noteta dient-li que l'esperaria allà, perquè volia estar una estoneta a soles amb ell. El necessitava.

Com que havia arribat abans d'hora, vaig dedicar-me a fer levitar les pedretes que tenia al meu voltant, distretament.

Era divendres, al vespre. El sol es ponia, i el cel era rogent. Era molt bonic.

Absort en els meus pensaments, vaig dirigir-me cap al pont. La Ursula m'havia dit que volia passar una estona junts. Jo també ho volia, perquè quan no estava amb ella tot m'acabava fent pensar en la seva cosina.

- Ei, Ursula...! - vaig dir quan vaig arribar -. Em volies veure...?

Vaig acostar-m'hi i vaig fer-li un petó, apassionat. Però amb una passió controlada: no la desitjava amb la fervor que l'havia arribat a desitjar quan érem al bany.

Vaig veure'l arribar, i es dirigia cap a mi. Em va preguntar si el volia veure. I tant que el volia veure! Necessitava sentir-lo entre els meus braços.

Quan va arribar a mi em va fer un petó que em va deixar sense aire, però no per això no li vaig tornar amb la mateixa passió que me'l va fer.

Quan em vaig separar, el vaig mirar als ulls. Jo encara seguia asseguda a la paret del pont per això no em va costar agafar-lo amb les cames per apropar-lo una mica més a mi.

-Si, et volia veure- Vaig dir-li, amb un somriure als llavis- Necessitava estar una estona a soles amb tu. Per tenir-te per mi tota sola ^^ Perquè entre les classes i els entrenaments, no ens hem pogut veure ni un moment.

I vaig fer-li un petó, dolç, llarg, electritzant, passant-li els braços en forma d'abraçada i enfonsant les mans en el seu cabell.

- Ja...

El cert és que, tot i estar sortint, ens vèiem poquet. Almenys, a soles... Tot i que també s'ha de dir que l'endemà de lo del bany l'havia estat evitant. Per un cantó, tenia por que em deixés; per l'altre, temia adonar-me de la realitat i deixar-la jo, perquè s'enfadaria.

- ... com va tot? - vaig dir, dubtós. No sabia què dir.

Vaig notar que estava una mica incòmode. Vaig afluixar les cames perquè pogués apartar-se de mi si ho volia.

-Tot em va perfectament, Kikus. Però sembla que a tu no- Vaig dir-li, mirant-lo als ulls. - Des que em vas demanar per sortir ens hem vist molt poc, vale que estem molt enfeinats amb moltissimes coses, però una mica de temps, per estar amb la persona que t'agrada o t'estimes, sempre es pot trobar. Tinc la sensació que m'evites, i no puc entendre perquè.

Vaig mirar-me'l, interrogadorament. M'havia adonat que aquell noi em provocava sensacions que no hauria pensat mai que un noi em provocaria.

-Diga'm que et passa, Kikus.

- Tranquil·la, estic bé... - vaig apartar la mirada; em sentia incòmode -. Només és que de vegades em sento una mica malament, com si això nostre no estigués bé...

Vaig abraçar-la. En el fons, per a mi no estava bé, però ella no ho sabria mai. No sabria, almenys per ara, que qui m'agradava era la Gryffindor. Sort que sóc oclument...

- Sé que no és dolent, però no vull saber què diria la gent...

Les seves paraules em van deixar una mica sorpresa.

-Com que això nostre no està bé? - Vaig mirar-me'l, amb la cara de sorpresa encara- Kikus, ens agradem! Ens estimem! Ens entenem! No fem mal a ningú. No passa res perquè dues persones surtin juntes si així ho volen.

Me'l vaig mirar als ulls, amb la mirada suplicant. Li suplicava que m'abraçés, que em fes un petó. Que no em deixés mai.

-I què hi té a veure aquí, la gent? T'ha d'importar tres rabes el que la gent pensi de tu! Ets un Slytherin, i com a tal hauries d'estar per sobre els altres.

Vaig agafar-li la mà, com volent transmetre-li el que sentia en aquells moments.

Vaig fer-li un petó. Voldria dir-ho, en veu alta, que no m'importava el que pensés la gent, però sí el que pensés la Black. I ho pensava des que me l'havia trobat, borratxa perduda, al mig dels jardins.

- Sé que no m'hauria d'importar... - vaig abraçar-la -. Oblidem el tema, vale? Ara tot el que vull és estar amb tu...

Vaig estrènyer-la contra mi, i vaig fer-li un petó en què els dos ens vam quedar sense respiració.

Em va estrenyer contra ell i em va fer un petó. Aquell bes va fer que m'exclatés tot dins meu. Tots els dubtes, totes les pors...i també va fer que em quedés sense respiració.

No ho vaig poder evitar. El vaig abraçar per la cintura, vaig enfonsar el cap al seu pit i vaig començar a plorar silenciosament, només em delataven les espatlles, que pujaven i baixaven al ritme dels sanglots.

Va abraçar-me. Semblava que ja estava tot bé, però aleshores es va posar a plorar... A plorar!!!

- Eh, què et passa...? - vaig mirar-la, preocupat -. Per què plores?

Vaig abraçar-la, amb força. Tenia la certesa que plorava per la conversa anterior, però... no podia fer-hi res. Seria millor oblidar-ho... o no?

L'abraçada que em va donar em va transmetre la força suficient per aixecar la vista cap a ell i mirar-lo directament als ulls.

-Per un moment he sentit por, Kikus. Por de que això nostre sigués un simple muntatge. Desitjo tenir-te al meu costat perquè així ho necessito.

Vaig eixugar-me una llagrima solitaria que m'havia sortit, amb el dors de la màniga de la jaqueta.

- I et necessito cada dia més. I et demano que totes les incerteses que et passin pel cap, les comparteixis amb mi.

I vaig tornar a abraçar-lo, aquest cop però, vaig aixecar el cap per besar-lo. Només existiem ell i jo en aquests moments.

Realment, l'Ursula s'havia enamorat de mi. Déu meu, quin desastre...!

- Escolta, Ur... Quan vulguis, estem junts i fem el que vulguis... - vaig separar-me'n -. Però ara no m'hi veig en cor; tinc molts dubtes, i són dubtes que prefereixo no compartir amb ningú...

Vaig fer un parell de passes enrere, allunyant-me d'ella, sense girar-me. Vaig saludar-la amb la mà, dient adéu tímidament, dubtós, i vaig fer mitja volta mentre accelerava el pas.

[Surto del tema]

Vaig quedar-me atònita. Havia marxat. I el cor se m'havia trencat en mil bocins.

Vaig saltar de la barana al terra, i em vaig jurar que mai més vessaria una llagrima per cap noi. Em vaig eixugar les llagrimes i vaig sortir en direcció oposada a en Kikus.

Havia pres la decisió d'esperar-lo a la sala comuna i deixar-li espai. Dir-li el que pensava en aquells moments.

La Ursula no es rendia mai.

[TEMA ACABAT]