Fortin, Padfood; Padfoot, Fortin.

Vaig anar cap al llac negre i em vaig asseure a la riba. No feia gaire bon dia, o sigui que no em venia de gust banyar-me.

Vaig mirar pel voltant, i vaig veure una figura blanca que corria lluny, prop del bosc prohibit. Em vaig posar els dita a la boca i vaig fer un fort xiulet.

Corria pels voltants del llac, saltant i fent cabrioles, amb la llengua fora.

De sobte, vaig sentir un xiulet que coneixia molt be.

Em vaig girar, amb les orelles en punta i vaig divisar a la persona que m'havia xiulat. L'Agatha. Vaig bordar, content, i em vaig posar a correr cap a ella.

Quan hi vaig arribar, em vaig abalançar cap a ella i la vaig tombar al terra, amb les potes a les seves espatlles i vaig començar a llepar-li les galtes, remenant la cua de content.

El husky se'm va llançar a sobre, content de veure'm, i em va deixar plena de babes. Però no em molestava.

- Hola guapoooo! -el vaig saludar ab una abraçada-. Au, va, deixa anar una mica, que no puc anar plena de babes pel món...!

Es
va apartar una mica, encara remenant la cua, mentre que jo, aprofitant
que era al llac, em vaig rentar la cara amb aquella aigua tan fresca.

-
Veig que t'has estat familiaritzant amb els terrenys, eh? -li vaig dir
mentre li rascava les orelles-. He quedat aquí amb el meu nòvio, ara
te'l presentaré ^^. Ja veuràs com t'encanta; és el noi més guapo del
món!

Vaig apartar-me d'ella quan m'ho va demanar i vaig tancar els ulls quan em va gratar darrera l'orella. M'encatava que em fessin allò quan estava transformat en gos.

Em va dir alguna cosa sobre el seu nòvio. I que havia quedat amb ell aquella tarda i que me'l presentaria.

Vaig posar el cap de costat, com si no entengués gaire bé el que m'estava dient.

Vaig arribar al Llac, on havia quedat amb l'Agatha. Vaig buscar-la amb la mirada, fins que la vaig veure jugant amb... un gos?

- D'on ha sortit aquest gos? - vaig dir, amb un somriure a la cara mentre arribava.

M'agradaven els animals, o sigui que vaig asseure'm al costat de la noia, vaig fer-li un petó als llavis i vaig fer una carícia al cap, al gos, que semblava molt mans.

Vaig sentir una veu darrera nostre, mentre l'Agatha jugava amb mi.

Vaig girar el cap, amb la llengua fora de la boca i amb les orelles aixecades. Aquell noi era ni més ni menys que...

En Kikus Fortin, la persona que m'havia titllat d'incompetent als entrenaments.

Li fa fer un petò a l'Agatha, cosa que va provocar que fer un grunyit fluixet. I despres em va acariciar el cap.

A moi!

Vaig girar el cap en direcció a la seva mà, amb la boca oberta, disposat a arrencar-li. Però crec que només li vaig roçar un dit.

Com s'atrevia a posar-me la mà a sobre?

I em vaig quedar allà, grunyint i ensenyant els ullals.

OFF: es pot saber què li passa l format d'aquest tema? O.o?

ON:

Va passar molt ràpidament. Tan bon punt el Fortin em va fer un petó i va anar a acariciar el Padfoot, aquest va intentar arrencar-li la mà d'una queixalada.

- Padfoot, no! -vaig cridar-. Per qupè et cau malament tothom del meu voltant? Primer la Georgia i ara el Fortin? T.T

Em vaig girar cap a ell.

-T'has fet mal? Podràs jugar a quidditch...? -després vaig veure que estava perfectament-. Oh. Llàstima.

El gos aquell em va intentar mossegar. Vaig estar temptat de fotre-li una guitza i engegar-lo a pastar fang (aviam, podia fotre d'hòsties el Pi Cabaralla, un gos no hauria estat cap inconveniència). Però vaig aguantar-me, senzillament.

- Escolta, aquest gos és una mica violent, no creus...? - vaig dir-li a la noia.

Vaig mirar-me el dit que m'havia enxampat. No hi tenia sinó una rascada, però era suficient per fotre-li una patada i aviam si tornava a mossegar algú.

- Què va! -li vaig dir de seguida-. Si és supersimpàtic. Tots els gossos m'odien, i a aquest, en canvi li caic superbé.

El vaig acariciar perquè es tranquil·litzés.

- Potser no li agrada l'olor que fas... -vaig rumiar, i després em vaig girar cap al Fortin per fer-li un petó-. Però a mi m'encanta.

''Si tornes a fer això, possiblement et descobreixi, el tio aquest, xaval" Es va sobreposar la meva consciència humana sobre la de gos. "Anda, ves i arregla-ho..."

I contra la meva voluntat, vaig deixar que l'Agatha m'acariciés per calmar-me.

Em vaig mirar en Fortin i vaig veure que s'estava mirant el dit.

Vaig anar cap allà, amb la cua entre les potes i li vaig tocar una mà amb el morro. Vaig deixar anar un petit sorollet que va sonar a "Ho sento..."

Vaig ensumar el dit que li havia enganxat...

"Ha...ja t'està bé"

... I li vaig fer un parell de llepades, com per curar-li.

Vaig apartar la mà quan me la va llepar. Només faltava això.

- Gos estúpid... - vaig murmurar quan vaig haver apartat la mà -. M'ataca quan té motius per ser amable, i quan té motius per atacar-me es fa el bon minyó.

Vaig mirar-me el gos. No em transmetia bones vibracions. Bé, portava uns dies molt susceptible per culpa de la preparació de la poció per l'animàgia, que a més de robar-me temps em deixava mig atontat per culpa d'algun vapor que jo creia que no devia ser massa saludable.

- No siguis així, s'està disculpant! -li vaig dir, fent una abraçada al quisso-. Oi que sí, carinyo?

Em vaig quedar mirant al Fortin, encara amb el cap recolzat al lloc del Padfoot. Estava una mica sorrut.

- Què et passa?

Vaig deixar que l'Agatha m'amanyagués i així tranquilitzar-me. Vaig tocar-li la galta amb el morro, corroborant el que ella havia dit amb les disculpes.

Vaig moure una mica la cua, insegur. Però despres vaig tornar-la a amagar entre les potes i vaig abaixar el cap, com avergonyit i fent un sorollet que amenaçava en convertir-se en el plor caní.