3. Batalla al cor de Hogwarts

- Si, bé esta inconscient, ha rebut...ha tingut un problema, pero l'he curada. Ara descansa, dema el més segur es que desperte.

Be, no era del tot cert, pero tampoc volia preocupar-lo. I lo que despertaria dema, bé, despertaria, si, esperava que fos dema.

- Et promet que es posara bé en res. Quant es desperte li dire que et truque. - no deia res.- Segueixes ahi?

Vaig escoltar, pàl·lid, com em deia allò sobre la Lily. No... no podia ser...

- Euh... sí... gràcies... gràcies per trucar... Adéu... - i vaig penjar.

Vaig deixar-me caure, al sofà, i vaig esbufegar. No podia perdre-la...

[Surto del tema]

- De res.- vaig penjar el movil i el vaig guardar a la butxaca del seu pantalo.
Sguien igual els tres, pero despertarien i tenien pols. Vaig mirar-los, me podia quedar al seu costat i no me mouria, ho podria fer, pero no, hi havia gent que necesitava ajuda, no me quedaria sense fer res.
Vaig girar-me, la gent estava curant els ferits, massa ferits. La major part dels nostres, vaig passar per les lliteres, no m'havia curat el braç, pero bah, era secundari. Vaig anar cap a l'altra banda del Gs, hi havia una alumna en terra tenia sang al cap, vaig vore que era slytherin...vaig pasar de llarg i vaig anar cap una hufflepuff que estava intentant alçar-se.

- Que tens?- va senyalar-me el turmell i una ferida al braç.- Recolçat en mi, et dure fins a la zona de ferits.

Despres de deixar-la alli vaig anar a buscar altres ferits, ignorant els slytherins, ja s'ocuparia un altre d'ells, perque jo no anava a fer.

Vaig quedar-me una estona més mirant-lo, fins que vaig veure que es començava a regirar.

- James? - Vaig dir. Potser hauria de provar de despertar-lo... - James, va, desperta. - Vaig donar-li un parell de cops suaus, però no va despertar-se.

- Va, James...- Vaig demanar-li, mentre li estirava una orella. Qui sap, potser es despertava.

Vaig sentir com algú m'estirava de l'orella i vaig entreobrir els ulls. La llum em va enlluernar, però, i vaig haver-los de tornar a tancar. I les imatges d'abans em van tornar a la ment: l'Arianne, el Harry, la Nicole... i després, aquells demèntors, i al final jo mateix, cinc vegades, i ja no sabia quan era el meu temps ni qui era jo. I vaig obrir els ulls, mica en mica, però els tenia plens de llàgrimes i no veia res.

Vaig començar a plorar, silenciosament, desesperadament. Allò em feia mal, molt mal. No pas físicament, és clar. Però mentalment, emocionalment. Vaig buscar l'Eileen, que era allà amb mi, i vaig abraçar-la, incapaç d'aturar la plorera.

- Eileen... Jo... - però ni tan sols podia parlar.

Vaig veure com, desprès d'estirar-li de l'orella, començava a obrir els ulls. De sobte, em va abraçar i va posar-se a plorar. Vaig quedar-me una mica desconcertada, però vaig afanyar-me a tornar-li l'abraçada.

- James? - Vaig preguntar, mentre li passava els braços pel coll. - Què et passa? Et trobes bé?

Val a dir que en aquell moment el trauma era considerable, però sentir els braços de l'Eileen al meu voltant em reconfortava bastant. A la fi vaig deixar de plorar, no sé si perquè estava més tranquil o si, senzillament, ja no tenia llàgrimes per vessar; el cas és, però, que mica en mica vaig recuperar la fluïdesa, encara entre sanglots.

- Jo... el Fortin... lluitant... - devia costar d'entendre'm, però mica en mica anava parlant millor -. He intentat bloquejar-lo... però ens moríem... i...

Vaig separar-me una mica d'ella i me la vaig quedar mirant. Em vaig eixugar els ulls abans de seguir parlant.

- Euh... llavors m'ha començat a torturar, i quan em pensava que s'havia acabat he tingut una idea... he vist el reculatemps... he preparat un pla... i ha funcionat, perquè aleshores diversos "jo" han arribat i... i el Fortin ha marxat... - vaig tornar a parar, i vaig agafar aire -. I llavors... jo... o sigui, els altres jo... o jo mateix, no ho sé, tots érem jo... tornàvem enrere i el Fortin tornava a ser allà, i tornava a marxar, i després tornava a passar tot un altre cop...

Semblava que ja no tenia llàgrimes, però el meu cos s'esmerçà en treure-les d'una altra banda i vaig tornar-me a desfer en plors amargs, estirat a la llitera, ferit física i mentalment.

Va començar a parlar, tallant-se a ell mateix, al principi dient coses sense gaire sentit, fins a arribar al punt del reculatemps. Vaig escoltar-lo amb atenció fins que va acabr i va estirar-se a la llitera un altre cop, plorant.

Havia fet servir el reculatemps, s'havia vist a ell mateix més d'una vegada al mateix lloc. Tothom sabia que, si viatjavés al passat, el pitjor que podies fer era veure't a tu mateix. Podies acabr tornan-te boig o, pitjor, matant-te a tu mateix. I, pel que semblava, el James s'havia vist a ell mateix més d'una vegada, per com parlava dels seus altres "jo".

- James, no passa res. Ja està, ja no hi són. - Vaig dir, intentant reconfortar-lo- Han marxat, només estàs tu.

Vaig començar a espantar-me, sense saber què passaria amb el James. Desprès de veure's a ell mateix podia acabr boig i l'havia afectat moltíssim. No sabia el què podia passar-li ni el que havia de fer.

Portava ja molta estona aguantant l'esquirolet mentre curava els ferits. Gairebé no em quedaven forces, però havia de resistir. Per ells. Gràcies a Déu, però, aviat vam poder desconjurar els patronus.

Vaig acabar d'examinar-li el tall lleig a una nena de primer i vaig mirar l'Ed de reüll. Estava al meu costat; no m'havia mogut d'allà en tota l'estona, i quan no hi havia cap ferit que pogués atendre, feia els possibles per fer-li el son més agradable.

- Queda't aquí un moment, Rachel - vaig dir-li a la nena, i vaig rebuscar entre la meva motxilla una potinga groga - això et calmarà el dolor. Vigila no t'ho toquis fins que s'assequi, però, val? - vaig dir forçant un somriure mentre l'hi aplicava - Tot anirà bé, no et preocupis.

Vaig inspirar fons, sabent que tot anava al contrari de bé. Però havia de resistir, perquè ara era una altra persona. Ja no era dèbil.

Vaig quedar-me parada un moment mirant els ferits, hi havia gent amb ferides lleus i altres amb ferides preocupants, inconscients...El Gran Salo no era lloc per atendre-los a tots. Necesitavem la infermeria, i on estava l'infermer? Bé, aixo no era important.
Vaig dirigir-me cap al conseller, que estava ajudant a un xic.
Vaig esperar que acabara i el vaig cridar.

- Pense que deuriem de dur a la gent més greu, i aquells que segueixen inconscient a la infermeria, alli es podran atendre millor, i els que tenen talls o ferides lleus que es queden aqui, repartirem allo que necesiten, mantes, venes... pero els altres deurien de marxar a la infermeria. Jo podria ajudar amb el trasladament.

No era una ordre, era un consell. No teni perque pendre-s'ho malament.

- I pense que... el cos de l'Arianne, el Harry i la Nicole els deuriem de dur a un altre lloc.- vaig dir senyalant els seus cosos tapats amb una manta que haviem deixat en un raco de la zona de ferits.- La gent esta.dels nervis i be...que esitguen ahi no millora gaire.- me'l vaig quedar mirant.- Que me'n diu?

Un raig havia anat a parar a l'esquena d'en Harry quan ell intentava protegir la petita a qui originalment anava dirigit l'encanteri. No es va moure més. I llavors la Nicole...

No m'entrava al cap que els hi hagués pogut passar allò. No. I no volia, tampoc. Però ara no podia descentrar-me. Hi havia els alumnes ferits, i els que no ho estaven estarien tocats mentalment. I sabia que si em deixava endur per el malestar que portava dins, no en podria sortir. Tot i que era inevitable, també... però no podia. Ara no podia.

-Així doncs, posem-nos a treballar..-vaig dir anant cap a les lliteres amb els ferits, després d'escoltar la Samanta Williams. -On creu que els hauriem de deixar, els cossos de...? -vaig dir, intentant evitar que se'm trenqués la veu. Però ja s'entenia el que volia dir.

Vaig quedar mirant-me els alumnes ferits. N'hi havia molts.

Vaig despertar-me i vaig vore que estava al costat de la Wen...que? Jo....que feia ahí jo? Aleshores vaig recordar-me dels llençols negres i del Harry i la Nicole...i va tornar el fred, i me feia mal tot, vaig agafar una manta que hi havia per terra...tenia sang, però bah...ah, clar la serp antipática i el crucio, i Bam-Bam davant meua, per això me feia mal tot. I aleshores vaig girar-me i vaig vore que el tete Ed seguia ahi.

- ΤΕΤΕ ΕΔ! Δεν! Δεν!

Vaig botar de la llitera i vaig anar al costat del tete Ed.

- ίχνη! ίχνη! δεν μπορεί να περάσει τίποτα!- vaig agafar-li la mà. Tenia ferides.- δεν! Ποιος ήταν; Τι συνέβη; Γιατί να μην ξυπνήσει! ΤΕΤΕ ΕΔ! Ξυπνάτε!

I per què ningú el despertava? I on estava Bam-Bam, per què no estava amb ell? Que feia? Bam-Bam abans donava por, encara donaria por? La Wen dormia, espera....Si, dormia, jo volia el Nicolu, on estaria? No l’havia vist! Jo volia que el tete Ed despertarà. Jo volia el Nicolu. Per què la Wen dormia? On estava la Rue? I l’Edward? Tenia por...jo...jo volia anar a la casa dels lleons, jo volia dormir...no m'agradava, les serps de fàbrica eren malvades, jo volia que es despertarà, ell sabria que fer!

- Πού είναι Μπαμ Μπαμ?- vaig preguntar a un xic, però me va mirar rar.- AAAAAH! Είπα όπου Μπαμ Μπαμ-; Γιατί δεν είναι ο Ed τετ ξύπνιος!- aleshores vaig vore una serp.- Γιατί τα φίδια έχουν εργοστάσιο εδώ; Είναι κακό! Το κακό! Έχουμε επίθεση!

Estava caminant per allà quan vaig veure a una noia totalment desorientada i parlant com... que va no se li podia considerar ni parlar.
Mi vaig acostar i li vaig dir:
-Hola! estàs be?- Sincerament no esperava una resposta que entengués però li vaig demanar que s'assegués un moment per poder tranquil·litzar-la.

-Val, comencem pas a pas, com et diu?- li vaig dir mirant la seva cara de desesperació.

Una me parlava, també era lleo! I va fer-me seure...vale.

- Θέλω Εντ τετ ξυπνήστε!- vaig senyalar-lo.- Το όνομά μου; Είμαι ο Cass και όπως εσείς λέτε; Δεν ξυπνάει, και αυτό δεν είναι όπου Μπαμ Μπαμ! Είσαι καλά; Θέλω Νικolu!

Vaig mirar el Saló Gran, hi havia gent cridant, i hi havia gent ferida, i ...i....

- Πού είναι τα μαύρα φύλλα; Δεν μου άρεσε, έδωσε ο φόβος! Ήμουν κρύο!

Em va assenyalar una serp, i va començar a parlar amb aquell idioma estrany. Desprès va mirar cap al gran saló i va fer el mateix. Que li passava? La vaig mirar seriosament i li vaig dir:

-Siusplau casi no et conec, siusplau relaxat. li vaig dir histèrica.

-Aveure, que et passa, intenta parlar normal, pots parlar lent però normal.

Estava tan concentrada en la ferida de la rachel que no m'havia adonat de res del que passava. Va ser la pròpia nena qui, atemorida, em va estirar la màniga per captar la meva atenció.

- Erin... Què passa allà? La Cassandra no para de cridar en grec... Està bé? Vaig mirar-m'ho, sorpresa. merda, pobra nena.

- Ara vinc - vaig dir mossegant-me el llavi, i després de mirar l'Edgar per última vegada vaig inspirar fons - Rachel, siusplau, pel que més vulguis... Vigila l'Ed, val? - la nena va assentir - si fa qualsevol canvi m'ho comuniques. Moltes gràcies, maca - vaig somriure. - Ara vindré, tu queda't aquí quieta i no et toquis el braç.


Vaig córrer fins on era la Cass, a qui una noia del meu curs intentava calmar, sense èxit.

- Vol el seu amic - vaig dir, en sentir el nom del Nicolae, i la vaig abraçar - Cassie, el Nicolae està bé. L'he tancat en una aula per a que estigués protegit, i he fet el mateix amb l'Edward i la Rue. Estan tots sense perill, i els faré venir ara mateix, però t'has de calmar, està bé?

Sense deixar d'abraçar-la, vaig fer sortir el meu esquirol platejat de la vareta.

- Vés amb els tres petits, i diguel's-hi que poden sortir de l'aula - vaig dir - hi ha una clau a l'armari del fons a la dreta. Que vinguin aquí immediatament, la Cass necessita ajuda. Vés, petit, moltes gràcies.


Vaig acaronar-li els cabells a la cass, notant-la una mica més calmada.

- Ho has sentit? Ara vénen - vaig dir - Tots tres, ara vindran a ajudar-te. Però no voldràs que et trobin així, oi que no? - va assentir - doncs calma't, perquè no hi ha de què preocupar-se. Tot sortirà bé, tothom es posarà bé- vaig dir, intentant creure'm el que deia.

Vaig somriure en veure que es calmava una miqueta més. No estava bé, però ho estaria... gràcies a Déu.

- Cassie, ara et quedaràs amb la Cathy en els minuts que trigui el Nicco en venir, està bé? És molt bona noia, i et prometo que no vé de fàbrica. Jo vaig a veure la Sam un momentet.

Vaig somriure-li a la Cathy, i vaig deixar la nena amb ella.

- Ara vindrà el seu amic, i se n'ocuparà ell. No pateixis, val? - vaig dir, amb un petit somriure, i em vaig dirigir a la Sam, que enraonava amb el conseller.

- Sam- vaig dir, preocupada, quan vaig ser al seu costat - tens tota la raó amb això de la infermeria. Aquesta gent necessita tractaments mèdics de veritat, els hem de traslladar... No ho podem fer tot aquí - vaig dir, seriosa, amb una determinació gens pròpia de mi.

Va venir una amiga seva i la va abraçar, em va dir que volia al seu amic i va envia un esquirol molt bufó a buscar als seus amics, li va dir que es calmes que ara venien, pero que se'n tenia que anar amb la sam. Abans de que marxes li va dir que es quedaria amb mi i quan la va soltar li vaig donar una abraçada i li vaig donar les gracies.

La noia s'envà anar i jo em vaig quedar sentada amb la nena, que perfi m'havia dit el seu nom.

-D'acord Cass, ara venen els teus amics però metre's tan estarem tu i jo aquí. La vaig agafar de la ma i vaig continuar intentant calmar-la. -tranquil·la tot sortirà be-

Aleshores va apareixer l'Erin, l'amiga del tete Ed. Deia que cridaria el Nicolu, que estaven bé. Pero que havia de calmar-me...si jo estava calmada.

- Αλλά τότε είναι καλό; Και Nicolu θα έρθει; Αν δεν είμαι είμαι νευρικός, έχω vuic το Nicolu vuic το τετ . ξυπνώ Εντ!

Aleshores va dir que si, i que anava a parlar amb Bam-Bam.

-Όχι! Μπαμ Μπαμ- δεν είναι ότι οι γυναίκες φοβούνται! Δεν μπορώ να κάνω για σας ..

Pero ja havia marxat...vale, pero jo l'havia avisat. L'altra xica es va quedar amb mi, vaig mirar-me el tete Ed. Vaig mirar la Wen i vaig girar el cap cap on estaven la Nicole i el Harry. Vaig sentar-me a terra rodejant els genolls amb els braços.

-είναι συνεπώς...- vaig dir senyalant-los. Per que...per que estaven morts? Per que els havien matat? Que els havia fet? Per que era tan cruel? Podria ser una persona an malvada com per matar sense motiu?
Vaig mirar cap la porta. El Nicolu vindria...vindria amb mi...

Les capes negres, els animals platejats, la noia que m'havia agafat i m'havia parlat, la noia que cridava en un idioma estrany, els cossos... la sang...

Vaig obrir els ulls de cop, creient que em despertaria en un lloc millor, però no. Estava al mateix lloc d'abans... encara que no havien capes negres ni animals platejats. Vaig mig incorporar-me i vaig veure la noia que parlava en un idioma estrany. Vaig mirar al meu voltant i vaig veure els cossos estesos, vaig veure tres cossos tapats amb uns llençols...

Vaig deixar anar un gemec i per la meva ment va passar un altre cos envoltat per un llançol, del dia anterior. Vaig recordar la guitarra, el Matt, la vareta, l'encanteri, el dolor...

Vaig deixar anar uns sanglots. Em vaig adonar de que tenia un arc a la mà i un carcaix a l'espatlla. De cop vaig recordar la fletxa clavada a la paret, el noi venint cap a mi, jo pensant que moriria... i el Harry morint per mi.

Vaig sentir com una bola pujava per la meva gola. Vaig aixecar-me, marejada, i vaig apartar-me fent esses de la gent ferida que hi havia allà i vaig vomitar. Qui era? On era? Per què m'estava passant això a mi? Què havia fet jo?

Mentres esperava la resposta, que seria afirmativa, del conseller, havia estat curant un de quart que tenia un tall al cap, quan aleshores va apareixer l'Erin.

- Ho se, pero hi ha que esperar ordres de dalt.- vaig dirmirant de reull.

Aleshores vaig vore la Cass, mirava la porta, sense moure's. Vaig anar cap al seu costat quan al vore'm va començar a recular.

- Cass? Soc jo...per que me defuges? No et vaig a fer res. Cassandra?

Me tenia por? Anava a preguntar-li perque quan vaig veure la Wen que s'alçava i començava a caminar sense rumb. Vaig anar corrent cap a ella, vaig agafar-la abans que caiguera a terra i va començar a vomitar.
Vaig deixar que ho traguera tot, era lo millor, tampoc es podia fer res. Vaig veure que tremolava i vaig passarli una manta pels muscles.

- Wen...-vaig apartar-li el cabell de la cara i vaig tocar-li la front, cremava. Li pujava la febre...merda...hi havia que dur-la a la infermeria, aqui no podiem fer res.- Wen, et dure a la infermeria, val? Et posaras bé...et baixara la febre, pero abans hi ha que llevar-te el carcaix i l'arc...te'l tornare despres, pero primer...

Vaig allargar la ma agafant el arc, o intentant-ho.

Algú m'havia agafat abans de que caiguera. Vaig vomitar-ho tot, tot el que tenia a la panxa, després vaig començar a tremolar. Sang, mort, per tot arreu, per tot arreu... per què? Per què havia allò? Per què? Per què eren el Matt i el Harry morts? Vaig veure sang, i vaig recordar de cop la sang sortint del coll de la Nicole a gran velocitat. Vaig tremolar més, recordant el... el noi alçant la vareta, mirant-me amb ràbia. Les llàgrimes rodolaven per les meves galtes, somiquejava...

La noia que m'havia agafat em va tapar i em va començar a parlar. Me la vaig mirar, estranyada. Què deia? Que era Wen? a l'infermeria? El carcaix? l'arc??!

-NOOO!- vaig cridar de cop, apartant-me d'ella, agafant amb més força l'arc i la fletxa. Tenia els ulls vermells. Tenia els ulls vermells!!! Volia matar-me!!- NOOO!- vaig treure una fletxa i vaig apuntar-la.- NO T'APROPIS!- vaig notar com em queien gotes de suor per la front.- VESTE'N... DIMONI!

Aleshores va començar a cridar i abans que poguera fer res va apuntar-me amb l'arc, cridant que era un demoni..deliris causats per la febre. Febre que cadacop deuria estar pujant més.
Vaig posar les mans en senyal de pau. Massa tard, però vaig donar-me que les tenia plenes de sang.

- No et vuic fer mal...et promet que no et passara res.- vaig mirar-me l'arc i si disparava? Bé, pararia la fletxa i la duria a la infermeria.- No, no soc un dimoni. El meu no és Samanta...no et recordes de mi, oi?. -Primer la Cass, ara la Wen.- Et promet que no et vuic fer mal...pots donar-me l'arc per favor? No et vuic fer res, t'ho promet.

Vaig vore que l'Erin seguia per ahi.

- Erin.- vaig dir sense moure'm, encara mirant la Wen.- Pots fer-me un favor, durem els greus a la infermeria, que podries anar apuntant els noms o separant-los o algo per l'estil?- esperava que entenguera que l'ajudaria quan acabara amb la Wen. A ella també hi havia que dur-la alli. Estava clar.

Un, dos, un, dos. Corre, corre, corre. Un dos, un dos...


Això és el que pensava mentre corria sense parar, seguit ben d'aprop per la Rue i l'Edward. Havia rebut el patronus de l'Erin, i m'havien faltat cames per baixar... Però sabia que tant ràpid com podia era poc.

- CASSANDRA! - vaig cridar en irrompre al GS, i vaig córrer directament cap a ella - Κασσάνδρα! Είμαι εδώ, είμαι εδώ - vaig dir, preocupadíssim, mentre l'abraçava.

La nena plorava entre els meus braços. Què devia d'haver vist? havia d'haver sigut molt fort, si estava així.

- Δεν χρειάζεται πλέον να ανησυχείτε για τώρα ... - li anava dient a cau d'orella, mentre intentava calmar-la, i dissimuladament vaig dirigir-me a la noia que estava amb ella - Què li ha passat?

Aleshores el Nicolu va apareixer i vaig abraçar-me a ell i vaig començar a plorar. Era el Nicolu, m’havia vist plorar, aixi que.

- υπάρχουν- els vaig senyalar sense deixar d’abraçar-lo- υπάρχουν,
Η Nicole και ο Χάρι.- vaig abraçar-lo amb força.- ήταν το εργοστάσιο φίδι, η λίμνη.... το ... το ... σκότωσε!

Vaig estrujar-lo, el Nicolu...el Nicolu...Ell sabria que fer...era el Nicolu.

- Ed Tete και δεν ξυπνήσει, και βαμ-βαμ μπαμ γυναίκες φοβούνται ... φοβάμαι διερευνηθούν Slyπίνακα .... αλλά τα φύλλα έχουν μαύρο, είχε πολύ κρύο και πολύ πριν τράβηξα έναφίδι από ένα εργοστάσιο ξόρκι, ήταν πολύ κακή ... Φοβόμουν, αλλά Bam Bam-προστατεύεται ... δεν μου αρέσει αυτό, τα φίδια είναι κακά...φίδια είναι κακά

Gràcies al cel, el Nicolae va arribar aviat i es va ocupar de la Cass. Vaig assentir-li amb el cap a la Sam.

- Està bé. - Vaig dir, i vaig somriure-li a la Sam, posant-li la mà a l'espatlla i senyalant la Cass amb el cap. - Estarà bé, ja té al Nicco amb ella. I la Wen es posarà bé com em dic Erin. No pateixis més del compte; me n'ocupo jo, però després d'aquesta batalla necessites un descans.

No m'ho creia ni jo, però no podia soportar veure la Sam obligada a passar per tot allò ella sola. Vaig fer-li un últim somriure, una mica forçat, i vaig afanyar-me a tornar a la zona de ferits, on apuntava tots els que necessitaven ser traslladats a la vegada que m'ocupava de ferides menors.