3. Batalla al cor de Hogwarts

Em faltava aire, em faltava aire. Anava agafant tot el que podia, abraçada a la Cass, veient, però, tot el que passava. Tancava els ulls, a vegades, però allò ho vaig veure.

Vaig cridar, vaig cridar ben alt i ben fort, i el meu crit va ressonar per tot el gran saló, en veure com la Nicole queia, plena de sang, vaig desfer-me de la Cass, vaig sortir de la capa, sentint un pànic horrible, cridant, fugint de no se que. Ja no era al gran saló, jo ja no. No era a cap lloc, només fugia, fugia de tot el que m'havia passat.

Llavors tot encara era més trist, tot, una figura negra es va possar al meu davant i jo vaig tornar a cridar, sense poder-ho evitar, abans d'arraulir-me a un racó i gemegar, tot era tristesa, tot era fred, fosc...

Quan estava curant un alumne de quart aquest va cridar i va senyalar, la Nicole caient a terra morta i de rpent, figues...figures, capes negres...figures amb capa que coneixia massa bé, el fred, desanim...Joder..No...la puta..

- Expecto Patronum!- i el meu fénix platejat va eixir de la vareta, coses alegres Sam, recorda...

Vaig mirar la sala, ningu feia res, i els dementors...no, als alumnes no.

- PODEU FER EL FAVOR DE CONVOCAR ELS VOSTRES PATRONUMS AQUELLS QUE SABEU!- vaig mirar-los.- REACCIONEU JODER!

Vaig posar-me davang dels ferits defent-los, perque eren els més debils i perqu era mésfacil que s'alimentaren d'ells.

- No els tocareu fills de puta. No vos pense deixar!- i els apuntava amb la vareta amb el meu fenix fent una barrera. Si no reaccionava ningu si estava jo sola....els mantindria a ratlla, costara el que costara.

Vaig sentir els crits de la Samanta. Estava en estat de xoc pel fet de veure com en poca estona morien dos professors, a qui de fet considerava de les persones més ben preparades de l'escola i a diversos alumnes. Però no per això m'havia donat per vençuda. No, sinó tot el contrari. Havia estat lluitant tan bé com havia sapigut, immobilitzant a tants contrincants com veia. Però ara... de cop m'havia sentit buida, assumint que perdriem.

Vaig girar-me veient què m'ho provocava. Eren demèntors. I no un ni dos... eren una colla.

-Expecto Patronum! -vaig cridar sense pensar-m'ho dues vegades. No va sortir res. -EXPECTO PATRONUM! -vaig repetir, amb més força i pensant en el més feliç que vaig poder recordar. Va sortir un raig platejat. No era corpori, però de moment faria el fet.

- Que ha fet QUE?

Fou el primer que vaig dir quan vaig vore el que havia dit, noo... el noi-falco.... i aleshores vaig vore la Nicole....i la Wen va eixir corrent.

- Weeeeen! Tornaaaa!

I de repent una figura negra es va posar davant meua, un llençol negre i lleig....i feia més fred.

- Solta'm cosa lle...aaah, solta...-perquè s'havia inclinat damunt meua i es va baixar la caputxa.- Weeeeeeeeeeeeeeeen!- però aleshores va apareixer un fénix platejat i el llençol-negre va desapareixer.

- CASS DARRERE MEUA! JA!

Vaig guardar la capa invisible a la butxaca, secret de mosqueteres, ningú ho havia de saber i vaig eixir corrent cap a Bam-Bam. Estava mantenint a ratlla a uns...ooh, prous llençols negres.

- Que...per què fa fred?- tenia ganes de plorar, la Nicole, el Harry, l'Arianne...


- Darrere meua, i no et mogues ESTA CLAR?

Vaig posar-me darere d'ella i vaig mirar Bam-Bam, donava por però anava a fer cas, mai l'havia vist aixi, donava por.
I aleshores...que...que feien ahi el tete Ed, el tete Thomas i la Lily...

- NOOO!- vaig correr al seu costat.

- NO!! - fou inútil, però; la noia va començar a sagnar del coll i, a la fi, el Fortin la va deixar caure a terra, morta.

Vaig començar a tremolar, de ràbia; vaig ignorar els demèntors, que aparegueren del no-res al bell mig del Gran Saló. Vaig emetre un patronus i els demèntors van allunyar-se, deixant un espai lliure.

I aleshores vaig saber que no tenia més opció. Vaig fer un gest de vareta, ràpidament, i vaig aparèixer al davant del Fortin. Ell va reaccionar molt ràpidament i va apuntar-me amb la vareta; però jo tampoc havia malgastat el meu temps, i al mateix moment que sentia el tacte fred de la fusta d'àlber contra la meva pell, la punta de la meva vareta es clavava contra la seva.

Allà ens vam quedar, immòbils, mirant-nos als ulls amb odi. Ningú se n'havia adonat, d'allò; tothom s'enfrontava, o més aviat s'amagaven, dels demèntors. Regnava el caos. Vaig mirar al conseller, donant-li a entendre el que pensava.

Havíem de sortir d'allà. M'havia d'emportar el Fortin a fora, a soles, i guanyar-lo, o morir en l'intent, sense ningú més. O convèncer-lo perquè marxés.

- Vés-te'n, Fortin. Has perdut, estàs sol. S'ha acabat, això.

Vaig reaccionar prou ràpid com per quedar en condicions d'igualtat. Aquells atacs a traició no m'agradaven, cada vegada disfrutava més els duels.

- No diguis estupideses, Bohr. Mira al teu voltant, i digues-me quants morts, ferits i lesionats teniu. I ara, mira'm a mi; estic en perfectes condicions, i els dos únics combatents fidels són en un lloc segur. A més, et penses que a algun dels nostres li importa gaire tot això? Mentre que, als teus... als teus cada vegada hi ha més traumes, depressions i desgràcies. - vaig riure, per sota el nas -. Digues-me ara qui ha perdut, si t'hi atreveixes. Digues-me que he perdut mentre els teus moren en mans dels demèntors que he he invocat jo.

Vaig somriure, maquiavèl·licament.

Vaig fer una ganyota. Tenia raó, ell no havia perdut, sinó nosaltres. Però no permetria que seguís així.

- Com vulguis, doncs. Haurem de solucionar-ho... - vaig agafar-lo del coll de la camisa, d'una revolada, i vaig esbossar un somriure -. Tu véns amb mi!

I, dit això, vam convertir-nos en una taca blanca i, contra la seva voluntat, vaig endur-me'l del Gran Saló sortint per la finestra i anant cap als jardins.

[Sortim del tema]

Em vaig acabar fent una boleta, sentint com s'apropava una figura negra. Vaig sentir la Cass, de fons, però no entenia el que em deia. De cop tot em semblava imbécil, tots moririem, com el Matt, com el Harry. Tots moririem i no teniem cap oportunitat, i havia estat una estúpida pensant-ho.

Cridava, cridava, no sabia on era, i per un moment, vaig perdre el sentit de la realitat, no sabia qui era, com em deia, que passava al meu voltant i qui em rodejava, només sabia que havia alguna figura que... que em xuclava? Fos el que fos el que intentava fer, jo ja no em sentia amb forces de fer res, a més, no serviria de res.

Vaig cridar de por, confosa, sense saber que coi passava al meu voltant, veient llums blanques, mantes negres, confusió i caos al meu voltant.

Vaig obrir els ulls, poc a poc, sentint el terra fred sota els meus braços. Tenia uns records una mica borrosos, vaig agafar aire, confosa. Havia lluitat tan cruelment contra aquells alumnes? Havia ignorat al meu germà d'aquella manera?

Vaig incorporar-me de cop, espantada, i vaig veure el Percy allà. Només recordava haver-me caigut allà. Què havia passat més tard?

-Percy...- vaig dir, vaig allargar els meus braços cap a ell i el vaig abraçar ben fort.- Oh Percy perdona'm... Percy... estàs bé, oh deu meu estàs bé...

Vaig mirar la porta oberta del gran saló i vaig deixar anar uns insults.

-Joder em cago en la puta.- em vaig aixecar- Percy amaga't, JA!

Vaig sortir corrents cap al gran saló i vaig alçar la vareta ben alt. Ara jo manava sobre mi mateixa. Vaig veure uns alumnes que em senyalaven, espantats.

-No soc com ells!- vaig dir jo, entenent el que pensaven.-No... Expecto Patronum!- vaig dir, en veure que la Samanta i la Prewett tenien problemes. El meu patronus, un colibrí, va sortir de la meva vareta i va fer fora uns quants dementors. Vaig esforçar-me en no deixar-me anar per la tristesa, i vaig sentir el seu crit, el crit de la Wendy. Vaig girar-me, espantada, i vaig veure-la a un racó, amb un dementor. Vaig moure el meu patronus fins alllà i vaig fer fora el dementor que l'atacava.

-Wendy, Wendy!

-Eh?

-Wendy, em sents?

La nena em mirava com si no em conegués, com si li estigués parlant en un idioma que no entenia. Vaig agafar-la en braços poc a poc i vaig veure que no es queixava, però plorava... Vaig tornar fins on era la Samanta i vaig mirar-la preocupada.

-La Wendy no està bé.- vaig dir, resumint.

I la gent no feia res, molt be. Mantenia a ratlla uns deu dementors, protegint els fertis i aquells que no sabien de magia i que havien vingut a que els ajudara. La maggs intentava convocar-lo pero sols li eixia una petita llum, algo era algo, ja que ningu reaccionava.
Aleshores la Nyx va apareixer, duia la Wen en braços.

- Bon dia, la princesa s'ha despertat. Aixi que la Wen no esta be, eh? I que creus que algu d'aquestos...-vaig dir senyalant els que estaven raere meua.- estan bé? Benvinguda al món real, deixa-la en una de les lliteres, no puc ocupar-me d'ella ara he de mantenir a ratlla els dementors cosa que ningu fa. I Nyx, fes-li un desmaius, que dorga. Si continua desperta, es pitjor.

Vaig vore un dementor atacant un alumne.

- Tu, que entens per vindre aci!- vaig llançar-li el patronus per allunyar el dementor, l'alumne va vindre cap a la zona de ferits, el fenix va tornar al seu lloc. Vaig girar-me cap a la Nyx.- Et vas a quedar amb nosaltres? Ja tens clar on quedar-te?

Vaig mirar-me els dementors, havia de acorrarar-los, hi havia fer que tornaren al lloc d'on havien vingut, pero com? Mentres pensava els mantindria a ratlla.

Vaig mirar-la amb el front arrufat, amb el meu patronus controlant uns dementors.

-Oh, perdona si m'han utilitzat en contra de la meva voluntat i no he pogut anar amb vosaltres. Perdona, si l'amistat que tenia amb el Matt m'ha dut a enfrentar-me al Fortin abans de que arribessiu vosaltres i que em llancés un Impero. Perdona, que no he pogut resistir-me a l'encanteri d'aquella puta vareta i perdona per haver-me quedat inconscient. Què, perquè tu estiguis d'una peça tots els altres ho han d'estar? No ho crec, perquè la teva amiga Lilian també està aqui. Si no saps de que parles, calla.

Vaig mirar-la malament.

-Respecte a lo de la gent, no tinc ni idea de que ha passat, i com vaig salvar la teva cosina un pic, crec, que em mereixo una explicació amb un milllor to, però fes el que et doni la gana. I jo, sempre he sabut de quin lloc estic, no sé si estàs veient el colibrí platejat.

Vaig desfer el patronus un segon i vaig asseure la Wendy al costat de la Lilian Bell. Ella va obrir molt els ulls, en veure a la noia tota plena de sang i em va alçar els braços, plorant. Vaig abraçar-la.

-Perdona'm, Wendy, si us plau, perdona'm... Desmaius

Vaig agafar-la amb un braç abans de que caigués i vaig veure a la seva amiga, la Cass, també tenint una espècie d'atac de pànic. Vaig apuntar-la amb la vareta.

-Desmaius

Vaig anar a agafar-la també a ella i vaig possar-la al costat de la Wen. Tan petites, veient un espectacle tan horrible...

-VINGA, TOTS JUNTS!- vaig cridar. Vaig tornar a fer el meu patronus i vaig fer enrere a tres dementors. Vaig maleïr que hi haguessin tan ferits, perquè allà hi haviien varetes per ajudar-nos a vencer els dementors, varetes que no es podien utilitzar.- Digue'm quanta gent ha mort, Sam...anta.- vaig dir.

- Saps? Preferiria estar en terra, morta, que no que ells estigue com estan. Ni ho insunes, ni ho penses que no me preocupe pels demes, perque tots els ferits estan curant-se gracies a mi. I preferiria estar en el lloc de la Lils, el Thomas o el meu germa. Preferiria ser jo la morta.

Cert, va salvar la Cass, aixo no ho debia oblidar.

- Et mereixes un to millor, no tens la culpa de que t'hagin fet un impero, s'enten. Pero no estic...com diria...deixe'm-ho, estas ajudant és important.

Vaig vore que hi havia gent que començaava a reaccionar pero sols teniem patronums corporis ella i jo.

-Maggs, se que pots, concentrat en un record feliç.- vaig mirar el Gran salo.- La primera en caure ha sigut l'Arianne, la Darwkwood. Despres el Harry i la Nicole, el Fortin. Ferits, molts, la major part els he dut aqui, pero hi han altres que encara necesiten ajuda, he curat aquells que tenien les ferides més greus.

-Mai diguis això. Això ha anat com ha anat i no es pot canviar, ells son allà, i es possaran bé. Tu estàs viva, i segur que ells et volen viva.

Vaig veure que em va donar la raó i vaig somriure. Coi, encara que ho odiés, tenia una part Slytherin a la qual li encantava que li alimentessin el seu ego. Vaig veure que va suavitzar el to amb mi i vaig fer que si. "Record feliç, on ets..."- vaig demanar, quan es va apropar per un costat un dementor, a la fi el vaig tenir a la ment i vaig fer que el meu colibrí l'envestís. Si, potser sona una mica patetic pel dementor, però s'ha de dir que l'ocellet havia agafat un tamany considerable...

-La Darkwood.- vaig dir, arrufant el nas.- I semblava bona persona la mala puta d'ella. On és?- vaig demanar, en veure que no hi havien Slytherins.- On son?

Vaig apartar un dementor d'un nen i el nen va venir cap a nosaltres. No sense dirigir-me una petita mirada de desaprovació abans. Era Slytherin, per molt que ajudés, aquelles mirades m'acompanyarien sempre.

Aleshores vaig vore que el conseller reaccionava, hombre, ja era hora! I va fer el seu patronus, un gat, que es va unir als nostres.

- Ni idea, el capullo dels Fortin els ha fet desapareixer, els enviara a la seua casa o on se suposa que vagen a viure ara, un aiguamoll o ves a saber tu. Estaran a la sombra un temps o atacaran des d'alli, buscant aliats, no que perque hagin marxat a acabat tot, si et dones compte, la puta de la Possesseure no esta aqui, no ha lluitat, necesiten algu dins.- estava clar que tot no havia fet més que començar. I que tenien espies a Hogwarts, haviem d'endevinar qui.

La gent es reagrupava cap a la nostra zona, alguns acompanyaven als ferits.

Hòstia.

-La Possesseure...- vaig dir. No havia pensat en ella. Vaig recordar, amb records confosos, com havia anat i havia parlat amb el Bruno, l'Elle i el Kikus...- Joder.

Vaig mirar al conseller i vaig seguir pressionant a uns dementors per que reculessin.

-Mmmm crec que no tornaré a la sala comuna després d'aquesta traició tan clara que he fet. Ja dormiré a la sala de la necessitat amb el Jack.- vaig mig somriure. El Jack! Vaig recordar com s'havia enfrontat al Fortin, ara ho entenia tot! Hauria de parlar amb ell.- Eh, tu, fora!- vaig fer fora un altre dementor.

Vaig mirar a la Sam.

-Fareu alguna cosa al respecte contra el Fortin i els seus? Jo... es què... ha assassinat al meu únic amic, vull... vull fer-li-ho pagar.

Vaig assentir quan el James em va mirar. Sabia què pensava, i sabia que era necessari. Jo em quedaria i aturaria els demèntors.

- Expecto patronum! - el gat tigrat va sortir de la meva vareta i va anar cap als demèntors -. Williams, al flanc esquerre!

Havíem de treure'ns els demèntors de sobre. Els hauríem de tancar.

- Els hem de tancar! A les masmorres, ja! - vaig mirar la gent que estava darrere nostre, sense fer res -. MOGUEU-VOS!

- No ho se Nyx, no ho se. I si, crec que el millor seria que no anares a la teua sala comuna, no és segura.

El Lupin va dir que anara cap al flanc esquerre, i ara me donava ordres, perfecte.

- A les masmorres? Però...-ell no era el conseller? Que cony? No li havien de fer cas?- Se suposa que vosté és la maxima autoritat, que no els pot fer desapareixer.- vaig enviar els dementors que controlava cap la porta.

Vaig pasar pel costat d'una nena, tenia una ferida bastant lletja a l'estomac...hi havia que curar-la, però ara...

- Ehmm, petita...ves cap a la llitera, quan acabe aço et curare això, si?

Aquesta va assentir i va marxar poc a poc fins alli. Vaig girar-me de nou cap al conseller.

- I com vols que el duguem, si els treiem d'aqui tenen més lloc per on escampar-se.

- No puc controlar-los, són masses! Puc fer-los desaparèixer, i en teoria no podran tornar, però...

Què carai? Té raó, tu ets la màxima autoritat.

- Nos loqui summa de magicis mundi! Relinquere et redire, aut ego perpetuo claudere cogerentur! - els demèntors es van girar cap a mi, i després d'uns segons d'agonia, van desaparèixer.

Vaig esperar uns segons, fins que a la fi em vaig girar cap a la gent.

- Hem d'ajudar els ferits. VINGA!

Vaig fer desapareixer el patronus. El primer que vaig fer fou anar a buscar la nena que havia vist abans.

- A vore...- vaig llevar-li la samarreta, tenia un tall bastant lleig, si.- Val, aço et fara mal, si?

Vaig trencar-me una maniga de la camisa per tapar la ferida, no seria fàcil de curar, amb un sanentum tampoc faria molt, necesitaria de nou el Hume.

- Hume, necesite que cures aço.- el fènix va posar-se sobre el meu braç, deixant caure petites gotes, la nena cridava.- Sssh...relaxat tu mira'm, queda poc, d'aqui res pararà.

I aixi va ser. Li quedaria cicatriu, però estava viva.

- Ara quedat aqui, d'aqui res et durem a la infermeria.

Vaig apartar-me d'ella mirant els ferits. La gent ja havia reaccionat i començava a curar a la gent. Massa ferits...jo no tenia res, dos talls, però tot i aixi anava plena de sang, sang que no era meua.
I aleshores vaig donar-me compte de que tot estava massa silencios...no venia cap soroll del jardi...jardi...James, Fortin.
No...

- Eh, conseller, encarregui's dels ferits, vaig a buscar el James.

I abans que ningú em poguera impedir res, vaig eixir corrent en direcció al jardi.

[....]

Vaig entrar, la gent s'apartava al passar. Vaig anar cap una de les lliteres que hi havia lliures i vaig deixar-lo ahi damunt amb compte.

- Va, vinga... no ens pots fallar ara. Has de despertar-te...Animo Restituo! James...James...

Quan van aparèixer els demèntors la sang se'm va glaçar. No podia ser, tot menys allò. Feia setmanes que la meva llebre havia decidit per alguna raó no voler sortir de la meva vareta cada cop que la conjurava, i allò començava a ser estressant i preocupant. Si no podia fer un patronus, com podria defensar-me dels demèntors? Merda, merda, merda. Esperava que al menys l'aurèola platejada que era tot el que arribava a fer em servís d'escut. Vaig escurar-me la gola, fent unes passes enrere i veient com un parell de demèntors s'allunyaven del grup que combatien la Sam i el Conseller i venien cap a on era jo amb un grup d'alumnes més petits.
"Au, va, Allie. El Jack, els petons del Jack, tot el que et fa sentir el Jack, els seus globus, les seves visites a l'hospital. L'Erin, les seves pintures, la música, I wanna hold your hand, és la teva millor amiga. La Claire, pensa en la Claire, en el nen pel que haurà de lluitar, tu estaràs el seu costat, sou amigues. Pensa en els moments amb la Lizzie, amb el Mark, amb tots aquells per qui has de lluitar."
I així ho vaig fer. Vaig alçar la vareta, sentint-me extranyament forta, i vaig exclamar:

- Expecto Patronum!

La meva sorpresa quan un guepard platejat va sortir de la punta de la vareta va ser enorme. I una alegria creixent apareixia dins meu. Ho havia fet! I un guepard... I quin guepard! Adéu a la llebre esmunyedissa, hola al veloç i intel·ligent guepard... M'agradava. Els demèntors van fugir cap al grup de nou, espantants pel meu patronus, i uns segons després tots els demèntors van desaparèixer per un encanteri del conseller. Quan el conseller va cridar d'ajudar als ferits vaig assentir, vigorosament, i vaig anar cap a l'Eileen, que no tenia gaire bona pinta.

- Eileen! Animo Restituo, Animo Restituo! Au, vinga, Ei, desperta... Animo Restituo!!!

Vaig obrir els ulls, desconcertada. No recordava on era i tot el cos em feia un mal increible. De cop, tots els records es van amuntegar a la meva ment: La mort de la Lowe, els encanteris volant de punta a punta del Gran Saló, la Darkwood...

Vaig incorporar-me tant ràpidament que em vaig marejar i el món va començar a fer voltes altre cop. Què havia passat? Recordava com el terra s'havia anat tenyint de sang sota meu però desprès d'això, res més.

Vaig mirar-me a l'Allie, que estava davant meu amb la vareta a la mà, segurament havia sigut ella qui m'havia despertat. - Ei, Allie.- Vaig saludar- Què ha passat?

Vaig mirar al meu voltant. Semblava que la lluita s'havia aturat, ningú es barallava i la gent ajudava els ferits. Això significava que haviem guanyat, veritat? Vaig esboçar un petit somriure.

Vaig recòrrer amb la vista tot el Gran Saló, buscant el James. On era? - Allie, i el James?- Vaig mirar entre els ferits i el vaig distingir, estirat en una llitera.

-Què li ha passat, Allie? - Vaig preguntar, intentant aixecar-me de la llitera on estava. No podia... El James no podia estar mort. No, el James, no.

Vaig fer una ganyota, i vaig posar-li una mà a l’espatlla, en veure com s’aixecava de sobte. Em preocupava, em preocupaven tots.

- Doncs... No ho sé ben bé, Eileen... Ha anat a fora, a lluitar amb el Fortin, no ho sé... Anem-ho a preguntar.

Vaig agafar-li el braç, ajudant-la a caminar, i vaig fer que ens dirigíssim a la zona d’hospital improvisada que s’havia creat per a curar els malalts, i vaig avisar a la Sam:

- Sam! – m’hi vaig apropar, allunyant-me de l’Eileen –. Em sembla que a l’Eileen li aniria bé quedar-se amb el James una estona... Jo em quedo aquí amb ella, perquè no està gaire fina. Et quedes o has de fer alguna altra cosa?

Vaig asseure’m recolzant-me en una paret, i vaig treure la vareta, deixant espai, apartant-me del grup. Vaig conjurar el meu patronus, de manera distreta, i vaig anar passejant la vista de l’Eileen al patronus i del patronus a l’Eileen.

- Doncs si no te importa no me quede, he de'ajudar a més gent i l'Ei necesita el James, jo no pinte res.

Vaig alçar-me i vaig dirigir-me cap on estava la Lils, se m'havia oblidat fer una cosa. Vaig llevar-li un moment la manta a Lils per agafar-li el movil de la butxaca. Avisaria a l'Erion, no el coneixia, pero era el nuvi de la Lils i necesitava saber-ho. Vaig buscar el número i vaig marcar. Al cap d'una estona vaig sentir una veu.

- És l'Erion?

Vaig asseurem al costat del James, que respirava acompasadament. Què havia fet per acabar així? Què havia passat a fora amb el Fortin?

Però estava viu. Déu meu, estava viu. Havia notat com se'm parava el cor uns segons al veure'l allà, quiet, estirat en una llitera i havia pensat que estava mort.

Vaig acariciar-li el cabell, somrient una mica. - James...- Vaig xiuxiuejar. L'havia trobat tant a faltar.

Vaig agafar el telèfon d'una revolada quan el vaig sentir, i de seguida vaig contestar quan vaig veure que era el mòbil de la Lily.

- Lily! - però no era ella -. Sí, sí. On és la Lily? Està bé? Déu meu, digues-me que està bé...

Vaig començar a donar voltes pel pis, nerviosament. No sabia què havia passat, tan sols sabia que necessitava la Lily, que necessitava saber que estava bé.