A la Mansió Darkwood per l'enterrament d'una ànima pura [Kikus]

- Mai perdo l'esperança, jo... - vaig picar-li l'ullet -. A més, no sé quines coses rares t'imagines, jo realment em referia a dormir.

Vaig riure i vaig quedar-me-la mirant, encantat.

- No pateixis, quan m'he ofert a venir ho he fet conscient que podien passar aquestes coses.

Vaig aixecar els ulls cap al cel, amb un somriure, agraïnt les seves darreres paraules.

- Jo no m'imagino res, Kikus... Però, per si no ho recordes, estem a casa meva, amb els meus pares, i no crec que a la meva mare li faci gaire gràcia que dormis amb mi.

Vaig obrir la porta de la meva habitació, i vaig ficar-me a dins, dient-li, abans de tancar:

- Bona nit, Kikus... Si necessites res ja saps on sóc...

Vaig picar-li l’ullet i vaig tancar la porta, suaument. Un cop dins vaig anar cap al bany. Em vaig treure les sabates, i vaig quedar-me descalça sobre les rajoles, escalfades gràcies al sistema màgic de calefacció. Vaig rentar-me la cara i les dents, i em vaig fer una trena. Vaig treure’m el vestit, canviant-lo per una camisa de dormir de color verd clar que m’arribava fins a mitja cuixa. Vaig sortir del bany, em vaig estirar sobre el llit, tapant-me fins a la cintura i quedant-me asseguda recolzada contra el capçal de fusta, i vaig posar-me a llegir The Doors of Perception. Només em quedaven unes pàgines. Potser podia acabar-lo aquella nit i tot.

Vaig alçar els ulls al cel i vaig ficar-me a la meva habitació. Vaig desvestir-me, quedant en samarreta i bòxers, i a la fi vaig ficar-me al llit.

- Bona nit, Elle...

Després vaig adormir-me, profundament, en aquell còmode matalàs perdent-me entre els llençols fins del llit, sumit en el món dels somnis.

Encara no havien passat ni vint minuts quan vaig notar com les parpelles començaven a tancar-se sense el meu consentiment, així que vaig tancar el llibre, el vaig deixar sobre la tauleta de nit, i em vaig tapar, quedant sumida en un son profund... Però torbat pels malsons.


- Corie, vine aquí! - cridava jo.
La nena corria amunt i avall, amb els cabells rossos onejant-li al vent. S'amagava darrere els arbres d'aquell parc tan verd i lluminós. De sobte un núvol ho va tapar tot, i la nena va deixar de riure. Va venir corrents cap a mi, i jo vaig extendre els braços, per rebre-la.
- Elleeee! - va cridar, amb la seva veu aguda i musical.
En aquell moment, un home d'uns trenta anys va sortir de darrere un arbre, amb una daga a la mà, i va atravessar el pit de la petita. La nena em mirava, amb els ulls oberts, i caigué endarrere.
- Corie! - vaig cridar.
La seva veu, convertida en un murmuri, va intentar deixar anar el meu nom sense èxit. Va obrir els ulls, i de sobte la seva mirada estava buida, i no es movia.
- Corie! No! NO!



- NO! CORIE!

vaig incorporar-me, quedant asseguda al llit i respirant agitadament. Mentre encenia la làmpara de la tauleta de nit vaig dur-me la mà a la galta i vaig notar-hi llàgrimes. El rellotge marcava la una de la matinada. Vaig respirar tranquil·la, sabent que els pares no podien haver-me sentit, perquè la seva habitació estava a l'altra punta de la mansió. Però de sobte vaig recordar el Kikus, que dormia allà al costat. Esperava no haver-lo despertat. Vaig apagar la llum, i em vaig recolzar al capçal del llit, agitada.

Dormia plàcidament quan un crit va despertar-me, sobtant-me. De seguida vaig incorporar-me i vaig sortir de la cambra, parant davant la porta de la noia.

- Elle...? Estàs bé? - vaig fer una ganyota -. T'he sentit cridar, què ha passat?

Vaig quedar-me quiet, davant d'aquella porta, esperant una resposta, o que obrís. De fet, no esperava que obrís; segur que anava amb roba de dormir i m'engegaria a fer punyetes.

Vaig abaixar el cap quan vaig sentir la veu del Kikus a l'altra banda de la porta. Vaig eixugar-me les galtes, mentre encenia la làmpara i vaig sortir del llit. Vaig anar de puntetes fins a la porta, i vaig obrir-la.

- Sí, eh... Només un malson... Perdona per haver-te despertat...

De sobte vaig adonar-me que anava amb la camisa de dormir, i vaig posar-me visiblement vermella. Em vaig quedar clavada on era, sense saber què fer, morta de vergonya per haver-lo despertat i per estar com estava davant seu.

- Oh... un malson... - vaig dir, sense paraules.

La noia va posar-se vermella, llavors. Jo, que ni tan sols m'esperava que obrís, no vaig poder evitar mirar-me-la uns instants abans de reaccionar nerviosament. Em vaig posar una mica vermell, també, quan vaig adonar-me que la meva situació tampoc era molt millor. Van passar uns segons abans no vaig reaccionar.

- Euh... jo...

Vaig remenar el cap i vaig acostar-m'hi. Amb una mà vaig agafar-la, amb delicadesa, de la cintura, i li vaig fer un petó, més dolç i subtil que cap altre abans.

En aquell instant en què vaig notar com em mirava de dalt a baix mentre jo feia el mateix amb ell em vaig sentir terriblement avergonyida. Vaig aixecar la vista de seguida, mirant-lo als ulls. Estàvem els dos sense saber què dir. Però ell va demostrar que no calien paraules. Se'm va acostar, i em va fer un petó. Era diferent de tots els altres que m'havia fet, i com que ell m'agafava per la cintura vaig passar-li els braços al voltant del coll. Va ser un petó llarg, agradable, tranquil·litzant... I dolç. No esperava d’una persona com ell un petó com aquell, la veritat. Em va sorprendre agradablement. Vaig separar-me d’ell, en un agradable estat de xoc, i quan vaig adonar-me de que estava de puntetes vaig tornar a posar els peus plans sobre terra.

- Eh... – no sabia què dir.

El que sí que sabia era que si em veien els meus pares estava morta. Vaig mirar a banda i banda del passadís, nerviosament, i en veure que no hi havia ningú em vaig tranquil·litzar. Vaig mirar-lo als ulls, i li vaig tornar el petó, notant com a cada contacte la meva preocupació decreixia, i enduent-me’l cap a dins de la meva habitació per si de cas... No volia que cap persona o elf em veiés.

A petons diferents, reaccions diferents. La noia em va abraçar, pel coll i em va correspondre al petó; després, quan va separar-se de mi, vaig quedar-me uns instants distret, disfrutant del moment. Va ser aleshores quan em vaig adonar que si els pares de la noia m'enxampaven petonejant-me amb la seva filla, no sortia viu de la mansió; àgilment, més del que m'esperava, la noia va tornar a besar-me mentre, mica en mica, m'arrossegava cap a la seva habitació.

Ja a dins, vaig tancar la porta silenciosament i vaig tornar fins a ella, lentament, mirant-la. No vaig poder reprimir un somriure, sincer, abans d'arribar a ella i tornar a besar-la.

Vaig agafar-me-li de les espatlles quan em va tornar a besar, un cop ja havia tancat la porta. En un moment donat, vaig separar-me'n, i vaig murmurar:

- Era aquest el teu motiu ocult per acompanyar-me?

Vaig mossegar-me el llavi mentre jugava amb la màniga de la seva samarreta, distreta. Vaig separar-me d'ell, i vaig asseure'm al llit, somrient, sincera, i vaig preguntar, picant-li l'ullet de manera trapella:

- Sempre animes a la gent de la mateixa manera, tu?

- Ehm... Normalment no em preocupo a animar a ningú. Rarament faig excepcions... - vaig asseure'm al seu costat i li vaig dedicar un somriure.

Vaig riure, per sota el nas, quan vaig adonar-me de la situació: ella, vestida amb aquella camisa de dormir lleugerament transparent, portada amb classe i estil; jo, amb uns bòxers i una samarreta blanca, mal planxada.

Vaig somriure, clavant la vista a terra, mentre s'asseia al meu costat. Quan la vaig aixecar, m'estava somrient.

- M'alegro de ser una de les excepcions, llavors...

Vaig fer xocar la meva espatlla contra la seva, suaument. Aquella situació no me l'havia imaginada per res del món. Vaig mirar cap a baix de nou, i vaig envermellir considerablement en veure que la camisa de dormir se m'havia pujat, deixant veure la majoria de la cama. Vaig estirar-la, però amb prou feines em tapava fins al genoll.

Vaig somriure-li, divertit. La noia també es va posar vermella, com jo, i es va intentar tapar una mica amb la camisa de dormir.

- Hauríem de dormir, Elle... És tard, i demà hauríem d'estar en condicions.

Vaig agafar la noia de la mà, pretenent cridar-li l'atenció; vaig tornar-la a besar, amb dolçor i una espurna de passió. Després vaig fer el gest d'aixecar-me per marxar: seria millor dormir separats, per evitar problemes.

Vaig correspondre-li al petó, contenta. Quan va fer gest d'aixecar-se, però, vaig aguantar-lo, agafat de la mà. Me'l vaig mirar, alçant una cella, i vaig dir:

- On et penses que vas? Ara ja has entrat...

Vaig anar cap a ell, passant-li els braços al voltant del coll, i vaig dir, coqueta:

- A més, no eres tu el que volies dormir?

Vaig agafar-li el braç, separant-me d'ell, i vaig anar cap al meu llit, estirant-lo amb mi. M'hi vaig asseure, creuant les cames, i vaig dir:

- Pels meus pares no et preocupis, la seva habitació està massa lluny, i a part mai entren aquí sense picar a la porta...

Vaig sorprendre'm una mica quan em va frenar i em va arrossegar fins al seu llit.

- Ja, volia dormir quan no sabia que dormies amb aquesta camisa... - vaig picar-li l'ullet -. Però puc fer un esforç...

Vaig estirar-me, gairebé a càmera lenta, i vaig fer-la venir amb mi. A la fi vam quedar estirats, ella sobre meu, sobre el flonjo matalàs del seu llit; vaig besar-la, intensament, envoltant la seva cintura amb els braços.

Vaig quedar-me estirada sobre seu, i va començar a fer-me petons. Jo els tornava, agradablement sorpresa. En un moment donat, me'n vaig separar, sense apartar-me massa, però deixant prou espai per poder parlar.

- Que potser no t'agrada, la meva camisa?

Vaig mirar-lo fixament, sentint-me empresonada pels seus braços forts, i vaig inclinar-me per tornar a ajuntar els nostres llavis un instant, abans de deixar que em contestés.

- Oh... Més aviat m'agrada massa - vaig riure i li vaig robar un altre petó -. Tot i que... no, de fet no m'agrada. Te l'hauries de treure ara mateix.

Vaig treure-li la llengua, separant-me una mica d'ella però sense treure les meves mans de la seva esvelta cintura.

Tan bon punt em va treure la llengua em vaig tirar endavant, i la vaig atrapar entre les meves dents, mossegant-la suaument. Vaig separar-me un moment d'ell, i li vaig acostar la boca a l'orella:

- Et vaig avisar que si em treies la llengua te la mossegava...

Vaig fer un somriure trapella, i vaig dir:

- A mi m'agrada molt la meva camisa... No me la vull treure.

Va mossegar-me, suaument, la llengua; vaig aprofitar per fer-li un petó, intens.

- I què passa si te la trec jo...? - vaig picar-li l'ullet, divertit.

Vaig començar a acariciar-li la cuixa, acompanyant cada carícia amb un petó dolç i subtil. La noia estava estirada sobre meu, facilitant el contacte.

- Però a mi m'agrada molt, la meva camisa...

Vaig tancar els ulls, notant com la seva mà començava a acariciar-me la cuixa. Vaig obrir-los de nou, passant-me la llengua pels llavis, i vaig dir, alçant una cella, divertida, i presonera:

- Jo tenia entés que venies a dormir...

Vaig mirar-lo intensament, amb una mirada flamejant, plena de sentiments que es debatien entre ells.

Vaig riure. "Busted", vaig pensar.

- Hmm... M'ho poses difícil - vaig murmurar-li a cau d'orella, mentre l'acariciava -. Em fas perdre la son, saps?

Vaig fer-li un petó, divertit, mentre seguia acariciant-la. L'escassa llum i la lleugera transparència de la camisa donaven molt joc a la imaginació, ja que deixaven intuir, dissimuladament i de manera gairebé imperceptible, els pits rodons de la noia.

Un petit gemec em va sortir d'entre les dents, notant com m'acariciava. Vaig amagar la cara al seu coll, fent-li petons curts i ràpids.

- Però jo tinc son... - vaig protestar.

Vaig tirar-me cap a un costat, de manera que ja no estava sobre seu, sinó al seu costat, i li vaig fer un petó fugaç als llavis.

- També podem quedar-nos demà aquí, Kikus... Els meus pares no hi posaran cap inconvenient...

Vaig mirar-lo als ulls, fixament. La veritat és que estava feta un embolic. En teoria havia anat a casa per poder anar a l'enterrament de la Corie... I la seva presència em desconcertava d'una manera molt agradable. Massa i tot, potser. Vaig amagar la cara al matalàs quan vaig badallar, cansada.

- No, hem vingut per l'enterrament de la Corie, i hi anirem - vaig fer-li un petó ràpid -. A més, hi ha més dies que llonganisses...

Seguíem abraçats, envoltant el meu braç la seva cintura per darrere; vaig badallar. Després em vaig quedar mirant la noia, als ulls, embadalit.

- Bona nit, Elle... - vaig dir, besant-la després i tancant els ulls al final, cansat, sense separar-me d'ella.

Vaig picar-li l'ullet, somrient.

- Deia passar una altra nit aquí, Kikus...

Vaig rebre el seu petó, i jo també vaig murmurar un "Bona Nit". Em vaig ajuntar contra el seu pit, còmoda. En aquell moment el meu cap donava mil voltes a tots els meus pensaments, em posava nerviosa. Però vaig decidir abandonar-me a la protecció del seu braç, que m'envoltava, i tancar els ulls.

- Gràcies...

Va ser l'últim que vaig poder dir abans de quedar-me profundament adormida entre l'escalfor dels seus braços.

Vaig abraçar-la, envoltant-la amb els meus braços. Notava que estava una mica tensa, però no vaig dir-ne res.

- A tu... - vaig murmurar.

Però no em degué sentir; tots els músculs del cos es van relaxar, i la respiració es va acompassar. Ja dormia, i pocs instants després jo també vaig sumir-me en un profund son i un somriure dibuixat als llavis.