We'll be there for you - Mansió dels Fortin -

Vam aparetre a Barcelona en un parc. L'herba verda estava humida, i davant nostre s'alçava una casa força gran. Si l'Ur havia anat cap allà, volia dir que allò era la casa del Kikus. Vaig mossegar-me el llavi amb força, insegura. Em sentia com si li estigués tornat el favor al Kikus, només que ell m'havia acompanyat quan la meva cosina havia mort per culpa d'un muggle trastornat, i en el seu cas es tractava del seu pare, i d'un suposat atemptat.
Vaig mirar cap a l'Ursula, interrogant.

- És aquí, Ur? - vaig preguntar, en veu baixa.

Vaig notar l'aire fred del parc a la cara. Vaig mirar al meu voltant. Tot estava en silenci. No se sentia res. Les llums de les faroles estaven obertes, donant un aspecte molt més místic al lloc.

L'Elle em va preguntar si era allà. Em vaig mirar la casa.

- Si, Elle. Si no s'han mudat, és aquí.

Vaig cordar-me l'abric i em vaig dirigir cap a la porta de la casa d'en Kikus. Li vaig dirigir una mirada a l'Elle.

- Ens necessita al seu costat. Piquem? - Vaig preguntar-li.

Vaig seguir-la fins a la porta, mentre m'agafava la bufanda amb la mà, apretant-la contra el meu coll pel fred. Vam parar-nos davant la porta, i va preguntar que si picàvem.

- Piquem.

Vaig assentir amb el cap per donar émfasi a les meves paraules, però en realitat no ho tenia gens clar.

"Li estàs tornant un favor, Elle" Em vaig dir "Ell va fer-ho per tu i per la Corie. Tu ho faràs pel seu pare i per ell. Perquè encara que no ho sembli, ja et va dir el que sentia. Has de fer-ho."

Vaig dur la mà cap al timbre, i vaig picar. Es va sentir soroll dins la casa i jo vaig esperar, pacient, mirant l'Ursula.

L'Elle no semblava tenir-les totes. Però tot i així va picar al timbre de la casa. Va quedar-se esperant, mirant-me. Vaig somriure-li per donar-li ànims.

Dintre la casa se sentia rebombori. I poc després la porta es va obrir. La mare d'en Kikus va aparèixer al llindar de la porta.

Vaig avançar-me a abraçar-la.

- Rachel, sento molt el que ha passat - Vaig dir-li mentre la tenia entre els meus braços.

La dona s'havia quedat parada al veure'm a la porta, però se'm va abraçar quan vaig anar cap a ella.

- Úrsula, bonica. Gràcies pel condol. - Va dir-me quan es va separar de mi.

Vaig assentir amb el cap i vaig girar-me cap a l'Elle.

- Rachel, aquesta és l'Elle. Elle, aquesta és la Rachel, la mare d'en Kikus. - Vaig dir, presentant-les - Rachel, hem vingut tant aviat hem sabut el que havia passat. Som aquí pel que necessiteu.

A la dona se li van escapar un parell de llàgrimes però va tornar a serenar-se.

- Passeu noies, no us quedeu a fora amb el fred.

Vam entrar a l'interior de l'acollidora sala d'estar. Vaig mirar al meu voltant.

- Com està en Kikus? - Vaig preguntar, dubitativa.

La Rachel em va mirar extranyada. Es va mirar a l'Elle.

- En Kikus? Però si ni tan sols ha vingut aquí... - Va dir-me ella - Que hauria de ser a casa?

- No! No, només és que l'hem vist desaparetre i he pensat que seria aquí. Per això hem vingut.- Vaig agafar-li les mans entre les meves - Rachel, nosaltres marxem. Vaig a buscar al teu fill abans que pugui fer qualsevol bestiesa. Si necessites res, envia'm un patronus que vindré, d'acord? - Ella va assentir i va somriure'm, trista.

Em vaig girar cap a l'Elle.

- Anem cap a Hogwarts?

Vaig sorpendre'm quan la mare del Kikus va dir que ell no era allà. Però llavors on se suposava que era? L'Ur va dir-me si marxàvem, i vaig assentir amb el cap. Vaig anar cap a la Rachel i vaig dir, educadament però amb veu pesant:

- Rebeu el meu condol més sentit, Rachel. Sento molt el que ha passat. L'animal que hagi provocat això es mereix el pitjor dels patiments.

Vaig inclinar el cap en la direcció de la mare del Kikus, i vaig dirigir-me a la porta amb l'Ur. Quan vam ser fora, vaig mirar-la, amb tristesa, i les dues vam desaparetre cap a Hogwarts.


[TEMA TANCAT]