Nothing lasts forever - Mansió de Jules Possesseur

Vaig tossir, entrant al despatx, i vaig enviar dos troncs directes a la llar de foc. Feia molt fred, allà. Vaig fer petar els dits, i vaig manar a l'elf que em portés alguna cosa calenta per sopar. Vaig ensorrar-me a la butaca de l’escriptori, i vaig agafar una manta. Me la vaig posar a la falda, fent que em tapés les cames, i vaig agafar uns quants fulls de contractes, i un parell de cartes que encara no havia obert. L’elf va aparèixer uns instants després, amb un bol gran de cassoulet que va deixar, juntament amb una cullera, una ampolla de vi negre i una copa, davant meu.

- Gràcies – vaig dir, amb veu ronca per culpa del meu estat de salut -. Ja pots retirar-te, avui t’has portat bé... Ves a descansar, au.

Vaig obrir una carta amb un moviment de canell ràpid, i en veure que es tractava d’una oferta per fer un curs de pocions a alumnes de setè de Beauxbatons vaig enviar el pergamí directe a la paperera. Vaig apropar-me el bol, i hi vaig fer una cullerada, ficant-me-la a la boca. Els gustos contrastants del cassoulet van explotar a la meva boca, però no em van causar tant plaer com altres vegades. No estava pas gaire fi. Vaig seguir menjant, fins que vaig acabar-me el bol, i llavors vaig omplir-me una copa de vi. Me la vaig empassar tota d’una tirada.
Vaig tossir, un parell de vegades, notant un anguniós ofec creixent al meu pit, i em vaig recolzar endarrere, al respatller de la butaca. Se m’emboirava el cap, estava marejat, i tots els sons eren distants. Vaig respirar, però en treure l’aire dels pulmons vaig notar com alguna cosa petava dins meu. I també vaig tenir un màxim moment de lucidesa. Havia estat ell. Segur que hi havia tingut alguna cosa a veure. Era massa casualitat. Es va enfadar perquè no vaig acceptar l'oferta, i se les va empescar per fer-me això. Per què justament aquell dia no m'havia pres l'antídot general? Per què? Per falta d'intel·ligència. Per excés de confiança en que un amic de la Gisèlle podia ser de fiar. M'havia semblat veure alguna cosa als seus ulls. Massa determinació, obsessiva i tot, per aconseguir el que es proposava o necessitava. I el que m'havia dit... No creia que ens tornéssim a veure. Però també que volia que ens veiéssim aviat. Sabia que jo acabaria malament.

I jo també. Vaig notar com se m'esgotaven les darreres energies. És clar que volia veure'm aviat. A les necrològiques. Tan de bo hagués tingut temps de fer algun petit canvi al meu testament. Aquell noi era massa intel·ligent, sabia que jo era gran i que ningú sospitaria d'assassinat, segur! I, fent-ho com ho fés, s'hauria assegurat de no deixar rastre. Però havia estat ell, segur.

El cor se’m va accelerar, i després va parar.

I jo ho vaig veure tot nítidament.

I després negre.


[TEMA TANCAT]