Despres de patinar, un bon bany calent. [Thomas]

-Oh.. doncs... val, si és així... Però avui res de fer massa esport, eh..!-li vaig dir, sense poder amagar un somriure.

-I com a premi... va t'ho deixo triar. Sorpren-me.-vaig dir-li amb un somriure pícar.

- Et dones compte, et done premis per tot.- vaig dir apropant-lo a mi.- Encara que ets tu, no me importa…

Vaig començar a donar-li besos, començant per el coll i pujant, vaig arribar als ulls i li vaig donar un bes en cada un, despres vaig baixar al nas i despres em vaig apropar a la boca, fent que els nostres llavis es roçaren. Em vaig separar un poc i despres em vaig tornar apropar fent que els nostres llavis es juntaren.

-Ah, així que creus que rebo masses premis...-vaig dir, fent-me l'ofès. -Doncs així hauria de deixar de veure't... no ho veus que el meu premi ets tu..?-vaig dir-li, acostant-m'hi per fer-li un petó. -Les drogues són dolentes..-vaig dir, acostant-m'hi per fer-li un altre petó. -No van bé perquè no et deixen tocar de peus a terra... I això és perillós, perquè amb la confiança que et tinc, si no vigilo i em demanes que em tiri d'una torre, ja pots anar cavant un forat...

Me el vaig mirar malament.

- Doncs no crec que poguera cavar un forat, perque jo me haguera tirar raere teua sense dubtar-ho.- vaig dir donant-li un bes.- A més mai et diria que et tirares d’una torre, pot ser desde un llit...- vaig dir somrient.

Em vaig sentar en el borde fent que quedara davant meu, vaig donar-li un bes.

- Tu ets més adictiu que jo.

No vaig poder evitar somriure.

-Bé, ara que hi penso tu millor que no facis esports d'aventura ni res perillós, tenint les costelles com les tens...

-I així que adictiu... I doncs, què farem quan tu hagis de marxar d'aqui? A mi encara em quedarà un any, i no podré ni de broma passar-lo sense tu... -vaig dir-li acostant-me a ella, anant intercalant petons amb paraules.- Em sembla que hauria de fer alguna sortida furtiva d'aquestes parets...

- Mmm...esports d’aventura...bona idea, podriem fer puenting desde la torre d’astronomia!- vaig dir rient.- Puc vindre a visitar-te quan vuiga.- vaig dir.- Et penses que quan marxe d’aqui em tornare una harpia vella i fastigosa?- vaig dir rient.- Encara que tinga que fer lo impossible vindre a voret i em tindras aci cada cap de setmana, em voras tant que et cansaras de mi.- vaig dir, pensar que en dos anys ja no estaria en Hogwarts....no, millor no pensar en això. Em vaig abraçar a ell.

Vaig somriure negant amb el cap com a gest de simpatia a l'escoltar l'idea del puenting.

-Bé, doncs si hi estas d'acord m'escaparé a les nits de per aqui i t'aniré a buscar on siguis... Però bé, millor disfrutar del moment. T'imagines d'aqui uns anys amb un mini equip de futbol voltant per la nostra casa?

Em vaig posar a riure.

- Un mini equip de futbol?- vaig dir somrient, em vaig quedar pensant, i em vaig posar a riure pensant en el Thomas ple de pure.- No és molt? .-vaig dir rient.- No podriem amb ells.- em vaig posar roja.- A més....res, res.- vaig donar-li un bes.- No fa falta que te escapes, anire jo a buscar-te.

-Mm? Com que res, res..? -vaig demanar-li encuriosit, apropant-me per fer-li un petó curt.-I bé, amb que sigui de futbol sala (es diu així, no, el joc que juguen els muggles?), ja n'hi hauria prou... Imagina't tot de mini-Sams i mini-Toms corrent per allà.. si, jo amb la cara plena de puré i tu cambiant algun bolquer... series una madrassa..-vaig somriure, jugant amb un dit amb el seu nas.

-Ah, i pensa que ara que m'ho has dit, t'estaré esperant cada cap de setmana amb un ram de roses o per l'estil, eh...

Em vaig posar més roja, menys mal que no se me veia molt.

- Tu en tal de formar l'equip d'algo.- vaig dir rient.- Segur que seria bona mare?- vaig preguntar.- Mmm...no se que dir-te...- vaig optar per no pensar en això.- Un ram de flors cada cap de setmana? Aleshores vindre segur, però no et canses de mi.- vaig dir.- Mm.....espere no ser la tipica celosa, però amb aquelles que et persegueixen amb la mirada quan vas per el passadis, és impossible.- vaig dir somrient.- Nah, tinc total confiança amb tu.

Es va posar vermella, però s'ho va tapar una mica com va poder dissimulant, cosa que em va fer somriure, apartant-li els cabells que tenia sobre la cara.

-Sam, i es clar que seràs bona mare..! No se pas com pots preguntar-te això... Aviam, què més vols? Seràs bona mare, bona dona, bona novia, bona amiga,... de què tens por?

-I bé, per tenir gelos no et preocupis, que si m'ha de mirar algú per el passadís serà perquè porto la bragueta oberta, o perquè porto la capa al revés... post contar. -vaig dir, fent un moviment amb la mà.- Però jo potser si que he de començar a vigilar, no fos cas que la gent del carrer ...

- Tranquil, no ho fare mai.- vaig dir somrient.- Però tu hauries d’anar amb compte, encara que no te ho cregues hi han bastant noies raere teua.. les amenaçare abans d’anar-me’n.- vaig donar-li un bes.- Doncs tinc por de fastidiar-la.. però be, no parlem d’això ara, ens queda encara uns anys.

-Oh, de festidiar el què? No, no, ja veuràs com no..-vaig dir-li fent-li un petó.

-I què, estas preparada per l'excursió que prepararem? N'estas segura de voler passar una nit dins d'una tenda?

- Clar que estic preparada!- vaig dir emocionada.- Mola molt dormir en una tenda i més si la nit sera amb tu.- vaig dir abraçant-lo.- Tu tens una tenda? Jo no se si tinc una.. si no podem comprar una, segur que venen, d’aquelles que per dins pareixen una casa o una normal, tipus muggle?- vaig preguntar. Aleshores em vaig recordar de la primera vegada que hi havia anat acampar.... Sam, oblida això, oblida eixos records, no va tornar a passar Em vaig llevar aquelles imatges de la ment, esperava que Thomas no haguera vist la meua cara- Quant la fem?- vaig dir fent un somriure.

-Si, en tinc una. Bé, no la tinc aqui, però puc demanar que me l'enviin per correu des de casa. I bé, no és de tipus muggle, tot i que és bastant petita i només té un parell de compartiments. Qui s'havia de pensar que l'arribariem a fer servir? Es que va ser un any, ja en fa bastants, que als meus avis se'ls hi va "antojar" anar a acampar.. i bé, ni la van arribar a estrenar..-vaig dir-li, explicant-li la història. Vaig veure que posava una cara rara.- Va, ja paro, ja veig que no t'interessa.. -vaig dir-li somrient.

- Que si que me interesa.- vaig dir somrient.- Es que estava pensant en una altra cosa. Aleshores tenim tenda, perfecte.- vaig dir.- Quant te la duguen doncs ja pensem el dia, a mi em dona igual, quant et vinga bé.- em vaig posar a jugar amb el seu cabell.

-Et puc demanar en què pensaves? -vaig demanar-li. -És només curiositat, eh, i no t'hi obligo pas, tranquila -vaig dir-li, somrient.

-Bé, doncs jo aquesta setmana ja els hi enviaré una carta, i en un tres i no res ja la tindrem aqui. I m'està bé qualsevol dia. -vaig dir-li, mirant-la als ulls amb un somriure al acariciar-me els cabells.

- Pensava sobre una de les meus acampades.- vaig dir.- No va acabar bé, gens bé. Però la nostra sera espectacular.- vaig dir somrient.- Estar amb tú dos dies o els que estiguem sera millor que...- vaig buscar algo per a comparar.- bah, que lo que siga.- vaig dir rient.

-Bé, doncs aquesta que farem ja t'ho asseguro jo que no serà espectacular, sinó que serà immillorable. -vaig dir-li, fent-li un petó fugaç. -I bé, doncs ens falta pensar a on acampem, no?

- Doncs...crec que conec una clariana bastant xula en el bosc.- vaig dir pensant.- Si vols podem anar alli.- em vaig alçar.- No vuic fastidiar el nostre bany.- vaig dir somrient. - Però que et pareix si anem a donar una volta?

-Doncs em sembla perfecte -vaig dir-li somrient.- Tot i que ja saps que me n'hauràs d'ensenyar el camí, eh..! -vaig dir-li.

Ultimament semblava que m'hagués de guiar a tot arreu, que jo no sapigués anar enlloc.. però bé, no em desagradava pas.

-Val, si, millor que comencem a sortir... -vaig dir-li, mirant el rellotge, que miraculosament continuava funcionant, tot i que hi hagués entrat una mica d'aigua. -Comença a ser tard, i si algú vol venir a banyar-se... Bé, que deu haver-se estat esperant tota la tarda..!

Ens varem asecar i ens varem posar la túnica. Amb un moviment de vareta vaig abuidar la banyera.
Vaig agafar els patins i la motxilla.

- On vols anar?- vaig preguntar.

-Doncs.. què et semblaria anar a la sala de la necessitat? -vaig dir-li, agafant els patins que havia fet servir. - Sincerament ara no tinc ganes d'anar a la Sala comuna o a qualsevol altre lloc amb gaire gent...

Vaig acostar-me a la porta, obrint-la i sortint al passadís darrere la Sam. Vaig tornar a fer una última ullada al bany. Encara el continuava veient impressionant. Vaig mirar endavant, a la Sam somrient, i vaig pensar que no tenia res a envejar, al bany.


[tema tancat]