Despres de patinar, un bon bany calent. [Thomas]

Estava a punt de alancaçar-lo i.....

- Deies que no me atrevia?- vaig dir tocant la paret.- mmm.....he guanyat.- vaig dir rient.- Però per poc, si pots vore has estat a punt de guanyar tu.- vaig dir mirant a vore que cara posava.

-Mmm.. bé, si, m'ha anat per uns quants segons i.. deixa'm pensar... aha, mitja pista d'avantatge! -vaig dir-li, sense poder evitar somriure.

-Mm... saps què toca no, ara? -va negar amb el cap.- Bé, doncs el premi de consolació per el que perd..

- El premi?- vaig dir apropant-me a ell.- I de que va el premi de consolació?- li vaig donar un bes en la galta.- Això serveix?- vaig dir fent un somriure- O es una altra cosa?

-Mmm.. bé, jo prefereixo més aviat això.. -vaig dir-li acostant-m'hi i abraçant-la per l'esquena, fent-li un petó als llavis, amb ganes. -Bé, així ha estat millor, no?- vaig dir-li, posant-li cara d'interrogació.

Vaig riure al vore la seua cara.

- Això?- vaig roçar els meus llavis amb els seus.- Això no és res.- vaig donar-li un bes, un dels més llargs que li havia donat mai.- En vols més? O ja has tingut premi de consolació?- vaig dir picarament.

-Bé, doncs.. em sembla recordar que els premis de consolació tenien alguna cosa més que els del guanyador... -vaig respondre-li, encara pensant en el petó. - I que sàpigues que els perdedors no es cansen tan facilment, eh..

Vaig acostar-me a ella, tornant-li el petó, tot i que no va ser de bon tros ni com el d'abans, mossegant-li suaument el llavi abans de separar-me'n.

-Bé, es clar que si necessites descansar..- vaig dir-li, separant-me una passa enrere d'ella, deixant-la anar a poc a poc de la cintura.

- Qui diu que tinc que descansar?- vaig dir agafant-lo de la camisa.- Estas tu cansat?-el vaig atraure cap a mi.- Per que jo no..- vaig dir susurrant-li al oit, li vaig donar un petit mos, despres vaig fregar els meus llavis amb els seus, però sense donar-li un bes.- Bé pot ser ets tu el que està cansat...

Un calfred em fa recórrer l'espinada.

-Jo? Cansat? Perquè et penses que no he guanyat? -vaig demanar-li, tot i que sense donar-li temps a respondre.-Doncs per no estar cansat, perquè ja sabia que volia reclamar-te aquest premi, home...! -vaig dir-li, deixant un lleuger somriure pícar a la cara. Vaig acostar-me a ella, fent que ara si els nostres llavis es toquéssin.

- Ah, aixi que me has deixat guanyar..- vaig dir somrient.- Doncs jo també vuic el meu premi.- vaig dir.- He guanyat, no? Quan guanyes algo no et donen premis?- vaig roçar de nou els meus llavis amb els seus.

-Molt bé... doncs quin premi vol la guanyadora? -vaig dir-li somrient. -Potser una copa? O potser millor una medalla? Un diploma?O no, potser no, que per ser un primer premi és massa poca cosa..

Vaig mirar al sostre, pensant a veure què podia haver de primer premi. Si, ja ho tenia!

-Bé, doncs ja ho tinc. A veure, què et sembla un T'estimo? -vaig fer una mueca. -No, continua sent massa poc... Alguna idea?

- Amb un t'estimo és més que suficient.- vaig dir somrient.- I més si és teu.- vaig dir rodejant el seu coll amb els meus braços.

Em vaig donar compte de que ja no quedava espuma, no sabia quan de temps duiem alli dins, però em donava igual, ja que teniem poques estones junts i les que teniem les haviem de aprofitar.

-Bé, doncs T'estimo, t'estimo, t'estimo....-vaig dir-li amb un somriure tendre. -Però molt, eh.. -vaig dir-li, abaixant les mans cap a la seva cintura i intentant fer-li pessigolles.

Em va començar a fer pesigolles.

- Nooo..pesigolles no.- vaig dir rient. Vaig intentar fer que pares, però em tenia bé agafada.- hahah....nooo...hahaha...

Vaig començar a riure.

-Saps que tens un riure molt graciós? -vaig dir-li, encara rient, tenint-la agafada per la cintura. Per la mirada que em va fer vaig decidir parar de fer-li pessigolles -Va, ja està, tranquila... -vaig dir-li, encara rient.

- Aixi que t'agrada el meu riure?- vaig dir.- Nah, no em molesta que em façes pesigolles, el que passa es que en tinc moltes i en molts llocs i clar, me afecta molt.- vaig dir rient.
Vaig senyalar l'aigua.

- Vols tornar a intentar-ho?

-Una altre cursa? -vaig demanar-li. -Perfecte.. i que sàpigues que ara res de deixar-me guanyar...-vaig somriure-li. -Ja ho veruàs. Oh espera... saps què podem fer algun dia? Cronometrar el temps que trigues a travessar la banyera, i llavors comparar amb el que trigo jo i... bé, almenys tindré una idea de quin tipus de Spiderman és la meva novia ...

- Hahha, eixa és bona, si vols algun dia ho podem probar- vaig dir rient.- Penses que et deixare guanyar?- vaig preguntar.- No ho fare, no m'agrada pedre.- vaig intentar que sones serios, però no podia parar de riure.- Aleshores comencem a la vegada o et deixe temps?

-Va.. et deixo escollir a tu com fer-ho...-vaig dir-li somrient. "igualment acabarà arribant ella abans.."-I bé, doncs ja ho veurem...

Vaig anar cap a la paret, la mateixa d'abans, i em vaig preparar per poder agafar embranzida.

-Vinga, que comenci el joc...!-vaig dir, rient, mentre em tirava endavant per començar a nedar.

- Esta bé, doncs a la vegada.- vaig dir somrient. Tenia clar que havia de guanyar ell.- A la de 3....2...1...ja!- i tots dos varem eixir.

Vaig començar a nadar i aleshores em vaig donar compte de que estava a punt d'alcançar-me, aixi que vaig disminuir la meua ràpidesa, per a que em pasara.

-Ui que puc notar un intent de deixar-me passar...! -vaig dir-li, al veure que frenava el ritme.-Bé, vols trampes? Farem trampes...-vaig dir-li, agafant-li suaument el cap per darrere i posant-li sota l'aigua perquè així hagués de frenar un moment. -Bé, doncs haviem quedat que tot s'hi valia, no?- vaig dir-li sense poder-me aguantar el riure, però sense parar de nedar.

- Trampes? Qui fa trampes?- vaig preguntar inocentment.

Vaig vore que estava a una bona distancia, si volia podia alcançar-lo en un moment però volia que guanyara encara que no volia que se enfadara aixi que vaig fer com si intentara alcançar-lo.

- Encara et guanyare!- vaig dir a punt d'alcançar-lo però encara em quedava.

"No se li nota ni res.."

-Bé, doncs ja ho veurem si m'acabes guanyant! -vaig dir-li, girant el cap per mirar on estava. Bé, estava a una certa distància..

Vaig continuar nedant fins que em vaig quedar a unes tres braçades. "Vinga va, que ara guanyaràs.." vaig pensar, tot i sabent que no era el que m'importava.

3...2...1...

-I en Thomas s'aturaaa...! -vaig cridar, rient parant-me de cop a tocar de la paret. -Val, ja que ho has fet per mi guanyaré... -vaig dir-li guinyant-li l'ullet.

- No ho he fet per tu!- vaig dir al tocar la paret.- L’unic que em fan mal les costelles.- vaig dir, i no era mentira, em feien mal, però no m’agradava queixar-me. I també era veritat que volia que ell guanyes- I si me esforçe molt doncs a la nit es pitjor. Però bah, no és res, a més si volguera haver-te guanyat ho haguera fet amb els ulls tancats.- vaig dir amb sorna.- Enhorabona, que vol el guanyador algun premi?- vaig dir somrient.

-Mmm... bé. el premi estaria bé.. però així que et van mal les costelles? -vaig dir-li acostant-mi i palpant-li les dues flotants. -De nedar? Perquè si és per això potser que no ens hi acustomem...

Perfecte, havia fet que es preocupara.

- No, estic bé, sols que si faig molt de esforç em fan mal, però jo estic bé.- vaig dir fent un somriure.- I clar que tornarem a nadar, no em vingues amb excuses.- vaig dir rient.- I que deies que volies com a premi?