Un bany amb pintura.

Anava cap al Llac, necessitava aire i un bon bany, com no coneixia a gaire gent li vaig preguntar a la Cathy on era per poder anar-hi. Mi vaig acostar però tenia pinta d'estar freda així que vaig acostar-me a la vora i mi vaig sentar. Els meus peus tocaven l'aigua i si, estava freda, vaig començar a tocar l'aigua amb la ma i a fer dibuixets que marxaven instantàneament.

Vaig mirar el cel des de la sala comuna. Feia sol. Era un sol bonic. Sense pensar-m'ho molt, vaig agafar el meu bloc de dibuix, la capsa gran de pintures i baixar de la torre de Ravenclaw.

No tenia cap lloc en ment. Només volia sortir. Sortir i dibuixar. Era un bonic dia per fer-ho.

Els meus peus em varen portar al llac. Em vaig asseure a la vora del llac i vaig possar el bloc de dibuix damunt de les meves cames. Vaig passar algunes pàgines on ja havia dibuixat i vaig trobar una pàgina en blanc. Després vaig mirar al llac i em vaig adonar de que ja hi havia algú. Em vaig possar vermella.

-Hola...

Estav en els meus pensament quan vaig sentir una veu que parlava, em parlava a mi?? Em vaig girar i la vaig veure, no hi havia ningú mes així que si, em parlava a mi. M'hi vaig acostar una mica i la vaig saludar.

-Hola! li vaig dir amb un somriure, Em dic Amy!

Semblava simpàtica. Em somreia. Vaig tornar-li el somriure.

-Jo em dic Juno. Juno Styles. Ets de Hufflepuff, oi?

Vaig agafar el llapis i vaig començar a dibuixar, poc a poc, al paper blanc. De seguida em vaig veure absorvida per aquella línea que dibuixava i anava agafant forma poc a poc. Cada detall d'aquell record que volia plasmar, cada detall que volia recordar...

Vaig aixecar el cap i vaig veure l'Amy. Vaig envermellir una mica de vergonya, potser m'havia oblidat una mica d'ella. La pintura m'absorvia.

-Perdona, has dit alguna cosa? Quan dibuixo m'oblido de tot... Em sap greu.

-Va tranquila, jo també em distrec amb les meves coses, com enfer dibuixets a l'aigua, li dic amb una rialla.

Contemplo el seu dibuix, cada ralla esta feta amb presició, es nota que li agrada molt el que està fent.

-Tu ets de Raven no? A quin curs vas?-

-Sí. De Ravenclaw. El tresor de l'enteniment val més que tot el firmament.- Alço el cap i li dono un somriure.- Estic acabant tercer.

Torno a baixar el cap. Ja està quasi, almenys la silueta. Estava dibuixant el Pigat, el meu caball. El trobava a faltar, quan era a Hogwarts. Trobava a faltar cabalgar amb ell.

-A tu t'agrada dibuixar?- li demano, en veure que mira el meu dibuix.

-Dibuixar? be, no sem dona gaire be que diguem, m'agrada més veure els dibuixos.

Aquella noia em recorda una mica a la Cathy, sempre en el seu mon, fent el que més li agrada... m'apropo una mica mes a l'aigua i hi torno a fer dibuixets amb el dit.

-I tu ets nova o estas aqui desde 1r?-

-Porto aquí des de primer. Els meus pares i els meus avis van discutir molt sobre a quina escola de màgia portar-me, però es van decidir per Hogwarts. Cal dir que quasi em van fer tornar amb les morts que van haver l'any passat a Ravenclaw, i quasi em fan tornar aquest any, però el meu pare es va possar de part meva.

Miro el llac, els jardins. Hogwarts i els seus territoris màgics.

-M'encanta aquesta escola.- Torno a baixar la mirada al meu dibuix- Vols veure els meus dibuixos? La majoria son del Pigat, el meu cavall, que el trobo molt a faltar... però també hi han d'alumnes dinant al gran saló, i així...- Pujo el cap, la miro i li somric.

Aquesta historia es bastant similkar a la nostra, bva anar de ven poc que la Cathy no tornes a casa.

-Buenu, jo he vingut aquest any, senzillament per estar amb la meva germana, ella estava aqui,molt feliç, pero als pares no els hi agradava la idea de que estigues aqui sola i jo tampoc podia deixar que passes tot aixo sola, pero sabia que li agradava molt ser aqui aixi que vaig venir.

Escolto la seva proposta i un gran somriure es reflexa en la meva cara.

-Que si m'agradaria! M'encantaria!

-A quina escola anaves, abans de ser a Hogwarts?- li demano, encuriosida.

Agafo el meu bloc i m'apropo per ser al seu costat.

-La gent diu que dibuixo molt bé, però jo no se si mel's he de creure... Em donaràs la teva opinió sobre els dibuixos? Si no t'agraden m'ho pots dir, eh?

Obro el bloc amb compte i passo poc a poc les pàgines plenes de dibuixos. Surt molt el Pigat, com jo havia dit. Blanc, amb taques negres per tot arreu. També hi surt la sala comuna, buida, amb la llum de la lluna. Això era d'una nit que no havia pogut dormir. El Gran Saló, amb els alumnes dinant, vist des de la taula de Ravenclaw... El Pigat cavalgant, La biblioteca...

- A anava a una escola de per alla, perduda, i tranquiila, jo soc molt sincera!

Comença a passar les pagines, surt el caball, la sala comuna, casi tot hogwarts i és precioss, cada ralla, cada taca cada color, precios, es nota molt que es fixa en els detalls i que expressa mes del que veu, senzilament no dibuixa el que veu com si res, dibuixa el qie veu de manera que et transmeti el que ella està sentint mentres ho pinta. Ho trobu fascinant.

-La veritat és que no tinc paraules, son maquissims de vritat que m'agraden molt, tot el que transmeten es.. Precios.

-Si? T'agraden? Ho dius de veritat?- recordo que m'ha dit que era molt sincera i no puc evitar alegrar-me molt.- Gràcies.- li dic, incapaç de dir res més.

Segueixo passant les pàgines. Molts d'ells son records plasmats, que d'alguna manera vull que segueixin estant amb mi, que la meva memoria no mel's pugui esborrar. Uns altres, com una posta de sol feta des de la torre d'Astronomia, eren perquè sencillament, eren ocasions per dibuixar que no es podien perdre.

-D'aquest dibuix també vaig fer una fotografia... és a dir, això ho vaig veure a la torre d'astronomia i vaig fer una fotografia i després vaig dibuixar la posta de sol a partir de la foto... Si t'agraden els dibuixos segur que t'agradarien les fotos. Algun dia te les ensenyaré... si vols, es clar.

-Són genials de veritat.

Segueix passant les pagines i els dibuixos són fantàstics, de cop em diu si vull veure les seves fotografies, la veritat és que m’agraden les fotografies, be, la mare en feia moltes però no eren de paisatges si no de la família o coses així.

-Si, m’encantaria veure-les. T'importa si...- li senyalo l'aigua del llac i ric.

Era un dia calorós i tenia ganes de banyar-me, m'encantava banyar-me en el llac, deixant el cos totalment mort i deixar que l'aigua et mogui de costat a costat...

-Si? Ah...- ric.- No, no, fes fes... jo seguiré dibuixant.

Li somric i torno a agafar el llapis que havia deixat darrere de l'orella. Miro el dibuix que havia fet i borro una part del cavall que no m'acaba de convèncer. Arreglo la part de la pota i dibuixo també unes montanyes darrere del Pigat. Dibuixo un ocell volant per les muntanyes, i les taques del Pigat. Totes i cadascuna de les taques del Pigat. Després, vaig agafar els colors i vaig començar a coloretjar. Mesclant colors, vaig aconseguir un verd tan fresc com l'herba del prat on anava a cavalgar a l'estiu... Vaig mesclar unes tonalitats blaves i vaig aconseguir un blau cel tan suau i pur com el que hi havia ara damunt nostre...

Veig que em diu que em puc banyar, que no li fa res, i veig que comença a dibuixar, no dubto ni un segon i al instant m'estic tirant al llac, em tombo cap amunt i deixo que el meu cos floti, que l'aigua el mogui intentant deixar de pensar en tot. Començo a dibuixar uns quants dibuixets a l'aigua i quan me’n adono ja a passat un bon rato.
M’aixeco de l'aigua i veig que la noia encara està pintant, de cop em ve una idea al cap. Trec la vareta, em vesteixo i una càmera apareix al voltant del meu coll, segur que no te cap foto d'ella pintant.
M'hi apropo a poc a poc per no distreure-la gaire, fa cara d'estar molt concentrada, i aleshores li faig un parell de fotografies.

Tonalitat verd fosc per les fulles dels arbres dels costats... Blanc-gris per el níguls del cel. Vaig pintar les peülles negres, amb delicadesa. Vaig dibuixar una marieta a sobre d'una fulla de l'herba. Vaig coloretjar l'ocell sobrevolant les muntanyes... La neu de les muntanyes, brillant...

Un soroll em desperta del meu món de colors. Alço el cap i veig a l'Amy amb una càmara de fotos. Un clic em diu que m'ha fet una altra fotografia. Me la quedo mirant, confosa.

-No m'havia adonat de que havies sortit de l'aigua.- li dic, fent un somriure.- Que fas, amb la càmara?

La noia desperta del seu mon i em pregunta que faig amb la càmera.

-M’has dit que t’agradava molt la fotografia oi?? Dons e pensat, deu tenir fotografies de tots tipus, però d’ella mateixa dibuixant?? En tens? I no se me posat a fer-te unes fotografies li dic amb un somriure, et fa res??

Em quedo amb la boca oberta i em posso vermella de vergonya. No sé perquè, sempre he estat tímida. Li somric, agraida, i miro el meu dibuix. Mai havia pensat en quina cara feia mentre dibuixava, l'únic que sabia era que quan dibuixava m'oblidava de tot.

-Doncs... no, no en tinc cap... gràcies.- Em sembla una cosa molt bonica, que ha fet per mi. Tanco amb commpte el bloc i m'aixeco.- Què... què les puc veure? Les fotos...

De cop tinc molta curiositat. He vist moltes fotos meves que m'han fet els meus pares, però mai m'han fet fotos dibuixant.

S'aixeca per veure les imatges.

-Esclar que pots te mira-les, em trec la camara del coll amb compte i li dono a la noia, surts molt guapa, es nota que t’agrada això de pintar.

Deixo que es miri les fotografies ven mirades, en la fotografia es veu una mica el dibuix que ella estava fent.

Agafo la càmara amb compte i me la penjo del coll. Sempre s'ha de dur penjada del coll o agafada al canell, o es pot caure i es pot trencar... Miro les fotografies una a una, somrient, mirant els detalls d'aquelles fotografies.

-Son molt boniques... Me les donaràs?- Em miro a la fotografia. Surto concentrada, pintant amb cautela cada trosset de cel...- Almenys una, per possar-la al meu álbum...

-I tant, si les he fet per a tu, quedar-te-les totes si vols!

Agafo una pedra que hi ha al terra i la faig botar sobre el llac.

-Es curiós, com pots dibuixar una cosa sobre el paper i perdura, però al intentar-la dibuixar sobre l'aigua s'esborra com si no hagués passat res... És el que acostumo a pensar quan soc al mar, dic amb un somriure, has pintat algun cop a lo gran?-

-Gràcies... - faig un encanteri que em va ensenyar el meu pare i les fotografies surten de la càmara.

Guardo les fotografies dins del bloc. Li torno la càmara i m'estrenyo el bloc contra el pit, mentre escolto el que em diu.

-L'aigua és un fluïd.- li contesto.- Agafa la forma del recipient que... ah, parlaves filosòficament... perdona...- Em posso vermella i miro el llac. Es bonic, L'he de dibuixar algun dia.- A lo gran? Et refereixes a un quadre?

-Be.. a un quadre.. no exactament..

Faig un moviment de vareta i una tela de quadre es planta davant nostre, aquesta tela no es precisament petita que diguem. De cop apareixen molt pots de pintura al nostre costat.

-T'explico, es tracta de agafar un cub, i pensar que totes les coses que et preocupen estan escrites, estampades, dibuixades.. sobre aquella tela, aleshores els hi llences amb tota la teva força un pot de pintura a sobre, no es res així artístic, però va be per oblidar-se de tot i passar un bon rato.
Agafo un altre pot de pintura i li dono.

-Vols provar??

Escolto amb atenció el que diu i giro una mica el cap cap a un costat, mirant la tela. D'acord, així és una manera d'alliberar l'estrès... Però podia ser... molt interesant.

-Puc... combinar els colors com vulgui?- li demano.- Si es així si... Oh! I puc pintar amb els dits? O amb les mans?

Agafo el pot de pintura que em dona. Em sembla més bonic combinant colors, no només pintant amb un color, però potser és que la tecnica no va d'això.

-Es pot fer?- demano.

-si, pots fer-hi el que vulguis, tant tirar el pot, com utilitzar les mans o... Si et ve de gust quan vulguis baixem la tela al terra i hi fas la croqueta, dic mentres ric, tu allibera el teu cos i passat-ho bé!-

Agafo un altre pot, aquest cop utilitzo els peus , els fico dins sel pot i m'assec al terra, m'arrossego fins a la tela i començo a donar patadetas i a arrosegar els peus les manss....

Me la miro de dalt a baix i li dic: -vinga et toca!- li pico l'ullet i espero a veure que fa