En el bany guay buscant el fantasma que no para de plorar [Ween]

Varem entrar al bany, estava buit i tenia aigua a terra.

- Ecs...- vaig dir intentant no xafar-la.

Vaig mirar alrededor en busca de la fantasma, però no la veia.

- Gemma!? Gemmaaa! Que podria parlar amb vosté?

Segur que esta?

Vaig fer que si lentament amb el cap, responent al missatge telepàtic de la Cass. Si que havia se ser allà.

Es molt tímida

-Gemma?

llavors va sortir d'un dels lavabos, amb les seves coletetes de sempre.

-Ja em veniu a molestar?- va dir, i va començar a plorar.

T'ho he dit... - vaig dir-li a la Cass.

Ostres! Doncs si que plora per res!

Tinc una idea...però hauria de mentir, i jo no mentisc mai, però ho fare...puc? Tot i que siga una mentira li ho puc dir? Pot ser cola i ens respon.

Pot ser podia fer-ho, mentir tampoc era tan complicat, no?

Per provar-ho no perdem res...

Mentir. Vaig alçar una cella. Jo només mentia en ocasions moooolt extremes...

-Què feu?- va dir la Gemma.- Esteu pensant com em podeu fer plorar més? T.T

Doncs vale, vaig alla.

Vaig posar la meua millor cara de nena que no ha trencant un plat mai, que segons el papa era adorable.

- Disculpa per haver-la molestat. Es que tenim que fer un treball sobre els fantasmes de Hogwarts i fets important que aquests hagen viscut al castell, es dir com una guerra o algo, nose. I nosaltres, la Wen i jo, em decidit fer el treball sobre voste, i el fet que em elegit és l'obertura de la Camara Secreta, és a dir des del principi, saps? I com vosté és important perquè va ajudar al Harry Potter i sap mooolta informació, voliem preguntar-li si ens podia ajudar amb el treball. Ja que necesitem molta informació sobre la Cambra.

Es va quedar en silenci, no deia res...pot ser s'havia enfadat.

- Sobre mi? Voleu fer un treball sobre mi?- i va començar a plorar.- Ningú m'havia dit mai res tan bonic.

- Això vol dir que ens ajudarà?

Vaig mirar la Wen.

És un si? O és que no?

Vaig alçar les espatlles.

No ho sé.

-Vosté li va dir al Harry com entrar a la cambra secreta, oi?- vaig demanar-li. Ella seguia plorant

-Si... era un noi taaaan simpàtic i agradable... Quan va entrar, tenia més o menys la vostra edat.

Vaig obrir molt els ulls, per què això significava que el Harry s'havia enfrontat a la serpota amb la nostra edat...

Demana-li ara tu com hi va entrar

- I sap vosté com va entrar? Es a dir sap vosté on està l'entrada?

- És...és a aquella aixeta, la que esta baix de l'espill trencat, va dir alguna cosa extranya i va entrar.- ens va mirar.- De veritat que aneu a fer el treball sobre la Cambra? És molt perillosa i el basilics..el basilisc...- va tancar-se en un dels banys.

Vale, doncs ja sabem quina és l'entrada! I tenia la nostra edat, anava a segon! Si ell va poder també haguerem pogut nosaltres!

Es curiós.- vaig dir, al·lucinada.-A mi em faria molta por, perquè segurament aquella serp em voldria veure morta...

Vaig mirar les aixetes i vaig somriure.

-Mira, mira, t'ho vaig dir. Aqui hi han les serps...- vaig obrir les eixetes, pero no va passar res. Vaig alçar una cella.-Com es deu fer?

Jo no deixaria que et mates, perquè mata amb la vista, no? Doncs li arranquem els ulls i adeu vista!


Vaig mirar les serps..l'aixeta no s'obria, ala, aleshores vol dir que no feia res? Algo tenia que fer.

- Doncs amb parsel, no? Pot ser si busquem al llibre aquell com es diu obre't o serp o algo per l'estil en parsel podem entrar...

Vaig mirar les serps, eren horribles, com totes les serps.

-Parsel...

Vaig alçar una cella.

-Sí, potser si... Però el Harry sabia parlar parsel?

Això no ho sabia jo.

- Nose...pot ser va apendre com farem nosaltres.

Vaig mirar les serps, i si ahi baix estava la cambra, al nostres peus? Ooooooh! *-*

- Provem-ho.

Vaig deixar el llibre de parsel sobre la pica i el vaig obrir.

- A vore...Que és el Parsel...Que has de saber...nah...hmmm...- no ho trobava, si jo ho havia vist!

-Espera! crec que t'has passat l'apartat de paraules bàsiques.

Vaig girar una de les pàgines i vaig veure-ho. Hi havien dues columnes, primer la paraula, i la traducció al parsel a la columna del costat.

- Hola no, Adéu tampoc, Avui no... Obre't!!! Ho posaa!

Vaig alçar una cella en llegir la traducció.

-I com caragols es pronuncia això?

Vaig llegir la paraula.

- Ni idea.- i vaig començar a riure.- Asfdh? No, no te pinta...hhmm, això és una A, no una S... i el següent una H una A, una H de nou...ooooh...vale, crec que ho tinc. Ho dic? Diu algo com shahaseeed?

Vaig mirar, no pasava res.

- Doncs no pasa res.

-No ho estàs dient bé.- va dir la veu de la Gemma, encara dins del lavabo. Vaig alçar una cella, mirant el lavabo.

-Doncs... Doncs.... a veure, deixa-m'ho veure... Potser les esses s'han de dir com les de les serps, amb aquell tintineig fastigós?

Vaig arrufar el nas, però vaig dir.

-Shahassed.

No va passar res.

-Ho tornaré a intentar... Shahassssed

I llavors les piques es van moure, i em vaig quedar allà, mirant, impressionada.

I aleshores es va obrir, varem botar a un costat per no caure.

- Oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh!

Vaig mirar, era l'entrada! Era l'entradaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

- Ooooooooooooooooooh! Weeeeen! Ho hem aconseguit! L'hem trobada! Ooooooooooh!

Vaig començar a donar botets de l'emoció, existia i l'haviem trobada, exisitia! Existia!

- Ostres que guaaaaay! Que guaaaaaaay!

Anem a entrar, dis-me que anem a entrar.

Ni ho demanis, Cass... Segueix-me!

I vaig saltar al forat. No vaig pensar en després com pujariem, no vaig pensar en res, en aquell moment. La Cambra d'Slytherin... Per coneixer l'enemic, un s'ha d'informar sobre ell...

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAh!- vaig cridar, mentre el tub girava i queia i pareixia que no s'acabava mai... fins que vaig caure sobre un munté d'ossos d'animals. Vaig alçar una cella, mirant el meu voltant, mentre esperava que la Cass baixés.

- Eeeeeh! Però com pujem després?

I es va llançar, bé, dona igual, buscariem una manera per pujar, estavem a la camara, que més donava el pujar!

- Yupiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!

I vaig llançar-me, era com un tobogan gegaaaaant, i feia moltes voltes.

- Oooooooooooh! Yujuuuuu! Açò és geniaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!

Finalment el tobogan gegant es va acabar i vaig caure a terra, sobre uns ossos.

- Ecs...Ha molat molt, era com un tobogan gegaaant, jo vui tirar-me un altre dia de nou! Ara que ja sabem on esta!

I vaig vore alrededor, estava tot molt brut i era tot molt gris.

- Estem a molts metres baix de l'escola, aço mola molt, no sabia que Hogwarts tenia coses taaaan guaaays!

Vaig mirar a la Cass.

-Son ossos de roedors i ocells. Crec que s'alimentava d'això la serpota.

Vaig mirar el meu voltant.

-Saps? Algú hauria de venir a netejar això una mica.

Vaig somriure i vaig començar a caminar, sentit com els ossos del terra anaven fent crec-crec.

- És veritat, hi ha un conjur que ma mare utilitza per netejar coses, pot ser li ho puc preguntar i aixi ho netejem.- li ho preguntaria, aixi el proxim cop que tornarem ho netejariem, perquè anavem a tornar, si o si, i haviem de dur la Rue.

Vaig seguir a la Wen, estavem esclafant ossets, el lloc era guay, podria ser més guay? Varem arribar a un lloc on ja no hi havien ossets i hi havia una cosa llarga i gran.

- Que és això? Pareix un basilisc!

Vaig mirar aquella estranya pell i vaig fer dos passos enrere. I no, no em digueu cobard, tu també ho hauries fet si fossis filla de muggles i haguessis sentit com era un basilisc, en veure que no es movia vaig alçar la cella.

-No es mou...

Vaig apropar-m'hi i vaig veure que només era pell. Vaig arrufar el nas.

-Arg, es la muda de la pell. T'imagines que el Percy també fes això? que hi hagués una pell del Percy per allà?

Vaig començar a riure.

-I de la Possesseure, i del Fortin...- Em va venir un atac de riure

Una pell? Que gran.

- Haahhahahhahahahha- vaig començar a riure sense poder parar.- T'ho imagines? Seria bonissim! hahahahahahhaha

Encara rient vaig agafar la vareta i vaig fer que s'ilumines i vaig anar cap la pell gegant.

- Doncs tampoc són tan diferents...hahahahha.

Vaig tocar la pell...era aspra i rara.

- És aspra- vaig il·luminar-la amb la vareta.- I és verda, com no, hahahahhah.

Encara tenia l'atac de riure quan em va parlar la Cass i va fer que acabés tossint del riure.

Vaig agafar la vareta i vaig iluminar la pell.

-No, si es pareix molt a ells.- Vaig riure.- Tindran la pell aspra ells?- vaig demanar, encuriosida de cop. Vaig mirar el passadís.- Apa, seguim...

Varem caminar una mica més fins on lloc on havien moltes perdres, com si algú hagués fet una Bombarda d'aquelles i moltes pedres s'haguessin després... però hi havien retirat per deixar encara un caminet.

-Què estrany, no?- vaig demanar-li a la Cass, mentre passavem.

- Nose...- ho preguntaría també quan vegera una serp si tenien la pell aspra.- Ho preguntare a alguna serp.

Vaig mirar les pedres i el caminet, estava molt ben fet.

- Ala, doncs esta ben fet, perquè no ha caigut, pot ser algú se li varen caure d’ahí dalt.- vaig mirar el sostre, hi havia un forat, caurien d’ahí, segur.- I per passar feren un caminet.

Varem continuar caminant i arribarem a una porta, on hi havien serps

- Esta tancada...com l’obrim, amb parsel?

Vaig alçar les espatlles.

-La Nyx no te la pell aspra...

Vaig mirar la porta quan hi vam arribar. Serps serps i més serps. Vaig arrufar el nas. Quin fàstic em feien.

-Em... Suposso... prova a dir-ho tu, s'ha de fer com el tintineig a la segona essa.

- Doncs ho preguntare a un altre sly, al Percy o la de la biblioteca...

Vaig mirar-les serps.

- Shahassssed!

I aleshores les serps es varen moure i la porta es va obrir amb un nyeec.

- Que guaaaay! Tot és parsel. Menys mal que vaig trobar aquest llibre.- vaig dir senyalant-lo.- Tenim coses guays per vore. Jo pense tornar aqui més sovint. Ningú el coneix, és com nostre!

Varem entrar i varem arribar a un passadis, com una pasarela i tenia aigua i serps als costats.

- Alaaa! Està tot ple d’aiguaaaa! I de serps! És molt te...te..tetric, eso! I molt gris. Deuriem de decorar-ho perquè quede més guay,