Berenar guay :D

Vaig donant saltets amb el Dan al costat en direcció a les cuines.

- I aleshores la taula va volar pels aires!- dic fent el gest.- I la mare em va renyir, però eh, que la culpa va ser de l'Ariadna, que li va pegar foc a la meua motxilla, i clar, va explotar la taula i part del sostre- dic rient al recordar-ho.- Va ser mooolt guaay ^^

Aleshores arribem a la cuina.

- Hola senyors elfs! Hola Slink!- dic somrient i saludant a tots els elfs.

Em ric quan la Cass m'explica la seva història. Em fa tanta gràcia, sembla que mai pari de fer coses. Coses com incendiar i fer explotar taules o altres objectes. És molt mona.

-Segur que va ser genial.- Comento, amb un somriure.- Jo un cop vaig fer explotar una finestra sense voler, però als meus pares tampoc els hi va fer molta gràcia... ^^

Havia sigut sense voler! No va ser expressament! Tenia set anys i no controlava el que feia.

- Hooola!- Saludo els elfs amb entusiasme.- Teniu alguna cosa amb xocolata? T'agrada la xocolata, Cass? ^^

- Els pares poden arribar a ser molt avorrits.- dic rient.

Em pregunta si m'agrada la xocolata.

- Que si m'agrada? M'encantaaaaaaa la xocolataaaaaaaa!- dic donant botets- Està bonissimaaa!- deixe els patins a terra, ja me cansat de dur-los al muscle.

- Tenim pastis de xocolata senyoreta Cass i senyoret...

- És diu Dan.- li dic al Slink- Dan, aquest és el Slink. Oooooooooh, a mi el pastis m'encantaaaaa! Pastis! Pastis!

El Slink va cap a un lloc que supose que és on guarden els pastissos.

- Guaay.

-Hola, Slink.- Saludo, amb un somriure.- Sí, un pastís seria genial.

M'apropo a una de les taules i m'assec a la cadira, senyalant-li l'altre a la Cass perquè fagi el mateix. No ha passat ni un minut que l'elf apareix amb un pastís de xocolata a les mans.

-Oh, Déu meu, això te una pinta increible...- Dic, mirant-me el pastís amb ullets brillants.- Moltes gràcies, Slink!

M'encanten els elfs. Criatures amables i bondadoses...

Em sente a la cadira amb els peus penjants quan Slink ens duu un pastis. Li done un mos.

- Uoooooooh! Slink està mooolt booooo! Gràcies.- aquest es sonroja.- Agafa un tros, vinga, que l'has fet tu.

- No crec senyoreta Cass que...

- Vinga.- li dic, agafa un tros i marxa.- És molt simpàtic el Slink ^^

Aleshores em recorde del que vaig trobar amb la Wen, havia estat mirant el mapa des d'eixe dia...se m'havia oblidat, el Dan seria un d'ells?

- Dan, Dan et puc fer una pregunta? ^^

Li dono una mossegada al tros de pastís. Oh, Déu meu, si sigués legal em casaria amb ell. En serio, a la merda els dos Luke, jo me'n vaig amb el pastís.

- Egtà bonígim...- Dic, encara amb la boca plena. Empasso i somric.- Sí, sí que ho és.

No em sona, però potser encara hi és al futus, no han passat tants anys... Faig una nota mental per fixar-m'hi quan tornem al futur.

-Clar que pots! Què vols saber? ^^

- Doncs un dia has de provar el pastis de formatge, està....

Em diu que puc preguntar-li, guay.

- Jo vuic saber si tu també vens del futur.- li pregunte mentres menge.- Se m'havia oblidat preguntar-ho abans, però ara me recordat, ho dic...pel mapa guay.- agafe un altre tros de pastis, mentres menege les cames.- És molt guay el futur? Els muggles tenen cotxes voladors? I es pot viure a la lluna?- pregunte somrient, uau, seria molt guay viure a la lluna! Com els Jetsons...eren els Jetsons? Bé com es digueren.- I a Mart?

No puc evitar ennuegar-me amb un tros de pastís de xocolata. Començo a tossir com un boig, intentant destapar les meves vies respiratories. L'únic que puc pensar és que l'acabaré palmant aquí, de veritat.

Aconsegueixo no morir-me per una cosa tan estúpida com un tros de pastís i em miro a la Cass, per fi respirant amb normalitat. Es pot saber què sap, ella?

-Del futur...?- Pregunto, fent com si no entengués molt bé del que parla. No et delatis, Dan, no et delatis...- No, Cass, jo sóc de Roma, ja t'ho vaig dir, no?

D'acord que tant els pares de la Rose i l'Oliver ho saben i la mare de la Julie també... Però ella? Per què la Cass sap que hi ha gent del futur voltant per Hogwarts?

Li done un copet a l'esquena perquè no s'ofegue, que mono s'ha posat nerviós ^^

- Que no ho vaig a dir a ningú jo.- li dic somrient mentres done un mos al pastis.- Vindre del futur és guay, jo vuic viatjar en el temps algun cop, a mi m'agradaria anar a la Grecia antiga, molaria molt, i podria vore la meua illa al passat, molaria.- me'l mire somrient.- Jo se guardar secrets t'ensenye com ho se si tu em guardes un secret ^^

M'alçe un moment i omplic un got d'aigua pel Dan i se'l passe, després m'omplic un per mi.

- Tracte fet? ^^

M'adono que ja ho sap i, que per molt que ho intenti negar, no m'acabarà de creure. Em deixo caure a la cadira, sospirant, i agafo el got d'aigua que m'ofereix. M'empasso un glop i me la miro.

-D'acord, tracte.- Dic, intentant somriure.- Expliquem com ho saps, prometo no dir-li a ningú.

Agafo el pastís i li dono una mossegada. Els problemes mai m'han tret la gana, precisament.

- Ho sent... pot ser...si jo...si se que et vas a posar aixi no t’ho haguera preguntat.- dic deixant de somriure, ara s’havia enfadat o preocupat, i ara ja no sonreia, estúpida, estúpida, no deuries haver-ho preguntat, ara ja no voldrà ser amic teu. I ja no tornarà a fer carreres amb tu uu

Pose la mà a la butxaca i trec el mapa, el desdoble damunt la taula i l’apunte amb la vareta.

- És un mapa de Hogwarts, apareix el nom de cada persona que estiga dins el castell...- busque les cuines.- Cassandra Kaia Konstantaras i Daniel Forester.- busque la Rose, que està a la torre.- Rose Wood.- se li apropa algú per darrere.- Julie Poynter...

Li deixe que mire el mapa mentres jugue amb la corretja del seu, que ara era meu, rellotge, ara pot ser marxa i ja no vol ser amic meu.

Em miro el mapa, fascinat. Hòstia, com mola O.O Jo també en vull un, d'aquests!

-Uau... - Faig, sense saber molt bé què dir. Em quedo mirant el meu nom escrit al mapa un moment, i desprès em miro el de la Julie i la Rose. Sembla que els cognoms falsos no serveixen per massa...

- M'imagino que t'hauré de dir la veritat. Sí, no em dic Smith. Em dic Daniel Forester i, sí... Vinc del futur. Potser fins i tot coneguis els meus pares. Dean Forester i Emily Blake, et sonen? ^^

Potser no és el millor anar explicant qui són els meus pares pel passat, però és la Cass, em transmet molta confiança. - Però és un secret, eh? ^^

- Jo guarde molt bé els secrets, tu també has de guardar el mapa.- li dic somrient.- Conec l’Emily, juga a quidditch, és molt simpàtica, però crec que no conec a cap Dean, o almenys no em sona. Doncs encantat Daniel Forester.- li dic allargant la mà.

Em mire el Dan, no està enfadat? No ho pareix, però pot ser...nose.

- No...t’has enfadat?- li pregunte dubtosa mentres menge pastís.- Perquè ho haja esbrinat...

- D'acord, no diré res del mapa. - Prometo, amb un somriure.- Així que coneixes la meva mare... Sí que és simpàtica, però bé que em va renyar quan vaig fer explotar la finestra...

Em pregunta si m'he enfadat. Què mona.

- No, no m'he enfadat.- Li explico, amb un somriure.- Però m'ha sorprés, no esperaba que ho sapiguéssis. Havia de ser un secret ^^

- Però això quan és mare, és simpàtica, ara.- li dic.

Aleshores em diu que no s’ha enfadat i somric obertament, no s’ha enfadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat! Segur que vol tornar a ser amic meu

- No? No? Aleshores vols continuar sent amic meu? – me’l mire somrient.- Serà un secret jo no ho contare a ningú, paraula de Konstantaras ^^- dic posant la mà damunt d’on ha d’estar el cor, si ha d’estar per ahi. Agafe un altre tros de pastis somrient.- Però és guay el futur?

- Clar, continuem sent amics!

Em miro a la Cass somrient i m'acabo el primer tros de pastís. No puc evitar agafar-ne un altre. No sé com ho fan els elfs, però tot el menjar que fan està boníssim. La Cass em pregunta pel futur.

- Sí que és guay, el futur. Bé, a mi al menys m'agrada molt. - Explico. No sé si es bo explicar-li a la Cass coses del seu futur. Podria ser que el canviés, no? - Encara que hi ha coses que no canvien, és clar.

- Guaaaay!- li dic i li done una abraçada.- No volia que deixares de ser amic meu per això, ets molt guay.

Agafe un altre tros de pastis, i bec un glop d'aigua, al pas que anem ens l'acabem, però els elfs molen molt, fan pastissos molt guays, i estan taaaaaaaaaaan booooooons, a més em fet una cursa hi ha que recuperar-se.

- Ooh, segur que és guay, per cada un la seua època és guay, el ara...-ara? bé si, ara.- També és guay, segur que el teu ara també ho és.- balancege les cames. Vuic suc.

Done un bot i vaig cap a on estan els sucs donant saltets, a veure...taronja...no, cosa rara...no...platan? No, amb xocolata no...Pinya...Pinya i Platan! Agafe el de Pinya i el junte amb el de Platan.
Torne al meu lloc i em sente.

- Hi ha de molteeeeeeeeeeeeees classes! Un cop vaig trobar un de sabor a coco! Estava bo ^^

- Clar, a cadascú li agrada més el seu present. Encara que aquí no s'està pas malament, tampoc ^^

Veig com s'aixeca i se'n va a buscar alguna cosa a un armari. Quan torna veig el que porta a les mans. És un suc de pinya. Malditos, estan a tot arreu.

- I d'on l'has tret, aquest mapa tan guay? Mola molt! ^^

- No, ara s'està bé, feia un any no s'estava tant bé.- quant moria gent i estava el xic-falcó i els seus gossos, però ara s'estava bé ^^

Done un glop al suc guay i agafe un altre tros de pastís.

- Doncs fou un regal, però no et puc dir de qui, vaig prometre que no ho diria, és un secret sssh.- dic posant-me el dit al llavi i ric. Em mire el pastis, doncs ja queda poc, agafe un dels ultims trossos i el saborege, hmm....Li hauria d'enviar un a la mare, pot ser aixi s'alegrava. Oh, em coneixeria al futur?- I al futur ens coneixem?- pregunte rient.- Seria divertit

- Ah, si és un secret millor que no m'ho diguis, llavors.

I no les venen, aquestes coses? Jo en vull uuuuuun. Snif.

- Doncs sí, jo sé qui ets al futur, però no hem parlat massa. El primer cop que et vaig veure no et vaig reconèixer, la veritat. Oi que ets amiga de la Lily Bell? ^^

Els pocs cops que l'he vista al futur ha sigut a casa de l'Oliver, quan ha anat a veure a la seva mare. A més, crec que és familia de la mare de la Julie...

Em pose més suc, aquest cop sols pinya.

- Que guaay! Si, la Lily és mooooooooolt guay! la Lily és amiga de Bam-Bam, Bam-Bam és la meua cosina, la coneixes si o si, és la Sam, em vaig quedar flipant quant vaig veure que la Julie es deia Poynter.- és rar saber que tens una persona que en el futur era la teua...neboda? Si crec que es deia neboda.- Que coses més guays, tant de bo jo poguera viatjar al passat per vore com era la meua mare, el pare diu que la mare de jove sempre reia, doncs a mi no ho fa molt sovint.- dic. Bé, poques vegades, amb l'Ari reia més.- Però seria guay veure el pare, faria gracia.

Uoh, pareix que el rellotge es d'aquestos que brilla en la foscor, que passada!

Em quedo sense saber què contestar-li quan parla de la mare de la Julie. Si tot va bé si que la coneixeré quan tornem, però per ara no la he vist en la meva vida.

- Que l'has conegut, a la Julie? - Pregunto, amb un somriure.- És amiga meva ^^

- Parlant de pares... Jo l'altre dia vaig veure als meus. És molt estrany veure'ls tan joves, la veritat ^^

- Si, me la vaig trobar abans de saber res, és molt guay! També va a Gryff i te un any més que jo, si un.

Em diu que va veure als seus pares.

- I fou guay? A mi se m'escaparia dir-li papa o mama.- dic rient.- Però seria divertit veure com eren de joves, perquè els pares sempre estan dient: Quant jo era jove no feia aquestes coses! Quant jo tenia la teua edat no explotava taules! Quant jo tenia la teua edat feia cas al que em deien, i coses per l'estil, segur que s'ho inventen.

Estire els braços i aleshores veig apareixer a la cosa grossa per la porta, també anomenada Mort.

- Ue, la grossa m'ha trobat.- dic rient, i li senyale la Mort.- Com has arribat fins aci? Però si te deixat a l'habitació!- bé cap a mi, i li acaricie el cap.- Aha, ahà, no vos he presentat, Mort aquest és el Dan, Dan aquesta cosa grossa la Mort, ala ja estas contenta.- la Mort camina com un anec, hahahhahaha, que graciós!

- Oh, ja se m'ha escapat, no creguis U.U - Dic, pensant en els meus pares. - Els hi he dit als dos, a més. Es deuen pensar que tinc un problema amb els noms, la veritat.

- Però son molt divertits! Gairebé no es coneixen, són molt graciosos. - Trobo que de veritat son molt monos, en aquesta època. El pare, al menys, estava pilladíssim.

Em fixo en l'enorme gat que entra per la porta. La Cass el crida i li diu Mort, així que m'imagino que és el gat del que m'ha parlat abans.

- Hola, Mort. - Saludo, acariciant-li el cap. Què graciossa. - Com estàs?

- Doncs segur que seria molt graciós, jo no podria aguantar el riure. Encara no? Oooooh! te imagines que es coneixen més gràcies a tu! Seria mooooooooooolt divertit!

Em mire la cosa grossa.

- Jo crec que els tindrà d'aci poc, perquè ja duu molt de temps grossa, no se com ha arribat fins aci, si de normal no es mou de la meua habitació.- maulla.- Bé, diu que de vegades em segueix a donar una volta, però es cansa de seguida.- torna a maullar.- Ho fas, no ho negues. Bah.

Em sente com els indis, els indis molen, feia temps que no em disfressava, havia de treure la meua disfressa de indi amb la cosa guaaaay!

- Tu tens animals al futur? ^^