Mmmmmm... Berenar.....

Feia mitja hora que em moria de ganes per anar a menjar alguna cosa. Però fins ara no havia aconseguir arribar a les cuines per culpa de totes aquestes escales que es movien. No podien estar un segon quietes? Hi pujes per anar cap a baix i pum! Et troves anant cap a la torre d'astronomia.

Però ara per fi havia fet les pessigolles al quadre i ja estava dins. Només entrar m'havia vingut un elf i m'havia ofets uns pastissets boníssims. Amb un gràcies, vaig agafar tota la plata, enlloc d'un de sol i em vaig assentar a una taula disfrutant, per fi, del meu berenar quan vaig veure que algú entrava.

Feia relativament poques hores que havia menjat, però encara faltava bastanta estona per sopar. Per tant, vaig decidir-me d'anar a la cuina a buscar alguna cosa per picar que sigués lleugereta. I un cop dins la cuina, vaig veure que ja hi havia algú. I era...l'Aline Jones, de Gryffindor, diria.

-Hola Aline, has vingut a buscar alguna cosa per menjar, també?- vaig demanar-li, interessada per crear-hi conversa.

-senyoreta Prewet, senyoreta Prewet, què desitja que li portem senyoreta Prewet?

-Ah, doncs... teniu fruita? No se, una mandarina o una poma.. el que tingueu més a mà.

-Val, senyoreta Prewet, ara mateix li porto!

-Si m'estava morint de gana, tu ets la Maggie, oi? -vaig agafar un pastisset i li me'l vaig posar a la boca, mmm, estava boníssim! Li vaig acostar una mica la plata oferint-li'n un amb un somriure.

-Si, la Maggie Prewet- vaig dir-li amb un somriure. -Oh, si, gràcies- vaig dir-li al veure que m'acostava la plata per oferir-me'n. -Estan realment bons!

-Tingui senyoreta Prewet, li he posat en aquest plat, està tallat i pelat, com a macedònia.

-Ostres, moltes gràcies, ets un sol! - vaig dir-li, mirant el plat, que realment feia bona pinta.

Vaig acostar-li el plat a l'Aline, convidant-la a ella també.

Vaig agafar una mica de fruita sense passar-me, per més gana que tingués quedaria molt malament endur-me mig plat.

-Hem de fer més entrenaments o algu, no pot ser que encara no hagués parlat mai amb la super caçadora que tenim aquest any! No sé ni a quin curs vas!

Després em vaig dirigir a l'elf, i baixant el cap avergonyida li vaig donar la plata buida.

-Me'n podries portar més siusplau, és que us han quedat boníssims!

-Ara mateix senyoreta. -va fer ell agafant la plata.

-hahaha- em va fer gràcia com es va referir a mi.- doncs si eh, aquest any anem a guanyar! Si, si, seguríssim, aquest any hem de guanyar, perquè amb l'equipàs que tenim..! eh, super encistelladora?

Vaig acostar-li un altre cop el plat de fruita.

-Te, si en vols mes no et tallis, eh! Ja hi ha confiança, aqui. Ah, i per cert, que faig siseò.

Vaig agafar dos tallets més de fruita contenta de la confiança.

-Jo cinquè. I si, Aquest any guanyem si o si. Modèstia a part, som genials! -estava animada, feia uns dies que no podia deixar de pensar en el que haiva passat a la Cassey, a en Mark... I no estava passant la meva millor època que diguem, i l'estrès d'haver de fer els GNOM a final de curs no ajudava.

Però vaig fer un gran somriure i vaig agafar un altre tall, ehhh, que hi havia confiança!! (si, ho sé, la confiança fa fàstic, però a mi m'encanta! )

-I segur que borrem aquest somriure de suficiencia a tots el Slytherins. No t'ho sembla a tu, que en tramen alguna? amb aquesta cara que fan, semblen els dolents d'una película d'acció preparant-se per fregir els protagonistes amb algun raig laser o algu... -vaig dir en broma, imaginant-me als Slytherins fent de "villanos" a superman o batman amb uniformes cutres i màscares firkis.

-Xt, què et pensaves? - vaig dir-li, xocant-li la mà. - Gryyyyfindor, gryyyfindor! -vaig dir-li, aixecant els braços com si obacionés a algú.

I llavors em va comentar que els Slytherins en planaven alguna... i no em vaig poder aguantar el riure. Quan ella va començar a dir que si les disfresses cutres i les màscares flikies... la primera cosa que em va venir al cap va ser tots i cada un dels nois vestits amb un mallot negre de dalt a baix, i llavors va anar cambiant el color fins a quedar-se rosa i va sortir un tutú i ballant ballet... i ja vaig posar-me a riure com si no hagués rigut mai abans.

-Ai, perdona, però és que m'ha vingut una imatge al cap boníssima referent a això que acabes de dir dels Slyths...hahaha!

Vaig explicar-li, i vam acabar rient les dues mentre que els pobres elfs domestics ens miraven com si ens hagues de faltar un bull.. tot i que si, en aquell moment ho semblava.

-hahahahhahahahhahhahhaha! Que bo! I imagina't, hahha, que fan el llac dels cignes, pff... i enlloc de tutú porten aquella mena de cignes amb pelussa!! hahahha I la Black s'entrebanca!! hahhah- no podia parar de riure, fins i tot, sense voler vaig per caure una plata de mangonguilles al terra i l'elf que la portava em va dirigir una mirada assassina mentre començava a recollir-les.

-Perdó, hhaha, perdó -vaig dir ajupint-me a ajudar-lo- no, no em miris així, hahha, no ric pas de tu.. hahahahhahah

Vale, si, estava rient molt, però ara m'havia agafat el riure tonto i no podia parar.

-Nena, ets la puta ama! hahahah...

[OFF: Si, la pobre està una mica anada de l'olla, però quan està tranquila és més.. ehem, normal... xD]

(off: la Maggs també sol ser més ... posadeta, però quan té el dia tonto i té ganes de riure... no para! xd)

-Hahaha- lo del llac dels cignes havia estat brutal. Bo-ni-ssim! No podia parar de riure.

Llavors l'Aline va xocar contra una plata de mandonguilles, i totes van caure a terra, i em vaig ajupir per ajudar el pobre elf que les estava collint. Però no podia pas parar de riure!

Vinga, Maggie, respira fondo, que tu pots. Vinga, vinga, uahahaha! No, no, no, va, prou!

-Ostres, quines idees que tens! -vaig dir, sacsejant el cap per intentar que se'm passés la tonteria.

-hahahhahahhahah, si, de vegades em pilla el dia tonto, però imaginat-ho...Les noies...
I els nois...


Vaig tonar a riure com una boja, fins que per fi em vaig calmar una mica i vaig poder tornar a parlar.

-Vinga, ja m'ha passat... Sento que m'hagis vist així, ara no pensis que sempre estic tan boja... -vaig posar l'ultima mandonguilla per fi a la plata i vaig netejar el terra amb un encanteri. - I què, tens novio? O sóc l'única solterona que queda en tot Hogwarts?

-hahaha!-era molt gracios, tot plegat. -I no, no tinc novio. Estic soltera i lliure..! Ah, i no et preocupis per aixo, som la tira que no en tenim! Ah, pero aixo tambe... ni els necessitem! S'hi esta tan be aixi... sense obligacions, sense prohibicions... es la gloria!

-Amb això tens raò, però amb els pibons que hi ha per Hogwarts... ben bé que tampoc em sabria greu sortit amb un d'ells... Visca la llibertat i visca l'alegria -vaig dir alçant el puny com si digués una gran frase i aleshores va arribar l'elf d'abans amb una altra safata de pastissets.

-Senyoreta, aquí té els seus pastissets de ro... -No li vaig deixar acabar la fase que el vaig abraçar i tot donant-li les gràcies vaig seguir endrapant.

-I vischa els pajtijets! -vaig dir amb la boca plena d'aquella delicia.

Hahaha, aquella noia era l'alegria personificada!

-Doncs no et dic pas que no... perquè ni ha cada un..! Però tu, que així tenim menys preocupacions!

Llavors un elf va portar una safata de pastissets per l'Aline, però mira tu, a mi també em venien bé.

-Te n'agafo un, val?- vaig dir-li, tot i que no va pas tenir temps a contestar que ja n'hi havia agafat un. -Doncs.. si que estan bons si..!

I vaig seguir rient, com si hagués sigut l'últim dia d'existència.

-Dos i tot, si vols, que si me'ls menjo tots jo no hi haurà escombra que m'aixequi de terra per jugar a Quidditch, i com a encistelladora no sé si jugaria gaire bé des del terra. Ara que hi penso... podriem posar pastissets d'aquests a la taula dels contrincants, -vaig dir fregant-me la barbeta amb un dit i mirant cap a amunt dramàticament.- i arribarien tan tips al partit que ningú podria jugar!

Vaig agafar un altre pastisset, mmm... com podien estar tan bons?

-Eh, saps si encara fan aquella recolecta de dolços pel director? Hi podriem posar pastissets d'aquests... -vaig afegir mirant-me els pastissets com si fossin una gran reliquia.

-Hahaha, però tot i així millor que no els hi posem,.. els disfrutarien massa , menjant-ne! - vaig dir-li posant-me a riure un altre cop. - Es clar que si hi posem alguna barreja d'alguna poció i la posem a la taula dels Slytherins... imagina't que han de parar el partit per anar al labavo! Seria molt bo! Tot i que tampoc cal ser tan cruels, no? Els hi podem posar la poció al davant tal qual i així ja no es fien dels pastissets...

-Ah, és veritat, la recolecta! Però diria que ja els hi van donar el mateix dia, o potser l'endemà, i ja et dic jo que el director (tot i l'immensa quantitat que n'hi havia) se'ls devia acabar en un temps rècord!

-OH! Una poció! Ets una crack! Una poció de la mutació, que els convertis a tots amb l'Aberforth! I es tornarien tots vells tocats del bolet durant tot el partit! Hahahha, imagina't la cara que faria tothom! Set directors volant amb uniformes de Slytherin! hahahhahah

Vaig entrar a la cuina just a temps per sentir "Set directors volant amb uniformes d'Slytherin"

-Hola! Per mi continueu conspirant contra Slytherins, faré veure que no us he sentit...- Els vaig dir, amb un somriure, intentant ignorar la meva personalitat de monitora.

Un elf va vindre i em va demanar si volia alguna cosa.

-Un tros de pastís de xocolata. Gràcies ^^

Encara estava rient de lo dels diretors volant quan una Hufflepuff va entrar a la cuina. Llavors vaig veure que era l'Emily.

-Ah, no no, estigues tranquila, no els hi estem pas desitjant pas res gaire dolent..-vaig dir-li, mirant altre cop a l'Aline sense poder-me aguantar el riure.

-T'imagines la reacció del director de debò? Imagina't que ni s'ha pres les pastilles!

Mmm.. val, ara ja potser estava fent servir un humor massa... negre? de mal gust? Si, millor cambiar la direcció. Però es que era tan divertit... I jo encara amb l'imatge dels Slytherin amb el mallot de cigne a l'estil de Bjork..

-Hola! Vols un pastisset d'aquests? Estan... mmm... -vaig dir llepant-me els llavis i tancant el ulls, dramàticament un altre cop- Ets, l'Emily, oi? Jo sóc la Jones, Aline Jones...

Després, preparant una cadira per l'Emily (si es deia així) vaig seguir parlant amb la Maggie.

-Doncs, si, encara es pensaria que és un reunió de vells tocats de l'ala (sense mala intenció,eh, que a mi m'encanta el director que tenim ^^) i es posaria a cridar algun lema: Boti, boti, boti, bé del cap qui no boti! Hahhah, avui tinc el dia de frases mítiques, eh! Doncs, saps què? Primer ho deia en broma, però començo a pensar què és bona idea... Gryffindor vs. Dumbledore, qui guanyarà? S'accepten apostes! hahah

Vaig entrar a les cuines, necessitava una mica de sucre, el treball d'Història de la Màgia m'havia deixat sense neurones pràcticament! De seguida se'm va acostar un elf, i em va demanar si volia res per menjar. Vaig respondre-li que una tassa de xocolata fumejant seria ideal. Aleshores vaig veure a tres noies assegudes, parlant, i m'hi vaig acostar.

- Hola noies! Us fa res si m'assec amb vosaltres? ^^

Va entrarla Marta Lewis, una ravenclaw diria. Si, si que ho era. I ens va demanar per assentar-se amb nosaltres.

-Si, si, vine cap aqui. -Vaig aixecar-me per anar a buscar una altre cadira, i la vaig deixar allà amb les nostres, formant com una mena de rotllana.

-Mmm... i jo voto a per en Dumby.. guanyaria segur! Almenys perquè deixaria parats a tots els de l'altre equip!

Era l'hora de brenar i començava a tenir gana, o sigui que vaig deixar la soledad del meu despatx i vaig anar a les cuines. Allà hi havien unes noies que parlaven.
-Bona tarda, noies -vaig dir somrient, aquell dia em sentia més optimista que mai. Eren de diverses cases i xerraven molt animadament i allò em va agradar, sempre m'ha agradat que els alumnes es portin bé sense importar la casa d'on siguin. Després em vaig dirigir a un elf que hi havia allà i li vaig dir- bon dia, Tobby (perdoneu la meva falta de creativitat pels noms xD) que em portaràs el de sempre, siusplau?

-Ah, que insinues? que ens hauriem de prendre la poció nosaltres? -En un moment va entrar una noia de ravenclaw i un professor, vaig somriure contenta i els vaig saludar- Hola!

Vaig agafar un altre pastisset i els vaig acostar la plata.

-Uau! Amb tanta gent haurem de muntar un facebook o algu, perquè si no, ja us dic jo que no me'n recordo del nom de tots. Tu ets de ravenclaw, oi? Magda o Martha, no? I tu ets el profe de... -vaig posar-me la mà a la barbeta pensant.- No m'ho diguis... Criança? No, que aquell és el pibon-vaig murmurar per mi mateixa- Ah! El de Botànica!

Em vaig aixecar a agafar una altra cadira, però la Maggie havia agafat l'última, vaig probar de conjurar-ne una, però no semblava molt estable, i tot col·locant la meva perquè s'hi posés el professor (no volia fer la pilota, però seria de molt mala educació deixar-lo allà dret) vaig assentar-me a la que havia creat creuant els dits perquè m'haguantés.

Vaig riure quan l'Aline Jones va dir allò del facebook. Tenc cosins muggles, així que vaig saber a què es referia.

- Sí, sóc de Ravenclaw i em dic Marta - vaig dir amb un somriure. Aleshores, dirigint-me al professor que acabava d'entrar -. Bona tarda, professor Brown!

Vaig veure com l'Aline cedia la seva cadira al professor Brown, i en conjurava una altra per ella, ja que ja no n'hi havia més allà. La veritat és que semblava bastant inestable i, de fet, quan ella s'hi va asseure aquella cadira atrotinada va començar a cruixir. M'ho vaig mirar amb cara de circumstàncies, no semblava que pogués aguantar pas el seu pes.