Xocolata per berenar!

Mudança acabada. Per fi! Ja li havia dit al Percy que era a Hogwarts, però des d'arribar al nou loft a acabar de col·locar els objectes de l'última caixa m'ha duit una setmana ben llarga. No tenia molts doblers, però si el suficient per poder quedar amb el meu germà que no veia des de feia mesos sencers a berenar alguna cosa.

Envio un patronus al Percy i després em miro la casa. Vida nova, totalment nova. Tornem a començar... i ara anirà tot molt millor.

Entro a la marmita foradada i espero a una taula al meu germà,, pensativa.

-Cass, plasta, t'havia dit que no vinguéssis!

Entro a la Marmita Foradada, encara barallant-me amb la Cass, i passejo la mirada per tot el local per tal de trobar a la Nyx. Al final la veig, asseguda en una taula al fons.

-Nyx! ^^- Crido, apropant-me corrents. Feia molt temps que no la veia i l'havia trobat molt a faltar. Encara no entenia per què el pare l'havia fet fora de casa... Probablement tampoc li faria molta gràcia que jo quedés amb ella, però no m'importava.

- Que no et seguisc, jo sols t'acompanye, jo també vuic vore la Nyx, és amiga meua!

Entra ell primer, pot ser....no se si podria vore la Nyx un altre dia. Però jo no tenia res que fer, i a més pot ser un altre dia la Nyx no podria, voldria la Nyx vorem? Oh, jo això no ho sabia! Jo crec que li caia bé, o li caic, nose. Bé, dona igual si em fan marxar, dooooooooncs, anire a visitar la Lily, o a comprar algo de dolç a la tenda molt guay ^^
Seguisc el Percy, primer que la salude ell i després m'apropare jo. M'espere a un costat balancejant-me, endavant, endarrere, endavant, endarrere.

-Percy!

M'aixeco quasi quan el veig venir cap a mi i li faig una abraçada. Al cap i a la fi té 13 anys, i es el meu germa, em sembla massa injust que els pares no em deixessin veure'l per tenir "idees contraries" i aquestes merdes.

-Com estas, nano? Estàs molt més alt que l'últim pic que et vaig veure!

Llavors veig una mica apartada i allunyada a la Cass i somric.

-Hey Cass! Has vingut acompanyat, Percy?

Li torno l'abraçada, somrient.

- És clar que he crescut! - Contesto, orgullós. Cinc centímetres no són poca, eh?- Acabaré sent més alt que tu, ja ho veuràs ^^

Em giro cap a la Cass, que s'ha quedat una mica apartada, quan la Nyx em pregunta si he vingut amb algú més.

- Sí, bé, ha insistit en venir... - Faig, dubtós. - Va a la meva classe... Diu que és amiga teva.

Aleshores veig que la Nyx em somriu i em pregunta com vaig. Es recorda de miii!

- Jo t'he dit que t'acompanyava perquè la teua germana mola molt i feia moltissiiiiim que no la veiaaa!- dic donant botets.- A més si no fos per mi quasi et perds buscant l'entrada ^^- dic somrient.

Done botets i em pose al costat del Percy, i quant aquest s'aparta de la Nyx l'abraçe a ella.

- Se te tira de menys a Hogwaaaaaaarts!

-Doncs a veure si es veritat, eh? Vull que siguis molt més gran que jo.

Somric quan ve cap a nosaltres la Cass i faig un gest de que s'asseguin.

-És clar que es amiga meva. La vaig coneixer quan s'ofegava al llac, la Wendy em va demanar ajuda.

Demano unes xocolates calentes per a tots i somric.

-Com va tot a hogwarts? I els pares, Percy, com estan?-Faig una petita ganyota, l'última bronca va ser molt forta.

Frunceixo el ceny quan m'explica com va conèixer la Cass. Ofegar-se al llac? La Moore? Què? Potser és millor no preguntar...

- Hogwarts va bé, con sempre... - Al menys ara hi han Slytherins al castell...- Aquest any he començat les optatives, a més. Runes m'agrada molt.

Em remoc a la cadira quan em pregunta pels pares. No sé si demanar-li que m'expliqui per què els pares li van dir que marxessin...

- Els pares estan bé... Vam passar l'estiu a França. Però... Nyx, no sé per què et van fer marxar. Jo... Jo no volia...

El Percy no ho sap, clar, per això posa eixa cara.

- El xic-falcó havia trencat el gel i havia caigut al llac, no es podia nadar perquè era un forat molt menut i la Nyx que mola molt em va salvar.- dic somrient.

Veig que estan parlant sobre temes privats, em balancege. És privat, jo...

- Vaig per alguna cosa de menjar.- els dic somrient.

I vaig cap a la barra donant botets a buscar algo de menjar, crec que duc algo de diners...si, crec que tinc suficient.

Li remoc els cabells a la Cass, somrient.

-Oh, les optatives. Runes t'agrada, eh? És una bona assignatura si te l'expliquen bé. Tu quines fas, Cass?

La Cass se'n va i jo em miro al Percy mossegant-me el llavi inferior, en fi, veig que els pares no li ha dit res. Li diré jo, i que es fotin si no volien que ho sabés.

-Veuràs, Percy, ja saps que jo i els pares no teniem opinions similars per algunes coses, per exemple, per als muggles. I sé que tu comparteixes aquesta opinió amb ells... però bé, jo ja desentonava massa, tenia comportaments que no eren... "propis d'un Luckgarden" Per dir-ho d'alguna manera.-Sospiro.- Jo ja no volia amagar la meva personalitat més...

M'explica que és per la diferència d'idees amb els pares. Que pensava diferent ja ho sabia, jo, però al contrari que amb la Cass mai havia intentat explicar-li per què els mags eren superiors als muggles.

És la meva germana, pensi el que pensi. Per això encara no entenc per què els pares l'han fet fora de casa. Continua sent la seva filla, no?

- A mi més igual el que pensis, Nyx. - És el que més s'apropa a una t'estimo que trobo. Tinc tretze anys, ja no dic coses com t'estimo!

Somric, quan diu que li és igual el que pensi. Ho diu per educació, perquè sé que no li acaba de agradar que pensi com penso. Igualment, almenys ell no em fa fora, com els meus pares.

-Segur, Percy? I si et digués que estic enamorada d'un muggle, Percy?

Lo meu amb el Pierre no tenia futur. Ja ho havia vist l'any passat, així que quan els meus pares em van fer fora, vaig tallar també la meva relació amb ell. Ell estava amb els que havien matat al Matt, ell estava amb els que m'havien utilitzat a la baralla. No podia estar tranquil·la, sabent que ell estava amb ells... i a Holanda havia conegut al Nathan.

-Percy, m'escoltes?

Em quedo amb cara d'imbècil, quan em diu allò del muggle. Respira fons, Percy, respira foooooons. Calma i serenitat. Així, bé.

-Que QUÈ?- Vale, Percy, això no és estar calmat. D'acord que li interesessin els muggles i tal però arribar al extrem de... enamorar-te (blegh) d'un? No, no, no, de veritat que això no estava bé. Gens bé.

-Un muggle?- Potser no ho he sentit bé. Potser ha dit un músic. Eh, un músic estaria molt bé! Un muggle, en canvi, no. És a dir... No saben res de màgia! Ni una miqueta, ni saben que existim. Què creia la Nyx que faira si algun dia s'enterava? Res bonic, ja t'ho dic jo.

-Un muggle. Un-mu-ggle. Muggle, gent sense màgia. M'has entès, ja?

Creuo els braços veig que no li agrada, que no li agrada gens.

-No deies que t'era igual el que pensés, Percy?- somric, de costat.

Vulguis o no, jo vaig ser el gran fracàs dels meus pares, i el Percy el seu gran éxit, li van omplir el cap de totes aquelles imbecilitats sobre els muggles...

-És un any més gran que jo. Té els cabells foscos i els ulls clars. Tens cap problema?

No havia dit músic. Per què no havia dit músic? Joder.

-Ja, ja, ja ho he entés.- Contesto, molest. - No m'importa el que pensis, però si m'importa el que... aquell et fagi. No vull que et faig mal, d'acord?

Joder. Un muggle. De veritat? Com si no hi haguéssin prou mags.

- D'acord, com sigui. Però sap el que ets, Nyx? Sap el que pots fer? I si no ho sap, com creus que reacionarà quan li diguis?

-Ell fer-me mal a mi? Percy, ja saps que normalment és a l'inrevés, els mags els hi fem mal. Ells normalment no en tenen ni idea dels mags, i si els veuen, els hi tenen por.

Alço una cella.

-És diu Nathan Lee. Toca el cello, com el papa.- "Com el Matt" em diu una veueta al cap.- El vaig coneixer una vegada que vaig anar a veure'l tocar. És molt més bo que jo, seria incapaç de fer mal a ningú. I sí, Percy, ja sap que soc. Sap el que puc fer. Li sembla genial.

Al menys es músic... Però continua sent muggle!

- Hm.- Faig, molest. Se m'han acabt les excuses. A més la Nyx el pinta com si fos el tio més bo del planeta. Però continua sent un muggle! Què pot tenir d'interessant, un muggle?

-D'acord, fes el que vulguis.- Acabo dient. Tampoc podia dir-li que el deixés. És la meva germana gran, és major d'edat... I no em faria ni cas, la veritat. Però em reservo el dret de cridar "Ho sabia!" si ell la deixa.

- I on estàs vivint, ara?- Pregunto, intentant canviar de tema.

-A quatre carrers d'aqui... em pots venir a visitar sempre que vulguis.

Bec una mica de la xocolata que ens porten.

-Eh... Percy, no els hi diguis res de lo del Nathan als pares, d'acord? Em faràas un favor.

No em fiava dels meus pares. Sabia que podrien haver torturat algun muggle en algun moment de la seva vida, de tant d'odi que els tenien.