La xocolata fa passar la tristor [Matt]

Vaig arribar al poble de Hogsmeade. Em vaig posar bé la bufanda i el gorro, de manera que només se'm poguéssin veure els ulls i un trosset de nas. Feia massa fred per al meu gust.

Vaig encaminar-me cap a Ducsdemel. El meu cos necessitava xocolata. Últimament, havia trobat que en Matt m'evitava i que passava de mi. Vale que no érem parella ni res de tot això... Però un "Hola" no hagués estat malament.

Vaig posar-me les mans a les butxaques i vaig seguir camí enllà, sense mirar al meu voltant, mentre el cabell pèl-roig voleiava al vent.

Vaig treure el cap per la porta de Ducsdemel, mirant a l'interior. Ja havia mirat a Les Tres Escombres, a Zonko's, i fins i tot al Cap de Senglar; però allà estava, remenant entre els prestatges i agafant xocolata.

Vaig acostar-m'hi per darrere i vaig abraçar-la, amb subtilesa, seductor.

- Claire, Claire... per què vols espatllar la teva perfecta figura a partir de quantitats industrials de xocolata...? - vaig dir, alegre.

En realitat no estava allà per fer broma, sinó per disculpar-me. Havia estat capficat en altres coses i havia passat olímpicament de la noia. Però no podia deixar-ho així.

Vaig notar com algú m'abraçava per darrere i poc després l'olor d'en Matt. Vaig tancar els ulls, suspirant.

Després em va dir que perquè volia espatllar la meva figura amb xocolata.

- Per culpa de persones que et fan sentir meravelles un dia i al següent et tracten com si no et coneguèssin de res...- Vaig contestar, desfent-me de la seva abraçada.

Me'l vaig mirar als ulls, intensament.

- Què vols?

- Demanar-te perdó - vaig dir, intentant somriure; aquella mirada, mig d'enuig i mig de tristesa, em va fer massa mal.

Vaig sospirar, disgustat. Em sentia culpable, per allò.

- Em vaig comportar d'una manera molt incorrecta, en sóc conscient. No sé per què em va posar a Gryffindor, el Barret que Tria... Ara veig que sóc molt poruc.

Vaig intentar acariciar-li la galta, però va apartar-se.

- Em va fer por com estaven anant les coses... Puc ésser el més "machote" i tirar-me a les noies que vulgui, però si apareix una noia amb qui vaig a sopar després de fer-hi l'amor, i qui l'endemà al matí em ve per darrere murmurant-me coses a l'orella... - vaig tancar els ulls -. No vull enamorar-me, Claire. He patit prou per culpa d'això...

Vaig somriure.

- Però això no vol dir que no m'agradis, que no pensi en tu cada dia, i que no em senti profundament culpable per haver-te tractat així.

Va alçar la mà per acariciar-me, però em vaig apartar.

Vaig escoltar-lo atentament. Tot allò que em deia...

- Però jo no et vaig demanar pas que t'enamoréssis de mi... - Vaig murmurar, amb la veu trencada.- No va ser això el que vam acordar a la sala. Ja m'estava bé tot el que vam dir. I ho saps.

Vaig empassar saliva per desfer el nus que tenia a la gola. I em vaig girar, desquena a ell, perquè no veiés com una llàgrima solitària em queia galta avall.

- I perquè no ho has demostrat, doncs? - Vaig dir, referint-me a l'última cosa que havia dit. Vaig abaixar el cap, i em vaig mirar els peus.

Seguia d'esquena a ell.

- Claire, existeixen molt pocs homes capaços d'estar amb una noia tan atractiva, intel·ligent i interessant com tu, i no enamorar-se'n - vaig dir, fent una ganyota -. I jo no sóc un d'aquests homes...

Vaig fer-la girar, per mirar-la als ulls. No plorava, però alguna llàgrima traicionera s'havia escapat dels seus ulls.

- T'ho demostro ara... Potser faig tard, però t'ho demostro ara... - vaig acostar-m'hi, amb la intenció de fer-li un petó.

Vaig escoltar-me les seves paraules. No havia entés gaire bé el que m'havia volgut dir. Després vaig notar com m'agafava i em feia girar.

Em va mirar als ulls, intensament.

-T'ho demostro ara... Potser faig tard, però t'ho demostro ara... - Em va dir, mentre s'acostava amb la intenció de besar-me.

... Però jo vaig tirar el cap enrere i me'l vaig quedar mirant, amb cara de circumstàncies.

- Què has volgut dir, amb això? - Vaig preguntar, dubtosa.

- Vull dir que, un cop tastat el verí, mors n'hagis pres una gota o n'hagis pres un got - vaig murmurar.

Vaig fer una ganyota, i vaig cloure els ulls, pensatiu.

- O sigui que correré el risc... - vaig sospirar; no era exactament córrer un risc.

"Felicitats, Matt... El discurset de la Nyx et va afectar més del que m'esperava en un principi.", em vaig dir.

- I quin és aquest risc que se suposa que has de córrer? - Vaig preguntar, torçant el cap cap a un costat i mirant-me'l.

Semblava que per dins seu hi corrien molts pensaments. I tots contradictòris els uns amb els altres.

Me'l vaig mirar, més atentament. No recordava que fos tant guapo. Tenia algo que... No sé, que feia que m'entréssin ganes de llançar-m'hi a sobre i omplir-lo de petons. Però m'hi hauria de resistir, per el moment.

- El d'enamorar-me de tu...

Vaig sospirar. No volia tornar a aquells temps en què la paraula més repetida no era "Folla'm" sinó "T'estimo". Temps que només em portaven mals records.
Vaig fer una ganyota i vaig contenir les ganes de deixar anar un crit, tirar alguna cosa per terra i fugir.

Vaig obrir moltissim els ulls quan em va dir allò. Fins i tot la xocolata em va caure de les mans.

- Però jo... jo pensava...jo pensava que...- Vaig murmurar.

I un impuls més fort que jo va fer que li agafés la mà i m'apropès a ell i...

...Ajuntés els meus llavis amb els seus.

"NO, NO, NO!", pensava una part de mi. La part del pescador nat, el ligón que es follava a qui volia quan volia.
"Sí, sí, sí...!", pensava l'altra part. La part que encara recordava els moments tan feliços de temps passats, i que volia repetir-los. La part que volia, sabia estimar. La part que estimava.

No vaig dir res. Quan va separar-se de mi vaig mirar-la als ulls, amb intensitat. M'agradava tant... Vaig tornar a besar-la, seductor, però sense controlar la situació. Deixant-me portar.

Va correspondre'm al petó. I me'n va donar un altre. No eren els petons que m'havia donat a la Sala de la Necessitat, eren uns petons sense seguretat. Però tendres i càlids a més no poder.

Em vaig separar d'ell i me'l vaig mirar. Em tornava boja.

- No sé si és bona idea... - Vaig començar a dir.

No el volia obligar a res. A mi ja m'estava bé el que s'havia acordat a la Sala de la Necessitat. Però tampoc m'importaria dir que era la parella d'en Matthew Sheen.

Mentre fos ell el resultat, el problema m'importava bastant poc. Però havia de tenir compte amb els sentiments dels dos.

- N'hi ha una altra, d'idea... - vaig dir-li.

Només era per burxar-la, allò, però...

- Si vols, me'n vaig i no ens tornem a veure mai més. Ens oblidem de l'altre, ens ignorem quan ens creuem pel passadís i fem com si mai hagués passat res... - vaig treure-li la llengua -. Però t'adverteixo que és difícil... Jo ho he provat i no he aguantat gaire temps.

Vaig tornar a fer-li un petó. No estava segur de si sentia alguna cosa o si senzillament tenia ganes d'ella. Què passaria si fos el primer i decidíssim no sortir? I si fos el segon, sortíssim i ho espatllés carregant-m'ho tot?
"Ets un cafre, Matt, però no tan cafre...", em vaig dir.

- La veritat és que em fa por... No sé si seria capaç de contenir-me amb segons qui... - vaig fer una ganyota, mentre pensava en la Bianca; seria incapaç de contenir-me si sorgís la més mínima ocasió amb ella, encara que després me'n sentís culpable.

Vaig arrufar el nas quan em va dir allò de l'altra idea.

- No way... - Vaig dir, negant amb el cap - No soportaria creuar-me amb tu i fer com si res no hagués passat. - Me'l vaig mirar intensament.- No ho vull, això, Matt.

Em va fer un petó. I jo li vaig tornar, passant-li els braços per la cintura, abraçant-lo.

- A mi també me'n fa, de por. - Vaig dir, afirmant també el que havia dit i separant-me d'ell, per poder parlar-hi millor.- Però què proposes que fem? - Vaig preguntar - Vols que lluitem contra el que sigui que sentim?

Vaig baixar el cap, mirant els peus.

Què se suposava que havia de contestar? Li havia de dir que ho provéssim i que si no funcionava sempre podiem seguir sent Friends with Benefits? Li havia de proposar de formar una parella oberta? Dir-li que això de sortir no era bona idea i que no feia per a nosaltres...?

- Claire... no ho sé... - vaig somicar, en un moment de debilitat.

Vaig estrènyer-la entre els meus braços. M'agradava, més que la resta. A qualsevol altra me la follaria i després la deixaria estar. A la Claire no li podia fer; ho havia intentat, havia fet l'amor amb d'altres noies i havia evitat trobar-la a ella. I, al final, havia estat buscant-la per tota la contrada fins que l'havia trobat. I li havia dit que no em faria res enamorar-me d'ella. "Maleït siguis, Matt!", em vaig dir.

D'acord, per una banda aquella noia era més important que la resta. Però, per l'altra, no sabia si era prou important com per impedir-me lligar amb d'altres noies. I no sabia si m'interessava descobrir-ho. O sí?

- Fa uns dies, algú em va dir a crits que era un egoista i un insensible... Que només jugava amb els sentiments de les noies amb qui m'enrotllava... - parlava de manera entretallada, nerviós, panteixant -. I el millor és que té raó... i que vull solucionar-ho.

Vaig quedar-me allà, abraçada a ell, sense ser capaç de separar-me'n. Vaig escoltar tot el que em deia des del seu pit. Les seves paraules entraven dins meu i feien cau al meu cor.

- I tu creus que és veritat? Realment creus que ets un monstre insensible? - Vaig preguntar, separant el meu cap i mirant-lo als ulls - Si és així, com ho penses solucionar?

Me'l vaig quedar mirant, intensament, als ulls.

- Saps, per uns dies jo també em vaig pensar que eres així. Que tot el que havies dit i fet a la Sala de la Necessitat no havia estat res més que un polvo. - Vaig dir, sincera- Però ara, que m'has vingut a buscar per demanar-me perdò, veig al noi amb el que vaig compartir una estona tant meravellosa a la sala.

- Potser no ho sóc, però m'he comportat com a tal aquestes setmanes...

Vaig quedar abraçat a ella. La meva altura considerable donava un cert to còmic a la situació.

- Claire, només per preguntar-ho... Què comportaria sortir? - vaig fer-li un petó al front, subtil.

Vaig tancar els ulls i vaig sospirar quan em va fer el petó.

- Què comportaria? - Vaig dir, tornant a obrir els ulls i mirant-lo - Doncs fer les mateixes coses que hem fet (deixant de banda que has estat ignorant-me aquests últims dies) però amb l'únic al·licient que tu series el nòvio de la Claire Anderson i que jo seria la nòvia d'en Matt Sheen - Vaig contestar.

Vaig posar-me de puntetes i vaig donar-li un petó ras als llavis. Vaig haver de fer que baixés un pel perquè no hi arribava.

- Però si al principi això et suposa un sacrifici molt gran, potser podriem arribar a alguna mena d'acord...

- No. He fet pocs sacrificis a la meva vida, i cap d'ells ha estat voluntari... - vaig correspondre-li al petó -. Què vols, tu?

Vaig sospirar.

- És tot el que vull saber. No em diguis "El que tu vulguis", Claire. No em diguis "No ho sé", perquè sí que ho saps. Vull saber què vols, perquè sigui el que sigui afectarà el nostre futur més immediat. Com a mínim...

- Vull estar al teu costat, Matt - Li vaig dir, sincerament - No sé què pot passar mentre sortim. Si és que ho acabem fent... - Vaig seguir, deixant anar tot el que sentia dins meu en aquells moments.

Vaig respirar profundament.

- Però ara mateix vull compartir el meu temps amb tu.

Vaig separar-me'n una mica i vaig agafar la seva cara entre les meves mans.

- I tu? Què vols? - Li vaig preguntar - Explica'm què penses ara mateix. En què estàs pensant.

- No et vaig explicar per què actuo així, oi? - vaig fer una ganyota -. Fa uns... dos anys, quan era a Gènova, vaig enamorar-me d'una noia. Bojament, perdudament. L'estimava com no he estimat mai a ningú.

Vaig tancar els ulls.

- De fet, al principi no ens podíem ni veure. Però la cosa va anar millorant, ens vam embolicar i vam començar a sortir. I me'n vaig enamorar. La primera vegada que vam fer l'amor (la primera vegada que ho fèiem, tots dos) va ser màgica; i la segona, i la tercera, també ho van ser. - vaig sospirar -. Va tenir un accident de trànsit amb la seva família uns mesos després de començar a veure'ns. No va sortir-se'n...

Vaig intentar evitar exterioritzar cap sentiment.

- Allò va ser un cop prou fort com perquè em negués a estimar. Ho havia fet una vegada i havia sortit escaldat de la situació. Vaig començar a embolicar-me amb noies, sense compromís, a fer l'amor amb elles a la nit i desaparèixer l'endemà al matí.

Vaig mirar-la. El cor gairebé no em bategava.

- Vull tornar-ho a provar.

Vaig negar amb el cap quan em va preguntar si m'havia explicat perquè havia actuat d'aquella manera.

Vaig somriure, tristement, quan em va començar a explicar la historia. Però vaig ofegar un crit quan va arribar al final d'ella. Era una historia molt tràgica.

- Matt...jo... Ho sento - Vaig dir, abans d'abraçar-lo fort.

I des d'aquella posició vaig sentir el que em va dir després.

- Vull tornar-ho a provar.

Vaig somriure, àmpliament. Un pes que portava acumulant a sobre va marxar quan va pronunciar aquelles paraules. Me'l vaig mirar.

- I vols que ho provem junts?

Vaig estrènyer-la contra mi. Aquelles abraçades em transmetien confiança.

- Sí, sí que ho vull...

Vaig fer-li un petó, dolç. No era com els petons del primer dia: els d'aquella tarda junts havien estat hàbils, seductors, juganers, amb un objectiu; els d'ara eren torpes, temerosos, però reals. Més reals que abans.

Vaig somriure, feliç, quan em va dir que si que ho volia provar.

Em va fer un petó. Un petó diferent a tots els altres que m'havia fet fins llavors. Aquell petó significava el començament d'una cosa que podia ser màgica. Una cosa que, sense voler-ho cap dels dos ni planejar-ho, haviem començat a construir.

Me'l vaig tornar a abraçar.

- Em sento tant bé, entre els teus braços... - Vaig dir-li, just abans de separar-me'n de nou.- Saps Matt... Enamorar-se no és dolent. Aprens i vius coses meravelloses. No és l'amor el que et destrossa per dins... És l'abandonament de la persona que t'estimes la que et fa mal.- Vaig tornar a besar-lo, intentant allargar el màxim aquell moment - I jo no te'n vull fer, de mal.