La xocolata fa passar la tristor [Matt]

- Home, no sé, no sé...- Vaig dir, dubtant expressament.- Deixa'm pensar...- Vaig dir, mentre m'apropava a ell i als seus llavis.

M'havia quedat jo la caixa de caramels i, en un segon en vaig agafar un (que va resultar ser de color gris) i vaig aprofitar per posar-li dins la boca sense que se n'adonés, ja que ell havia tancat els ulls per rebre el seu premi.

- Primer hauràs de rebre el teu càstig! - Vaig dir rient, després de veure la cara que se li havia quedat quan li vaig posar el caramelet dins la boca - Tastar un d'aquests caramels i endevinar de què és sense ni tan sols haver vist el color!

Vaig apartar-me una mica, per deixar que es recuperés de l'esglai.

- Després ja et donaré el teu premi...- Vaig dir, fent-li un petó dolç a la punta del nas.

-I bé? De què és el caramel, aquest cop?

- Crec... crec que és... - vaig dir, mentre mastegava -. Ecs, és cendra.

Vaig empassar-me el caramel, a disgust.

- Val, ja he pagat el meu deute... I ara què? - vaig dir, mentre l'abraçava i l'acostava a mi.

Vaig treure-li la llengua, juganera, quan va dir de què era el caramel.

- Ara... - Vaig dir, acostant-me una altra vegada cap a ell i posant-li una mà a la galta.

I li vaig fer un petó. Un petó de pel·lícula, d'aquells que et deixen sense respiració i que no et pots desfer de la persona que tens entre els teus braços.

Seguia fent-li el petó, mentre m'acostava i m'apretava més a ell.

Va fer-me un petó, impressionant, genial. Vaig agafar-la per la cintura, amb subtilesa, i la vaig acostar a mi, fent-la seure sobre meu. No volia separar-me d'ella, ara no.

Quan vam separar-nos (no sé quanta estona després) i vaig poder mirar-la, vaig fer un somriure.

- Això és tot...? - vaig dir, seductor -. Val, el petó no ha estat malament, però... m'esperava més.

Estava gaudint d'allò més d'aquell petó quan es va acabar. Va separar-se de mi i, encara agafant-me per la cintura i mirant-me i somrient, va afegir.

- Això és tot...?

Vaig fer cara de sorpresa i divertida a la vegada.

En un moment vaig acostar-me a ell i vaig començar a besar-lo per tot el coll, i va haver-hi un moment que vaig xuclar i succionar més fort en una zona.

Hi va quedar un petit xuclet.

- Ara ja ets de la meva propietat... - Vaig dir, seductora.- I, si no n'has tingut prou, convence'm per tenir-ne més...

Vaig agafar-la de la cintura, vaig tornar-la a acostar a mi i vaig començar a besar-la, primer a la boca i després al coll, mentre les meves mans s'esmunyien per sota la seva roba i acariciaven la seva pell.

- T'he convençut, ja? - vaig dir, quan vaig notar que ella es relaxava i es deixava fer.

Vaig sentir les seves mans al voltant de la meva cintura. I despres, com s'esmunyien per dins de la samarreta, fermes i segures.

Em vaig relaxar, mentre ell m'acariciava i em besava, dolç.

Després es va separar i em va preguntar si m'havia convençut.

Vaig tombar el cap cap a un costat i vaig encongir-me d'espatlles.

- Pse... No del tot... Crec que t'hi hauràs d'esforçar més...

Em vaig quedar amb la boca mig oberta, sorprès.

- Una mica més...? - vaig dir, amb un somriure.

I vaig fer-li un petó apassionat, interminable, que ens deixà als dos sense respiració i amb un deix de desig, un regust de necessitat; la necessitava, a ella, em feia falta.

- Em sembla que si algú vol alguna cosa, ara... ja no sóc només jo - vaig dir-li, a cau d'orella.

Vaig deixar anar una petita rialla quan vaig veure la seva cara de sorprès. Despés em va fer un petó d'aquells en els que a l'altre persona li va la vida. Amb aquell petó, en Matt em demanava que no marxés, que em necessitava amb ell. Allà i llavors.

Vaig correspondre-li al petó, entortolligant els dits entre els seus cabells.

Vaig romandre amb els ulls tancats, quan es va acabar aquell petó tant deliciós. Vaig reprimir un calfred quan vaig sentir el seu alè a l'orella, mentre em murmurava.

- Ah, no? - Vaig dir jo també en un xiuxiueig - I què ets, un gos verd? - Vaig besar-lo al coll, abans de que pogués contestar.

- Ara... ara sóc teu - vaig dir, intentant conscienciar-me d'aquell fet.

Vaig fer-li un petó, i després vaig començar a besar-la després al coll. Aquell coll que era la perdició dels vampirs, aquella pell suau i perfumada.

- Saps... em costarà, però cada vegada estic més convençut de que valdrà la pena.

Vaig arrufar les celles, mirant-me'l.

Semblava diferent. No semblava en Matt que havia conegut aquella tarda als jardins.

- Tot i dir això, no sembles gaire convençut, Matt. - Vaig fer-li un petó curt - Que te'n penedeixes, potser?

- Saps que no és això... - vaig dir, fent una ganyota -. Però em fa por, Claire. La seguretat que em donava... la distància, la impersonalitat, el sexe sense compromís... l'he perduda tota, de cop.

Vaig sospirar, pensatiu. Cada vegada ho veia menys clar...

Me'l vaig escoltar atentament, amb el cap torçat. Vaig roçar el meu nas amb el seu en una carícia.

- I tot això t'agradava? Tant fred, tant...impersonal? - Vaig dir-li - Però per això estic jo aquí, tresor, per fer-te passar aquesta por i aquesta inseguretat que t'agafen.- Vaig amanyagar-li els cabells, tranquil·lament.- I que, per molt que costi de creure, entenc com et pots arribar a sentir.

Vaig agafar-li la cara entre les meves mans i el vaig obligar a mirar-me.

- Sortirà bé, entesos?

I li vaig fer un petó, dolç i tendre.

- Agradar-me... sí, no estava malament.

Vaig correspondre-li, agraït. I pensar que unes hores abans ella era la que estava ensopida, i jo el que vivia com un rei... I pensar que feia unes hores jo era lliure de fer l'amor amb les dones que jo volgués, sense compromisos... I que ara, a la fi, podria ser feliç amb ella, però només amb ella.

- Gràcies...

- Estic aquí per el que necessitis.

Vaig abraçar-lo, posant el seu cap al meu pit. Com que estava asseguda sobre seu, aquella posició es podia fer. Si haguéssim estat de peu... Bé, hagués estat una mica extrany, tot plegat.

- Si tens cap cosa per explicar-me, pots fer-ho.

- T'explico que... encara que siguis la meva nòvia, no tindré compassió quan juguem contra vosaltres - vaig dir, fent broma.

Pensava molt en el quidditch. El partit contra Slytherin era al cap de pocs dies...

- Tss... - Vaig dir, creuant-me de braços - I creus que jo en tindré? No podràs fer ni que una bala m'empaiti! Ha! - Li vaig treure la llengua i li vaig fer un petó fugaç.

Me li vaig abraçar, contenta. Em vaig quedar una estona allà, pensant, fins que vaig dir.

- Vols que anem a un altre lloc més... - Vaig deixar la pregunta a l'aire. Aviam com ho interpretava ell, ara.

"Com ho interpreten tots els nois, Claire..."

- Mm... És temptador... - vaig dir, seductor, abans de fer-li un petó.

Després vaig aixecar-me, agafant-la de la mà. Forçant-me a mi mateix a ser una mica romàntic, a sobreposar-me als flashbacks de quan feia allò a Itàlia, amb la Stella. Em feien mal, aquells records.
"Matt, després de tant temps... oblida-la.", em deia.

- Se t'acudeix algun lloc...? - vaig dir, aparentment tranquil.

- Hmmm... Qualsevol lloc on poguem tenir una mica d'intimitat, Matt - Vaig contestar jo.

Vaig agafar-lo de la mà, i vaig començar a caminar pels carrers de Hogsmeade. Feia fred, i tothom del carrer estava tapat amb bufandes.

- Vols quedar-te aquí, o prefereixes anar al castell?

- Anem al castell - vaig somriure-li, sincer.

Vaig començar a caminar, cap a Hogwarts, amb ella. Pensava. Seria capaç de mantenir la relació? Sí, potser. Aprendria a estimar? Estaria disposat a estimar? Això no ho sabia.

- D'acord - Vaig acceptar.

Vam començar a caminar cap al castell, en silenci. Me l'anava mirant de reüll. No se'l veia gaire content.

- Saps... He vist un cartell aquest matí a la cartellera del vestíbul que deia que en dos caps de setmana es feia un vall d'hivern... - Vaig dir, posant-me vermella. - T'agraden els balls?

- Euh... D'això et volia parlar. Voldràs venir amb mi? - vaig dir, amb un somriure.

Es va posar vermella, i una rialla tímida va acabar-ho d'arrodonir. Em va encantar, allò, tant que vaig parar-la i li vaig fer un petó.

- Voldràs venir amb mi al ball, Claire?

Em va preguntar si volia anar amb ell al ball. No vaig poder evitar enrojolar-me i deixar anar una rialla tonta.

Per acabar-ho d'arrodonir em va aturar i va fer-me un petó. Curt i ras, però dolç.

Vaig fer veure que m'ho pensava una estona. Vaig passar-li els braços pel coll, amb un somriure sincer als llavis.

- Estaria encantada d'acompanyar-te, Matt.

I el vaig besar, perdent l'oremus.

Vaig correspondre-li al petó, amb passió. Tenia ganes d'estar amb ella, disfrutava amb ella. Vaig agafar-la literalment en braços i vaig endur-me-la uns metres enllà, fent voltes sobre mi mateix, com si balléssim.

- Què, anem al castell? - vaig dir, baixant-la i sense deixar-li anar la mà.

I, dit això, vaig posar-me a caminar, ràpid, amb ella cap al castell. Amb alegria i iŀlusió, que ja va bé.

Vaig assentir vigorosament.

No podia estar més contenta. Les coses començaven a anar bé. En Matt i jo sortíem. Les notes anaven cada dia millor. Els amics cada vegada estaven més a sobre i més al meu costat. El partit contra Hufflepuff era el dissabte i no podiem estar més preparats.

- No t'encanta quan simplement les coses funcionen? ^^

I vam seguir caminant cap al castell, junts.


[TEMA ACABAT]