La xocolata fa passar la tristor [Matt]

- Ni jo, a tu... - vaig murmurar.

Vaig prendre-li la xocolata que tenia encara a les mans i vaig deixar-la al prestatge més proper.

- És una llàstima haver d'abandonar aquesta xocolata, però ara ja no et fa falta... o sí? - vaig dir, fent broma -. Què vols fer?

Vaig treure-li la llengua quan em va prendre la xocolata.

- No me'n deixes menjar ni una miqueta? - Vaig fer, posant veu de nena petita i ullets de cadellet.

Vaig riure. Quin descans m'havia tret de sobre.

- Passar la resta de la tarda abraçada a tu! - Vaig contestar, fent el que havia dit i tornant-me a abraçar a ell.

- Hmm... Bah, menja tota la xocolata que vulguis - vaig dir mentre allargava el braç cap a un prestatge i agafava una capseta de caramels de tots els gustos -. Jo sóc més de clàssics...

Vaig fer-li un altre petó, feliç, quan em va abraçar. Vaig envoltar-la amb els meus braços, sense fer força però sense deixar-la anar. Sentint el seu alè, el seu cos.

- D'això... Claire, si te m'abraces i te'm refregues així... - vaig murmurar-li a cau d'orella, divertit.

- Siiii!!! ^^ - Vaig dir, agafant una tauleta de xocolata, aquesta vegada més petita. Vaig veure com ell agafava uns carmels - No te'ls mengis tots de cop, eh!

Vaig notar com els seus braços em rodejaven. Em sentia protegida. Com si res ni ningú em pogués fer mal mentre jo estigués abraçada a ell.

- D'això... Claire, si te m'abraces i te'm refregues així... - Vaig sentir que em deia a cau d'orella.

Em vaig apartar d'ell ràpidament, encesa com un tomàquet i li vaig clavar una petita espenta a l'espatlla, rient.

- No diguis bajanades, Matt! - Vaig dir, divertida - Sempre pensant en el mateix!

No vaig poder evitar riure.

- Au, anem... - vaig dir, agafant-la de la mà i anant cap a la caixa.

- Dotze sickles, la capsa de caramels. Deu sickles la xocolata.

Vaig ficar-me la mà a la butxaca i en vaig treure el moneder. En vaig treure els dotze sickles com vaig poder (després de furgar una estona dins del moneder) i vaig fer una cara de disculpa a la noia. Si hagués pogut li hauria pagat la xocolata i tots els capritxos del món...

- Deixa, convido jo, avui. - Vaig dir, tornant-li els dotze sickles que havia deixat sobre la caixa.

Em vaig mirar el dependent, qui em va somriure i em va dir:

- En total és 1 Galió i 5 Sickles, noieta.

Vaig assentir i vaig treure el meu moneder. Vaig donar-li dos Galions al botiguer.

- Aquí tens, maca, el teu canvi. 12 sickles.

- Gràcies.

I em vaig girar cap al Matt per donar-li la capsa de carmels.

- Apa, a disfrutar dels dolços! ^^ - Vaig dir-li, abans de fer-li un petó tendre - Què vols fer?

Vaig fer-li un petó, mig agraït i mig avergonyit, mentre sortíem.

- Anem a buscar algun lloc on seure, estar tranquils i menjar-nos aquests caramels - vaig dir, mig rient.

Em vaig posar a riure. No sabia per què reia, de fet. Bé, sí, però era una mica una tonteria.

- Fet! - vaig dir, sortint jo també de la botiga.

Llavors va començar a riure. Me'l vaig quedar mirant, amb una cella alçada.

- Es pot saber de què rius, tu, ara? - vaig dir, confosa. Li havia agafat de cop.- Explica'm-ho! Que jo també m'ho vull passar bé! - vaig fer, estirant-li una mica la samarreta.

- No, res... - vaig dir, quan vaig poder contenir el riure -. Que en cap moment m'havia plantejat... una relació amb ningú. I pensant-hi m'ha fet gràcia...

Vaig treure un caramel i me'l vaig menjar. No sabia ni tan sols de què era, però era... fastigós.

- Ecs... - vaig murmurar -. En vols un?

- Doncs ja t'hi pots anar acostumant, perquè a partir d'ara en tens una. I amb mi. - Vaig comentar, fent referència al que havia dit de les relacions.

Vaig veure la cara que feia quan es va menjar un d'aquells caramels que havia comprat. Me'n va oferir un. Vaig arronsar el nas, amb cara de fàstig.

- No, gràcies. No semblen gaire... Apetitosos - Vaig comentar.

Vaig obrir la meva xocolatina i me'n vaig endur un tros petit a la boca.

- Mmmm! - Vaig fer, tancant els ulls i saborejant el cacau de la xocolata - Deliciosa. En vols un tros per fer passar el mal gust?

- No, la xocolata no és el meu menjar preferit... - vaig dir, arrufant el nas.

Vaig intentar agafar un caramel de maduixa o quelcom similar. Un de vermell destacava molt, de manera que em vaig agafar.

- Oh, déu... - vaig murmurar mentre començava a ventar-me la cara amb les mans -. Però quina mala llet que tenen aquests dels caramels...!

Bé, la veritat és que no és molt divertit buscar un caramel de maduixa i trobar... un caramel de chili picant. Em coïa tota la boca... Com remeiar-ho? Doncs vaig agafar-la del coll i vaig fer-li un petó apassionat, pràcticament d'imprevist, que es va allargar més i més tot i que la coïssor s'havia esvaït. Em vaig perdre en els seus llavis no sé quanta estona, disfrutant d'ella.

Vaig encongir-me d'espatlles i vaig seguir menjant xocolata.

De cop, vaig veure com es començava a ventar la cara. Deuria d'haver agafat un caramel d'aquells picants.

- T'ho hauria d'haver adver... - Però no vaig poder acabar la frase, perquè em va agafar per sorpresa i em va fer un petó, passant-me el gust a... Chili picant? Oh, déu! Allò picava que donava gust!

Vaig seguir enganxada a ell, petonejant-lo, inclús més estona una vegada havia passat el sabor picant del caramel. Vaig passar-li els braços pel coll, en una abraçada i em vaig posar de puntetes, per poder arribar millor als seus llavis.

Just abans de separarme'n, vaig mossegar-li, subtilment, el llavi inferior.

- Aquests caramels - Li vaig explicar - Poden ser de TOTS els sabors que et puguis imaginar. I quan dic TOTS, són TOTS. - Vaig agafar-li la mà que subjectava la capsa i vaig mirar al seu interior. En vaig veure un de blanc. Per l'experiència que tenia jo amb els caramels, aquell devia de ser de nata o de coco - Té, prova aquest, aviam si t'agrada.- Li vaig dir, traient el caramel blanc de la caixa i donant-li a ell.

Vaig agafar el caramel, amb recel. Tots? Sí, tots. Fins i tot gust de... paper?

- Realment sóc molt gafe... - vaig dir mentre acabava de mastegar aquell caramel endimoniat -. No em podia tocar un caramel de maduixa o de nata? Havia de ser paper?

Vaig fer una ganyota i vaig agafar-ne un altre, que vaig donar-li a ella. Groc... Llimona?

Vaig agafar el caramelet que em passava en Matt. El vaig mossegar, partint-lo per la meitat. Mai m'havien agradat gaire aquells caramels perquè no sabies què et tocaria.

Vaig saborejar el tros de caramel que tenia a la boca.

- Hmmm... - Vaig dir, somrient i posant-me l'altre tros de caramel a la boca - Meló d'aquell petit! ^^

Em vaig apropar a ell i em vaig posar de puntetes.

- Té, tasta'l... - Vaig dir, just abans d'ajuntar els meus llavis amb els seus i passar-li el trosset de caramel a ell combinant-ho amb un petó suau i dolç.

Va fer-me un petó, agafant-me per sorpresa i passant-me un trosset de caramel.

- Mmm... - vaig dir, saborejant el caramel -. La combinació perfecta... Gust de meló amb una mica de Claire.

Vaig asseure'm en un banc després de retirar la neu que hi havia al damunt.

- I ara com els diré a totes les altres noies que et prefereixo a tu...? - vaig dir, mig pensatiu i fent insinuacions subtils a la noia.

Vaig somriure mentre em va dir allò. Em vaig asseure sobre la seva falda. Li vaig rodejar el coll amb els braços.

Li vaig fer un petó curt.

- Doncs no ho sé...això ja és problema teu, no? - Vaig dir, divertida.- Tot i que també podem passejar-nos per tota l'escola petonejant-nos, perquè les altres se n'adonin, així no els hi has de donar cap explicació...

Em vaig posar l'últim tros de xocolata a la boca.

- En realitat no hi ha TANTES noies... - vaig dir, mig avergonyit, mentre feia una enumeració mental.

Quatre, i a tres no els importaria. De fet, a dues els seria indiferent i a la tercera li agradaria. I la quarta... bé, només havia estat un polvo. Tres, de fet, però... i què?

- No, no... no n'hi ha tantes, ja ho deia bé - vaig dir, rient.

- T'ho has hagut de pensar una estona, eh! - Vaig dir.- No has desaprofitat el temps aquestes setmanes que has estat passant de mi...- Vaig dir, fent-me l'ofesa.

Vaig posar la mà dins la caixa de caramels i en vaig treure un de color verd.

- Espero que sigui de Kiwi... - Vaig mastegar-lo, intentant descobrir de què era.- Ecs! Herba! - Vaig dir, fent una ganyota de fàstig.

Vaig empassar-lo, a dures penes.

- Corre, ajuda'm a treure aquest mal gust...!

Vaig atansar-la a mi abraçant-la i vaig fer-li un petó, llarg, intens, perfecte.

- No entenc com se t'acudeix provar un caramel verd... - vaig dir, rient -. Tothom sap que els verds són dolents, i tu també ho hauries de saber...

Vaig agafar un caramel taronja. Amb gust de mandarina.

- Vols provar una mica de mandarina...? - vaig dir abans de fer-li un petó.

Vaig notar un pessigolleig a l'estomag quan em va fer el petó.

- I jo que sé! - vaig contestar, rient - He pensat que seria d'alguna cosa bona! - li vaig tornar a fer un peto - Però res millor que els de gust a Matt.

En va agafar un altre, de color taronja.

- Sempre m'han agradat les mandarines... - vaig dir-li, en un moment que em va deixar respirar, però tornant als seus llavis moments despres.

Vaig treure'n un altre, de color blanc una altra vegada. Me'l vaig endur a la boca.

''Mmmm... Crispeta'' vaig pensar, perquè en Matt no se n'adonés.

- Endevina-ho...- li vaig dir, sensual, abans de donar-li un altre peto.

- Humm... crispeta? - vaig dir, rient, quan em vaig separar d'ella.

Vaig abraçar-la, quedant ella recolzada en el meu pit mirant al cel.

- Tinc fred... anem cap a algun lloc cobert? - vaig dir, mig avergonyit.

Vaig deixar-me amanyagar i abraçar. Vaig tancar els ulls, gaudint d'aquell moment.

Em va dir que volia anar a algun lloc cobert, perquè tenia fred.

- Jo no en tinc pas, de fred! - Vaig dir, amagant el cap dins la bufanda i amb el barret que quasi em tapava els ulls.

Vaig somriure, però crec que no es va veure perquè només se'm veien els ulls.

- On vols que anem?

- Tornem al castell i busquem algun lloc... íntim? - vaig dir, mig fent broma i mig seriosament.

No em vaig moure. Ni vaig deixar que ella es mogués.

- D'aquí no es mou ningú fins que jo tingui el que em pertany... - vaig dir-li, a cau d'orella.

- Hmmm... D'acord - Vaig dir, acceptant la seva proposta.

Vaig intentar aixecar-me, però els seus braços em retenien i vaig haver de tornar a seure sobre seu, més que res perquè no em podia moure.

Em va dir que no marxariem d'allà fins que ell no aconseguís el que li pertanyia.

- Ah, que a sobre t'haig de donar premis...? - Vaig dir, coqueta - I quin és aquest premi que t'haig de donar?

- Senzillament dóna'm el que creguis que em mereixo - vaig dir, seductor.

A saber. Potser, després de setmanes evitant-la, em fotia una patada als ous.