Res com la xocolata calenta

Vem arribar a la cuina mig congelades, la veritat es que per ser mes d'octubre feia un fred horrible, habia nevat i tot, NEVAT a l'octubre.
Em vaig quedar mirant al primer elf que vaig veure.
-Perdona, ens podries fer dues tasses de xocolata calenta- vaig demanar-li educadament, es que fa molt fred a fora.- em notava els peus congelats.
-Es Clar, senyoreta Davies.- va contestar.- ara mateix les hi porto.

Em vaig deixar caure a la cadira. Allà a la cuina hi havia massa lluny i em molestava als ulls que donava gust.

- Bé, així que sóc la descastada... - vaig fer amb un badall-. No em treu la son, la veritat. Em podrien dir coses pitjors... no que et vingui de nou, és clar... a vosaltres la gent es passa el dia insultant-vos... - vaig afegir, com si jo no configurés el 30% de la "gent" que els insultava a la cara.

-Ho sé- vaig dir-li- però que s'hi farà, al final t'acostumes als insults, aprens a no escoltar-los, a que no t'afectin, exepte, evidentment, quan algú t'està carregant molt.
En aquell moment va arribar l'elf amb la xocolata.
-Moltes gràcies, Twixy- vaig dir-li.
-Des res, senyoreta- va dir-me l'elf emocionat- vigili'n que crema.
-I que ens diuen als Slytherin's, a part de serps fastigoses, rates, etcètera?

- Bé, a part de lo de sempre, tu i les teves dues amiguetes teniu una fama de rameres que p'a qué...

No em vaig poder aguantar el riure.

- Et puc preguntar una cosa? És que sempre m'ha tingut encuriosida... realment sou tan putes? - vaig pensar que allò era ofensiu-. Bé, ja m'entens... així... tan... llançades amb els nois? O són només rumors?

La xocolata m'estava fent baixar mooolt bé la ressaca... només un parell de glops i ja notava que el cervell tornava a funcionar.

Em vaig posar a riure amb la pregunta, realment era molt igeniosa aquella noia.
-A veure, t'ho intentaré explicar- vaig dir-li- no sóm unes santetes, tot s'ha de dir, però tampoc som unes putes, i hi ha una cosa que per molt contradictòria que sembli, si una noia té parella, aquell noi no el tocarem mai.

- Ahà... ¬¬ - vaig fer-. Bé, la veritat és que a tu no t'he vist mai amb ningú... no et dic que no ho hagis estat, no en tinc ni idea... però ahir mateixa vaig enxampar la meva estimada cosineta amb el Fortin muntant-s'ho a la sala de trofeus - vaig dir, i em va sortir tan natural que me'n vaig fer creus i tot-. No tenia ni idea que sortien, i ja és estrany, perquè aquí les notícies volen...

Vaig bufar la xocolata de la tassa i la vaig remenar amb una cullereta laboriosament.

- És clar que la veritat és que m'importen tan poc les vostres vides que ni me n'interesso... vés a saber quan fa que surten...

-Bé, jo "estic" amb en Jack- vaig dir-li- ahà, ara entenc per que veig tant poc a la Ursula ultimament, està sortin amb el Kikus, no ho sabia pas tampoc, i això que com tu dius les noticies volen.
Vaig escurar el got de xocolata, i me la vaig mirar, cada cop quedavem meny temes dels que parlar entre una Gyffindor i una Slytherin.
-Ja em sento molt millor,- vaig dir-li- i tu?

- Jo...?

Jo no. Jo no em sentia bé en absolut. A veure... que jo no sapigués que el Fortin estava amb l'Ursula era una cosa... que no ho sabés la seva millor amiga... aquí en passava alguna.

Cara de pòquer, cara de pòquer, cara de pòquer i fes veure que no t'interessa el tema.

- Jo també em trobo millor - vaig dir amb un somriure-. Fins i tot em veuria en cor d'engegar-te un malefici, però en honor al desastre de dia d'avui em retindré. Així que tu estàs amb en Fox... només el conec de vista, la veritat. Encara no he tingut el plaer de discutir-m'hi...

-Dubto que el tinguis- vaig dir rient- és massa tranquil per posar-se a llençar maleficis a tort i a dret com fem tu i jo.-vaig riure encarac més- però t'he de confessar una cosa, la meva vida no seria igual si no em pugués discutir i embruixar amb vosaltres.
- Jo crec que ara també em veuria en cor de llençar-te un malefici.- vaig dirr-li- però no ho faré, perque avui és com una espècie de treva, i suposo que quan surtim d'aqui, cadascuna seguirà el seu camí i que sempre que puguem ens seguirem matan pels passadissos, però que importa això- vaig somriure- CARPE DIEM.

- Ben dit, brindo per això - vaig fer xocar el meu got amb el seu-. Com hagués dit fa una estona... Brindad, compañeros, yo-ho! XD

Vaig riure mentre m'acabava la xocolata. El meu cap, però, seguia donant-li voltes al tema del Fortin i l'Ursula. Si estaven junts i m'havien parat una trampa... per què la Davies semblava no saber-ne res? L'Ursula no acostumava a molestar-se amagant aquesta mena de coses, ja ho havia vist clar, i el Fortin encara menys, no li agradava el fet d'haver de portar la nostra relació en secret... És clar que la Davies podia estar-me mentint... Hmmmm...

OFF: ja començem... que jo no sé res, sóc innocent.

-Brindem.- vaig dir-li rient, tenia la sensació d'anar beguda, tant riure.- Potser peco de curiosa, però... que et va portar a l'extrem de veure't tres ampolles de Ron, perque habia de ser alguna cosa forta, dic jo he, si no vols respondre tranquil·la, no insistiré.

Vaig somriure.

- Doncs no insiteixis - li vaig dir, i li vaig picar l'ullet-. En fi... em sembla que això ha estat una ració més que suficient de companyia Slytherin per avui-. Em vaig mirar el rellotge-. Crec que seria un bon moment per anar a arrastrar-me davant del professor de pocions i assegurar-li que de cap manera no penso que sigui un "cabronàs que pel seu pes i les seves mides hauria d'estar en zoo amb les foques"... U.U'

Em vaig aixecar.

- A qui se li acudeix... Em cago amb la puta mare que em va parir...

Una de les coses bones d'odiar la teva família és que no et senties culpable dient barbaritats com aquella.