Xocolata, dolça xocolata.

Vaig entrar a la cuina, amb la Rapunzel, i un elf que encara voltava per alla acabant de netejar coses em va demanar què voliem.
-Teniu xocolata?- Vaig preguntar-li, mentre somreia.
-Clar que sí, senyor- Va dir l'elf, mirant-me recelós. Clar, havia après a no refiar-se dels Sly.

-Ens faran xocolata- vaig dir tota contenta- si, quan es tracta de xocolata sembla que tingui 7 anys.
Vaig mirar a l'elf.
-Moltes gràcies- vaig dir-li- com et dius tu?
-Em dic Tinker, senyoreta- va respondre.

El mateix elf ens va portar la xocolata, i la Rapunzel li va preguntar el seu nom.- Gràcies, Tinker- Li vaig dir, mentre agafava les dos tasses de xocolata i li oferia un a la Rapunzel- I què fa una noia tan guapa com tu en un lloc com aquest?- Vaig preguntar-li, fent broma i picant-li l'ullet.

-Això em sona a una canço muggle- vaig dir-li rient- doncs mira el primer que faig es NO fer el que els meus pares em diuen i el segon que faig es dibertir-me.- vaig tornar a somriure i vaig fer un glop ala xocolata.- el mateix et podria preguntar jo a tu- vaig dir aixecant una cella.

-Jo?- Vaig dir, mentre bevia una mica de xocolata- Hògtia, gom guema!- Vaig cridar, movent les mans, mentre intentava tragar la xocolata. Vaig acabar de beurem el glop i vaig poder parlar normal- Doncs, jo...- Vaig dir, recuperant la compostura- Jo hi he convidat a una noia a vindre amb mi ^^.

-Ah si?- vaig dir coqueta- i qui es aquesta noia?- vaig fer el meu somriure irresistible.- Que potser es una amigueta especial? ^^

-Bé, no ho sé del cert, encara- Vaig dir, somrient- S'haurà de veure el que pensa ella. Però una cosa sí, és molt guapa- Vaig afegir, somrient i allargant la o de la paraula molt- El que m'agradaria saber és que pensa ella de mi...- Vaig dir, mirant cap al sostre i tornant a beure xocolata que, ara sí, estava més freda- Tu que creus que pensa, aquesta noia?

-Jo crec, que també et troba molt guapo- vaig dir-li- de fet ho ets- vaig aixacar la cella i vaig fer un glop ala meva xocolata.-i com es que no ho tens clar, jo crec que ella si que ho te clar, perque et fa unes miradetes...

-De veritat creus que pensa això?- Vaig preguntar, mentre bevia més xocolata- Llavors t'hauré de creure. Si m'ho dius tu...- Vaig afegir, mirant al sostre i somrient- I això que sóc guapo? - Vaig picar l'ullet a la Rapunzel- Gràcies- Vaig acostar-me una mica, recolzant-me a la taula.

-Es clar,-vaig dir- que a mi també m'agradaria saber que pensa ell de mi-vaig dir coqueta, i em vaig apropar jo una mica més.- si ho saps clar- vaig insinuar.

-Oh, donca ara que ho dius, crec que sí que ho se- Vaig dir, massa aprop de la seva cara. Però encara no li volia donar el petó, volia fer-la esperar una mica més. Només una mica encara- Recordo alguna cosa com que eres molt, massa, guapa i, sí- Vaig afegir, fingint que m'enrecordava d'alguna cosa molt important- Ja me'n recordo! Va dir alguna cosa com que tenies uns llavis perfectes. Algo així, era...- Vaig acostar-me més i vaig quedar-me quiet, esperant el que faria ella. Donaria el primer pas? No era el que acostumaven a fer, normalment es quedaven quietes i amb els ulls tancats, esperant. Volia comprovar si ella era diferent.

M'hi vaig apropar més, tan que els nostres llavis gairebé es tocaven i llavors vaig parlar.
-Ah si?- vaig somriure- de veritat ho creus?- era tan aprop que al dir la ultima parlaula els nostres llavis es fran rosar per una mil·lèsima de segon, tan ràpid que fins i tot vaig dubtar que hagues passat, però no em vaig moure d'allà.

Els nostres llavis es van rosar per un segon. Vaig somriure, i al veure que ella es quedava parada, vaig agafar la svea barbeta amb una mà, vaig apropar-la i li vaig donar un d'aquells petons llargs, de pel·lícula, dels que comences a oblidar-te de tot el que t'envolta i quan acaba no saps si ha durat segons o hores.
-M'agrades- Vaig xiuxiuejar-li, abans de donar-li un altre petó.

- I tu a mi- vaig fer i li vaig correspondre el petó. Feia poc que el coneixia, ho tenia clar però tot i això sabia que m'agradava, potser més endevant i podria haber alguna cosa més.
-mmm- vaig dir rient- tens gust a xocolata.- vaig aixecar una cella i li vaig fer un altre petó, oblidant-me per complet que estavem a la cuina i a deshora i que ens podia caure un càstig monumental si ens enganxaven.

Quan anava a passar-li les mans per la cintura, una veu em va sobresaltar.
-Senyors- Va dir, el mateix elf que ens havia portat la xocolata- Ve un professor cap aquí, crec que será millor que se'n vaig abans que arribi.

-Gràcies- Vaig contestar-li a l'elf- Anem? ^^- Vaig dir-li a la Rapunzel, extenen-li la mà, perquè l'agafés.

-Anem- vaig riure, ets més gafe, li vaig agafar la mà i ens en vem anar caminant força depressa, mentre jo somreia de manera força estúpida.

[TEMA TANCAT]