Xocolata, fruita... no ho se, però tinc gana.

Estava afamada, i a més volia alguna cosa dolça. Normal en mi? No cal pas ni dir-ho. On podia trobar-ne a qualsevol hora? Claríssim també.

Vaig encaminar-me cap a la cuina, on m'estava fent una idea del que podria demanar. Vaig entrar-hi, i de seguida un elf que semblava jove se'm va apropar.

-Què puc fer per vostè?

-Teniu xocolata desfeta i alguna peça de fruita?

-Ara mateix li porto, senyoreta!

-Vinc i t'ajudo?

Em va fer una mirada com dient-me: 'Queda't assentada que encara t'hi perdries, per aqui', i per això vaig agafar-me una cadira.

Al cap d'un moment, m'havia portat tant menjar, que hagués pogut sobreviure durant un mes i mig, quasi bé.

-Gràcies.-vaig dir-li somrient. -vaig dir mentre pensava amb què començar.

Vaig entrar a la cuina perquè havia estat a la biblioteca fins tard i m'havia saltat el dinar. Ja eren les 4, i tenia gana.

- Hola, bona tarda ^^ -vaig dir als elfs-. Que seríeu tan amables de fer-me un entrepà calentó amb pernil i formatge, siusplau? Un te també em sentaria bé.

- Alguna cosa de postres senyoreta? -em va demanar un elf-. Acabem de treure muffins del forn.

- Un de navius - vaig demanar amb un somriure.

- Això està fet!

Vaig veure que també hi havia la Maggie Prewett, esperant que li servissin alguna cosa. La vaig saludar amb un somriure amable i em vaig anar a asseure amb ella.

- Bona tarda, Maggie.

No la coneixia gaire. Només de... bé, de la sala de la necessitat. mai no havíem parlat totes dues soles.

- Com va?

-Hola.-vaig dir amb un somriure a la Georgia.-També tens gana, no, veig? Jo estic a punt per posar-me uns quilets de més... -vaig dir rient.- En vols?

Vaig apropar-li el que m'havien portat.

-I tu, com estàs?

- N'agafaré una miqueta quan m'hagi acabat l'entrepà - vaig dir amb un somriure quan em van portar el menjar i et te-. Gràcies per l'oferiment.

Que formal, tot, no? No sabia gaire cosa d'ella, tret que jugava a l'equip de quidditch de gryffindor i que sortia amb el botiguer aquell tan atractiu de Zonko's; els havia vist algun cop que havia anat a Hogsmeade a fer una volta. A part d'allò... no hi tenia gaire confiança.

"Doncs comença a agafar-ne"

- Què tal em va? - vaig fer, repetint la seva pregunta-. No gaire bé, la veritat. Una mica sola. El meu nòvio m'ha deixat, la meva millor amiga s'ha posat de part seva i m'ha deixat de parlar... tot és una mica dramàtic, últimament.

Ouch. I jo que no sabia consolar a les persones...

- Em sap greu, de debò. -vaig allargar-li la xocolata.-Doncs ara amb més motiu, que n'has d'agafar. No admeto un no. I si cal demanem gelat, d'aquells pots grossos. I... si puc fer alguna cosa per ajudar m'ho dius.

No ens coneixiem pas massa. Bé, gens. Però em queia bé i ara no estava en el seu millor moment. Volia ajudar-la... però com?

-I aviam, no se com ha anat tot, però s'ha d'acabar arreglant.. si sou amics, no es pot espatllar tan ràpidament. Se n'haurà d'adonar que ets la seva amiga i que.. que no podeu separar-vos per culpa d'un noi.

Em vaig preguntar si explicar-li... sí, la meva vida sí. Havia decidit no amagar-me més. Pel que feia a l'Agatha... eren companyes d'habitació, si no m'equivocava, i a migues. segurament ja ho sabia.

- Suposo que ho saps, però jo sortia amb l'Erik, el batedor, jugueu junts a l'equip. Em va deixar perquè li vaig... - puf, costava dir-ho-. Li vaig fotre les banyes.

Em va mirar fatal. Evidentment.

- Té una explicación, encara que no ho sembli. Però l'Agatha es va enfadar amb mi... diria que perquè a ella el Fortin li va fer el mateix i... se sent identificada amb l'Erik. Però el Fortin no té perdó de Déu.

Vaig fer una queixalada de l'entrepà. estava boníssim.

- No vull dir que el meu comportament sigui excusable, però bé, el meu cas és una mica diferent.

Em sentia a gust amb la Maggie. Era amable. Vinga, anem a la prova de foc.

- Hi ha quatre dies al mes que sóc incapaç de controlar el meu comportament i faig coses de les quals després me n'arrepenteixo profundament. És perquè a l'estiu em va mossegar un home llop.

Ale. Anem a veure.

Ho havia sentit bé? Em vaig quedar parada, no pensava que això pogués ser la causa dels problemes. Vaja, ni tampoc que pogués haver-li passat a ella.

-Mmm... doncs així potser que no em busqui problemes amb tu, no? -vaig dir, intentant trencar el silenci. Ostres... i jo que em pensava que la meva vida era ja complicada... -Em sap greu sentir-ho, la veritat. I... per mi no et preocupis, res sortirà d'aquestes parets.

Suposo que això ho explicava tot... Però el que no entenia era perquè els seus amics havien respòs d'aquella manera.

-Bé, sabia que ja no estaveu junts, però no pas la raó...

Éren tan macos junts...

-Entenc que ell s'ho hagi agafat malament... però una amiga, per molt que a ella li hagi passat el mateix, les condicions són diferents... Ho hauria d'entendre. I apoiar-te. Estàs passant un moment no massa bo, no se, bé t'hi has d'acostumar, a aquests dies del mes... No veig lògic que t'hagi abandonat en aquests moments.

Vaig posar cara de ciscumtàncies.

- Ja... però... la veritat és que no la vaig tractar gaire bé els últims mesos, tampoc... - vaig reconèixer-. Quan li vaig explicar que m'havien mossegat s'ho va prendre com si... no sé, com si m'hagués tenyit el cabell, saps? No li va donar importància, i em va molestar. Necessitava que m'ajudés i ella només estava pendent de les seves coses... i vaig ser molt egoïsta i li tirava en cara a la que podia i ella només em deia que "tots teníem els nostres problemes" i que me n'ocupés jo dels meus. Que ser un home llop... que "No n'hi havia per tant". Sé que en el fons és bo, perquè m'estava tractant absolutament igual que sempre però... no sé, em feia ràbia que no es compadís una mica de mi...

Vaig fer un soupir i vaig agafar una maduixa per sucar-la a la xocolata de la Maggie. Ho necessitava.

- La veritat és que ara mateix em sento bastant sola. Mai no he sigut gaire de fer amics i conèixer gent, normalment em tanco a la biblioteca o als hivernacles... però tenia l'Agatha, l'Erik, el James... ara no tinc a cap dels tres.

Mossegada a la maduixa. Aix, xocolata... menys mal que quedaven coses bones al món...!

-Suposo que es devia haver anat refredant tot de mica en mica... I amb en Fortin per el mig... -vaig aixecar les espatlles.- també devia estar passant una mala època. I bé, llavors segurament... oh, no se trobar un perquè massa lògic, la veritat. -vaig dir, arrufant el nas, frustrada per no saber ajudar.


-Bé, saps què? He d'admetre que jo no sóc massa...sociable tampoc, i no en tinc ni idea de sol·lucionar problemes...

Vaig aixecar-me de la cadira i la vaig abraçar. A vegades això recomfortava més que les paraules.

-Potser ara no els tens a ells, però em tens a mi. I tan si se n'adonen del que han deixat perdre com no... ja no tindràs excusa per quedar-te tancada a qualsevol lloc, d'acord? Promet-me que contaràs amb mi.-vaig dir creuant els braços sobre la taula i somrient.

Em vaig abraçar a ella de bon grat. Bua, em queia genial!

- Moltes gràcies, Maggie, això representa molt per mi... - vaig dir-. La veritat és que tothom està reaccionant molt bé al tema peludet... M'he plantejat dir-ho obertament i que ho sàpiga tothom. Què en penses? Ho faries? O callaries perquè no cundís el pànic?

-Sincerament? -vaig dir, posant-me seriosa.- No crec que tothom ho pugui acceptar bé. Segurament hi haurà la típica persona amb prejudicis... no ho se, segurament algun Slytherin que vulgui putejar ho aprofitarà... I si ho fas ara... t'hauries d'acostumar a que al passar pel costat de la gent, es giréssin per mirar-te, però amb el temps tothom s'hi acostumaria. Però depèn de tu, es clar. Estàs preparada per donar-ho a conèixer?

M'ho vaig pensar detingudament, i després vaig assentir.

- Necessito saber que tinc el control de la meva vida quan sóc jo mateixa. Necessito controlar això, encara que em descontroli quatre dies al mes. I per tenir-ho controlat necessito deixar d'amagar-me. I a més a més... -i aquella part era important-. Vull que quan em porti malament, els altres sàpiguen per què ho faig. Així potser poden perdonar-me. Si el meu comportament és inexcusable, acabaré apartant la gent de mi, i no els podré explicar per què els faig mal...

Vaig agafar més xocolata.

- I els d'Slytherin m'importa ben poc, el que pensin. Ja em miren malament perquè sóc una "sang-de-fang". Ara almenys tindran alguna excusa més bona.

-Saps? T'admiro. S'ha de ser valent, per pensar així... -vaig somriure.- Vagin com vagin els primers dies després de la notícia, pensa que hi ha un grupet de persones que estaran amb tu. I llavors també un altre grupet de Gryffindors estic segura que tampoc t'ho faran passar malament. És més, tot el contrari. I aviam... ets la Georgia Gray... continues sent tu. I això és el que compta. Estarem amb tu.

- Gràcies - li vaig dir de tot cor-. I gràcies per dir.me que trobes que sóc valenta. representa molt venint d'algú de Gryffindor, és tot un honor.

Maggie Prewett, una de les meves noves millors amigues. Una d'elles perqupe en tindria més. Tindria més amics, és clar que sí.

- També parlaré amb l'Erik. Passi el que passi, vull solucionar aquesta situació d'ara, perquè no suporto que em miri amb odi... Però ja hem parlat molt de mi. Et toca. Abans has dit que et semblava que la teva vida era complicada. Per què? Explica'm coses de tu, senyoreta Prewett! ^^ Sóc una bona oient!

-A vegades sembla que el barret seleccionador s'equivoqui a la hora de distribuir..-vaig dir rient.

-Ja veuràs com si li expliques com m'ho acabes d'explicar a mi te'l guanyes un altre cop...-vaig dir-li, somrient.-Uff jo... Són tot tonteries, la veritat. Com ara que m'atabalen els examens, o que no puc veure en Charlie tant com voldria... o fins i tot aquests últims atacs a alumnes. Ja veus que són ximpleries sense massa importància.. bé, menys això dels atacs, però poca cosa hi puc fer, ara mateix sense saber-ne massa res.

- Nah, a mi em va posar molt bé a Hufflepuff - vaig dir de seguida-. Sé que la gent comenta que som més aviat durs de mollera, però a mi m'agrada, trobo que és la residència que més fa per a mi.

Vaig escoltar el que em deia. Ah, Charlie, sí, aquell era el seu xicot amb qui la veia per Hogsmeade. I després va dir allò dels atacs.

Vaig tenir un sentiment de culpabilitat.

- Potser hi podríem fer més cosa. He estat tan preocupada per mi que ni tan sols no me n'he preocupat. Que egoïsta.

Segur que l'Agatha, la Samanta i fins i tot la Wen ja corrien amunt i avall buscant pistes i enterant-se'n de tot, i maquinant plans...

- Sembla que els de Gryffindor i els de Ravenclaw sempre sou els que en sortiu pitjor parats... és clar que també sou els que planteu més cara...

-No, no, d'egoïsta res. Creus que jo he fet alguna cosa per evitar-ho? No...-vaig dir, abaxant la mirada.- I la majoria de la resta d'alumnes tampoc. Però ara això s'acabarà... Fins ara, no massa gent havia sapigut relacionar-los amb un mateix atacant.

Vaig agafar un tros de poma i vaig anar rosegant.

-Això de les cases... potser si que fins ara només s'han atacat alumnes de gryffindor i ravenclaw... però si tenen ganes de fer mal, no crec que triguin gaire a atacar la vostra, també. Es clar que tan de bo falli, però...

Esperava que s'acabés tot, que hagués sigut una ratxa de mala sort, però segurament estava equivocada.

- Buscaré qui s'està interessant pel tema, i m'hi uniré. Necessito sentir-me útil e alguna cosa, necessito no sentir-me tant egoísta pensante només amb els meus problemes. Potser serà la manera d'obligar al llop a domesticar-se una mica...

Me la vaig mirar i vaig fer un somriure.

- De totes maneres, tinc el pressentiment que ens reclamaran aviat. Qualsevol dia d'aquests rebem un anònim amb data i hora - ja sabia de què li parlava.

Vaig acabar-me el te amb un glop.

- Hauria d'anar tirant. Gràcies per la xerrada. Quan hagi parlat amb l'Erik t'informaré dels progressos. M'anirà bé tenir algú amb qui parlar, si no et fa res. ^^

-Molt em temo que sí...-Ja feia temps de l'última vegada.

Es va acabar el te, i va dir que se n'anava.

-Val, jo em quedaré aqui una estoneta més..-vaig dir assenyalant a les quatre coses que quedaven a la taula. -Que tinguis sort, es clar que.. ja veuràs com surtirà bé. I pobre de tu que te n'oblidis, de mantenir-me al dia!-vaig dir rient, omplint-me un got amb suc de fruites.

Vaig entrar a la cuina , i vaig sentir una veu que em deia

-vols alguna cosa??-

-Si siusplau, em pots preparar un cafe i unes galetes siusplau??-

-Esclar que si senyoreta-

Em vaig seure al costat d'una noia que també estava per allà, com es deia mm... vinga Cathy que tu saps...

-A! hola Maggie!! que tal et va? Li vaig dir amb un somriure a la cara.

-Hola! -vaig dir-li somrient.-Cathy, oi?

Amb prou feines haviem parlat mai, tot i ser de la mateixa residència. Es clar que segurament ho feia el fet de no haver-la vist fins ben entrat el curs... Segurament es devia haver traslladat.

-Pots venir a seure aqui, si vols.-vaig dir, assenyalant la cadira on poc abans havia segut la Georgia.

-si, Cathy, gracies!

No hvia parlat mai amb aquesta noia o com a maxim dos cops, pero donava la impresió de que es podia confiar en ella.

-A qui te!- Em va dir aquella veu

-moltes gracies!-

vaig mirar el cafè i em vaig menjar una galeta (em vaig cremar la llengua), vaig mirar a la Maggie i li vaig dir amb cara de sofriment: -m'hauras de posar al dia que fa poc que he arribat i no conec a ningú-
No sabia perquè però aquella noia em donava confiança.

-Ui, doncs no et preocupis massa... d'aqui poc coneixeràs a quasi tothom, ja ho veuràs....-vaig dir mentre s'assentava a la cadira. -Si vols, a la sala comuna te'ls puc presentar, i així ja no es començarà de zero. Et cauran bé, ja ho veuràs. Llavors... també et puc presentar gent de Ravenclaw i Hufflepuff, que també els hi cauràs bé.

Vaig fer un glop de suc de taronja.

-Ah, però això sí, vigila amb els que van de verd, els Slytherins. N'hi ha que són molt simpàtics i tot això... però d'altres... bé, deixem-ho en que són males influències. Mmm.. però em sembla que t'estic omplint massa el cap em tonteries.-vaig dir rient.-Explica'm alguna cosa de tu... No ho se, com és que has vingut a Hogwarts un cop començat el curs? Però tranquila, si és personal no cal pas que m'ho expliquis.

-moltes gracies per tot, i tranquila no és personal, el que va passar esque avans viviem a casa de la meva avia molt lluny d'aquí, peró al meu pare el van destinar a treballar aquí i per aixó hem vingut, em va fer pena deixar alló i als amics, peró veig que a aquest lloc si esta bé, m'imaginava que estarieu tots per allá i jo en un raco amb algun llibre d'aquells que tinc per l'habitació.-

Em vaig empassar una altre galeta.

-buenu deixo de parlar de mi, i tu?? que m'expliques de tu?, tot bé?-

Vaig somriure.

-Doncs molt em temo que no caldrà que hi estiguis gaire, tancada a l'habitació, si no vols! Amb els jardins que hi ha, el llac, i tota la resta... no pararàs pas quieta. I ja t'aviso que no t'hi acostumes pas amb el temps! -vaig dir rient.

-Jo.. sí... a mi personalment em va tot bastant bé... però em sembla que hauries de saber alguna cosa. I no és de mi, sino de l'escola. I es que.. últimament han estat passant algunes coses.. desagradables. (off: posem que passa poc després de la mort d'en Matt, no?) Fa poc que han mort un parell d'alumnes... i encara no se sap gaire bé perquè. Però per si de cas, fes-me cas amb lo dels Slytherins. No te n'enfiis. I.. tampoc en treguis el tema amb ningú... tothom encara n'està molt afectat.